Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de març del 2016

Alerta per l'estatus del català en una Catalunya independent

LAURA SERRA Barcelona








Els actes de defensa del català són habituals. A la foto, un lip dub al centre de Barcelona. / FRANCESC MELCION







El català ja arriba a les aplicacions mòbils de Twitter

Dimarts  29.03.2016  10:28

CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Des d'avui ja és disponible a l'aplicació per a iOS i ben aviat també a la d'Android.













Des d’avui l’aplicació de Twitter per a iOS ja és disponible en català, tal com ha anunciat la companyia al bloc oficial, en què ha fet pública també la incorporació del búlgar, el croat, el serbi i l’eslovac.

Per a poder disposar de la versió en català, de primer cal descarregar l’última versió de l’aplicació de Twitter i després escollir l’idioma en les opcions de configuració. L’empresa ha anunciat que ben aviat el català també arribarà a l’aplicació per a Android.

Al bloc oficial, Twitter ha agraït la tasca dels traductors voluntaris que han fet possible la versió en

dilluns, 14 de març del 2016

Un informe recull desenes d’agressions, vexacions i insults per haver parlat en català

Dilluns  14.03.2016  12:20

LLENGUA

L'ha presentat avui la Plataforma per la Llengua, juntament amb eurodiputats del país.












La Plataforma per la Llengua ha presentat avui el document ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio’  Els drets lingüístics en via morta, un informe que recull trenta-set denúncies de discriminació lingüística entre el juliol del 2013 i el desembre del 2015. Recull les agressions o discriminacions greus amb vulneració de la llei pel fet d’haver emprat el català o per voler exercir els drets d’ús del català emparats per la llei davant de l’administració pública. Aquestes agressions i discriminacions han comportat sovint  pèrdues de temps, agressions físiques, insults, vexacions, ridiculitzacions públiques, endarreriment dels tràmits, pèrdues monetàries, etc.

La presentació ha tingut lloc la mateixa setmana que l’eurodiputada Marina Albiol (EU) exposarà, dijous, alguns dels casos a la comissió de Llibertat Civil, Justícia i Assumptes Interiors del Parlament europeu.

Plataforma ha presentat l’informe a l’oficina d’informació del Parlament europeu a Barcelona. És la

dilluns, 29 de febrer del 2016

Engega la croada per aconseguir els comentaris del videojoc FIFA17 en català

Última actualització Dilluns, 29 de febrer de 2016 19:50 h

CULTURA

La Plataforma per la Llengua pretén reunir 16.000 signatures per enviar-les a l'empresa fabricant del joc.

Per què tothom es queda de braços plegats i es resigna a no poder jugar a videojocs en català? És la pregunta que segurament s’ha fet la Plataforma per la Llengua abans d’iniciar la seva nova campanya en defensa de la llengua. Es tracta d’una recollida de signatures per reivindicar que un dels videojocs més populars d’ordinador i videoconsola, el FIFA, incorpori el català a partir de la seva versió de l’any vinent. 

 
 
"T'imagines poder jugar al FIFA'17 amb la retransmissió de Puyal, Pou o Bernat Soler?"

L’ONG del català explica que només un 9% dels videojocs al mercat a Catalunya estan en la llengua pròpia del país, mentre que el 93% ho estan en castellà i el 100% en anglès. Així, creuen necessari denunciar “la manca de videojocs en català per a totes les franges d’edat i en tots els dispositius”. El repte és reunir 16.000 signatures, que es dirigiran a l’empresa creadora el videojoc, EA Sports. El reclam de la crida que ha iniciat la Plataforma és clar: “T’imagines poder jugar al FIFA ’17 sentint la retransmissió de Joan Maria Pou, de Joaquim Maria Puyal o de Bernat Soler? Ajuda’ns a aconseguir-ho!”.

La Plataforma ja ha recollit signatures dedicades a Netflix i LinkedIn

divendres, 26 de febrer del 2016

El Govern no recorrerà la sentència del TSJC que elimina unes recomanacions per l'ús del català a l'administració

S. SORO Barcelona






Un cirurgià de pediatria de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona va presentar el recurs que ha causat la sentència del tribunal. / TJERK VAN DER MEULEN


El Govern no recorrerà la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que elimina unes recomanacions per l'ús del català entre el personal de l'administració. Així ho ha indicat aquest divendres la consellera de Governació, Administracions Públiques i Vivenda, Meritxell Borràs, que així i tot ha reconegut el caràcter "polític", més que no pas judicial, de la sentència.

En declaracions a La Xarxa, recollides per Europa Press, Borràs ha afirmat que la Generalitat no presentarà recurs perquè "no és un tema normatiu, obligatori per al treballador", sinó orientatiu, i que per tant la decisió del TSJC no altera res.

"Una sentència política"

El TSJC elimina unes recomanacions per l'ús del català entre el personal de l'administració

ARA Barcelona





El recurs l'ha fet un metge de l'Hospital Joan XXIII / TJERK VAN DER MEULEN


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat en una sentència una part dels models de dos protocols no normatius d'usos lingüístics del sector públic a Catalunya fets l'any 2010. En concret, segons l'agència Efe, es tracta dels articles que marcaven el català com a llengua de comunicació entre el personal i que determinaven que totes les converses havien de començar en aquest idioma.

La secció cinquena de la sala contenciosa del TSJC, en una sentència, dóna la raó a un adjunt de cirurgia pediàtrica de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona que havia fet un recurs contra el Protocol d'usos lingüístics per al sector sanitari públic i el Protocol d'usos lingüístics del sector púbic que depèn de la Generalitat.

dilluns, 15 de febrer del 2016

De Carlemany a Puigdemont: set mapes canadencs per a entendre els motius històrics de l’independentisme català

Dilluns  15.02.2016  02:00

PAÍS











La web nord-americana edmaps.com, especialitzada a elaborar mapes divulgatius sobre conflictes i canvis geopolítics, ha publicat un article en què explica quins motius històrics té l’independentisme per a reclamar que Catalunya sigui reconeguda com a nació. El text, titulat ‘La qüestió catalana: de Carlemany a Puigdemont’, explica resumidament la història del Principat i els Països Catalans. Ho il·lustra amb set mapes perquè tots aquells qui no coneguin el passat català puguin obtenir una visió transversal de l’origen de la identitat catalana.

Per començar, l’article posa el lector en situació i li explica que les reivindicacions dels independentistes no se cenyeixen únicament al Principat, on es van fer les eleccions del 27-S, sinó a

dimecres, 10 de febrer del 2016

Crida a respondre els atacs de França contra el català

Dimecres, 10 de febrer de 2016 14:05 h

En marxa una recollida de signatures per “salvar” la llengua a les escoles de la Catalunya Nord


La reforma de la Llei d’Educació Nacional que està promovent el govern de França pot suposar un retrocés del català a les escoles de la Catalunya Nord, segons l’APLEC, l’associació de referència en la defensa de la llengua catalana al territori nord-català. És per aquest motiu que l’entitat ha engegat una recollida de signatures per “salvar” l’ensenyament en català davant l’aparent atac de l’Estat francès als idiomes regionals. 







Reducció del català a les escoles nord-catalanes d'entre un 30% i un 75%

L’APLEC denuncia que tot i que segons els textos de la nova legislació el català no s’hauria de veure afectat, “constatem disparitats en la interpretació entre establiments educatius”. De fet, l’entitat diu que han comprovat “una reducció d’hores de llengua d’entre un 30% i un 75%”. A més, APLEC alerta que el Rectorat de Montpeller, del qual depenen els col·legis públics de la Catalunya Nord, “no dóna la partida pressupostària necessària als establiments nord-catalans perquè puguin mantenir el nombre d’hores”.

Inici de la defensa del català davant la nova llei

dijous, 21 de gener del 2016

El Consell d’Europa critica les dificultats per poder fer servir el català a la justícia

Dijous  21.01.2016  16:58

MÓN

Exigeix a l'estat espanyol que 'modifiqui el marc jurídic' i 'garanteixi que una proporció adequada del personal judicial' té 'un coneixement pràctic' de la llengua.






Una imatge del Consell d'Europa


Les dificultats per poder fer servir el català i la resta de ‘llengües regionals’ de l’estat espanyol a la justícia i la sanitat preocupa el Consell d’Europa. El consell de ministres d’aquesta institució basada a Estrasburg i que aplega 47 països europeus ha aprovat avui fer ‘sis recomanacions a les autoritats espanyoles’ perquè resolguin ‘alguns problemes importants’ i respectin la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries.

En concret, demana a l’estat espanyol que ‘modifiqui el marc jurídic per tal de deixar clar que les autoritats judicials penals, civils i administratives a les comunitats autònomes puguin dur a terme els processos en les llengües cooficials, quan una part ho demani’.

dimarts, 6 d’octubre del 2015

Vicent Partal : Salmond: cada terra fa sa guerra

Dimarts  6.10.2015  02:00

OPINIÓ










Vicent Partal
En català hi ha una vella dita que diu: ‘Cada terra fa sa guerra.’ És una manera gràfica d’explicar que els interessos de cadascú sempre compten i que tothom, per sistema, malda per aprofitar qualsevol situació imaginable, si en pot traure benefici.

Això ve a tomb de les declaracions d’Alex Salmond i més dirigents de l’SNP que ara, després del 27-S, diuen que Catalunya ha de fer un referèndum pactat i s’ofereixen a fer de mitjancers davant la Unió Europea. I també dels intents d’alguns de servir-se’n retrospectivament per a justificar la seua estratègia electoral.

dimecres, 2 de setembre del 2015

El govern d'Aragó es compromet a derogar la llei del Lapao

dijous, 27 d’agost del 2015

El català única llengua oficial de la República catalana?

Dijous, 27 d'agost de 2015 14:45 h

El jutge Vidal defensa que el català ha de ser l'única llengua oficial però s'ha de reconèixer al castellà un "règim especial" que el diferenciï de la resta de llengües estrangeres.


(ACN).- La llengua en una futura República Catalana ha centrat la majoria d'esmenes presentades pels ciutadans al projecte de nova Constitució Catalana. Des de fa sis mesos, un grup de 20 juristes -inclòs el jutge Santiago Vidal- treballen en unificar tres propostes de constitució i en recollir les esmenes que els ciutadans presenten a través d'un web. En sis mesos, se n'han recollit més de 2.000. Vidal ha avançat que el text es presentarà a la societat i al Parlament a la tardor, després del 27-S i abans de les eleccions al Congrés
 
 
 A finals de gener el grup de juristes liderats per Santiago Vidal va donar a conèixer l'esborrany de Constitució Catalana en el qual feia mesos que treballaven. Llavors, també van presentar-se dos esborranys més, el d'un grup de juristes de l'ANC i el d'un equip de cinc professors catalans de dret a l'estranger.

Des de fa sis mesos, un total de 20 juristes dels tres sectors treballen per unificar els tres textos i també incloure-hi les esmenes presentades pels ciutadans. Fins al moment, se n'han presentat més de 2.000 a través del web www.unanovaconstitucio.cat. Cada ciutadà es pot registrar i, de manera anònima, fer fins a cinc aportacions, ja sigui esmenant algun dels 97 articles o fent noves aportacions.

Fins al moment, els apartats que més debat han generat al web han estat els dedicats a la llengua (al capdamunt, amb 221 esmenes), l'organització territorial o el tema militar. La proposta de Vidal, per exemple, deixa clar que Catalunya serà un estat sense exèrcit. En canvi, hi ha ciutadans que demanen que el servei militar sigui obligatori. Pel que fa al tema territorial, hi ha diferents posicions, des de qui desitja eliminar Vegueries o consells comarcals o qui demana més pes pels ajuntaments.

Debat entorn a la llengua

dilluns, 10 d’agost del 2015

Coca-Cola es prepara per adaptar-se a la Catalunya independent des de Londres

Diumenge, 9 d'agost de 2015 05:00 h

Amb l’excusa de la macro fusió liderada per l’empresària catalana Sol Daurella, aquesta ha decidit situar a la capital anglesa la seu de la nova companyia, el procés català ha estat clau


Que millor que afrontar el procés català cap a la independència tenint “la Coca-Cola” a les dues cistelles, aprofitant que la macro fusió liderada des de Catalunya converteix l’empresa en un referent mundial, que millor que adaptar-se a la inevitable independència de Catalunya des de la capital financera d’Europa. El gol per l’esquadra de la presidenta de la nova companyia Sol Daurella ha estat espectacular, en una entrevista a La Vanguardia diu que han informat a la Casa Real, al Govern Espanyol i al president Mas, com una simple operació comercial, però la realitat és que la decisió els permet afrontar el procés independentista català millors condicions.






Els consumidors catalans de Coca-Cola representen més del 10% del negoci i no les poden consumir etiquetades en català

Segons les dades de la nova companyia, Espanya (en el seu format actual) representa el 21% del negoci, i els territoris de parla de catalana el 10%, però fins ara ens neguen poder consumir els productes elaborats etiquetats en català. En canvi els consumidors islandesos (menys de l’1%) els portuguesos (1%), els suecs(4%) o noruegs (4%) si que gaudeixen de l’etiquetatge en la seva llengua. Què impedeix a la nova gran empresa liderada per la catalana Sol Daurella(companya del vici-president del Barça, Carles Vilarrubí) fer el gest ni que sigui per amor propi?

Sabeu el motiu per què la Coca-Cola etiqueta en islandès? Sol Daurella és la consol honoraria d’Islàndia a Barcelona

Sol Daurella i la seva família tenen una important empresa de comercialització de salmó  Copesco & Sefrisa, una de les empreses líders del mercat espanyol del salmó fumat que li ha permès convertir-se en cònsol honoraria d’Islàndia. Si per etiquetar en català els productes Coca-Cola cal que la nombrem cònsol honoraria de Catalunya a Londres, fem-ho.

Etiquetar en català els productes de la Coca-Cola no és un problema de diners, és un pànic excessiu a un presumpte  “boicot espanyol”

divendres, 7 d’agost del 2015

La Universitat de Perpinyà anuncia els estudis de català ‘per preparar-se per a la independència del sud’

Divendres  7.08.2015  12:18

PAÍS

Per: Redacció








La Universitat de Perpinyà ja difon els seus estudis per al curs vinent, i ha decidit publicitar els estudis de llengua catalana destacant que són una bona manera de preparar-se per quan arribi la independència de Catalunya. ‘Estudiar català a la Universitat de Perpinyà per preparar la independència del sud’, anuncia en titular l’Institut Franco-català Transfronterer en un comunicat. Diu així:

«Els estudis catalans (llicenciatura, màsters, certificats de llengua) a la Universitat de Perpinyà són particularment indicats amb els temps que corren per preparar-se per a la independència de Catalunya Sud, que podria produir-se en els mesos vinents (els candidats del sí l’anuncien entre nou mesos i divuit). Estudiants amb batxillerat, llicenciats, actius o persones interessades per l’actualitat i les evolucions de la societat catalana tenen a Perpinyà una oferta de formacions i diplomes apropriats.

dimarts, 4 d’agost del 2015

The New York Times: "El president català convoca eleccions per trencar amb Espanya"

04/08/2015

PLEBISCITÀRIES

El diari nord-americà explica que Mas "vol utilitzar les eleccions com un referèndum sobre la independència".


Nerea Rodríguez



Imatge de la manifestació de la Diada, al seu pas per la Via Laietana


El prestigiós diari nord-americà ‘The New York Times’ és un dels molts mitjans internacionals que avui s’ha fet ressò de la convocatòria d’eleccions plebiscitàries signada ahir pel president de la Generalitat, Artur Mas.

El diari titula la informació assegurant que “el president català convoca eleccions per trencar amb Espanya”, i en el text assegura que Mas “vol utilitzar les eleccions com un referèndum sobre la independència d'Espanya”.

L’article explica que Mas va signar el decret de convocatòria argumentant que “la decisió d'Espanya de no permetre l’any passat que la regió celebri un referèndum d'independència, no ha deixat més remei que cridar a les urnes i que s’utilitzen com una eina per conèixer l'opinió pública”.

dijous, 23 de juliol del 2015

L’onada de llibertat que prové de Catalunya desperta l’ànima valencianista de Compromís

Dijous, 23 de juliol de 2015 05:00 h

Compromís comença a veure el llautó a Podemos


Vuit alcaldes de Compromís s’han adherit a un manifest que ja suma mig centenar de suports en el que es reclama bàsicament a la direcció que gestiona Mònica Oltra que no negociï una candidatura conjunta amb Podemos a les generals, i la formació vagi a buscar el primer grup valencianista propi al Congrés, seguint l’estela de Joan Baldoví.



Oltra haurà de reflexionar sobre què pot ser millor pel País Valencià
© @acn

 Els càrrecs valencianistes de Compromís li veuen el llautó a Podemos, pensant en el País Valencià. Iniciativa per Catalunya prefereix mirar cap a Grècia

Amb els 40 diputats que les enquestes donen a Podemos, aquest partit ja no és alternativa de govern a Espanya, ni tampoc pot aixoplugar les sensibilitats catalanes o valencianes com a grup propi sense que el partit liderat des de Madrid per Pablo Iglesias quedi francament minvat. Si Podemos tragués 5 o més diputats de Catalunya a les eleccions general, i uns altres 5 o més del País Valencià, malgrat les afinitats, a Espanya només comptaria amb grup parlamentari amb gairebé només trenta diputats efectius.

El manifest, en to molt amable i valorant molt positivament el canvi que ha conduit el partit de Mònica Oltra, creu molt convenient presentar-se en solitari com a Compromís a les eleccions generals, per conformar per primera vegada a la història un grup parlamentari propi on es podrien canalitzar, sense passar per Madrid, les reivindicacions dels valencians pel que fa a l’autogovern i el dèficit fiscal. El País Valencià poc a poc comença a emprendre la Via Catalana, mentre al Principat, Iniciativa per Catalunya s’ha venut a Podemos per un plat de llenties, atiats per l’altíssim deute que tenen contret amb la banca.

El manifest

dimarts, 14 de juliol del 2015

Lleida protesta contra el pacte municipal entre el PSC i C's

Dimarts  14.07.2015  19:4

Milers de persones han assistit a la manifestació en defensa del català.




Autor: @Cati:Lleida



La plaça de la Paeria de Lleida s'ha omplert aquest vespre per mostrar el rebuig al pacte entre el PSC i Ciutadans al govern municipal. Molts dels ciutadans han assistit a la manifestació amb senyeres i estelades per evidenciar el seu rebuig a l'acord, el qual inclou no impulsar, donar suport ni subscriure la incorporació de Lleida a l'Associació de Municipis per la Independència.

En el transcurs de l'acte hi han hagut crits de 'Ros dimissió'.

Els participants també han denunciat que el pacte entre el PSC i C's posa en perill la llibertat d'expressió i l'ús del català a les institucions.

A la concentració, convocada per l'ANC, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, s'hi han sumat altres entitats així com partits polítics com ERC, La Crida per Lleida o CDC, entre més.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4439912/20150714/lleida-protesta-pacte-municipal-psc-cs.html 

 

dimecres, 8 de juliol del 2015

Schulz en evidència per incomplir la promesa de permetre el català a l'Eurocambra(video)

Dimecres, 8 de juliol de 2015 10:00 h

"És una vergonya i un dèficit democràtic", ha etzibat l’eurodiputat flamenc Mark Demesmaeker al president de l'Eurocambra en un debat a Estrasburg.

 

 

 

(ACN).- L'eurodiputat flamenc de l'N-VA Mark Demesmaeker ha lamentat aquest dimecres que el president de l'Eurocambra, Martin Schulz, hagi incomplert la seva promesa de permetre el català al plenari. En una intervenció a Estrasburg, Demesmaeker ha dit que és "una vergonya i un dèficit democràtic" que el català, com a tretzena llengua més gran de la UE, i amb 10 milions de parlants, no es pugui fer servir en una cambra que "se suposa que és oberta i democràtica". "L'insto a pensar-ho de nou i complir la seva promesa", ha defensat Demesmaeker, que va ser un dels observadors del 9-N.

"Senyor president, potser no se'n recorda, però va dir que permetria als eurodiputats catalans parlar la llengua catalana aquí al plenari", ha assegurat Demesmaeker durant una intervenció en el debat a Estrasburg sobre la nova presidència de Luxemburg.

L'eurodiputat flamenc ha remarcat que els eurodiputats catalans "encara no tenen permès" utilitzar el català al plenari, tot i la promesa que Schulz els va fer el 2012 "quan va ser escollit president" per primera vegada.

"Això, senyor Schulz, és una vergonya i un dèficit democràtic", ha lamentat Demesmaeker, despertant els aplaudiments d'una part de la cambra.  

Video : 



Enllaç noticia :


dilluns, 29 de juny del 2015

La Fundació Franco descriu l'independentisme català com a "flor de claveguera"

29/06/2015

Els franquistes creuen que "la llengua vernacla i materna" està "excloent" la que consideren "obligatòria i comú de tots els espanyols".


Redacció






"Franco va haver d'enfrontar-se al separatisme que havia crescut com l'heura en l'edifici de la pàtria, alimentat per l'odi, l'etnicisme i la corrupció d'uns i la inhibició, tolerància i covardia dels altres" publica l'editorial d'aquest mes de la Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF). La descripció del "separatisme" té origen, segons l'entitat franquista en una mena de deformitat política: "Nascut com flor de claveguera, amb la descomposició d'Espanya, va ocasionar permanents enfrontaments civils, guerres cantonals i dinàstiques al llarg de tot el segle XIX.

Tot això és el que, segons la FNFF, va quedar resolt amb la dictadura del general Franco: "Va impedir d'arrel la manipulació política que transforma els fets diferenciadors en antagònics, que la llengua vernacla i materna fóra excloent de l'obligatòria i comú de tots els espanyols".

divendres, 26 de juny del 2015

Manuel de Pedrolo, 25 anys sense un escriptor compromès amb la llengua i els Països Catalans

26 de juny de 2015 10:00 h

L'Espai Pedrolo del Castell de Concabella exposa de forma permanent la vida, obra i pensament polític de l'autor segarrenc


Lleida (ACN).- Aquest divendres es compleixen 25 anys de la mort de Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana del segle XX però que també va destacar pel seu compromís polític en defensa de la llengua i dels Països Catalans. La seva obra més llegida és 'Mecanoscrit del segon origen', de la qual a l'octubre se n'estrenarà l'adaptació cinematogràfica. L'autor va ser distingit amb diversos premis literaris i el 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'Espai Pedrolo, inaugurat l'octubre del 2014 al Castell de Concabella (Segarra), exposa de forma permanent la vida, obra i pensament polític de l'autor segarrenc i també acull el fons documental de la Fundació Pedrolo. 
 


Exposició de M.de Pedrolo al Castell de Concabella


El 26 de juny del 1990 moria a Barcelona als 72 anys com a conseqüència d'un càncer Manuel de Pedrolo. Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor, està considerat com un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Pedrolo, fill d'una família procedent de Cervera, va néixer l'any 1918 a l'Aranyó (Segarra). Va passar la seva infància a Tàrrega, on va estudiar batxillerat fins al 1935, quan es va traslladar a Barcelona per acabar el batxillerat i ampliar els seus estudis ja que volia ser psiquiatra, però aquests es van veure estroncats per la Guerra Civil espanyola quan va ser mobilitzat a Valladolid.

Durant la guerra es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines, actualment Fígols (Berguedà). Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona. L'any 1943 es va casar Josefina Fabregat, instal·lant-se definitivament a Barcelona, després de residir uns anys a Tàrrega després de la guerra. Durant tota la seva trajectòria, l'autor sempre va conservar una forta vinculació amb l'Urgell i la seva Segarra natal.

Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps, la llengua i amb la realitat dels Països Catalans. Es va mostrar especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, essent considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra Independentista.

L'autor no es va encotillar en un tema concret i, ideològicament va estar al marge de la resta, parlant d'independentisme quan poca gent en parlava. Potser per això, va esdevenir l'autor de literatura catalana més censurat durant el franquisme, fet que condicionaria la seva trajectòria. L'alliberament de la dona també va ser una constant en els seus escrits.

Manuel de Pedrolo va començar a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, 'Es vessa una sang fàcil'. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i, des de llavors, va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, a banda d'altres reconeixements que va recollir per la seva trajectòria literària com ara el Victor Català (1956), el Sant Jordi (1962) o el Prudenci Bertrana (1968).    

Va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l'època com ara Ariel, Canigó, Oriflama o Serra d'Or. La seva producció creativa sobrepassa el centenar d'obres, sobretot en prosa, amb novel·les com ara 'Cendra per Martina' (1952 i publicada el 1966) i 'Totes les bèsties de càrrega' (1967) i amb el cicle novel·lístic 'Temps Obert' (iniciat el 1963), on va escriure onze novel·les. La seva novel·la 'Mecanoscrit del segon origen' (1974) ha esdevingut una de les més llegides de la literatura catalana.

Manuel de Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les seves novel·les, en les quals, independentment del tema, dibuixava, sempre amb un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Fins i tot va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.

També va destacar en la seva vessant de traductor d'obres d'autors com ara John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres, i per dirigir la col·lecció de novel·la negra, 'La cua de palla'.

L'Espai Pedrolo al Castell de Concabella