Caixes sense polítics
Mesos després de demanar el rescat bancari, l'Estat s'enfronta a Brussel·les per la reforma financera La Caixa s'hauria de transformar en una fundació especial
“No és un rescat, és un préstec amb condicions molt favorables,
extremadament positives.” Demà farà just mig any que, amb aquestes
paraules, Luis de Guindos intentava fer passar bou per bèstia grossa.
Però sis mesos després d'aquell 9 de juny, el mateix ministre espanyol
d'Economia s'està enfrontant a Brussel·les negant-se a complir
precisament una d'aquestes condicions: la que impedeix a les antigues
caixes d'estalvis controlar els nous bancs en què s'han reconvertit. El
govern del PP ha sortit ara dient que si les caixes sanes, bàsicament La
Caixa, Kutxa, Ibercaja i Unicaja, es converteixen en fundacions
especials podran seguir mantenint-hi una “participació majoritària”.
Però la Comissió Europea, el BCE i l'FMI no s'ho empassen.
El model de caixes d'estalvis és història i les poques que han quedat seran aviat irreconeixibles. Les rescatades Catalunya Caixa, Bankia i Novagalicia (el Banc de València, directament, desapareix absorbit per La Caixa) s'hauran d'aprimar un 60%, tancant la meitat d'oficines i amb acomiadaments massius; hauran d'abandonar per sempre el Monopoly del totxo i limitar-se al negoci minorista sense sortir de les seves respectives demarcacions. Un retorn forçat als seus orígens al qual també hauran de recórrer la resta de caixes que rebran l'ajuda europea: Mare Nostrum (Caixa Penedès, Sa Nostra, Caja Múrcia i Granada), Ceiss, Liberbank i Caja 3.
El model de caixes d'estalvis és història i les poques que han quedat seran aviat irreconeixibles. Les rescatades Catalunya Caixa, Bankia i Novagalicia (el Banc de València, directament, desapareix absorbit per La Caixa) s'hauran d'aprimar un 60%, tancant la meitat d'oficines i amb acomiadaments massius; hauran d'abandonar per sempre el Monopoly del totxo i limitar-se al negoci minorista sense sortir de les seves respectives demarcacions. Un retorn forçat als seus orígens al qual també hauran de recórrer la resta de caixes que rebran l'ajuda europea: Mare Nostrum (Caixa Penedès, Sa Nostra, Caja Múrcia i Granada), Ceiss, Liberbank i Caja 3.
Pèrdues de control
Però
ni tan sols les caixes sanejades se salven d'haver de complir el temut
memoràndum d'entesa (la lletra petita del rescat) signat pel govern
espanyol a canvi del xec de prop de 40.000 milions d'euros de rescat. En
aquest document s'obliga explícitament La Caixa (i la resta) a “reduir
la seva participació” en l'accionariat de Caixa Bank (i els altres nous
bancs) “fins a nivells que no siguin de control”. Feta la llei, feta la
trampa: De Guindos proposa ara als homes de negre de Brussel·les que
aquestes antigues caixes d'estalvis es dissolguin i “es vagin convertint
en fundacions de caràcter bancari especial” per poder mantenir el
control dels nous bancs, com qualsevol altre accionista. La CE, el BCE i
l'FMI, de moment, no li compren la moto.
La drecera legal amb què De Guindos els està intentant despistar ofereix algunes contraprestacions a Brussel·les. Madrid assegura que lligarà molt curt aquestes noves fundacions bancàries especials, fins al punt de limitar la presència de polítics, sindicalistes i membres de la patronal en els seus nuclis directius. Segons algunes informacions, l'executiu del PP s'hauria compromès a abaixar del 40% al 25% la proporció de representants nomenats per les administracions públiques en els consells executius d'aquestes fundacions.
A més, segons la proposta del Ministeri d'Economia espanyol, el Banc d'Espanya (que té zero credibilitat a les institucions europees) controlaria de manera molt estricta les seves polítiques d'inversions, les obligaria a ser més transparents i a demostrar com garantiran les necessitats de capital dels seus bancs i, fins i tot, les podria castigar obligant-les a reduir la seva participació en els bancs fins a perdre'n el control. Altrament dit: Madrid vol poder decidir quines caixes manté amb vida i quines obliga a malvendre.
Les caixes disposaran d'uns “terminis prou dilatats, d'anys” per posar-se al dia i complir, va assegurar De Guindos després de la seva reunió a Brussel·les, tot i que l'executiu de Rajoy hauria d'aprovar el nou avantprojecte de llei abans de l'estiu que ve. Els culpables de tot plegat, va assenyalar recentment l'eurocomissari de Competència, Joaquín Almunia, “són els que van gestionar malament les entitats; no posarem nom i cognoms però ho podríem fer entre uns i altres i ens sortiria una llista relativament llarga”.
La drecera legal amb què De Guindos els està intentant despistar ofereix algunes contraprestacions a Brussel·les. Madrid assegura que lligarà molt curt aquestes noves fundacions bancàries especials, fins al punt de limitar la presència de polítics, sindicalistes i membres de la patronal en els seus nuclis directius. Segons algunes informacions, l'executiu del PP s'hauria compromès a abaixar del 40% al 25% la proporció de representants nomenats per les administracions públiques en els consells executius d'aquestes fundacions.
A més, segons la proposta del Ministeri d'Economia espanyol, el Banc d'Espanya (que té zero credibilitat a les institucions europees) controlaria de manera molt estricta les seves polítiques d'inversions, les obligaria a ser més transparents i a demostrar com garantiran les necessitats de capital dels seus bancs i, fins i tot, les podria castigar obligant-les a reduir la seva participació en els bancs fins a perdre'n el control. Altrament dit: Madrid vol poder decidir quines caixes manté amb vida i quines obliga a malvendre.
Les caixes disposaran d'uns “terminis prou dilatats, d'anys” per posar-se al dia i complir, va assegurar De Guindos després de la seva reunió a Brussel·les, tot i que l'executiu de Rajoy hauria d'aprovar el nou avantprojecte de llei abans de l'estiu que ve. Els culpables de tot plegat, va assenyalar recentment l'eurocomissari de Competència, Joaquín Almunia, “són els que van gestionar malament les entitats; no posarem nom i cognoms però ho podríem fer entre uns i altres i ens sortiria una llista relativament llarga”.
4
caixes sanes,
La Caixa, Kutxa, Ibercaja i Unicaja, hauran de ser fundacions especials segons el govern del PP.
25
per cent
de representants polítics en les caixes, en comptes de l'actual 40%, ofereix De Guindos a Brussel·les.
39.968
milions d'euros
de rescat rebrà la setmana que ve
l'Estat per a Bankia, Catalunya Caixa i Novagalicia.
l'Estat per a Bankia, Catalunya Caixa i Novagalicia.
Frenada a la unió bancària
Rajoy i De Guindos
havien venut la unió bancària com la panacea que salvaria Espanya
d'haver d'acabar demanant el rescat total. Però Alemanya i la Gran
Bretanya estan posant tots els pals possibles a les rodes per ajornar
aquest futur supervisor comú. Angela Merkel rebutja que el BCE tingui
poder per supervisar les 6.000 entitats bancàries que hi ha a la zona
euro, incloses les caixes regionals alemanyes, i demana que aquest gran
germà bancari es limiti a controlar els gegants de risc sistèmic i els
bancs internacionals. I també David Cameron posa problemes per evitar
que els socis de fora de l'euro no tinguin ni veu ni vot en aquest
supervisor i la City financera de Londres en surti perjudicada. Per
intentar desbloquejar les negociacions, els ministres de Finances
europeus es tornaran a reunir de manera extraordinària dimecres que ve
(serà la cinquena setmana consecutiva que s'han de trobar a
Brussel·les).
El Punt Avui
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada