El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha criticat
les ‘manipulacions, muntatges, falsedats i provocacions’ de La Razón
després que ahir el diari publiqués una notícia sobre un presumpte motí
dels batlles del PDECat. Segons el diari espanyol, alguns batlles del
partit rebutgen donar suport a l’1-O perquè no es volen exposar a ser
inhabilitats.
Puigdemont ha dit que la campanya del no cerca la crispació i que
serà així fins el dia del referèndum. ‘Votarem i decidirem’, ha clos.
Manipulacions, muntatges, falsedats i provocacions. La campanya del "no" busca crispar el mes que ens queda fins al 1-O. Votarem i decidirem https://t.co/DICPrf7Kft
PolíticaÚltima actualització Dijous, 31 d'agost de 2017 10:15 h
El conseller d'Interior celebrarà una roda de premsa "per desmentir els fets".
Jordi Turull, conseller de Presidència i portaveu
del Govern de Catalunya, ha insistit en "desmentir" que la CIA alertés
als Mossos d'Esquadra d'un possible atemptat a Barcelona.
El conseller de Presidència i portaveu del Govern de Catalunya,
Jordi Turull, ha insistit en "desmentir" que la CIA alertés els Mossos
d'Esquadra d'un possible atemptat en La Rambla i ha emplaçat a la
compareixença que el conseller Joaquim Forn realitzarà en unes hores per
conèixer "els detalls".
Nicolas Tomás Foto: N.T.
Barcelona. Dijous, 31 d'agost de 2017
La suposada nota de la CIA advertint sobre un suposat atemptat a la
Rambla de Barcelona és “un muntatge”. Així ho ha assegurat el conseller
d’Interior, Joaquim Forn, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero.
Ho han fet en una roda de premsa extraordinària aquest dijous, dedicada a
donar resposta a les informacions d’El Periódico. “El document és un
muntatge que el mateix director del diari reconeix”, ha assegurat Forn.
El conseller d’Interior ha explicat que, entre les desenes d’avisos
que arriben als Mossos sobre amenaces, n’hi havia un sobre un atemptat a
la Rambla en ple estiu, però era d’altres fonts i tenia “molt baixa
credibilitat”. Tot i això, van comunicar-ho a l’Estat, “que no va donar
veracitat a l’amenaça”. Josep Lluís Trapero ha insistit que "no ens va
venir ni de la CIA ni del Centre Nacional Antiterrorista dels Estats
Units".
Dies després dels atemptats, ha afirmat Forn, l’Estat els va informar
que cap dels
Albert Acín Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 31 d'agost de 2017
El Periódico de Catalunya ha captat tota l'atenció a les xarxes aquest matí arran de la publicació d'un avís d'un atac a la Rambla de la CIA als Mossos.
Avui el diari obre les seves edicions digital i impresa amb la
informació exclusiva que ha aixecat molts dubtes sobre la seva
credibilitat. I així s'ha vist al llarg del matí: des de polítics fins a
periodistes han criticat la falta de consistència de la peça
informativa, que ha signat el director del diari, Enric Hernàndez.
Un dels primers a parlar-ne ha estat el conseller de Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull,
que ha sortit ràpidament a desmentir la informació publicada pel diari
en una entrevista a Radio Euskadi. A part de Turull, altres
personalitats de la política catalana han criticat la publicació. El seu
company i diputat de Junts pel Sí Germà Bel ha reconegut que li "sap greu" la publicació de la informació, especialment pels treballadors del diari.
Recordo anys q els CV eren destrossats per llicenciatura X, a Universitat Y, d'any Z. Em sap greu pels treballadors actuals de @elperiodico
Sense anar més lluny, el secretari general de Podem, Albano-Dante Fachin,
ha assegurat a Twitter que li mereix "molt més crèdit" la versió de
Wikileaks, que apunta a sospites d'una filtració intencionada, que no
pas la donada per El Periódico de Catalunya. "Serà un dia llarg", ha deixat anar el podemita.
Una setmana després de la mort de Younes Abouyaaqoub, l’autor de
l’atemptat de la Rambla, el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís
Trapero, ha criticat el qüestionament permanent de què és objecte la
policia. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha desmentit algunes
informacions i ha dit: ‘Uns posen flors als Mossos i uns altres els
llencen merda. Per sort la policia que jo dirigeixo cada vegada és més a
prop de la gent.’
El cap dels Mossos ha estat prudent a l’hora de parlar sobre la
investigació, que ara s’instrueix des de l’Audiència espanyola. De totes
maneres, ha dit que els Mossos hi continuen col·laborant. Sobre
Abouyaaqoub, ha assegurat: ‘Creiem que l’autor de l’atemptat no va tenir
ni ajuda ni suport.’
Trapero ha assegurat que Bèlgica no va avisar la policia catalana
sobre l’imam, Abdelbaki es-Satti. I ha afegit que un agent de policia
local belga va fer una
Els diaris espanyols han reaccionat en general amb molt mal to als
esdeveniments de la manifestació de Barcelona contra els atemptats. Amb
l’excepció dels mitjans més progressistes, els altres han destacat
l’escridassada al rei d’Espanya i a Mariano Rajoy. Aquests són els seus
titulars:
La Vanguardia va publicar anit una notícia sobre la primera dimissió
d’un alt càrrec d’ERC amb relació a l’1-O. Segons la informació, Àngel Xifré
Arroyo, batlle d’Almoster i director autonòmic del Servei Territorial
del Departament d’Agricultura a Tarragona, va presentar la seva dimissió
per no haver d’assumir les responsabilitats organitzatives del
referèndum. La notícia també explicava que havia notificat la seva
voluntat de reincorporar-se a la conselleria d’Ensenyament, on
treballava anteriorment.
Tanmateix, la notícia s’ha demostrat que era falsa. Xifré ha escrit un piulet per dir que el cas era vergonyós i que desmentia rotundament la informació de La Vanguardia.
Escric per desmentir rotundament la notícia que surt publicada a Vanguardia que he dimitit de Director DARP. Vergonyós!
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit que no sabia
res dels afers econòmics del Partit Popular. Durant el judici del cas
Gürtel, ha insistit que no sabia res de la presumpta caixa B del partit
ni tampoc dels sobresous, que ha qualificat de falsos. ‘La meva
responsabilitat és política i no pas comptable’, ha reblat.
Rajoy ha reconegut que va dirigir les campanyes electorals de 1994,
1995, 1996 i 2000, encara que com a encarregat de l’aparell polític. En
aquest sentit, ha dit que la separació amb l’equip econòmic era molt
clara i nítida i que ell no la traspassava mai. De totes maneres, ha
admès que els responsables econòmics reportaven les seves activitats al
comitè executiu del PP, en el qual Rajoy està integrat d’ençà del 1986.
Rajoy també ha dit que no sabia si les obres de la seu del carrer
Gènova havien servit per a canalitzar diners en negre a les arques del
partit. ‘En aquella època, jo anava a
El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona investiga
els preparatius del referèndum de l’1-O. I en el marc d’aquesta
investigació la guàrdia civil ha cridat a declarar avui el secretari de
Presidència, Joaquim Nin, i el director general d’Atenció Ciutadana,
Jordi Graells. Els ha fet anar a la comandància de la Guàrdia Civil a la
Travessera de Gràcia de Barcelona, on, al final de l’interrogatori, els
agents han elaborat un informe en què indiquen que hi ha ‘indicis de
criminalitat’ en la gestió de Nin sobre l’1-O.
Així n’informa El Mundo,
que titulava en un principi que ‘imputaven’ a Nin pel referèndum; el
text de la notícia també diu que la guàrdia civil ha informat Nin ‘de la
seva imputació’ al final de l’interrogatori. Però ni Nin ni Graells no
estan ‘imputats’, és a dir, no tenen la condició d’encausats, o
d’investigats’, en la nova terminologia de la llei d’enjudiciament
criminal.
La informació d’El Mundo
ha generat confusió, i alguns altres diaris s’han fet
Aina Grau Foto: Laura Gómez
Barcelona. Dimecres, 5 de juliol de 2017
La presentació de la llei del referèndum ha
centrat l’atenció de les portades i editorials dels diaris de Madrid
d’aquest dimecres. Les grans capçaleres coincideixen a treure l’acte de
dimarts en portada i fer-lo mereixedor de les seves editorials, però
difereixen en les valoracions, que oscil·len entre la ridiculització i
el tracte apocalíptic.
En la primera línia, la de la ridiculització, és la que es mou El País,
que destaca, especialment, que l’acte se celebrés en un “teatre”, en
al·lusió al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). ‘Puigdemont presenta en
un teatre una llei sense garanties’, així és com titulen des de El País
l’acte d’ahir a la seva portada, desmereixent l’acte pel simple fet que
es celebrés en un teatre, un espai on normalment es representen obres
de ficció.
No obstant, aquesta no és la única peculiaritat de la portada El País.
La segona notícia amb més importància a la portada és el llançament de
míssils de Corea del Nord. De fet, la notícia de l’acte del referèndum,
tot i ser la principal de la portada, no va acompanyada de cap
fotografia, ja que qui
La majoria de diaris, tant nacionals com internacionals, s'han fet ressò
de la nova gesta de Jornet. La notícia més curiosa l'ha publicada,
però, el diari espanyol ABC, poc propens a destacar personatges catalans en clau positiva.
Així, el diari, en la seva versió digital,
parla al subtitular del “muntanyer basc”, en referir-se a Jornet. A
dins del text, enlloc esmenta que es català, i en una ocasió es limita a
parlar de “l'esportista espanyol”.
Twitter ja s'ha omplert de crítiques vers el diari de Madrid.
Marta Lasalas Foto: ACN
Madrid. Dilluns, 22 de maig de 2017
El Govern no considera que sigui casual que la publicació de
l’esborrany de la llei de desconnexió aparegui el mateix dia que el
president, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller Raül Romeva
van a Madrid a plantejar la darrera oferta a l’Estat per pactar el
referèndum. Tampoc veu casual l’avís de la Fiscalia en el sentit que
analitzarà avui mateix el text per estudiar si presenta una querella.
Des de l’AVE amb què ha viatjat cap a la capital espanyola, el
vicepresident ha replicat a l’advertiment de la Fiscalia sense especial
preocupació. “Em sembla perfecte que tothom faci la feina que creu que
ha de fer i nosaltres farem la nostra”, ha explicat.
El fiscal general, José Manuel Maza, ha anunciat aquest matí que avui
mateix reunirà la cúpula fiscal per començar a analitzar l’esborrany de
la llei transitorietat i ha avançat que si s’aprecia que atempta contra
la legalitat es presentarà una querella.
El text publicat preveu que en cas que l'executiu espanyol impedeixi
el referèndum es posarà la Llei de transitorietat en vigor immediatament
amb una declaració unilateral d'independència.
La fiscalia
n'investigarà el contingut · L'única novetat que conté és la numeració
d'algun article · La majoria de decisions ja eren sabudes i havien estat
apuntades en els informes del CATN
Ciutadans, el PP, el govern espanyol i alguns dels
principals diaris espanyols han començat una ofensiva contra els llibres
de text que s’editen a Catalunya. El minstre d’Educació espanyol, Íñigo
Méndez de Vigo, es va comprometre ahir al congrés a trobar mesures més
àgils i contundents d’inspecció per a intervenir sobre el contingut dels
llibres de text catalans. Ho va fer responent una moció presentada pel
diputat de Ciutadans Juan Carlos Girauta en què demanava al govern
espanyol que prengués mesures contra el contingut d’aquests llibres.
I efectivament, l’alta inspecció de l’estat, que depèn del
ministeri d’Educació, avaluarà ‘amb caràcter detallat i amb urgència’
si els llibres de text catalans vulneren la LOMCE. Així ho ha dit avui
el secretari d’estat d’Educació, Marcial Marín. ‘Aquest informe que ha
aparegut als mitjans de comunicació ens ha fet demanar a l’alta
inspecció un informe detallat’.
PolíticaÚltima actualització Dimecres, 17 de maig de 2017 16:20 h
Una auditoria a l'Agència Tributària de Catalunya
demostra que no hi ha hagut il·legalitats per aconseguir dades fiscals
dels contribuents
El diari El País, que va destapar el
contingut d’algunes xerrades del jutge Santi Vidal el gener passat, ha
mostrat un sorprenent biaix a l’hora d’informar de la conclusió de
l’auditoria de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCat) a
l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Un dels grans titulars que van
donar les filtracions de Vidal era la presumpta obtenció il·legal o
irregular de les dades fiscals dels catalans, cosa que l’informe conegut
ahir va desmentir. No obstant això, El País ha donat més
importància al fet que l’APDCat hagi demanat a l’ATC esborrar dades de
500 persones que van cedir voluntàriament les dades en el marc d’una
campanya de l’Assemblea Nacional Catalana el 2014.
El canvi entre el titular i el subtítol de la notícia d''El País'
“Una auditoria oficial obliga Junqueras a destruir dades fiscals que va demanar el 2014” és el titular d’El País.
Ara bé, el subtítol apunta cap a una direcció totalment diferent:
“L’Agència de Protecció de Dades avala la legalitat de la informació que
gestiona la Hisenda catalana”. Així, el rotatiu dóna més rellevància a
les dades fiscals d’una quantitat ínfima de contribuents que van fer-les
arribar a l’ATC de manera voluntària que a l’objecte de l’auditoria:
descobrir si les paraules de Vidal eren o no certes -una croada de la
qual el propi rotatiu va ser un dels grans instigadors-. En qualsevol
cas, l’òrgan tributari català ja ha dit que acata el prec de
l’auditoria.
L'auditoria conclou que l'ATC no té dades "obtingudes de manera irregular o il·legal"
El president de Ciutadans, Albert Rivera, va difondre ahir a Twitter un
gràfic que comparava el candidat d’esquerres de la França Insubmisa,
Jean-Luc Mélenchon, referent dels comuns i de Podem, amb la candidata
ultradretana Marine Le Pen. I ho va fer per posar al mateix sac ‘els
populismes’. Va adjuntar-hi el text: ‘Una prova més que la batalla del
segle XXI no és esquerra contra dreta, sinó liberalisme contra
populisme. França: Macron contra Le Pen-Mélenchon.’
En realitat, Rivera va utilitzar un gràfic elaborat per militants del
Front National per mirar d’atreure els votants de Mélenchon en la segona
volta de les eleccions presidencials, aprofitant també el fet que el
candidat d’esquerra no ha volgut dir per qui demanaria el vot, si per Le
Pen o per Macron.
A Rivera, li ho va haver de recordar el periodista
francès Henry de Laguérie, corresponsal d’Europe 1 a l’estat espanyol.
‘Feu publicitat d’un gràfic elaborat per militants del FN. A França,
ningú no posa
PolíticaÚltima actualització Dimarts, 25 d'abril de 2017 13:50 h
El rotatiu recull declaracions del cantant i
diputat de Junts pel Sí però resulten tenir molta menys substància que
les del jutge suspès
El diari El País ha publicat aquest
migdia el contingut d’alguns fragments de dues xerrades de Lluís Llach
de fa uns mesos, on el diputat de Junts pel Sí diu que els funcionaris
podran ser sancionats si no compleixen la legalitat catalana després de
la llei de transitorietat. El rotatiu ha intentat crear així un ‘cas
Santi Vidal bis’, tot i que en aquesta ocasió, amb menys arguments per
desfermar un rebombori equivalent, ja que no aporta cap altre tema
subjecte a polèmica mencionat per Lluís Llach.
Lluís Llach
Llach: "Qui no compleixi la llei de transitorietat, serà sancionat"
La peça d’El País
només aporta una declaració de Llach que, d’altra banda, difícilment
pot ser d’una altra manera si la independència ha de ser efectiva: “En
el moment que tinguem la llei de transitorietat jurídica, això obligarà a
tots els funcionaris que viuen i treballen a Catalunya. Qui no la
compleixi serà sancionat, s’ho hauran de pensar molt bé. No dic que
sigui fàcil, al revés, molts d’ells patiran. Perquè dins dels Mossos
d’Esquadra hi ha sectors que són contraris”.
El contingut de les declaracions de Llach són molt menys substancioses que les de Santi Vidal per fer-lo caure
L’Estat va destinar 3,4 milions dels impostos pagats pels catalans a l’alt tribunal, i 1.306,4 a l’exèrcit.
ROGER TUGAS Barcelona
Catalunya gasta més finançant el TC que en ambaixades
L’economista i director de la Fundació d’Estudis
d’Economia Aplicada (Fedea), Ángel de la Fuente, sovint defensa que el
càlcul del que va batejar com a “sistema de comptes públics
territorialitzats”, una alternativa a les balances fiscals que elabora
la Generalitat seguint els dos mètodes avalats internacionalment, aporta
com a gran novetat la possibilitat d’identificar a què es destinen els
recursos que aporten els ciutadans de cada comunitat, més enllà de saber
en termes genèrics el seu saldo fiscal respecte de l’Estat.
D’aquesta
manera, a més de permetre conèixer aquesta setmana que -sempre segons
els càlculs de l’economista de confiança de Montoro, que segueix només
el mètode de càrrega-benefici i ignora el de flux monetari- Catalunya va
patir el 2013 un dèficit fiscal de 7.189 milions -986 milions més que
l’any anterior-, els comptes avalats per l’executiu central detallen com
es gasten o de quina manera beneficien als catalans els euros que,
segons aquest model, paguen i que sí que tenen un retorn.
Els apartats dels annexos de l’informe de De la Fuente presenten
desenes i desenes de taules, amb un gran nivell de concreció, que
permeten identificar quants euros senzillament retornen en forma de
prestacions socials, transferències o infraestructures. Altres teòrics
beneficis per als catalans i els de les seves empreses, però, són més
qüestionables o, com a mínim, menys directes. Així, per exemple, el 2013
el cost de l’administració central de l’Estat -concentrada a Madrid- va
suposar 973,7 milions per als catalans, mentre que 1.306,4 milions més
van destinar-se al ministeri de Defensa i a l’exèrcit, i 424 milions a
la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, malgrat que a Catalunya tenen
gairebé totes les competències traspassades als Mossos. Són quantitats
que no computen com a dèficit fiscal, ja que, segons De la Fuente,
beneficien els ciutadans de Catalunya.
Administració central
El TC, la Casa del Rei, l’acció exterior, les Corts espanyoles...
Enmig de l’escàndol per la filtració de les converses entre Jorge
Fernández Díaz i el director de l’Oficina Antifrau conspirant contra els
partits independentistes, avui la Cadena Ser
informa que els serveis de seguretat de l’estat espanyol van elaborar
informes anònims el 2013 amb l’objectiu de criminalitzar l’Assemblea
Nacional Catalana i la presidenta de l’entitat d’aleshores, Carme
Forcadell, actualment presidenta del Parlament de Catalunya.
Un d’aquests informes contenia un seguiment especial de Forcadell,
del seu marit, dels seus dos fills i dels seus dos germans. Investigaven
les propietats de la família i també els comptes corrents de
Enmig de l’escàndol per la filtració de les converses entre Jorge
Fernández Díaz i el director de l’Oficina Antifrau conspirant contra els
partits independentistes, avui la Cadena Ser
informa que els serveis de seguretat de l’estat espanyol van elaborar
informes anònims el 2013 amb l’objectiu de criminalitzar l’Assemblea
Nacional Catalana i la presidenta de l’entitat d’aleshores, Carme
Forcadell, actualment presidenta del Parlament de Catalunya.
Un d’aquests informes contenia un seguiment especial de Forcadell,
del seu marit, dels seus dos fills i dels seus dos germans. Investigaven
les propietats de la família i també els comptes corrents de
