Què ha de passar perquè pleguis, egòlatra d'Alcampell?

Bescantar l'egòlatra d'Alcampell no és només una moda: és una obligació. Perquè l'egòlatra i reaccionari d'Alcampell és a hores d'ara l'exemplar més pur d'una política embastardida, aquella en què la gestió del capital polític propi ─orientada a la conservació del poder, prestigi i capacitat d'influència─ ha reemplaçat l'engatjament autèntic en l'afer comú.

Lleida � No es tracta de bescantar l'egòlatra d'Alcampell pel seu unionisme ─ben legítim, considerat aïlladament─, sinó de llevar l'aura de dirigent brillant, sensat i responsable a algú per a qui l'immobilisme autonomista és garantia de rellevància pública i d'una dolça sinecura.

No es tracta de fer mofa del confederalisme retòric amb què l'egòlatra d'Alcampell atenua la radicalitat flamant de Convergència, sinó d'entendre que el dependentisme del tal egòlatra és menys cosa de doctrina que d'addicció al papalloneig en els despatxos i restaurants de la plutocràcia espanyola.

El dependentisme del tal egòlatra és menys cosa de doctrina que d'addicció al papalloneig en els despatxos i restaurants de la plutocràcia espanyola"

Ara que el catalanisme s'ha gairebé mudat en independentisme, bescantar l'egòlatra d'Alcampell està de moda, però no és el molest botifler a qui hem de dirigir el blasme, sinó al polític que ha confós el partit amb un feu i el poder amb un estil de vida irrenunciable.

Què ha de passar perquè pleguis, egòlatra d'Alcampell? A Convergència, fa uns quants anys, per al·ludir a una hipotètica jubilació de Pujol, es referien al "fet biològic", eufemisme que probablement exhaureix totes les possibles respostes a aquesta, avui també, impertinent pregunta.

http://www.tribuna.cat/cronica/pla-de-lleida/que-ha-de-passar-perque-pleguis-egolatra-dalcampell-09-01-2013.html