Aquest és el llistat de manifestos que portem al cor polític d'Europa:
These are the manifestos we bring to the political core of Europe:
Marxa a Europa (Català) - March to Europe (English)Aliança Europea per la Independència - EPI (català) - European Partnership for Independence - EPI (English)
Associació de Municipis per la Independència - AMI (català) - Association of Municipalities for Independence - AMI (English)
Assemblea Nacional Catalana - ANC (català) - Catalan Nacional Assembly - ANC (English)
Catalunya diu prou (català) - Catalunya diu prou (English)
Plataforma Novullpagar (català) - Plataforma Novullpagar (English)
Plataforma pel Dret a Decidir (català) - Plataforma pel Dret a Decidir (English)
Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes (català) - Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes (English)
Manifest de la Marxa a Europa
(English version)
Pau Casals va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides el 1971. En el seu discurs, posterior al concert que hi va celebrar, va dir:
"Jo sóc català. Catalunya és avui una província d'Espanya. Però, què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us diré per què: Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va acollir els inicis de les Nacions Unides. Al segle XI, totes les autoritats catalanes es van trobar a una ciutat, avui francesa, però llavors catalana, per parlar de pau. Al segle XI! Pau al món i contra les guerres. Això era Catalunya."
Serveixi aquesta referència a les paraules del mestre Casals com un etern agraïment al seu esforç per la recuperació de la dignitat de Catalunya i la defensa dels drets humans. Uns drets humans que proclamen el dret dels pobles a la seva autodeterminació. El poble català no vol, doncs, res més que el ple reconeixement com a nació.
Catalunya ha estat durant molts segles una gran nació, reconeguda arreu. Avui en dia, la nació catalana està dividida en tres províncies espanyoles i una de francesa, però manté, malgrat tots els intents d'anorrear-la per part dels seus veïns, una cultura i una vitalitat que moltes altres nacions amb estat envejarien. El poble català està cansat dels greuges que ha hagut de patir, especialment durant el darrer segle, amb la persecució sistemàtica i cruel de la seva cultura i els seus habitants que l'han defensat fins i tot amb la seva vida. Però arribarà un dia que el poble català dirà prou. I quan arribi aquest dia no en tindrà suficient amb què se li reconegui el dret a l'autodeterminació: aquest dia simplement exercirà pacíficament aquest dret.
Demanem, doncs, a les autoritats europees que quan arribi aquest dia, no gaire llunyà, tingui a bé respectar i defensar la carta del drets humans que la mateixa Europa ha promogut i defensat arreu, tot acceptant Catalunya, i totes les altres províncies catalanes dins els estats Espanyol i Francès que s'hi vulguin afegir, com a nou estat europeu de ple dret, amb tot el que això comporta.
Pau Casals va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides el 1971. En el seu discurs, posterior al concert que hi va celebrar, va dir:
"Jo sóc català. Catalunya és avui una província d'Espanya. Però, què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us diré per què: Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va acollir els inicis de les Nacions Unides. Al segle XI, totes les autoritats catalanes es van trobar a una ciutat, avui francesa, però llavors catalana, per parlar de pau. Al segle XI! Pau al món i contra les guerres. Això era Catalunya."
Serveixi aquesta referència a les paraules del mestre Casals com un etern agraïment al seu esforç per la recuperació de la dignitat de Catalunya i la defensa dels drets humans. Uns drets humans que proclamen el dret dels pobles a la seva autodeterminació. El poble català no vol, doncs, res més que el ple reconeixement com a nació.
Catalunya ha estat durant molts segles una gran nació, reconeguda arreu. Avui en dia, la nació catalana està dividida en tres províncies espanyoles i una de francesa, però manté, malgrat tots els intents d'anorrear-la per part dels seus veïns, una cultura i una vitalitat que moltes altres nacions amb estat envejarien. El poble català està cansat dels greuges que ha hagut de patir, especialment durant el darrer segle, amb la persecució sistemàtica i cruel de la seva cultura i els seus habitants que l'han defensat fins i tot amb la seva vida. Però arribarà un dia que el poble català dirà prou. I quan arribi aquest dia no en tindrà suficient amb què se li reconegui el dret a l'autodeterminació: aquest dia simplement exercirà pacíficament aquest dret.
Demanem, doncs, a les autoritats europees que quan arribi aquest dia, no gaire llunyà, tingui a bé respectar i defensar la carta del drets humans que la mateixa Europa ha promogut i defensat arreu, tot acceptant Catalunya, i totes les altres províncies catalanes dins els estats Espanyol i Francès que s'hi vulguin afegir, com a nou estat europeu de ple dret, amb tot el que això comporta.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada