El que ha passat als campionats del món d’esports de muntanya, “els Sky Games” és digne de ser explicat, denunciat
i, sobretot, hauria de servir per dir prou d’una vegada per totes a
l’apartheid contra tot el que significa Catalunya per part d’una Espanya
que tant sol ens vol per seguir cobrant del nostre esforç.
Que l’essència de l’esport, la participació i que guanyin els millors sigui greument atacada i corrompuda pels dirigents espanyols és una vergonya i mereix que el Govern de Catalunya actuï i denunciï aquests greus atacs a la dignitat humana. És molt greu que esportistes catalans hagin estat impedits dels seus títols malgrat obtenir netament la victòria perquè el Govern Espanyol ha imposat la seva llei, una clara demostració que els catalans patim un dels pitjors apartheids en ple segle XXI i en una Europa suposada democràtica.
No és només en l’esport que Catalunya pateix els atacs d’una Espanya cada cop més imperialista -malgrat que cada cop els seus governants tenen menys credibilitat davant el món- l’apartheid contra la llengua i la cultura catalana és una constant, i l’asfixia econòmica premeditada, ara és una evidència. El PP de Rajoy no té cap escrúpol a practicar el genocidi contra la nostra llengua i cultura.
La qüestió és si és acceptable pactar i negociar amb un partit que obertament ataca i intenta diluir la llengua pel simple fet que és la llengua catalana. No és tant sols la negació d’un fet científic, és odi contra la llengua catalana, amb males practiques al País Valencia al llarg dels darrers anys, prohibir TV3, dificultar i perseguir les entitats valencianes, impedir l’ensenyament del Valencià a les escoles, és simplement odi contra una cultura i una llengua.
L’estratègia és clara; apartheid contra tot el que suposi el fet català, a València, a la franja o a les Illes - on un Bauzá repressor amb vocació d’inquisidor, ha obert una creuada per reduir el català a la mínima expressió-. Farts del PP, farts d’una Espanya rància i casposa, farts de les falsedats i cinismes de la senyora Sánchez Camacho i de la passivitat del Govern dels millors, davant tanta agressió. Tips de viure en un apartheid esportiu, cultural, lingüístic i econòmic. Només ens queda l’acció, i sembla que ara va de debò, i com sempre ens les revolucions el poble va per davant de la classe política.
Que l’essència de l’esport, la participació i que guanyin els millors sigui greument atacada i corrompuda pels dirigents espanyols és una vergonya i mereix que el Govern de Catalunya actuï i denunciï aquests greus atacs a la dignitat humana. És molt greu que esportistes catalans hagin estat impedits dels seus títols malgrat obtenir netament la victòria perquè el Govern Espanyol ha imposat la seva llei, una clara demostració que els catalans patim un dels pitjors apartheids en ple segle XXI i en una Europa suposada democràtica.
No és només en l’esport que Catalunya pateix els atacs d’una Espanya cada cop més imperialista -malgrat que cada cop els seus governants tenen menys credibilitat davant el món- l’apartheid contra la llengua i la cultura catalana és una constant, i l’asfixia econòmica premeditada, ara és una evidència. El PP de Rajoy no té cap escrúpol a practicar el genocidi contra la nostra llengua i cultura.
La qüestió és si és acceptable pactar i negociar amb un partit que obertament ataca i intenta diluir la llengua pel simple fet que és la llengua catalana. No és tant sols la negació d’un fet científic, és odi contra la llengua catalana, amb males practiques al País Valencia al llarg dels darrers anys, prohibir TV3, dificultar i perseguir les entitats valencianes, impedir l’ensenyament del Valencià a les escoles, és simplement odi contra una cultura i una llengua.
L’estratègia és clara; apartheid contra tot el que suposi el fet català, a València, a la franja o a les Illes - on un Bauzá repressor amb vocació d’inquisidor, ha obert una creuada per reduir el català a la mínima expressió-. Farts del PP, farts d’una Espanya rància i casposa, farts de les falsedats i cinismes de la senyora Sánchez Camacho i de la passivitat del Govern dels millors, davant tanta agressió. Tips de viure en un apartheid esportiu, cultural, lingüístic i econòmic. Només ens queda l’acció, i sembla que ara va de debò, i com sempre ens les revolucions el poble va per davant de la classe política.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada