PAÍS - PRINCIPAT
El revés de la justícia alemanya dóna força a una investidura després de la reforma de la llei de Presidència.
Puigdemont al parlament, en una imatge d'arxiu (fotografia: Albert Salamé). |
Per: Pere Cardús
17.04.2018 17:25
La investidura de Carles Puigdemont
(30 de gener) ajornada indefinidament pel president Roger Torrent, les
investidures suspeses de Jordi Sànchez (12 de març i 13 d’abril) i la
investidura intervinguda de Jordi Turull (22 de març) per
l’empresonament ordenat pel jutge Llarena. Són els quatre intents de la
majoria parlamentària independentista d’investir un president i formar
un govern d’acord amb el resultat de les eleccions imposades del 21 de
desembre. Ara es podria donar pas a una quarta candidatura, però guanya
força l’opció de recuperar el pla A: restaurar la presidència colpejada
pel 155. Demà es reuneixen a Berlín els diputats de Junts per Catalunya
amb Puigdemont per decidir precisament això: recuperar la candidatura de
Puigdemont i, si cal, apuntar un possible candidat nou en cas que
fallés aquesta opció.
Abans del 22 de maig s’ha d’haver investit algú al parlament si es vol evitar que es convoquin unes noves eleccions, que es farien el 15 de juliol. Ara mateix hi ha dues opcions damunt la taula: investir Puigdemont després d’haver aprovat la modificació de la llei de Presidència o investir un quart candidat no encausat per la justícia espanyola. L’alliberament de Puigdemont de la presó alemanya on va ser retingut mentre es començava a cursar l’euroordre ha donat força a la seva candidatura. Especialment, li ha donat força el fet que la justícia alemanya hagi clavat un mastegot jurídic al Tribunal Suprem espanyol descartant l’acusació de rebel·lió i qüestionant que hagués comès cap malversació. Si bé fa unes setmanes hi havia un grup reduït de diputats (els de la CUP a banda) que optava per investir Puigdemont, ara aquest grup s’ha fet més gran i ja és majoritari dins del bloc sobiranista.
Els perills de la reforma
Abans del 22 de maig s’ha d’haver investit algú al parlament si es vol evitar que es convoquin unes noves eleccions, que es farien el 15 de juliol. Ara mateix hi ha dues opcions damunt la taula: investir Puigdemont després d’haver aprovat la modificació de la llei de Presidència o investir un quart candidat no encausat per la justícia espanyola. L’alliberament de Puigdemont de la presó alemanya on va ser retingut mentre es començava a cursar l’euroordre ha donat força a la seva candidatura. Especialment, li ha donat força el fet que la justícia alemanya hagi clavat un mastegot jurídic al Tribunal Suprem espanyol descartant l’acusació de rebel·lió i qüestionant que hagués comès cap malversació. Si bé fa unes setmanes hi havia un grup reduït de diputats (els de la CUP a banda) que optava per investir Puigdemont, ara aquest grup s’ha fet més gran i ja és majoritari dins del bloc sobiranista.
Els perills de la reforma