Els perills dels clarobscurs sobre TV3

El gran seguiment de la vaga d'aquesta setmana dels treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) estava anunciat, així com les possibles retallades que el Govern farà sobre la producció i sobre la plantilla de treballadors de les emissores i canals públics catalans. Sobre la CCMA s'hi ha perparat a consciència una campanya de desprestigi en la qual hi han participat els aparells de l'Estat però també les corporacions privades de ràdio i televisió espanyoles ─i catalanes─ amb l'objectiu d'acabar amb un model d'èxit i competitiu.

Seguiment multitudinari de la vaga de TV3, aquesta setmana. FOTO: COMITÈ TVC.

TV3, líder d'audiència al nostre país, és la punta de llança d'aquest model. Quant a la competitivitat entre el sector audiovisual públic i privat a Catalunya, aquesta és normal i fins i tot beneficiosa: no hi ha res a dir.

Però el conflicte que s'està duent a terme entre els treballadors de la CCMA i el govern no es pot desvincular de la situació política i de la necessitat de mantenir unes estructures audiovisuals i un espai de comunicació català propi.

No es pot destruïr un oasi català com és la 'Corpo' i les seves estructures perquè representen l'excepció: és l'unic que resisteix l'afany uniformitzador de l'Estat, el qual ja ha acabat amb la televisió al País Valencià i a les Illes Balears ─un desgast, per cert, que ha comptat amb el silenci més absolut per part del nostre Govern i de les seves institucions.

El conflicte pels pressupostos d'aquest any de la CCMA, estipulat en un 17% menys que l'aprovat amb anterioritat, no pot desvincular-se de la necessitat de mantenir una de les estructures d'Estat més importants de què disposa la nostra nació, i que alhora constitueix la base real de la indústria audiovisual catalana. La CCMA és aquella joguina vital que tenim els catalans per tal de crear un imaginari propi, una informació comuna i un marc de referència.

Aprimar TV3 pot significar liquidar el projecte lingüístic, cultural i polític del país. I això pot ser irreversible"

 Cal no oblidar que, a l'aprimament de la CCMA i al carro dels ERO's a les plantilles, s'hi afegiran, també, les flaqueses professionals i humanes: les envejes i, per què no dir-ho, també els privilegis de què gaudeixen alguns dels seus treballadors i professionals ─que, potser, haurien d'ésser més responsables i acceptar que, en èpoques de crisi, els sacrificis s'han de socialitzar. Però no siguem innocents: tota indústria audiovisual té el seu star system i, ai de no tenir-lo! Perquè allò que fariem seria una televisió regional i decadent.

Com a societat, els catalans hem d'assumir quin preu té la CCMA, quin preu hem de pagar per mantenir-la i assumir que el manteniment d'aquesta beneficia tothom. Qualsevol país del món paga un preu per a una televisió de les característiques de TVC, i el cas català no n'és excepció sinó que representa la norma més accentuada: quan només es disposa d'un aparell comunicatiu com el de la CCMA, que ha de fer front a multitud de canals de ràdio i televisió espanyols (tots en castellà) que emeten lliurement sobre territori català, la seva existència esdevé vital. Les adveritats són evidents: les nostres emissores no poden emetre de manera normalitzada a la resta del territori que representen el País Valencià i les Illes.

Defensem, doncs, la CCMA. Demanem als seus professionals i treballadors una profunda reflexió per tal de mantenir el model d'èxit actual, el seu servei al país i la indústria audiovisual creada al seu entorn. Exigim, també, a Govern i Parlament que siguin conscients que aprimar TV3 significarà, segons com es faci, liquidar el projecte lingüístic, cultural i polític del país. I que això pot ser malauradament irreversible.

http://www.tribuna.cat/recull-de-premsa//clarobscurs-sobre-tv3-22-03-2013.html