Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris justicia espanyola antidemòcrata. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris justicia espanyola antidemòcrata. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de febrer del 2019

Puigdemont afirma que el judici de l’1-O ‘no serà un acte de justícia, sinó de venjança’



PAÍS - PRINCIPAT







El president denuncia que els presos han de suportar una situació injusta i humiliant 
















Per: ACN 

04.02.2019  18:40





El president Carles Puigdemont afirma que el judici de l’1-O ‘no serà un acte de justícia, sinó de venjança’. ‘Tots donem suport als presos i els ajudem perquè viuen una situació injusta i humiliant i són utilitzats per a donar exemple’, diu en una entrevista a Associated Press.



Una sentència de culpabilitat, segons Puigdemont, només donaria impuls al moviment independentista, que preveu que obtindria el suport d’una clara majoria de catalans. ‘El moment arribarà i quan arribi tindrem tota la legitimitat per a prendre les decisions que ja vam prendre al parlament i que vam ratificar en un referèndum’, assegura.



En l’entrevista, Puigdemont continua donant validesa a la declaració d’independència del

dilluns, 4 de febrer del 2019

El Suprem vol lligar de mans i peus les defenses dels presos polítics al judici



OPINIÓ - ANÀLISI







Els magistrats que jutjaran els presos des del 12 de febrer vinent desestimen testimonis i proves clau de les defenses 

















Per: Josep Casulleras Nualart

02.02.2019  21:50





Per si hi havia cap mena de dubte, la sala del Tribunal Suprem que començarà a jutjar els presos polítics el 12 de febrer vinent no permetrà cap qüestionament de la instrucció de Pablo Llarena i es farà la desentesa sobre les vulneracions de drets que s’han comès. Això es desprèn de la interlocutòria d’assenyalament publicada divendres i que indica quins són els testimonis i les proves que finalment s’han acceptat per al judici oral. De la fiscalia, de l’advocacia de l’estat espanyol i del partit d’extrema dreta Vox, els set magistrats presidits per Manuel Marchena han acceptat gairebé tots els testimonis i proves proposats. En canvi, de les defenses han desestimat mig centenar de testimonis, alguns dels quals fonamentals, i moltes pericials i proves documentals que ajudarien a ensorrar un relat dels fets de l’octubre del 2017 imposat aleshores pel fiscal Maza i mantingut per Llarena i la fiscalia (malgrat el canvi de govern espanyol), amb l’amplificació mediàtica convenient, i que arriba intacte al dia de començament del judici.



Guia del judici contra l’1-O: tot allò que cal saber-ne






La primera evidència del biaix és l’admissió dels testimonis. La cúpula del govern espanyol que va engegar la repressió contra l’independentisme, encapçalada per Mariano Rajoy, és acceptada com a testimoni. I hi ha arguments per a fer-ho. Però per bé que Rajoy i Sáenz de Santamaría aniran a declarar, no hi podrà pas anar el president català, Carles Puigdemont, que és a l’exili. Les defenses l’han proposat de testimoni, però els jutges no

divendres, 1 de febrer del 2019

Òmnium denuncia que el Suprem accepta gairebé la totalitat de testimonis de Vox, de la fiscalia i l’advocacia de l’estat



PAÍS - PRINCIPAT







L'entitat també assenyala que el Suprem ha 'desestimat la pericial que demostra tècnicament que ni Cuixart ni Sànchez ni la població van actuar de forma violenta ni el 20-S ni durant el referèndum de l’1-O' 
















Per: Redacció 

01.02.2019  19:08





Òmnium Cultural ha denunciat que el Tribunal Suprem espanyol ha acceptat la totalitat de testimonis proposats per la fiscalia i pràcticament tots els de l’advocacia general de l’estat i els de Vox. L’entitat considera que això demostra la ‘connivència de les institucions espanyoles amb l’extrema dreta’ i expressa el seu ‘rebuig absolut’ respecte d’aquesta situació.



L’entitat també assenyala que el Suprem ha ‘desestimat la pericial que demostra tècnicament que ni Cuixart ni Sànchez ni la població van actuar de forma violenta ni el 20-S ni durant el referèndum de l’1-O’. Diu que és ‘especialment greu’. Es tractava d’un estudi tècnic el·laborat per un expert d’Scotland Yard ‘de reconeguda solvència’.





‘La decisió de la sala del Tribunal Suprem de rebutjar bona part dels testimonis internacionals i experts en drets humans demostra la voluntat d’impedir veus autoritzades i crítiques amb el

dijous, 31 de gener del 2019

El Suprem ajorna l'inici del judici a mitjan febrer



CAS 1-O







Gemma Liñán
Foto: Òmnium Cultural
Barcelona. Dijous, 31 de gener de 2019




















El Tribunal Suprem no fixarà la data del judici de l'1-O per la setmana que ve.


Encara ha de resoldre els últims escrits entrats per alguns dels advocats, a banda que ha de decidir i redactar la interlocutòria amb l'admissió dels testimonis i les proves, i assenyalar en aquest mateix document l'inici del judici.



Segons avança EFE, la data ara gira entorn al 12 de febrer, una de les dues dates probables que hi ha sobre la taula des de fa setmanes.



Tot i que al Tribunal Suprem tècnicament tot està a punt per començar el que serà el judici més rellevant de l'alt tribunal, i tot i que la Sala Segona preveia poder començar la setmana del 5 de febrer, no ha acabat els tràmits per poder començar.



També és important tenir en compte la petició d'alguns dels advocats, com el d'Oriol Junqueras i Jordi Cuixart, demanant temps entre la data que es fixa l'inici i el

dilluns, 28 de gener del 2019

La Fiscalia rebutja la presència d'observadors internacionals al judici



POLÍTICA







María José Segarra argumenta que es retransmetrà en directe








per ACN

28/01/2019 11:42 | Actualitzat a 28/01/2019 12:43







La Fiscal General de l'Estat, María José Segarra | ACN








La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, creu que la presència d’observadors internacionals al judici de l’1-O és innecessària, perquè el procés es retransmetrà en directe.



“Crec que un judici que té lloc a la justícia espanyola, que és plenament respectuosa amb les garanties de tots i que a més ofereix una retransmissió en directe, és dubtós que es pugui oferir més transparència”, ha afirmat.



“Qualsevol pot pretendre elevar el to d’aquesta supervisió internacional, però està

dimarts, 4 de desembre del 2018

Més de setanta entitats catalanes i de tot l’estat es manifestaran davant del Suprem contra la justícia espanyola



MÓN - ESPANYA







Han convocat una concentració el 15 de desembre contra la politització de l'alta magistratura, la persecució de la dissidència i la vulneració dels drets humans
















Per: Redacció 

04.12.2018  15:02





Més de setamta entitats socials, sindicals i polítiques catalanes i de la resta de l’estat espanyol es manifestaran el dissabte 15 de desembre davant la seu del Tribunal Suprem espanyol, a Madrid, per protestar contra la justícia espanyola. Amb el lema ‘No hi ha justícia’, es vol denunciar la politització de l’alta magistratura, la persecució de la dissidència i la vulneració dels drets humans, entre altres crítiques al funcionament judicial en casos com el procés sobiranista, els de llibertat d’expressió, delictes d’odi, violència masclista, corrupció política o els abusos dels bancs.



En el manifest de convocatòria de la manifestació, es recorden casos judicials escandalosos com els del Prestige, la Manada, el Castor, Nóos o Altsasu, i les condemnes contra els rapers Valtònyc i Pablo Hásel, el cas dels nadons robats, les crítiques a la llei mordassa o la llei de partits, les multes a sindicalistes per fer piquets de vaga o la falta d’investigació dels crims del franquisme i d’ultradreta, a més de les sentències del Tribunal d’Estrasburg contra la justícia espanyola.





En referència directa al procés sobiranista català, es critica la investigació de desenes de batlles, l’empresonament preventiu de diversos líders independentistes i les ‘ingerències greus en el funcionament’ del parlament i consistoris. També hi ha crítiques a les

dimecres, 28 de novembre del 2018

Gema Espinosa, poder a l’ombra en l’època de desprestigi de Llarena i Marchena



MÓN - ESPANYA







Mentre Pablo Llarena enllestia la instrucció, la seva muller es preparava per fer el salt a la cúpula judicial 

















27.11.2018  21:50





L’escàndol i la crisi de credibilitat de la cúpula judicial espanyola té uns quants noms propis, com ara Manuel Marchena, Luis María Díez-Picazo, i per extensió tot el Tribunal Suprem. Arriba fins a Pablo Llarena, amb les seves interlocutòries polítiques per a justificar l’empresonament preventiu en la causa contra l’1-O. Però hi ha més noms, de segona línia, que han tingut un paper determinant en tot un seguit d’escàndols que han acabat d’embrutar la justícia espanyola. Un d’aquests noms és el de Gema Espinosa Conde, muller de Pablo Llarena i fins fa poc directora de l’Escola Judicial. És la magistrada que fins ara tenia més números per a esdevenir vocal del Consell General del Poder Judicial; fins que va esclatar l’escàndol dels WhatsApp de Cosidó i va deixar congelat el procés de renovació de la cúpula judicial.



La gestió d’Espinosa és sota sospita. Aquest estiu passat va transcendir una maniobra molt sospitosa que la implicava a ella, amb la creació d’una plaça de fiscal feta a mida per a Sofía Marchena, la filla del president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena. L’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils s’hi va querellar per aquest motiu. La denunciaven per prevaricació. Aquest col·lectiu de juristes encapçalat per l’ex-magistrat Elpidio José Silva va denunciar que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) havia creat, el desembre de l’any passat, aquesta plaça per a la filla del magistrat que presidirà el judici a l’1-O; que ho havia fet d’una manera irregular i a instància de Gema Espinosa. Espinosa era aleshores directora de l’Escola Judicial, un càrrec que ha mantingut fins aquesta tardor, quan l’ha deixat per a poder ser vocal del CGPJ.



La denúncia de tracte de favor

divendres, 2 de novembre del 2018

La fiscalia espanyola acusa de rebel·lió els presos polítics i demana 25 anys per a Junqueras



PAÍS - PRINCIPAT







Demana entre 16 i 17 anys de presó per a la resta de presos i 11 anys per a Trapero i la cúpula dels Mossos
















Per: Redacció 

02.11.2018  11:13





La línia dura contra l’independentisme s’imposa i la fiscalia acusa de rebel·lió, malversació i desobediència els presos polítics. Per a Oriol Junqueras demana 25 anys de presó i d’inhabilitació; per a Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, 17 anys de presó i d’inhabilitació, i per a Rull, Turull, Romeva, Forn i Bassa, 16 anys de presó i d’inhabilitació. L’escrit d’acusació dels quatre fiscals de la sala penal del Suprem, Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, manté la duresa de l’argumentació de la querella per rebel·lió que va presentar ara fa un any José Manuel Maza, ex-fiscal general de l’estat. Tanmateix, com que el Suprem no ha aconseguit l’extradició del president Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras és qualificat de ‘promotor’ i ‘cap principal’ dels fets de l’1-O.





Vegeu el conjunt de les acusacions contra els presos polítics:













Per a la resta de membres del govern de Puigdemont —Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs—, que són en llibertat provisional, la fiscalia demana 7 anys per malversació i desobediència.



D’una altra banda, per als membres de la mesa del parlament i l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya es demana una multa de

dijous, 25 d’octubre del 2018

El Suprem confirma la instrucció de Llarena i obre judici oral pel Procés



PRESOS POLÍTICS







Dona cinc dies a la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat i a Vox perquè presentin els escrits d'acusació.








MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid











Imatge del Tribunal Suprem, a Madrid / ACN








Comença el compte enrere per al judici oral contra l'independentisme al Suprem, previst per al gener. El tribunal fa pinya amb el jutge instructor Pablo Llarena i ha confirmat aquest dijous les conclusions de la instrucció per rebel·lió i el sumari contra els líders independentistes, per enviar així al banc dels acusats 18 els processats per rebel·lió, malversació i desobediència que no són a l'exili. Es tracta, en primer lloc, dels nou presos polítics: l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, tots ells processats per rebel·lió i malversació, així com l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, processats només rebel·lió.



En segon lloc, la resta de membres de l'anterior Govern que no són a l'exili, els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, processats per malversació i desobediència. I en tercer lloc, seuran al banc dels acusats per desobediència els membres sobiranistes de la mesa que no són a la presó Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet; i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. Queden fora del judici els set líders independentistes a l'exili: Carles Puigdemont, Toni Comín, Marta Rovira, Anna Gabriel, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí.












Els tres arguments que rebat Marchena

dilluns, 24 de setembre del 2018

El Suprem acusa els presos polítics d'"entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola"



CAS 1-O


















El Nacional
Barcelona. Dilluns, 24 de setembre de 2018









La sala del 61 del Tribunal Suprem, presidida per Carlos Lesmes, ha acusat els presos polítics catalans de "buscar només entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola" amb les recusacions que van fer de tots els magistrats de la sala que jutjarà el cas de l'1-O.






Aquesta sala especial ha rebutjat per unanimitat apartar els cinc magistrats de l'alt tribunal que jutjaran els processats, com van sol·licitar alguns d'ells, una decisió que es va saber a principis de mes, si bé avui s'ha fet pública la interlocutòria que inclou l'argumentació de la sala del 61.



Per a aquesta sala especial, totes les consideracions esgrimides pels processats són "genèriques" i "manquen de justificació" per recusar els magistrats que els jutjaran perquè "busquen només entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola". "La mera constatació que cap de les consideracions dels recusants es refereix específicament als magistrats recusats és raó suficient per rebutjar-les", assenyala la sala, que precisa que

dimecres, 19 de setembre del 2018

Escàndol: Revelen desenes de correus de jutges espanyols insultant l’independentisme



MÓN - ESPANYA







Desenes de correus electrònics mostren l'animadversió de magistrats d'arreu de l'estat espanyol contra els dirigents independentistes 
















Per: Redacció 

19.09.2018  22:56





Diversos jutges espanyols, en un fòrum comú del Consell General del Poder Judicial, han estat insultant els dirigents independentistes i el moviment almenys des de l’Onze de Setembre del 2017.



Segons que han publicat ElDiario.es i ElMon.cat, el fòrum va recollir desenes de correus electrònics en què es titllava els presos polítics i els exiliats de ‘nazis’, ‘virus’, ‘germen’, ‘criminals’, ‘violents’ o ‘fills de puta’, entre altres insults.



Són jutges d’arreu de l’estat espanyol. A més d’insultar greument l’independentisme, criden a aplicar el codi penal i s’afirma que és una ‘qüestió d’estat’ i de ‘democràcia’.



Els correus també mostren preocupació pels fets del setembre i l’octubre a Catalunya i per la situació dels jutges espanyols destinats al Principat.







Enllaç notícia :



 

dimarts, 18 de setembre del 2018

Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides… Per Vicent Partal



OPINIÓ - EDITORIAL







«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»


















Per: Vicent Partal

17.09.2018  22:00





Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.



La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.



Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i

dimecres, 27 de juny del 2018

Boye i Cuevillas: les bèsties negres de Llarena perfilen la derrota del jutge. (Video)



PAÍS - PRINCIPAT







Crònica de l’acte en què tots dos advocats han parlat de la seva estratègia jurídica amb els subscriptors de VilaWeb.

















26.06.2018  21:34





Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas tenen apamat el jutge Pablo Llarena; li’n saben tots els punts febles, saben quins són tots els errors (que són molts) que ha anat cometent en tot el procés d’instrucció contra els dirigents independentistes. I transmeten la sensació de veure molt clar i tenir molt calculat com atrapar-lo totalment en les seves contradiccions. Ja ho han començat a fer, amb l’euroordre tombada a Bèlgica, els recels dels jutges alemanys i el procediment contra Llarena tramitat per un jutjat belga.



En un acte amb subscriptors de VilaWeb i moderat per Vicent Partal a l’auditori del CCCB, ple de gom a gom, tots dos advocats han demostrat sintonia i la tranquil·litat, la seguretat i el bon humor de saber que tenen les armes jurídiques per a posar en evidència la justícia espanyola. ‘L’opinió pública i jurídica europea està escandalitzada per les mancances democràtiques del sistema judicial espanyol’, ha dit Alonso-Cuevillas.





‘Faran el que voldran’, afegia Gonzalo Boye, esmolant les paraules d’una manera precisa per fer entendre a tot el públic l’absurditat de les acusacions i dels arguments que Llarena ha anat desplegant i que els

divendres, 22 de juny del 2018

Tots els membres de La Manada, en llibertat



LA MANADA







El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 22 de juny de 2018




















Els cinc membres de La Manada que es trobaven a les presons de Pamplona i Alcalá Meco han abandonat aquesta tarda els centres penitenciaris després que durant el dia d'avui hagin abonat els 6.000 euros de fiança fixats per la Secció Segona de l'Audiència de Navarra. Els tres que eren a Pamplona han sortit prop de les sis de la tarda i els dos d'Alcalá Meco, a dos quarts de vuit.



Els encausats que es trobaven a la presó de Pamplona són José Ángel Prenda, Jesús Escudero i Ángel Boza. Han estat recollits a la porta de la presó per vehicles que els estaven esperant. El guàrdia civil Antonio Manuel Guerrero i el membre de la Unitat Militar d'Emergències (UME) Alfonso Jesús Cabezuelo han deixat la presó d'Alcalá Meco en el mateix taxi.














Els membres de La Manada, condemnats a nou anys de presó per un delicte d'abús sexual, queden en

Justícia i Guàrdia Civil: un estat dins l’estat. Per Vicent Partal



OPINIÓ - EDITORIAL







«Tant hi fa què vote la gent, què diga el parlament i qui mane al govern, que ells continuen veient el món en blanc i negre».

















21.06.2018  22:00





Ahir va ser un dia per a recordar molt temps. Molt significatiu. Primer la jutgessa Lamela va exonerar Florentino Pérez i cinc ex-ministres del govern espanyol, tant del PSOE com del PP, de les acusacions de malversació, frau i suborn per l’escàndol del Castor. Poc després de migdia va esclatar una autèntica bomba informativa, quan l’Audiència de Navarra va deixar en llibertat els violadors de la Manada, només amb una fiança de sis mil euros. Entremig, la batllessa de Berga havia estat condemnada a sis mesos d’inhabilitació, acusada d’haver mantingut l’estelada penjada al balcó municipal, i el coordinador de Mossos per la República havia denunciat vexacions en la seua declaració davant la Guàrdia Civil, que l’investiga.



De fa molt de temps, cada dia ens arriben notícies de decisions judicials que indignen. La doble mesura judicial és un autèntic escàndol. I l’exemple de Navarra és incontestable: els jutges consideren que el fet que un dels violadors de la Manada siga un guàrdia civil i un altre un militar no

La justícia espanyola deixa en llibertat provisional els violadors de la Manada



MÓN - PAÍS BASC







L'Audiència de Navarra ha decretat presó provisional sota fiança de 6.000 euros.
















Per: Redacció 

21.06.2018  17:01





Segons que ha avançat el Diario de Navarra i alguns mitjans espanyols, l’Audiència de Navarra ha decretat llibertat provisional sota fiança de 6.000 euros pels membres de la Manada, condemnats a nou anys de presó per abusos sexuals després d’haver violat una noia a les festes de San Fermín de Pamplona l’any 2016.





El pròxim 7 de juliol, els acusats complien dos anys en presó preventiva, el màxim que marca la llei. S’havia de decidir si aquesta presó es prorrogava o se’ls deixava en llibertat provisional fins que el cas arribés al Tribunal Superior de Justícia de Navarra, que s’haurà de posicionar sobre els recursos de les parts al setembre o l’octubre. Finalment, la Secció Segona de l’Audiència de Navarra ha decretat la llibertat provisional per a José Ángel Prenda, Ángel Boza, Jesús Escudero, Antonio Manuel Guerrero i Alfonso Jesús Cabezuelo amb el vot particular en contra d’un dels tres magistrats.




Es tracta del mateix tribunal que els va condemnar. Els membres de la Manada sortiran en llibertat en les pròximes hores.



Indignació per la decisió del tribunal

La jutgessa Lamela exonera cinc ex-ministres i Florentino Pérez de l’escàndol del Castor



ESPANYA







Eren acusats de malversació, suborn i frau.
















Per: Redacció 

21.06.2018  14:30





La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha arxivat la querella de l’Observatori del Deute en la Globalització contra els ex-ministres Joan Clos, Miguel Sebastián, Magdalena Álvarez, Elena Espinosa i José Manuel Soria, i l’empresari Florentino Pérez pel projecte del Castor.



L’observatori els acusava de malversació, suborn i frau, però Lamela ha considerat que els fets denunciats no són constitutius d’infracció penal.



Entre els exonerats també hi ha Juan Cotino, ex-conseller de la Generalitat Valenciana; Recaredo del

dimecres, 20 de juny del 2018

La justícia espanyola es nega a tramitar la citació d’un jutge belga a Pablo Llarena



MÓN - EUROPA







El jutge del Suprem és cridat a declarar a Brussel·les el 4 de setembre vinent per una demanda del president i els consellers a l'exili.
















Per: Redacció 

20.06.2018  17:16





Un jutjat de Brussel·les ha citat a declarar el 4 de setembre vinent el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena arran de la denúncia presentada per Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí per haver vulnerat la seva presumpció d’innocència i haver actuat sense imparcialitat. Però la demanda ni tab sols ha arribat al Suprem perquè el jutge degà de Madrid, Antonio Viejo, s’ha negat a tramitar la citació. L’argument és que la demanda ‘afecta la responsabilitat de l’estat en l’exercici de l’autoritat’, i ha retornat la citació al jutge belga.



El jutge espanyol li ha dit al jutge belga que la citació no és procedent d’acord amb l’article 1 del reglament 1393/2007 del parlament europeu i del Consell d’Europa. Aquest article diu que ‘serà d’aplicació en matèria civil o mercantil quan un document judicial o extrajudicial s’hagi de

dimecres, 2 de maig del 2018

Querella contra els nomenaments a dit del poder judicial



PODER JUDICIAL







Gemma Liñán
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 2 de maig de 2018




















"Volem demostrar que la prevaricació administrativa s'ha comès en molts casos". Així, Lluís Mestres, un dels advocats fundadors del col·lectiu Atenes, explica la querella que van presentar divendres al Tribunal Suprem contra el poder judicial i contra el sistema de designació dels jutges i magistrats dels alts tribunals. Uns tribunals on inevitablement s'hauran de jutjar els casos de corrupció del PP i que s'han adjudicat a magistrats amb criteris de "clientelisme i amiguisme", segons Mestres.



De fet, entre els set exemples que denuncia la querella hi ha el nomenament de la presidenta de la secció segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, María Concepción Espejel, i com ha afectat la instrucció del cas Gürtel.



La querella es presenta contra el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes; la presidenta de l'observatori contra la violència de gènere, María Ángeles Carmona; el president de l'Audiència Nacional, José Ramón Navarro Miranda, i altres membres del Consell General del Poder