Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris judici. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris judici. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de març del 2019

Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem Per Josep Casulleras Nualart



OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC







L'interrogatori complet dels ex-comissaris Castellví i Quevedo esvaeix el 'factor Mossos' de l'acusació de rebel·lió 








Per: Josep Casulleras Nualart

11.03.2019  19:11









Sense Mossos no hi ha rebel·lió. Aquesta és una de les brames que corren aquests dies entre la premsa de Madrid que es mou pel Tribunal Suprem espanyol, que un mes després de l’inici del judici veu com és d’enorme la dificultat de les acusacions a l’hora de demostrar que en els fets de la tardor del 2017 hi va haver una violència que justifiqui una condemna per rebel·lió o per sedició. Per això la declaració de dijous de Manuel Castellví, interrogat per la fiscalia i la resta d’acusacions, va despertar una certa eufòria, aquí, perquè van veure per primera vegada un punt de feblesa en el relat de les defenses; el fiscal Javier Zaragoza i la premsa oficialista de Madrid van ensumar sang, i s’hi van abraonar. Perquè Castellví, dubitatiu, amb la veu rogallosa i tremolosa i amb aquella suor al front, va semblar que es ficava de peus a la galleda quan va dir que havien advertit el govern poc abans de l’1-O que hi podia haver ‘una escalada de violència’ el dia del referèndum. I així es va suspendre la sessió dijous passat, fins avui: quatre dies amb tot un artefacte al bell mig de la sala de vistes del Suprem, a punt d’esclatar. Fins que aquest matí ha arribat l’artificier Xavier Melero i l’ha desactivat. I el factor Mossos per a justificar la rebel·lió s’ha tornat a esvair.



L’advocat de Joaquim Forn ha arrencat l’interrogatori de les defenses d’una manera directa, calculada mil·limètricament, que ha permès a Castellví de respondre amb la concisió, la brevetat i la claredat que li van mancar la setmana passada. I n’han sortit dues idees principals: que tres dies abans del referèndum ‘no es preveien actes de violència’, perquè en una reunió el dia 28 de setembre del 2017 amb caps de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil ‘tots tres cossos vam compartir que allò que ens trobaríem serien col·legis amb activitats i gent fent una resistència pacífica a la possible actuació de la

Observadors internacionals retreuen al Suprem que “permeti la banalització de la violència policial” de l’1-O



JUDICI  1-O







"No es pot verificar la credibilitat de testimonis amb rigor si no es poden confrontar les declaracions amb altres preguntes o exhibició de documents", afirmen









Agències|







Manuel Marchena, al judici de l'1-O












Els observadors han remarcat que “en reiterades ocasions”, Marchena ha denegat a les parts, “especialment a les defenses”, la “possibilitat d’interrogar o repreguntar a testimonis proposats per l’altra banda sobre fets objecte d’acusació relacionats amb els seus representats”. A més, també han afirmat que ha interromput els lletrats durant els interrogatoris “especialment quan assenyalen contradiccions o intenten confrontar les

dijous, 7 de març del 2019

La polèmica arran de la responsabilitat de Trapote en la mort d'un obrer el 1974



JUDICI AL PROCÉS







El Nacional
Barcelona. Dijous, 7 de març de 2019





















Sebastián Trapote, cap del CNP a Catalunya durant l’1-O, va ser objecte d’una llarga investigación arran de la mort a Badalona d’un obrer i pare de set fills, José Luis Herrero Ruiz, el 8 de juny de 1974. L'obrer estava ja contra la paret mentre un policia li posava les manilles, quan Trapote s'hi va acostar i va disparar-li per l’esquena a un pam de distància. El tret que va provocar la mort d'Herrero va travessar-li el cor i va sortir pel pit.



Aquesta és la pel·lícula dels fets, segons el testimoni del mateix Trapote, que va reconèixer haver disparat trets per l’esquena, i els resultats de l’autòpsia i els informes dels forenses.



Això no obstant, el 6 de desembre de 1977 es va decretar el sobreseïment de la causa en aplicar-se al policia els indults de 1975 i 1977. Amb tot, la vídua i els set fills van denunciar el Ministeri d’Interior, que l’octubre de 1983 va ser condemnat a indemnitzar la

Sebastián Trapote, l’ex-cap de la policia espanyola que va matar un detingut



PAÍS - PRINCIPAT







Ha Declarat avui com a testimoni en el judici contra el procés perquè era el cap de la policia espanyola durant l'1-O
















Per: Redacció

07.03.2019  11:50





Sebastián Trapote, ex-cap de la policia espanyola a Catalunya, declara avui com a testimoni en el judici contra el procés independentista. Va ocupar el càrrec del 24 de juliol de 2015 al 7 de setembre de 2018, quan es va jubilar. Aquell dia va tancar una carrera policíaca tacada gairebé des del començament. Tal com va publicar ElCrític.cat amb la col·laboració de l’historiador David Ballester, Trapote, quan tenia tan sols vint anys, va matar un home d’un tret per l’esquena quan era detingut per la policia. La víctima era José Luís Herrero Ruiz que tenia set fills menors d’edat. Segons la sentència de la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol, dictada el setembre del 1983, la mort s’hauria evitat ‘si s’haguessin utilitzat la prudència i diligència mínimes que s’esperen d’un funcionari del Cos Superior de la Policia auxiliat per diversos col·legues’.



La sentència també recull la versió dels fets dels tres agents que van participar en la persecució i la detenció d’Herrero: el 7 de juny de 1974, vora les onze de la nit, Trapote i dos sots-inspectors, Alfonso Carlos Giménez i Feliciano González Álvarez, van detenir a Badalona José Luís Herrero després d’una cursa ben accidentada, amb trets a l’aire i fugida del sospitós. Quan ja l’havien detingut, van ordenar-li que es posés contra la paret, i ho va fer. En el moment que el sots-inspector Giménez li posava les manilles, el detingut es va girar, va treure una navalla i va fer un moviment, gest que va fer que Trapote disparés el tret letal.



L’autòpsia desmenteix la versió dels policies

Gerard Piqué acusa Enric Millo de mentider per haver compartit un vídeo manipulat



SOCIETAT - ESPORTS







L'ex-delegat del govern espanyol havia compartit un vídeo manipulat de Jordi Cuixart el 20-S 





 











Per: Redacció

07.03.2019  13:27





El jugador del FC Barcelona Gerard Piqué ha acusat de mentir l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, que havia compartit un vídeo manipulat de Jordi Cuixart el 20-S. Millo va compartir un fragment de només dos segons d’un vídeo de Cuixart on se’l sentia dir ‘marxaran d’aquí quan nosaltres ho diguem’ acompanyat pel missatge ‘pel vostre coneixement, jo no dic mentides’. En realitat, Cuixart el que feia era ajudar a sortir la comitiva judicial i demanava als manifestants que deixessin espai perquè la policia fes un passadís. Òmnium va penjar el vídeo sencer, que és el que ha compartit Piqué i ha contestat l’ex-delegat del govern espanyol: ‘Pel nostre coneixement Enric Millo, tu sí que menteixes i manipules els vídeos.’



Vegeu ací el piulet inicial de Millo i la resposta de Piqué:

[VÍDEO] Trapote reconeix els van denegar l’ordre de registre de la seu de la CUP



PAÍS







Vegeu el vídeo íntegre de la declaració com a testimoni de Sebastián Trapote, ex-cap de la policia espanyol a Catalunya 
















Per: Redacció

07.03.2019  10:01





L’ex-cap de la policia espanyola a Catalunya, Sebastián Trapote, ha reconegut que no van arribar a entrar a registrar la seu de la CUP el dia 20 de setembre del 2017 perquè esperaven una ordre judicial que els van ‘denegar’. A preguntes del lletrat Àlex Solà (de l’equip de Jordi Cuixart), Trapote ha defensat que actuaven emparats per una instrucció de la fiscalia que els ordenava comissar material ‘de propaganda’ del referèndum. Trapote diu que estaven vigilant l’edifici perquè tenien ‘sospites fundades’ que hi havia ‘nombrós material’ i que així ho van comprovar quan van interceptar una furgoneta amb material procedent de la seu. Després, van ‘assegurar’ l’edifici durant hores i van demanar ordre judicial per entrar. ‘Vam estar hores esperant però se’ns denega’, ha reconegut Ha defensat, però, que en tot moment hi va haver ‘llibertat de moviments’ a la seu.



Vegeu el vídeo íntegre de la declaració de Sebastián Trapote:

La fiscalia investiga la filtració de fotos de Montserrat del Toro



JUDICI AL PROCÉS







El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 7 de març de 2019




















La Fiscalia Superior de Catalunya ha obert diligències d'investigació per la publicació en xarxes socials per part de "col·lectius radicals" de la fotografia i dades personals de la lletrada de l'Administració de Justícia Montserrat del Toro, després de declarar aquest dimecres com a testimoni en el judici al procés al Tribunal Suprem.



Al decret d'obertura de diligències d'aquest dijous, el fiscal superior indica que aquestes publicacions van acompanyades d'indicacions que poden facilitar la seva localització i de textos que "inciten expressament a l'exercici de la violència física sobre la seva persona, a part d'altres de naturalesa clarament ofensiva i vexatòria".



Apunta a què aquests fets contra la lletrada del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, que investiga l'1-O, poden ser constitutius d'un presumpte delicte d'obstrucció a la justícia, o d'altres com a descobriment i revelació de secrets, i injúries amb publicitat a funcionari públic.









ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/judici-proces-fiscalia-investiga-filtracio-fotos-montserrat-toro_362157_102.html 


 

[Vídeo] Consuelo Madrigal hi torna: enganxada amb les mans a la massa falsificant una prova



JUDICI 1-O







Andreu Van den Eynde la deixa en evidència davant de tota la sala








Gerard Sesé|

















Aquesta tarda, Olga Solanas ha declarat al Tribunal Suprem en qualitat de testimoni. Ho feia per ser publicista i haver col·laborat amb la Generalitat quan es va fer la propaganda ynde


Durant el torn de la Fiscalia de l’Estat, Consuelo Madrigal, que ja col·lecciona un grapat de ficades de pota durant el judici, ha volgut mostrar un anunci a la premsa escrita sobre els catalans que viuen fora de Catalunya i ho vinculava amb una campanya de vot exterior.



La fiscal Madrigal ha assegurat que al peu de l’anunci es feia una referència explícita a la votació de l’1-O. Per una banda, la testimoni ha assegurat que la seva tasca no era ni el

La secretària explica la seva pel·lícula i la resta de testimonis fan la cobra



JUDICI AL PROCÉS







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 6 de març de 2019




















Avui hem assistit a un autèntic relat de com es va viure al minut el 20 de setembre des de dins de la Conselleria d'Economia. El relat subjectiu de la secretària judicial del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, que ha assegurat que va passar por durant tot el dia.



"La percepció de dins i fora era diferent", ha dit la secretària judicial Montserrat del Toro, i realment el seu relat així ho ha evidenciat.



Ha afegit nous detalls a la història fins i tot. Avui ha assegurat que havia sentit Carme Forcadell amb un megàfon i que havia demanat un helicòpter per sortir. Cap de les dues coses les havia explicat durant la instrucció i ha acabat provocant una correcció pel que fa al tema Forcadell.













Del Toro ha demanat que no

dimecres, 6 de març del 2019

La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen



OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC







La declaració de Montserrat del Toro, decisiva per a les acusacions, ha acabat essent erràtica i poc creïble, i els altres testimonis no han provat la malversació  

















Per: Josep Casulleras Nualart

06.03.2019  19:44





Avui la fiscalia ha fet aigües a la sala de vistes del Tribunal Suprem espanyol. Ha estat un fracàs estrepitós, perquè els testimonis que hi han desfilat, tots proposats per l’acusació, no tan sols no han servit per a fonamentar el relat acusatori, sinó que l’han fet trontollar. El cas més cridaner ha estat el de Montserrat del Toro, una de les principals testimonis contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, pel seu paper en l’escorcoll a la seu del Departament d’Economia del 20 de setembre de 2017 com a secretària judicial. Ella va servir durant la fase d’instrucció per a construir el relat que aquell dia hi havia hagut sedició, i rebel·lió, en la manifestació per a protestar contra l’assalt a la Generalitat.



Perquè ella va explicar, i avui ho ha reiterat, que va haver de fugir pel terrat, entrar a l’edifici contigu del Teatre Coliseum i sortir per allà perquè no ho podia fer per la porta principal. Però la credibilitat del testimoni de Del Toro ha trontollat, i ha suscitat molts dubtes sobre un dels puntals del relat acusatori: per les contradiccions en què ha caigut i per algunes mentides. Segurament la fiscalia pensava que podria ser molt més convincent i aclaridora, però no li ha funcionat gaire bé, aquest testimoni. Els que han vingut després, proposats també per les acusacions, encara han estat més desastrosos. Els fiscals han acabat desorientats.



Montserrat del Toro, testimoni clau en tot aquest procés judicial, és seguidora de pàgines ultranacionalistes espanyoles, com ara Unidad Nacional Española i Leridanos Que No Quieren la Independencia, i és simpatitzant de Ciutadans, tal com va demostrar el diari Público aviat farà un any. El jutge Marchena ha provat d’impedir que l’advocat Andreu Van den Eynde li demanés per aquestes afinitats, perquè no considera rellevant l’adscripció ideològica de la testimoni. Però Van den Eynde ha aconseguit que li

Un eurodiputat del grup que ha organitzat l’acte de Vox, el critica




Política

La secretària judicial admet que s'investigava la rebel·lió abans del "tumult" del 20-S



JUDICI AL PROCÉS







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 6 de març de 2019




















Les defenses han posat a lloc la secretaria judicial després d'un relat de més d'una hora intentant demostrar el "tumult" i el risc hi va haver el 20 de setembre durant l'escorcoll de la conselleria d'Economia.



Jordi Pina ha fet entrar en el judici un factor clau. Si vins ara la màxima expressió de violència estava en el 20-S i en el tumult que ha detallat tant la secretaria judicial com els responsables policials que han delcarar fins ara, l'advocat de Jordi Sànchez, ha fet notar, i així ho ha admès Montserrat del Toro que el jutge d'instrucció del 13 ja apuntava la rebel·lió abans dels fets, volent demostrar així, la construcció del relat per a una condemna exemplar d'entre 17 i 25 anys de presó.















A preguntes d'Andreu Van den Eynde, també ha admès que no sabia que el TSJC havia desestimat investigar aquests delictes.






"Vaig ser un autèntic fantasma"

La peripècia lingüística de Pérez de los Cobos per no admetre la repressió policial de l’1-O



JUDICI - 1-O







Assegura que es van produir actuacions "que van afectar diferents parts del cos dels individus"








Joan Solé|
























Era obvi que al coronel de la Guardia Civil, Diego Pérez de los Cobos, li cauria la pregunta sobre si els cossos policials espanyols van reprimir la ciutadania durant el referèndum de l’1-O.



   
Ha sigut l’advocat defensor de Jordi Sànchez, Rull i Turull, Jordi Pina, qui ha anat directe al gra per pregunta a una de les figures clau de l’operatiu policial sobre si els agents van “colpejar ciutadans” que restaven concentrats amb les mans enlaire i asseguts a terra.



La peripècia de de los Cobos per ometre dir que fou una actuació repressiva ha sigut

[VÍDEO] Pérez de los Cobos pateix per a justificar la brutalitat policíaca i Marchena l’auxilia



PAÍS - PRINCIPAT







L'advocat Jordi Pina ha demanat a Pérez de los Cobos sobre les càrregues policíaques i Marchena ha volgut evitar-ho 
















Per: Redacció 

06.03.2019  11:14




L’advocat Jordi Pina, que defensa Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, ha posat contra les cordes el coronel Diego Pérez de los Cobos, encarregat de la coordinació del dispositiu policíac que va reprimir el referèndum del Primer d’Octubre. Al tram final del seu interrogatori, Pina ha recordat que ahir Pérez de los Cobos havia negat que la policia espanyola carregués contra els votants i li ha demanat ben bé què entén per ‘càrregues’.



‘La càrrega és una actuació contundent per a dissoldre una manifestació o per a desallotjar un espai’, ha definit el coronel. ‘Vint o vint-i-cinc funcionaris policíacs, amb escuts i defenses a la mà, corrents cap a ciutadans amb les mans aixecades és una càrrega policíaca?’, li ha demanat Pina.



En vista de la contradicció, el president de la sala Manuel Marchena ha auxiliat Pérez de los Cobos i ha demanat a Pina que formulés una altra pregunta. Pina hi ha insistit per a

El Coronel Pérez de los Cobos sí que va participar d’un cop d’Estat violent




El guàrdia civil també està esquitxat per un cas de tortures al País Basc








Gerard Sesé|







Pla curt, extret de senyal institucional, del coronel Diego Pérez de los Cobos, durant la compareixença al Tribunal Suprem, el 5 de març de 2019 (horitzontal)









El coronel de la Guardia Civil, Diego Pérez de los Cobos, està declarant avui al Tribunal Suprem en un judici on s’acusa polítics i activistes pacifistes i cívics, els presos polítics, entre altres delictes, de rebel·lió.



Una acusació que signifiquen molts anys de presó i que, a més, implica que durant el 20-S i l’1-O hi va haver violència. El relat que intenten construir des de la Fiscalía, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació particular d’ultradreta, és un autèntic exercici de falsejar la realitat per intentar justificar que hi va haver violència.



   
Però aquest judici contra l’independentisme està ple de contradiccions que desmunten les acusacions. Una d’elles és que una de les “perles” de les acusacions per a basar a favor seu la rebel·lió és Diego Pérez de los Cobos que justament sí que va participar d’un cop d’Estat en tota regla i violent.



Suport com a voluntari al cop d’Estat de Tejero

dimarts, 5 de març del 2019

Millo constata el compromís de Forn amb el referèndum




L'exdelegat del Gobierno ha assegurat que, amb l'entrada de Joaquim Forn a Interior, el tarannà va canviar





 



uim Forn i Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu







L’exdelegat del Gobierno a Catalunya ha declarat com a testimoni aquest dimarts al Suprem i s’ha sumat al relat de la violència.




Segons Millo, el canvi al Govern al juliol del 2017 el va “preocupar” perquè tant l’exconseller d’Interior Jordi Jané i l’exdirector de la policia Albert Batlle havien dit que sempre “complirien la llei i no es posarien d’esquenes a cap sentència”.



No obstant, Millo ha assegurat que, amb l’entrada de Joaquim Forn a Interior, el tarannà va canviar. Ja en la primera reunió formal, el conseller Forn va dir que treballaria per garantir que “la jornada electoral de l’1-O es desenvolupés amb total normalitat”.




“Em vaig quedar sorprès i ja li vaig mostrar un total desacord”, ha relatat.







ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/millo-constata-el-compromis-de-forn-amb-el-referendum/?fbclid=IwAR29xUMcsr7b2nWT0-t7OBUNl3kwTlDF7eU65rfbtnHz7noIWssvPAhmpKw&cli_action=1551793899.287 


dilluns, 4 de març del 2019

La Comissió de Defensa de Drets de l'ICAB exigeix expulsar Vox del judici del procés



JUDICIA AL PROCÉS







Aquesta comissió del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona creu que s'han vulnerat drets en el judici als líders independentistes








Actualitzat
El secretari general de Vox, Javier Ortega, i el vicesecretari jurídic, Pedro Fernández, a la sortida del Tribunal Suprem




La Comissió de Defensa de Drets de la Persona de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) ha denunciat la vulneració d'una sèrie de drets en el judici del procés i ha demanat l'expulsió de l'acusació popular de Vox de la causa, l'objectiu del qual és "visibilitzar el seu programa polític".



El comunicat afegeix que es tracta d'un partit "declaradament antidemocràtic i al·lèrgic a drets fonamentals" que vol aprofitar "la coincidència del judici amb un període electoral".



D'una banda, la comissió ha denunciat les presses del Tribunal Suprem durant el judici contra els líders independentistes, el "calendari incert" dels quals repercuteix

dissabte, 2 de març del 2019

Toc d’atenció de la Comissió Internacional de Juristes pel judici al procés



JUDICI AL PROCÉS







El Nacional / ACN
Foto: Efe
Barcelona. Dissabte, 2 de març de 2019




















La Comissió Internacional de Juristes (CIJ) alerta que una sentència condemnatòria en el judici al procés podria "soscavar la confiança en l'estat de dret a Espanya". En una entrevista amb l'ACN, l'advocada i directora de l'associació a Europa, Roisin Pillay, assegura que si el Tribunal Suprem condemna els 12 líders independentistes, s'enviaria "un missatge molt desafortunat" i es podria "crear la percepció que ha estat un procés polític". La CIJ considera les acusacions de rebel·lió i sedició com "una extralimitació" del Codi Penal "particularment" per "la falta d'evidència de l'ús de la violència". Per això, veu "preocupant" que es porti al camp del dret penal un cas "que va ser un exercici legítim d'opinió i associació política". "És una qüestió d'expressió política legítima i això es resol millor fora dels tribunals penals", defensa.



En concret, Pillay argumenta que "les acusacions greus" de rebel·lió i sedició s'estan aplicant en un cas en què "aparentment no hi hagut violència" i que això "presenta un alt risc de vulneració de drets de lliure expressió i reunió garantits en el dret internacional".



Segons Pillay, cal mostrar que és "absolutament necessari" i "proporcional" interferir en aquests drets amb acusacions de delictes penals.



Dimensió política

divendres, 1 de març del 2019

Demolidor informe del comitè de drets humans de l'ONU contra el judici al procés



JUDICI AL PROCÉS







Lluís Bou
Barcelona. Divendres, 1 de març de 2019



















El comitè de drets humans de l'ONU ha publicat un demolidor informe sobre el judici al procés, i acusa les autoritats espanyoles de vulnerar els drets humans amb la presó preventiva durant més d'un any als polítics catalans. L'informe del comitè de l'ONU, elaborat per l'ONG Tamil Uzhagam, que actua com a organisme consultiu de les Nacions Unides, es va fer públic ahir.



L'informe explica en primer lloc el contingut del judici i les penes que es reclamen, i qüestiona que sigui certa l'acusació de rebel·lió, el principal delicte que es jutja. "Se'ls acusa d'haver actuat amb violència i d'utilitzar aquesta violència -inexistent- per fer una rebel·lió contra l'Estat espanyol, però totes les convocatòries independentistes dels catalans sempre han estat pacífiques. L'única violència va venir de les forces de seguretat espanyoles, que van provocar uns 1.000 ferits l'1-O. Recordem en aquest sentit la declaració que va fer l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als drets humans el 7 de març del 2018", assenyala.















Per al comitè de drets humans de l'ONU, "les relacions entre Espanya i Catalunya són problemàtiques des de fa segles" i per això va recomanar actuar per la via del diàleg polític, cosa que la resposta espanyola no hauria acceptat en optar per judicialitzar el procés. L'informe lamenta que, en actuar així, Espanya ha vulnerat els drets humans.



"En decidir portar aquestes autoritats i ciutadans [els Jordis] davant dels tribunals, en empresonar la majoria d'ells des de fa més d'un any de forma preventiva, al marge de qualsevol mesura menys greu que considerés la llei espanyola, el Poder Judicial espanyol ha violat el dret internacional dels drets humans", adverteix amb rotunditat.



L'informe es queixa que Espanya "ha ignorat de forma repetida" les recomanacions i crides de les organitzacions de les Nacions Unides (l'Alt Comissionat dels Drets Humans, el Comitè de Drets Humans, informes de diversos relators especials o el Comissionat pels

Gilles Simeoni: ‘Aquest judici és un anacronisme a l’Europa del segle XXI’



PAÍS - PRINCIPAT







Entrevista al president de Còrsega, que ahir va presenciar la sessió matinal del judici contra els presos polítics catalans 








Gilles Simeoni, davant el Tribunal Suprem espanyol









28.02.2019  21:50





El president de Còrsega, Gilles Simeoni, sempre s’ha definit com un autonomista, però no ha amagat mai la seva simpatia pel moviment independentista català. De fet, la setmana passada el seu govern –format amb els independentistes de Corsica Libera– i el parlament cors van aprovar una moció de suport als presos polítics catalans.



Ahir Simeoni va anar a Madrid, en una delegació d’eurodiputats, per assistir a una sessió del judici al Tribunal Suprem espanyol. A la sortida, hi vam parlar sobre el judici, el paper d’Europa i algun paral·lelisme entre Catalunya i Còrsega.



Heu entrat a la sala de vistes per veure el judici en directe. Què heu pensat, quan heu vist polítics acusats pels seus actes polítics?




—És una imatge violenta i xocant. I el fet de ser aquí m’ha confirmat allò que jo pensava: que és un anacronisme a l’Europa del segle XXI. És un judici totalment polític, un judici ideològic que reprimeix unes idees.


Són, doncs, presos polítics a parer vostre.