El Grup de suport a Marc Belzunces anunciarà aquest dijous en roda de premsa que porta Espanya davant el Tribunal de drets humans
Ho explica ell mateix en un apunt al seu bloc, i fa un recopilatori de tot el procés i del tracte rebut per part de la justícia espanyola, una justícia que és incapaç d’acceptar en igualtat de condicions la llengua catalana. Agraeix al Grup de Suport tota la tasca que està fent i en particular a l’incansable Enric Borràs. La roda de premsa ha estat convocada pel proper dijous a les 12 del migdia a la sala d’actes del Col•legi de Periodistes amb la participació de Salvador Alsius, August Gil Matamala, de l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, Agustí Carles, president de l'Associació de Juristes per la Llengua Pròpia, Marta Clapés, advocada del cas i el mateix Marc Belzunces, geòleg i investigador.
Campanya de micromecenatge a la plataforma TotSuma
Amb motiu de portar el cas a Europa, el Grup de suport a Marc Belzunces
ha iniciat una campanya de micromecenatge a la plataforma TotSuma
per recollir els diners per pagar el cost d’aquest procés per
internacionalitzar el conflicte d’Espanya contra els drets linguistics
dels ciutadans de parla catalanaAntecedents
L’any 2008 en Marc Belzunces fou encausat per un delicte electoral, en
no haver-se presentat el dia 9-3-2008 a una mesa electoral en el context
d'unes eleccions al Parlament espanyol. La seva condició
d'independentista li havia impedit col·laborar amb un estat i una
societat que no considera com a propis.La defensa reivindicà aquest dret d’objecció de consciència, que el Tribunal Suprem negà en altres casos: testimonis de Jehovà i algun anarquista. Per primer cop ho plantejava un independentista i, en presentar l’escrit de defensa davant el Jutjat núm. 19 de Barcelona, es demanà que tot es tramités en llengua catalana, fent ús del dret d’opció lingüística.
En el judici oral a la Secció 5a de l'Audiència Provincial de Barcelona, la primera resolució fou redactada en espanyol. Immediatament es reclamà que tot el procediment es tramités en català. La Sala 5a contestà dient que la notificació era vàlida. L'Ass. de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va presentar queixes davant del Consejo General del Poder Judicial, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Síndic de Greuges.
El 26-1-2010, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya adoptava un acord per unanimitat pel qual enviava un recordatori a la Sala 5a i un dirigit a tots els jutges i magistrats de Catalunya, recomanant que a partir del moment en què un ciutadà exercís el seu dret d’opció lingüística, s’acordessin les mesures necessàries per garantir el dret de rebre tota la documentació i totes les resolucions en català. La Sala 5a va complir l’esmentat acord i va tramitar el procediment en català.
El 19-7-2010, l’Audiència Provincial condemnà en Marc Belzunces com a autor d’un delicte electoral a la pena de 14 dies de presó i una multa de tres mesos. Contra la sentència, el 29-11-2010 es presentà –en català– Recurs de Cassació davant del Tribunal Suprem. Immediatament després, la secretària de la Sala Segona del TS, l'1-12-2010, dictava Diligència d’Ordenació donant 5 dies per presentar-ho tot en espanyol.
S'interposà Recurs de Reposició, desestimat per la mateixa secretària, qui de nou emplaçava a traduir-ho tot a l'espanyol amb l'advertiment de declarar el Recurs desert (com si no s'hagués presentat). Altre cop s'interposava Recurs contra aquesta resolució, i sense resoldre’l, el 23-2-2011 la secretària va dictar un Decret que declarava desert el Recurs de Cassació. Contra aquesta resolució, es presentava Recurs de Revisió, que també fou desestimat mitjançant Interlocutòria de data 18-11-2011. Esgotant tots els recursos possibles, es presentà Incident de Nul·litat d’Actuacions contra aquesta última resolució i, finalment, el 7-3-2012 el TS dictava Interlocutòria inadmetent a tràmit l’incident.
El 19-4-2012, es presentava Recurs d’Emparament davant del Tribunal Constitucional per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva en la seva manifestació del dret a l’accés als recursos establerts, del dret a la defensa (article 24 de la Constitució) i del dret a la igualtat en l’aplicació de la llei, sense que pugui prevaldre discriminació per raó de llengua o nacionalitat (article 14). El 3-10-2012, la Sala Primera del Tribunal Constitucional va inadmetre a tràmit el Recurs d’Emparament en considerar que hi havia «una manifiesta inexistencia de violación de un derecho fundamental tutelable en amparo».
La demanda contra Espanya davant del Tribunal d'Estrasburg
Presentada al TEDH el dia 2-4-2013, planteja la violació del Conveni Europeu de Drets Humans per denegació de l’accés a la segona instància penal pel fet d’haver-se interposat un Recurs de Cassació en llengua catalana:
1) Violació de l’article 6.1 del Conveni (dret a un procés equitatiu), ja que el TS ha exigit un requisit que no està contemplat en la legislació espanyola.
2) Violació de l’article 14 del Conveni (prohibició de la discriminació) en relació al dret a un doble grau de jurisdicció penal (article 2 del Protocol núm. 7) i del dret a un judici equitatiu (article 6.1 del Conveni).
3) Violació de l’article 8 del Conveni (dret a la vida privada), ja que el TS ha exigit la renúncia al dret a l’ús de la llengua pròpia per poder accedir al dret a la segona instància penal.
En la demanda s’exposa tota la normativa aplicable al cas, en relació al dret a interposar un Recurs de Cassació en llengua catalana, en especial:
a) Article 33.5 de l’Estatut d’Autonomia (declarat constitucional per la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny).
b) Article 231.4 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.
c) Article 9 de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries de 1992, ratificada per Espanya el 2001. L’exigència que ha imposat la Sala Penal del TS és totalment arbitrària i discrecional, i respon a motivacions polítiques o ideològiques.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada