dimarts, 11 de juny del 2013

Aznar exigeix a Rajoy que hi posi “pebrots” per acabar amb Catalunya

Pedro J Ramírez a l’editorial d’El Mundo acull amb entusiasme l’amenaça que va llençar Aznar en la seva conferència al club Segle XXI i assegura que “O ho fa Rajoy o ho haurà de fer Aznar”


L'expresident espanyol, José María Aznar, ha apel·lat a la unitat de l'Estat i ha recomanat tancar qualsevol discussió sobre "la nació espanyola i la seva sobirania". Aznar ha carregat amb duresa contra els nacionalismes i ha criticat el procés sobiranista iniciat a Catalunya en assegurar que "el compromís que equilibra la unitat i la diversitat de l'estat autonòmic no pot ser malbaratat per la gravíssima deslleialtat d'alguns". És per això que ha subratllat que la Constitució disposa dels mecanismes necessaris per "evitar-ho". Durant la seva intervenció, José María Aznar ha instat l'executiu espanyol a dur a terme "reformes incisives més enllà de l'aprimament de l'aparell públic". Adéu doncs al tant apreciat pacte i diàleg d’alguns. 
 
Aznar torna i amb força, ja és veu President de la República Espanyola i amb una primera ministra (Esperanza Aguirre) al seu servei

La dreta espanyola està exultant amb la conferència d’ahir a la nit al Club Segle XXI, l’editorial de El Mundo ho diu tot, fins i tot tracta Rajoy de titella necessari però no imprescindible. Pedro J Ramírez es permet el luxe d’amenaçar  Rajoy, o fas el que diu Aznar, o que vingui Aznar i ho faci. La presencia de la vicepresidenta del Govern Espanyol, Sáenz de Santamaría es vist pel diari líder de la caverna com una bona senyal que Rajoy farà cas i actuarà amb fermesa i tindrà els “pebrots” que li reclama Aznar per acabar amb la deriva sobiranista de Mas i dels catalans.

Duran i Navarro, si encara creuen que Espanya vol diàleg, és que estan fora de la realitat política

Tots aquells que defensen que a Espanya encara vol el diàleg amb Catalunya, poden llegir el que va dir Aznar i, sobretot, el que diu avui El Mundo en la seva editorial. Duran i Navarro farien bé de pensar en Catalunya i no pas en els seu protagonisme polític. Espanya ens vol submisos, i avui ja som molts a Catalunya que volen i diuen ADÈU ESPANYA.