08/04/2013 – Editorial
Transparència. És un atribut que no acaba
d’instal·lar-se en la casuística política i social del país. Els últims
dies han aparegut exemples clars de quin és el grau d’endarreriment que
patim envers aquest tema. Per part de l’Estat espanyol, la casa reial
queda retratada contínuament com un oasi incomprensible d’opacitat. Ara
és titular que les despeses de palau, els viatges i els contractes del
rei seran públics. Ara? Era necessària la Llei de transparència
perquè surtin a la llum totes les despeses que costa la monarquia, fins
ara parcialment publicades –tot i que només des de 2011-?
Però no és tan sols el rei Joan Carles I el símbol
d’aquesta relació amb la transparència. És un afer que sens dubte ens
esquitxa, però a Catalunya mateix tenim un altre assumpte relacionat. No
és fins ara que els integrants de les unitats anti- avalots portaran el
número identificatiu ben visible en les seves actuacions. Ja fa molts
anys que gran part de les opacitats que envolten accions de la
Generalitat tenen els cossos de policia com a protagonistes. I amb
especial rellevància cada cop que es recorden els aldarulls de la vaga
general en què Ester Quintana va perdre un ull.
El testimoni de Quintana és clau. “Que algú ens digui què no es va
fer bé”, reclama Quintana en una entrevista amb Mònica Terribas. Vaja,
que hi hagi transparència en aquest cas. La lesió de l’entrevistada va
originar-se per l’impacte d’un objecte, amb moltes possibilitats que
sigui un projectil provinent d’armes de la policia. Cal mullar-se sobre
aquesta tema. Què va passar. De moment estan imputats el subinspector
dels Mossos d’esquadra i l’escopeter encarregat de
disparar pilotes de goma. Catalunya necessita respostes, si no vol una
policia que sigui un reflex de l’opacitat monàrquica.
Opina a cartes@intocabledigital.cat
http://intocabledigital.cat/el-problema-de-la-transparencia/45917/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada