La UE reconeix que haurà d’involucrar-se si Catalunya és independent

PAÍS - PRINCIPAT

Juncker diu que la Comissió no pot romandre ‘neutral’ en cas d’independència 

Per: Josep Casulleras Nualart

14.07.2017  14:00

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, reconeix que la independència de Catalunya no seria un fet ‘neutral’ en relació amb els tractats de la UE. És a dir, que s’hi hauria d’involucrar d’alguna manera. És la resposta per escrit que ha donat Juncker a l’eurodiputada espanyola Beatriz Becerra (ex-UPyD i ara independent al grup ALDE), que li demanava què faria la Comissió en cas d’independència i quin seria l’estatus de Catalunya dins de la UE.

Juncker ha repetit la posició expressada unes altres vegades per ell mateix sobre aquesta qüestió, dient que ‘no és funció de la Comissió d’expressar una posició sobre qüestions sobre l’organització interna dels estats membres’. I afegeix: ‘Sobre possibles situacions, com la separació d’una part d’un estat membre o la creació d’un nou estat, aquestes no serien neutrals en relació amb els tractats de la UE’. I indica que ‘la comissió recorda que el procés per a l’accés dels estats a la UE ha de complir les normes i procediments prevists als tractats’. Ací podeu llegir la resposta en anglès, i ací en castellà, que aquesta vegada no ha estat manipulada com sí que va passar el 2015, poc abans del 27-S.

És una resposta molt semblant a la que va donar José Manuel Durao Barroso quan era president de la

El sindicat basc ELA dona suport al referèndum de l'1-O i insta la UE a reconèixer el seu resultat

PROCÉS

L'organització demana al govern espanyol que cessi l'"assetjament" a qui dona suport a la consulta 

per ACN 16/06/2017

Urna amb vots | ACN

 

El sindicat basc Eusko Langileen Alkartasuna (ELA) ha aprovat una resolució de suport al referèndum de l'1-O i ha instat la Unió Europea (UE) a reconèixer el resultat "immediatament". El text exigeix a l'Estat espanyol que "cessi en el seu assetjament a les organitzacions i institucions catalanes que donen suport al referèndum" i li demana que deixi expressar-se "lliure, pacífica i democràticament" a la ciutadania catalana. El sindicat reconeix el poble català com un "poble sobirà" i celebra que les institucions catalanes, fent seu el "clam popular", hagin decidit avançar de manera "unilateral" per tal que el poble pugui decidir.

El document fa un repàs de les diverses vegades que Catalunya ha reclamat més autogovern.

Adam Casals: ‘Hi ha països que han vingut a dir-nos que faran tant com puguin per reconèixer-nos’

PAÍS - EUROPA

Entrevista al delegat de la Generalitat de Catalunya a Àustria

Adam Casals

Per: Andreu Barnils 

14.06.2017  22:00

El barceloní Adam Casals Jorba (1973) és el delegat de la Generalitat a Àustria. La seva delegació abasta també la representació a Txèquia, Hongria, Eslovènia i Croàcia. Casals, com la resta de delegats, ha passat uns quants dies a Barcelona per a consultar amb Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, quines passes cal seguir ara que ja hi ha data i pregunta del referèndum



d’autodeterminació. Aprofitant l’avinentesa, VilaWeb l’ha entrevistat en un restaurant del centre de la capital catalana. Ens respon amb la maleta feta, i a la mà, a punt d’anar cap a l’aeroport.



—Només per curiositat, com és que parleu alemany?
—Als Jocs Olímpics de Barcelona vaig conèixer una noia alemanya. I cap a Alemanya me’n vaig anar. I fins ara. Per això el parlo. Des que tinc vint anys que visc fora. Abans de ser delegat, havia treballat al món de la consultoria, sobretot. És on em defenso bé, en l’àmbit privat. Assessorava empreses i fons d’inversió que volien venir a Espanya i Portugal abans de la crisi. I també empreses d’aquí que volien anar cap enfora. A Brussel·les, per exemple, les ajudava en les subvencions de la UE.


—Ja tenim data i pregunta. Heu notat cap reacció d’ençà de l’anunci?

Alarma al PP per la presidència de la UE d’Estònia i el reconeixement d’una Catalunya independent

PAÍS - PRINCIPAT

El PP pressiona directament els principals dirigents estonians 'en cas que es produeixi' un referèndum o una declaració d'independència 

Fotografia: ACN

Per: Redacció / ACN

30.05.2017  15:12

El PP ha exigit ‘fermesa’ al govern d’Estònia en contra del procés d’independència de Catalunya. El portaveu del PP espanyol i vicepresident del grup popular europeu a l’Eurocambra, Esteban González Pons, ha explicat els plans de la Generalitat de convocar un referèndum i la possibilitat d’una declaració unilateral d’independència en una reunió a Tallin amb el primer ministre d’Estònia, Juri Ratas, la presidenta del país, Kersti Kaljulaid, el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, i els líders dels grups parlamentaris europeus. Estònia assumirà l’1 de juliol la presidència de torn de la Unió Europea. La setmana passada una delegació de diputats i eurodiputats estonians es va entrevistar a Barcelona amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

El popular González Pons ha exigit als representants del govern estonià que ‘expliquin la realitat a què s’enfronta Catalunya’ recordant que ‘si un territori surt unilateralment de l’estat al que pertany queda automàticament fora de

Dinamarca reconeix que Grenlàndia i les Fèroe tenen el dret de ser estats independents

MÓN - EUROPA

El primer ministre les convida a prendre decisions i negociar sobre el seu futur, per no originar una crisi 

Per: Redacció 

24.05.2017  02:58

En el debat sobre l’estat del regne, que es féu ahir, tots els membres del parlament danès que hi van prendre part van reconèixer que Grenlàndia i les Illes Fèroe tenien el dret de ser independents i de proclamar la independència en el moment que ho considerin oportú. Tant Grenlàndia com les Fèroe formen part actualment del Regne de Dinamarca.



El primer ministre danès, Lars Løkke Rasmusse, va dir que tal com estan les relacions entre Dinamarca i les dues zones autònomes, aquestes haurien de començar a pensar seriosament quina és l’alternativa a continuar formant part de Dinamarca. Rasmusse va deixar clar que si els governs autònoms de les Fèroe i Grenlàndia volen seguir el camí de la independència, valdria més parlar clar i començar a treballar per una negociació que no provoqui una crisi.



Les relacions entre Dinamarca i aquests dos territoris autònoms s’han complicat, darrerament. En tots dos

Puigdemont respon Soraya: ‘Celebrem que el govern espanyol reconegui la possiblitat d’un referèndum a Catalunya’

PAÍS - PRINCIPAT

El vice-president, Oriol Junqueras, ha reiterat la invitació al govern espanyol d'assisir a la conferència de dilluns

 

 

 

 

Per: Redacció 

19.05.2017  18:54

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont ha respost la proposta del govern espanyol abans d’entrar a l’acte final del Pacte Nacional pel Referèndum, que es fa aquest vespre al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona. Puigdemont ha dit que celebra que el govern espanyol reconegui la possiblitat d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya i ha recordat que el congrés espanyol només s’ha de pronunciar sobre un referèndum en cas que hi hagi un acord previ entre els dos governs.



El president ha reiterat que estan disposats a negociar amb l’executiu de Mariano Rajoy els termes del referèndum. ‘En cas d’arribar a un acord, els dos governs sotmetran l’acord als respectius parlaments, al parlament i al congrés’, ha dit, i ha afegit que el govern traslladarà la proposta per fer efectiu un referèndum acordat, que té l’aval de centenars de milers de suports. En qualsevol cas, Puigdemont ha deixat clar que no farà com l’ex-lehendakari Juan José Ibarretxe i no anirà al congrés espanyol fins que no hi hagi un acord amb el govern espanyol.



D’altra banda, el vice-president del govern, Oriol Junqueras ha refermat la posició del govern en el

El Foreign Office reconeix que el Regne Unit manté contactes oficials amb Catalunya

PAÍS - PRINCIPAT

Uns documents desclassificats demostren els contactes entre governs i el seguiment del procés independentista 

Per: Redacció 

07.05.2017  09:15

Uns documents desclassificats recentment pel Ministeri d’Afers Estrangers britànic, el Foreign Office, revelen el seguiment minuciós per part del govern britànic del procés independentista català. 

Aquests documents són la correspondència entre l’ambaixada del Regne Unit a Madrid i la seu central del Foreign Office durant els anys 2014 i 2015. Hi ha tota una part del dossier català que es manté en secret, segons que precisa una carta d’aquest paquet de documentació desclassificada, perquè ‘podria malmetre potencialment la relació bilateral entre el Regne Unit i Espanya’.

Concretament, es mantenen en secret ‘els informes de les reunions entre representants del govern espanyol, del govern català i dels representants de la delegació de la Generalitat al Regne Unit i

Espanya reconeix oficialment que no podrà vetar una Escòcia independent a la Unió Europea

MÓN - EUROPA

Les declaracions del ministre d'Afers Estrangers espanyol estableixen un precedent molt important 

Ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis

Per: Redacció 

02.04.2017  10:26

El govern espanyol ha admès que no vetaria l’entrada d’una Escòcia independent a la Unió Europea. Ho ha reconegut el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis, que, tanmateix, ha volgut deixar clar que Espanya no veia amb bons ulls la desintegració del Regne Unit. ‘No volem la independència d’Escòcia, però si passa de manera legal i constitucional, no la blocarem’, ha dit Dastis en unes declaracions recollides pel diari The Guardian.



Quan la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va reivindicar la necessitat d’un segon referèndum d’independència a Escòcia, el govern espanyol va ser dels primers a dir que s’hauria de posar a la cua per entrar a la Unió Europea. Dastis ha volgut diferenciar el procés escocès i el català, però aquest canvi de posició del govern espanyol marca un precedent molt important: seguint els procediments establerts d’entrada a la Unió, Espanya no té motius per a vetar l’accés d’un nou país.



De la mateixa manera, tal com explicàvem en aquest article, pot ser que l’estat espanyol s’hagi adonat que no en traurà res, de complicar la vida a una Escòcia independent, un punt de vista que guanya força a la premsa internacional. Pel que fa a Escòcia, les declaracions de Dastis poden implicar un impuls per a la campanya de Sturgeon a favor del referèndum, una demanda que des d’aquesta setmana és a les mans de la primera ministra britànica, Theresa May.



Més informació:

• Espanya topa amb el pragmatisme de la UE en l’intent de vetar Escòcia (16-3-2017)
• ‘Demano a les autoritats espanyoles que no reprimeixin el debat a Catalunya‘ (Entrevista a George Kerevan, 1-4-2017)

Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/espanya-reconeix-oficialment-que-no-podra-vetar-una-escocia-independent-a-la-unio-europea/ 

 

El Parlament demana més acció exterior perquè l'ONU reconegui el procés sobiranista

PROCÉS

Ho fa amb una moció de la CUP amb el suport de JxSí i SíQueEsPot.

per Europa Press 22/12/2016  

 

 

 

 

 

 

 

 

El Parlament debat sobre la política exterior de la República catalana | Parlament de Catalunya

 

El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous una moció de la CUP que insta el Govern a "accentuar la presència, incidència i contribució catalana en el sistema de les Nacions Unides" amb l'objectiu de donar a conèixer el procés d'autodeterminació de Catalunya i augmentar el seu reconeixement i coneixement internacional.

La iniciativa, defensada com a necessària perquè la independència "no serveixi només per a Catalunya, sinó per a tot el món" pel diputat 'cupaire' Carles Riera, ha prosperat amb els 81 vots que sumen JxSí, SíQueEsPot i la CUP, i ha comptat amb 52 'no' de C's, PSC i PP.

El text demana al Govern que Catalunya sigui "un actor de referència en la construcció d'una nova geopolítica euromediterrània" fonamentada en la pau, la solidaritat, la cooperació, la

Terricabras: ‘Israel podria ser dels primers a reconèixer una Catalunya independent’

PAÍS - PRINCIPAT

Entrevista al filòsof i eurodiputat per ERC, que ens explica com es veu la fase decisiva del procés català des de Brussel·les.

Fotografia: Júlia Tercero.

Per: Josep Casulleras Nualart

19.09.2016  22:00

El filòsof Josep-Maria Terricabras n’ha tingut prou amb dos anys de voltar pel Parlament Europeu com a diputat per ERC per constatar que, de la independència de Catalunya, se’n parla. I força. Però sempre en passadissos o amb la veu baixa. Perquè la posició oficial de les institucions comunitàries és de defugir el conflicte. Terricabras està convençut que en el moment del xoc final, que es podria desencadenar, segons que diu, per l’aprovació de la llei de transitorietat al parlament, la reacció d’Espanya farà actuar la UE com a mediadora, per a un referèndum o per a negociar la separació de Catalunya. I si això acaba passant, diu, hi ha uns quants estats europeus (i algun de no europeu) que no trigaran pas gaire a reconèixer el nou estat.



—Què en pensen a la UE de les diades multitudinàries de l’Onze de Setembre?

La junta electoral de l’ANC reconeix que ha obviat ‘irregularitats’ denunciades per socis

Per: Redacció

10.05.2016  17:04

PAÍS

El correu no explica quins socis o candidats han impugnat què, si se'ls ha respost de cap manera o amb quin criteri s'han obviat les denúncies.

Els candidats a les eleccions internes de l’ANC han rebut avui un correu de la junta electoral on aquesta reconeix que ha obviat ‘irregularitats’ (ho posa entre cometes) que alguns socis i altres candidats han impugnat. Tanmateix el correu no explica quins socis o candidats havien impugnat què, si se’ls ha respost de cap manera o amb quin criteri s’han obviat les denúncies.

Aquest correu ha creat malestar entre alguns candidats, que s’han adreçat a VilaWeb per denunciar-ho. Aquest correu arriba després de la polèmica decisió de retirar la candidatura de Quim Torra i Jordi Calvís diumenge i de tornar-la a acceptar dilluns.

El correu complert que han rebut els candidats, i al qual ha tingut accés VilaWeb, és aquest:

Espanya, impotent davant el progrés del reconeixement internacional de Kossove

Per: Seda Hakobyan i Alexandre Solano

06.05.2016  22:00
 

MÓN

L'estat espanyol està cada vegada més aïllat en la seva resistència a reconèixer la independència kossovar.

La cap de la diplomàcia europea Federica Mogherini celebra amb el president kossovar Isa Mustafa l'accés de Kossove a l'àrea Schengen

El 17 de febrer de 2008 el Parlament de Kossove declarava unilateralment la independència. Des de llavors el nou estat ha anat assolint posicions en les principals institucions internacionals i ha estat reconegut per 111 dels 193 estats membres de l’ONU. El procés kossovar ha esdevingut així una guia per estats independents de facto no reconeguts completament per la comunitat internacional.

En aquest sentit aquesta setmana Kossove ha fet un important pas endavant en el seu camí cap al reconeixement internacional. La Comissió Europea ha proposat als governs de la Unió Europea derogar els visats als kossovesos i per tant que pugin circular lliurament pels estats membres.

D’aquesta manera encara que Espanya no derogués els visats, en no existir una frontera física amb

Margallo reconeix que una Escòcia independent romandria a la Unió Europea

Per: Redacció
06.05.2016  12:29 

MÓN

El ministre espanyol diu ara que en cas de ‘Brèxit’ els escocesos ‘demanarien la independència’.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol en funcions, José Manuel García-Margallo, ha fet unes declaracions avui a la Cadena Ser en què reconeix que una Escòcia independent romandria dins de la UE.

Ho ha explicat quan li han demanat per una possible sortida del Regne Unit de la UE; segons Margallo, si el Brexit s’imposés al Regne Unit ‘Escòcia demanaria la independència per quedar-se a la UE, però intentar extrapolar això com ha fet el president de la Generalitat no té res a veure, primer perquè nosaltres no aniríem enlloc ni sortirem de la UE, i en segon lloc perquè al Regne Unit no hi ha una constitució escrita i és el parlament qui pren les decisions i va decidir autoritzar un referèndum a Escòcia’.

L’empresari Enrique Ortiz reconeix al jutge el finançament il·legal del PP valencià

Divendres  1.04.2016  10:39

La investigació sosté que va pagar 348.000 euros per a la campanya de les eleccions del 2008.

 

 

 

L’empresari alacantí Enrique Ortiz hauria reconegut davant el jutge el presumpte finançament il·legal del PP valencià a les campanyes electorals municipals i autonòmiques del 2007 i generals del 2008, segons una informació que avança la cadena SER aquest divendres.

La informació assenyala que Ortiz admet al seu escrit de defensa que va pagar 348.000 euros al PP valencià per a la campanya de les eleccions del 2008 i sol·licita com a atenuant la ‘confessió tardana dels fets’ i que la pena sigui rebaixada de quatre anys a un any i tres mesos.

El ‘Financial Times' reconeix Catalunya com el millor territori per invertir al sud d'Europa el 2016 i el 2017

ECONOMIA

Barcelona - 15 març 2016 13.39 h 

El baròmetre valora l'estratègia catalana per atraure inversions i el clima empresarial del país.

Barcelona situa com la millor ciutat per captar inversions estrangeres Foto: ORIOL DURAN.

ACN - Barcelona

El Financial Times ha reconegut Catalunya com la millor regió europea per invertir al sud d'Europa el 2016 i 2017 en el seu informe Di European Cities and Regions of the Future 2016/2017, que les multinacionals utilitzen per estudiar futurs projectes d'inversió empresarial. A més, Barcelona se situa com la primera del rànquing de les millors ciutats d'Europa per captar inversions, segons ha informat el departament d'Empresa i Competitivitat.

El baròmetre destaca l'estratègia de Catalunya a l'hora de captar inversions estrangeres -mitjançant l'agència Catalonia Trade & Investment- i el clima empresarial del país. D'altra banda, Barcelona situa com la millor ciutat per captar inversions estrangeres.

Per darrera Catalunya, hi ha la demarcació d'Istanbul, la Comunitat de Madrid, la Llombardia i el País

El primer ministre canadenc no descarta reconèixer una Catalunya independent

Última actualització Dimecres, 9 de març de 2016 13:30 h

Justin Trudeau diu que el procés català s'ha de prendre de manera molt seriosa.

 

El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau

 

El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, ha deixat a l’aire un possible reconeixement de Catalunya com a estat independent per part del seu estat. En una entrevista concedida al Huffington Post, ha dit es donés la situació, “prendria una decisió després d’estudiar cada cas”. Trudeau no s’ha volgut mullar en excés, ja que ha dit que dependria del que fes la comunitat internacional i Espanya, però sí que ha volgut evitar descartar un No al reconeixement català. 

"El procés català s'ha de prendre de manera molt seriosa"

En qualsevol cas, a preguntes de l’edició en castellà del diari digital nord-americà sobre el procés, ha dit que “s’ha de prendre de manera molt seriosa”. El cap de l’executiu canadenc ha evitat posicionar-se i ha dit que és una qüestió d’Espanya i de Catalunya, però alhora no ha fet servir la retòrica que el govern espanyol ha difós per les vies diplomàtiques oficials sobre la presumpta il·legalitat del procés i la importància de la Constitució Espanyola.

Québec i Catalunya no són comparables

Pressió internacional a l'estat espanyol: l'Eurocambra li reclama que reconegui la independència de Kosovo

Dijous, 4 de febrer de 2016 20:15 h

La negació espanyola és per evitar donar ales a Catalunya i al procés

---

La UE fa un toc d'atenció a l'estat espanyol sobre la seva política en vers Kosovo. Els últims moviments havien mostrat una Europa que acceptava i negociava amb Pristina. Ara el pas ha estat definitiu i s'ha interpelat directament al govern de l'estat. El Parlament Europeu ha tornat a reclamar aquest dijous a Espanya que reconegui la independència de Kosovo. Els eurodiputats han aprovat per 403 vots a favor, 130 en contra i 104 abstencions una resolució que demana als cinc estats de la UE que encara no reconeixen la independència d’aquesta república dels Balcans (Espanya, Eslovàquia, Romania, Grècia i Xipre) que ho facin per facilitar l’estabilització de la regió i la normalització de les relacions entre Pristina i Belgrad. L’autora de la resolució sobre Kosovo, l’austríaca Ulrike Lunacek, també ha reclamat que es liberalitzin els visats perquè els kosovars puguin viatjar lliurement a la UE durant tres mesos, com la resta de ciutadans dels Balcans.

ACN Estrasburg .- “Kosovo és l’únic país dels Balcans Occidentals en què els seus ciutadans no tenen permès viatjar lliurement a la UE durant tres mesos. Aquesta situació anòmala ha de canviar ràpidament per garantir que els ciutadans no se sentin tancats”, ha assegurat Lunacek, que és vicepresidenta de l’Eurocambra. 

ERC adverteix que un govern d'esquerres a Espanya ha de reconèixer el dret d'autodeterminació

Pere Gendrau | 25/01/2016 a les 13:03h

CONGRÉS ESPANYOL

Joan Tardà aposta per desplegar "totes les aliances possibles" al Congrés sempre que es respecti "la sobirania del poble de Catalunya"

Els republicans no volen parlar de línies vermelles per no especular sobre possibles executius que encara no saben si es tiraran endavant

Conversa entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias després de l'oferta de Podem

Gabriel Rufián i Joan Tardà, aquest dilluns. Foto: Pere Gendrau

"No podem concebre un hipotètic govern que s'anomenés progressista i d'esquerres si no reconegués la plena sobirania del Parlament i el dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya". Aquest és el principal missatge que ha traslladat el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, després de reunir-se amb la direcció del partit aquest dilluns, a la seu del carrer Calàbria de Barcelona. Tardà no vol parlar de línies vermelles perquè, ara com ara, desconeixen si hi ha possibilitats que es conformi un executiu alternatiu al del PP.

Crida als residents del Regne Unit a signar una petició perquè Cameron reconegui el procés català

Dimecres, 16 de desembre de 2015 15:15 h

En quatre dies, prop de 500 persones ja han donat suport a la campanya, i el primer objectiu és aconseguir 10.000 rúbriques en mig any

---

El debat que es va viure al ple del Parlament de Dinamarca on els diputats es van posicionar al voltant del procés català podria tenir una rèplica al Regne Unit. La cambra dels comuns britànica podria tractar la situació catalana si triomfa una campanya de recollida de signatures engegada fa quatre dies i que té la intenció de forçar un reconeixement del procés d’independència català per part del govern de David Cameron o del Parlament de Westminster.  

 

 

Els catalans que viuen al Regne Unit també poden signar la petició

La cambra britànica té un procediment per acceptar peticions populars en què es compromet a posicionar-se sobre un tema si la campanya és capaç de reunir 100.000 signatures que han de venir de ciutadans britànics o de residents al Regne Unit, és a dir que els catalans que visquin al país també poden signar la petició. És un objectiu difícil d’assolir, així que la primera fita és la d’aconseguir-ne 10.000, que garantiria una resposta oficial de l’executiu de David Cameron. De moment, en quatre dies se n’han reunit prop de 500. La campanya estarà oberta sis mesos, fins l’11 de juny vinent.

Insten a reconèixer el procés "cap a la creació de la República Catalana"

El número dos de Ciudadanos en Madrid reconoce que trabajó como abogado en situación irregular

Carmen Moraga

24/11/2015 - 14:28h

César Zafra admite que cobró en negro por sus servicios al bufete de abogados: "He dicho que trabajaba sin contrato. Lo puedes llamar como quieras"

El diputado autonómico ha tenido que salir al paso de las informaciones publicadas por eldiario.es e infolibre en las que se desvela que ejerció como abogado sin estar habilitado para ello, además de los engaños en su curriculum oficial.

César Zafra junto al portavoz de Ciudadanos, Ignacio Aguado EFE

El portavoz adjunto de Ciudadanos en la Asamblea de Madrid, César Zafra, ha reconocido en una rueda de prensa ofrecida esta mañana en la Asamblea de Madrid que trabajó entre tres y cuatro años sin contrato en un despacho de abogados, tal y como publica eldiario.es este martes en exclusiva . El coordinador regional de Ciudadanos ha circunscrito estos trabajos a los años 2010 y 2013 y ha reconocido implícitamente haber cobrado después en "negro". "He dicho que trabajaba sin contrato. 

Lo puedes llamar como quieras", ha replicado al ser preguntado por los pagos que recibió del bufete.