Del perquè al capital no li preocupa gaire tenir les CUP al Parlament.

Hi haurà gent que no li agradarà però a mi m'ha fet pensar i crec que el poble hem d'estar alerta però units i lluitar :

Aquest article es del 23-N-2012

 i S'han complert les previsions ! Ara mes que mai no cal defallir i que vegin que el poble es el que te la paraula :

la resposta dels poders fàctics catalans a la manifestació massiva de l'11S, ha estat bastir una estratègia per desactivar les reivindicacions populars, esmorteir-les i redirigir-les cap el port segur del "seny"; cap el seu port, evidentment. Ja ho heu vist, tots els seus mitjans de comunicació s'han activat perquè de les urnes en surti un Parlament favorable als seus interessos: promoció de la figura de Mas perquè obtingui majoria semi-absoluta i tolerància benevolent amb Junqueras, per si cal un partit "crossa". Tot indica que el 25N assoliran l'objectiu.

Es tracta de guanyar temps a fi i efecte de produir els efectes següents:

-cansament i desmotivització dels independentistes, això és: provocar que es vagi escolant el temps i es constati que no passa res: reunions, cimeres, conclaves, simposiums, trobades, comisions etc convocades per Mas, per marejar la perdiu. Que si consulta, que si referendum, que si estat propi, que si interdependència...si és nena li direm Eulàlia, si té barba li posarem Pau.
-donar temps al rearmamment de l'espanyolisme (prou que ho veiem). S'intensificarà el missatge de la por, per desenganxar els dèbils de consciència nacional, i s'articularà una campanya de promoció de l'orgull espanyol per tal de segmentar la societat catalana en dos blocs que bloquegin el procès i el facin inviable.
-introduir ERC dins els estaments del govern i l'administració, aburgesarla (com es va fer en els set anys del tripartit) i així neutralitzar la seva capacitat reivindicativa.

I llavors entrarem en una segona fase, la més perillosa: la substitució de l'eix de debat Catalunya-Espanya pel debat dretes esquerres. La progressió de la crisi econòmica ens durà a la intensificació de la conflictivitat social. Recordeu com el catalanisme de principis del XIX va ser desplaçát per la confrontació capital-treball; a partir d'aqui va nèixer el pistolerisme de la patronal enfrontat al carcamalisme dels stalinistes i la FAI. Quan això passa es creen dos blocs, al marge de la qüestió nacional. El temps juga contra la independència.

És evident que les CUP no tenen cap pacte amb el capital, afirmar-ho seria una calumnia repugnant; això no treu que els poders fàctics la puguin utilitzar com una peça més del seu tauler d'escacs. Les famoses enquestes manipulades de la màfia catalana, segueixen aquesta metodologia: abans de ser convocades eleccions, SI entrava al Parlament amb sis o set diputats. La jugada dels Godós i beneficiaris és la següent:

1-es publica una primera enquesta manipulada on es diu que SI no entra.
2- a partir d'aqui s'organitza una intoxicació massiva per desmobilitzar el seu electorat "com no entren no els voteu, voteu CiU o ERC". Només cal veure l'actuació repugnant de La Vanguardia o fins i tot de Pilar Rahola (aquella a qui CiU, mitjançant els diners de Millet i el Palau, li va pagar els deutes del PI, el partit de Colom, actualment també a CIU, i d'ella mateixa). Per no parlar de la repartició dels espais gratuits de TV, sota control de CiU i PP: 4 minuts per SI per cada 149 per CiU!.
3- per si no és suficient, en posteriors enquestes es llença el missatge a l'electorat que les CUP entren. Amb això s'aconsegueix que aquells qui dubten entre SI i les CUP trasvassin els seu vot a les CUP i això debilita més la posició de SI.

A partir d'aqui hi ha dues possibilitats:

1- que no entri ni SI ni les CUP, amb la qual cosa hi haurà un Parlament on tots els partits junts deuen més de 40 mil.lions d'euros a la Caixa. No cal que pateixin els Godós, Alemany i Fainé.
2- que entri algú de les CUP.

Si entra un diputat de les CUP no és cap problema pel capital. Si treu una pancarta, es presenta amb un mocador palestí, demana la nacionalització de la banca, o fins i tot organitza un cine-forum sobre el Che Guevara...cap problema, està dins el guió. Li diran: "molt bé maco, ara seu i la setmana que vé et donarem un parell de minutets més perquè parlis i apa". Si accentua l'accent social, derivat de l'intensificació de la crisi, cap problema, entrarà dins l'esquema de substituir el debat independentista pel de la "lluita de classes". Quan això passa la gent gira a la dreta. Després del 15M el PP va treure majoria absoluta.

És evident que l'objectiu de la cacera dels poders fàctics és SI i, personificant, Alfons López Tena. La insolència que un notari, brillant i preparat; un dels "seus", un "burgés", algú que no fa barricades, que no porta rastes ni el poden titllar de "perroflauta"; la insolència que algú com ell hagi estat qui hagi obert la lluita contra la corrupció dels amos del país -aquells que fan els grans negocis de la ma dels polítics de sempre, aquells que han transmutat Catalunya en una Caixalunya contrària als interessos populars-; aquesta insolència de posar-se, sense por, al costat dels interessos dels catalans, és el que ha motivat aquesta condemna a la mort civil per part dels poders fàctics.

http://tristanydepinos.blogspot.com.es/2012/11/del-perque-al-capital-no-li-preocupa.html