Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VIDEOS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VIDEOS. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de juny del 2019

Puigdemont compareix al Parlament Europeu: ‘Esperem una decisió abans del 2 de juliol’



PAÍS - PRINCIPAT






'És inconcebible que no estiguem a la sessió constitutiva el 2 de juliol', ha dit en una conferència de premsa a l'eurocambra 














Per: Redacció

18.06.2019  17:26




El president Carles Puigdemont ha comparegut en una conferència de premsa al Parlament Europeu l’endemà que la Junta Electoral espanyola (JEC) impedís al seu advocat, Gonzalo Boye, jurar la constitució espanyola a Madrid per poders en nom seu i també de l’eurodiputat Toni Comín. Ha dit que espera que el Tribunal de Luxemburg, on interposaran un recurs si la JEC no els inclou a la llista d’eurodiputats de l’estat espanyol que enviarà a l’eurocambra, es resolgui abans del 2 de juliol.



S’obre la via de Luxemburg contra la Junta Electoral espanyola



Puigdemont no ha concretat per quina via presentarà la queixa al Tribunal de Justícia de la UE, però confia que aquesta instància europea tindrà ‘l’última paraula’ sobre la seva

dilluns, 17 de juny del 2019

Ciutadans trenca amb Manuel Valls



AJUNTAMENT DE BARCELONA






Nicolas Tomás
Foto: Sergi Alcàzar
Madrid. Dilluns, 17 de juny de 2019


















C'est fini. "Hem decidit separar-nos de Valls a Barcelona per tenir veu pròpia". Amb aquesta claredat ha comparegut aquest dilluns la portaveu de CiutadansInés Arrimadas, per anunciar el divorci amb Manuel Valls, el seu home a l'Ajuntament de Barcelona. En cap moment el partit d'Albert Rivera ha avalat la decisió de l'ex-primer ministre francès d'investir Ada Colau, i les discrepàncies públiques per la relació amb l'extrema dreta de Vox han acabat d'erosionar la relació. Tindran grup propi, amb els seus tres de sis regidors, a la capital catalana.



Poques hores després que la mateixa Arrimadas assegurés en una entrevista a La Sexta que no se separarien de Valls, l'executiva del seu partit ha decidit partir peres amb el seu candidat independent a l'Ajuntament de Barcelona. El detonant ha estat els vots favorables dels seus tres regidors –els tres de Ciutadans van votar en blanc– a la investidura d'Ada Colau. "La senyora Colau ha fet el mateix que el senyor Maragall, posar un llaç groc a l'Ajuntament. La diferència és ben poca", ha justificat.

















"Les discrepàncies importants ens han portat a prendre aquesta decisió", ha justificat Arrimadas en la

dimarts, 11 de juny del 2019

El Bloc Quebequès denuncia ‘la deriva autoritària d’Espanya’ al parlament canadenc (Video)



MÓN - AMÈRICA






El partit independentista també demana que no es posin entrebancs a la visita de Carles Puigdemont al Quebec














Per: Redacció

11.06.2019  18:05




El Bloc Quebequès, el partit de referència de l’independentisme quebequès en les eleccions federals del Canadà, ha denunciat a la Cambra dels Comuns la deriva autoritària de l’estat espanyol i la situació dels presos polítics i els exiliats catalans.



El diputat Luc Thériault ha demanat a l’estat canadenc que no posi entrebancs a la visita que vol fer Carles Puigdemont al Quebec. El president ha hagut de posposar el viatge a la tardor perquè no ha obtingut a temps l’Autorització de Viatge Electrònica. El president de la Societat Sant Joan Baptista de Mont-real, Maxime Laporte, que havia convidat Puigdemont, ha dit que el Canadà havia fet tot el possible per

dilluns, 10 de juny del 2019

'Years and years', la sèrie de la BBC amb una Catalunya independent i els borbons a l'exili



SÈRIES






El Nacional
Barcelona. Dilluns, 10 de juny de 2019














 La nova sèrie de la BBC Years and years estrena aquesta setmana el quart episodi en què juga amb un futur català distopic. La sèrie està protagonitzada per la família Lyons i mostra la seva vida durant 15 anys: des del present fins a un canvi de realitat política i institucional que els trastoca. La societat canvia en els àmbits econòmic, social i tecnològic i la família s'hi ha d'adaptar. En aquest context, la BBC es fa ressò del conflicte català i presenta una Catalunya independent d'aquí a 10 anys.











En concret (sense fer spoilers), el capítol parteix d'una Catalunya que ha proclamat la independència i els Estats Units exigeixen a Espanya que demani perdó. A conseqüència d'això, la família reial espanyola

divendres, 7 de juny del 2019

Caldo de pescado - Recetas fáciles monsieur cuisine plus




Recetas faciles Monsieur Cuisine



Divendres,7 de Juny 2019



ENLLAÇ RECEPTA : https://youtu.be/UqgWrFWgV9s





 











INGREDIENTES :


Perejil
2 hojas de laurel
1/2 cebolla
La parte verde del puerro
1 cabeza de merluza y espinas
1.700 de agua














Helado de nocilla - Recetas fáciles monsieur cuisine plus




Recetas faciles Monsieur Cuisine



 
Data de publicació: 26 de maig 2019
ENLLAÇ RECEPTA : https://youtu.be/mxjuEZAhhik
  
INGREDIENTES :
200 ml de nata 
200 ml de leche 
2 yemas de huevo 
200 gr de nocilla 
20 gr de miel 




dimarts, 4 de juny del 2019

[VÍDEO] La fiscalia veu la mateixa violència en l’1-O que en el 23-F



PAÍS - PRINCIPAT - JUDICI FARSA CONTRA EL PROCÉS






Diu que el procés ha estat una 'rebel·lió intimidatòria' com el 23-F














Per: Redacció

04.06.2019  14:28




La fiscalia espanyola ha presentat el seu informe d’acusació contra els dotze processats del judici contra el procés, on demanen 25 anys de presó per al vice-president Oriol Junqueras, 17 per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Carme Forcadell i 16 per a la resta de presos. Per a Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila manté la petició de 7 anys.



Els quatre fiscals del cas s’han repartit l’exposició de l’informe i ha estat el fiscal Fidel Cadena l’encarregat de justificar que a Catalunya hi va haver violència, circumstància necessària pel delicte de rebel·lió.



En la seva argumentació, Cadena ha dit que dins del concepte ‘violència’ hi ha inclosa la intimidació, sense necessitat que s’arribi a exercir físicament. Tal com ho entén la fiscalia, si la violència de la rebel·lió es limités a l’exercici físic, no es podrien perseguir judicialment ‘les sublevacions que es planifiquen i executen de forma incruenta’, és a dir, sense vessament de sang. Cadena diu que, si fos així, es discutiria el delicte amb què penar el cop d’estat del 23-F de 1981, ‘perquè la violència física va quedar limitada a les travetes o l’empenta al tinent general Manuel Gutíerrez Mellado‘.






Vegeu-ho ací:

dimarts, 28 de maig del 2019

La fiscalia projecta vídeos manipulats en la sessió d’aquest matí al Suprem



PAÍS - PRINCIPAT



El fiscal Jaime Moreno ha estat incapaç d'indentificar la localització de la majoria dels vídeos 















Per: Redacció

28.05.2019  14:31




La fiscalia espanyola ha estat la primera a projectar vídeos en el judici contra el procés. El fiscal Jaime Moreno ha estat incapaç d’identificar la localització de molts enregistraments, malgrat les peticions de les defenses. De fet, l’advocat Benet Salellas l’ha corregit dues vegades. La projecció ha estat completament caòtica i s’han barrejat vídeos dels dies previs a l’1-O amb imatges del referèndum i de les concentracions del 20-S a Economia, Exteriors i la seu de la CUP. Per la seva banda, la lletrada Marina Roig ha protestat perquè el ministeri públic espanyol havia mostrat un vídeo manipulat.



Tot seguit, podeu veure alguns dels vídeos que ha aportat la fiscalia, ordenats cronològicament.




Hotel Avenida a la Seu d’Urgell, on s’allotjaven agents de la policia espanyola abans de l’1-O:




 





Escorcoll de la Guàrdia Civil a Sabadell abans del referèndum:

dijous, 23 de maig del 2019

Dos professors desmunten en mitja tarda l’estratègia dels dos-cents policies al Suprem



OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC






La declaració com a pèrits dels doctors John Paul Lederach i Jesús Castañar afebleix el fiscal i pràcticament enterra l'acusació de rebel·lió  

















Per: Josep Casulleras Nualart

22.05.2019  21:12




Un estudiant, un advocat, un bomber, un jubilat, un enginyer informàtic, una dissenyadora gràfica… Gent que ha passat per la sala del Tribunal Suprem espanyol on es fa el judici contra el procés i que ha anat explicant l’experiència personal que van tenir com a votants de l’1-O. Els fiscals hi van voler burxar, però tots van deixar prou clar que havien anat a votar perquè sabien que era un dret que tenien, i que és clar que sabien que aquell referèndum havia estat prohibit pel Tribunal Constitucional, i que havien enviat milers de policies espanyols a Catalunya per a impedir-lo. I molts d’ells, molts que no pensaven anar a votar, ho van acabar fent perquè van veure com atonyinaven la gent, la seva gent, conciutadans. La repressió no va impedir l’1-O; el va esperonar. I això que durant més de tres mesos de judici s’ha volgut presentar com una prova d’una violència rebel ha tingut avui una explicació acadèmica, rotunda i clara, que posa en evidència els dos-cents policies que han testificat en aquest judici i sobretot la mirada plana, obstinada i gairebé infantil del fiscal sobre un conflicte polític, qualsevol conflicte. Perquè avui han vingut al Suprem dos senyors, els sociòlegs John Paul Lederach i Jesús Castañar, que en la seva declaració com a pèrits han avalat el caràcter pacífic de les mobilitzacions d’aquella tardor, i han complicat al tribunal l’argument de la pretesa violència amb què s’hauria de sostenir una condemna per rebel·lió o per sedició.



L’argument dels Mossos d’Esquadra com a cos armat al servei de la rebel·lió es va desmentir ben aviat, en aquest judici. El de la violència de ‘la massa’ fins ara s’havia

dimecres, 22 de maig del 2019

Els pèrits de Cuixart neguen la violència: "Va ser un lideratge no violent"



JUDICI AL PROCÉS






Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 22 de maig de 2019














"No es pot considerar els líders de l'ANC i Òmnium Cultural com a instigadors d'una insurrecció que no es va produir", diuen els pèrits de la defensa de Jordi Cuixart que han declarat avui sobre els fets del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia.



Els pèrits conclouen que "no hi va haver coerció violenta armada" i que "no hi ha insurrecció popular que busqui coerció violenta pacífica". Destaquen que "els esdeveniments del 20-S i l'1-O no van ser planificats estratègicament en els termes i circumstàncies en què finalment es van produir, o no consten a la causa documents que acreditin aquesta possibilitat".



"Cuixart i Sànchez van fer tot el que van poder per influenciar l'actitud i accions de la

Les pèrits d'Hisenda s'esforcen a avalar la malversació amb to altiu



JUDICI FARSA






Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 22 de maig de 2019

















"Hi va haver actituds vinculades a l'1-O amb el conseqüent perjudici al patrimoni". Per arribar a la frase que acusa el Govern de malversació ha hagut de passar mitja hora de discurs tècnic de la primera pèrit que ha citat la fiscalia, l'advocacia de l'Estat i Vox.



Quatre pèrits d'Hisenda han explicat l'acord del control dels comptes de la Generalitat i com van esmerçar esforços per "fer la feina de recerca del material probatori". Amb paraules tècniques i amb un to més propi d'una acusació que d'un pèrit, la primera a intervenir ha avalat tota la tesi de la fiscalia sobre la malversació, tot i que no hi ha factures ni rebuts.















I en aquest punt, una altra de les pèrits s'ha afanyat a dir que

Les defenses intenten bloquejar els pèrits de l'acusació impugnant-los i Marchena ho evita



JUDICI FARSA






Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 22 de maig de 2019

















Les defenses han intentat bloquejar els pèrits de l'acusació. Primer perquè no han presentat l'informe previ, i després perquè algunes van col·laborar en la investigació de la policia espanyola.



La llei d'enjudiciament civil preveu que els informes pericials s'han de presentar abans del judici a totes les parts, ha al·legat l'advocat de Carles Mundó, Josep Riba. També ha fet constar que una de les pèrits va assistir la Guàrdia Civil durant la investigació.



Però Manuel Marchena no ha cedit argumentant que altres informes de les defenses tampoc s'han presentat i que

Batet torna a passar a Marchena la pilota de la suspensió dels presos



JUDICI AL PROCÉS






Marta Lasalas
Foto: Efe | Vídeo: acn
Madrid. Dimecres, 22 de maig de 2019

















La flamant presidenta del Congrés, Meritxell Batet, sabia perfectament que damunt la taula del seu nou despatx l’esperava una patata calenta: la suspensió dels diputats que estan empresonats i jutjats per l’1-O. El president de la sala que els jutja, Manuel Marchena, ha evitat prendre una decisió al respecte i divendres va enviar a la Cambra un ofici perquè sigui el Congrés qui executi la suspensió, en virtut de l'article 21 del Reglament. Segons aquest article, un diputat queda suspès dels seus drets i deures parlamentaris quan es trobi “en situació de presó preventiva i mentre aquesta duri”. 












Batet, però, ha decidit tornar a enviar la pilota al tribunal i ha demanat al president del Suprem, Carlos Lesmes, un informe de la Sala que presideix Marchena sobre l’aplicació de l'article 384bis de la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim), del qual s’hauria de desprendre la suspensió dels diputats pel fet d'estar en presó provisional per delicte de

dimarts, 21 de maig del 2019

[VÍDEO] Vox i Ciutadans boicoten els independentistes quan prometen el càrrec



MÓN - ESPANYA






Han intentat tapar les paraules dels diputats d'ERC i de Junts per Catalunya picant als escons 















Per: Redacció

21.05.2019  14:16




Tensió congrés espanyol quan els diputats independentistes catalans i bascs han promès el càrrec com a diputats. Cada cop que un diputat d’ERC, Junts per Catalunya prometia el càrrec amb referències a la República Catalana, els presos polítics i els exiliats els diputats de Vox, però també alguns diputats de Ciutadans i del PP, han picat sobre els escons per a tapar el so de les seves paraules. 


‘Des del compromís república, com a pres polític i per a imperatiu legal, sí prometo’, ha dit Junqueras. Els diputats de Junts per Catalunya prometen el càrrec ‘per imperatiu legal amb lleialtat al mandat democràtic del primer d’octubre i al poble de Catalunya’. Vegeu-ho ací:

Rafael Hernando (PP) interromp Romeva quan acatava la Constitució



NOVA LEGISLATURA - THIS IS THE REAL SPAIN






Carlota Camps
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 21 de maig de 2019


















El senador del PP Rafael Hernando ha interromput Raül Romeva mentre acatava la constitució en el ple de constitució del Senat. Hernando, que és el secretari quart de la Mesa, ha llegit el nom del següent senador a la jura mentre Romeva parlava.



El senador i pres polític havia dit: "Fins a la proclamació de la República catalana i sempre compromés amb la llibertat, la igualtat i la fraternitat, com a pres polític i per imperatiu legal, ho prometo".











La resta de senador republicans ha optat per la fórmula: "per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats i

dilluns, 20 de maig del 2019

El "molt millor" de Marchena és la prova de la seva manca d'imparcialitat, segons els observadors



JUDICI AL PROCÉS






El Nacional
Foto: El Nacional
Barcelona. Dilluns, 20 de maig de 2019


















Els observadors internacionals al judici al procés han denunciat que la manca d’imparcialitat del president de la sala segona Manuel Marchena ha arribat al seu màxim amb el comentari “molt millor” que va fer el magistrat la setmana passada quan una de les defenses va decidir no prosseguir un interrogatori davant les interrupcions del president.



L’International Trial Watch denuncia en el seu darrer informe que “l'actitud desconsiderada i limitant del president de la sala cap a les defenses ha arribat aquesta setmana al seu grau màxim d'aparent pèrdua d'imparcialitat objectiva”. Denuncien que ha limitat les declaracions dels testimonis de les defenses quan explicaven els fets viscuts i expressaven els seus sentiments i sensacions, cosa que no va passar quan els que donaven el seus testimoni eren agents policials proposats per les acusacions.



Així consideren que el tracte a l’acusació i les defenses no és equitatiu: “s'interromp contínuament les defenses, i a les acusacions se'ls presta més consideració i se'ls permet formular les preguntes de forma completa, sense interrupció” i alerta d’una possible vulneració del principi d’igualtat d’armes. També denuncien “un gran desinterès” de la

[EN DIRECTE] Els presos polítics recullen les actes al congrés i al senat espanyols, enmig d’un fort blindatge policíac



PAÍS - PRINCIPAT






La Guàrdia Civil trasllada emmanillats els presos polítics des de Soto del Real














Per: Redacció

20.05.2019  09:33




Els presos polítics elegits a les eleccions del 28 d’abril han arribat amb vehicles de la Guàrdia Civil al congrés i al senat espanyols, on han recollit les actes. Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull han passat a mans de la policia espanyola a la comissaria de la cambra baixa. Després han pujat a la primera planta de l’edifici on els esperaven representants d’ERC, Junts per Catalunya i EH Bildu. Els diputats han pogut fer els tràmits sense manilles. Raül Romeva ha fet un recorregut semblant al senat.
És la primera vegada que els presos polítics abandonen Soto del Real sense haver d’anar al Tribunal Suprem. El magistrat Manuel Marchena els ha donat un permís especial per a fer els tràmits previs a les sessions constitutives de les cambres parlamentàries.





10.42–
Més imatges de Rull, Turull, Junqueras i Sànchez al congrés espanyol recollint les actes de diputats.















10.36–
Declaracions d'Oriol Junqueras abans de recollir l'acta de diputat: 'Sóc al congrés envoltat d’amics i companys. És un privilegi extraordinari.'

'Els Segadors' sona amb força al Camp Nou gràcies als Dragons Catalans



RUGBI A 13






Pau Cusí
Foto: Pau Cusí
Barcelona. Dissabte, 18 de maig de 2019














No hi estava jugant el Barça o la Selecció catalana de futbol, però aquest dissabte Els Segadors ha sonat amb més força que mai al Camp Nou.



El motiu: la posada en escena dels Dragons Catalans de Perpinyà, l’equip de rugbi a 13 que s’ha enfrontat al Wigan Warriors en la 15a jornada de la Super League, la lliga europea d’aquesta disciplina.












Els Segadors, de fet, és l’himne d’aquest club fundat l’any 2005 a la capital de la Catalunya Nord. Aquest dissabte, el feu blaugrana no s'ha omplert però sí que ha fet ressonar amb força la melodia de l'himne nacional del país.




ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/esports/dragons-catalans-segadors-camp-nou-himne-catalunya_385729_102.html 


 

dimecres, 15 de maig del 2019

ERC ratifica el no a Iceta i li tanca la porta al senat espanyol



PAÍS - PRINCIPAT






JxCat ho confirmarà a la tarda i avisa que no actuaran condicionats pel ‘xantatge’ dels socialistes














Per: Odei A.-Etxeart

15.05.2019  13:07




ERC ha confirmat que votarà en contra de la designació de Miquel Iceta com a senador. Els vots negatius del partit d’Oriol Junqueras són suficients perquè el nomenament quedi blocat en el ple de demà i, per tant, que el PSOE no pugui elegir-lo dimarts com a president del senat espanyol. Després de la reunió de la permanent d’ERC i del grup parlamentari, Sergi Sabrià ha sentenciat que el Parlament de Catalunya no era ‘súbdit de ningú’ i que, si volien repartir cadires, no comptessin amb una cambra que mereixia de ser respectada. ‘Que ningú parli de cortesia perquè avui el no era inevitable’, i ha recordat que es van assabentar de l’oferiment de Pedro Sánchez a Iceta per la premsa i que la proposta no es va registrar conjuntament amb la resta de grups, com era habitual en el repartiment dels senadors. Sabrià ha reiterat que no es podia passar per alt la situació de repressió i l’existència de presos i exiliats. ‘No hi ha cortesia parlamentària quan decideixes empresonar els teus companys d’escó’, ha afegit.



Pendents que JxCat confirmi que també votarà en contra de la designació, i l’endemà que Ciutadans digués que s’abstindria per no obstaculitzar la tria, el refús d’ERC a Iceta és suficient per a impedir-ne l’elecció i s’afegirà als quatre vots negatius de la CUP.



Iceta necessitava, com a mínim, que els dos grups independentistes s’abstinguessin en la votació al ple, que serà secreta i electrònica, atès que només té els vots favorables del seu

El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena




OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC






El gest tan descaradament parcial del jutge contra la defensa de Jordi Cuixart hauria de ser motiu de nul·litat del judici 














Per: Josep Casulleras Nualart

14.05.2019  20:14




El gener del 2010 Arnaldo Otegi seia al banc dels acusats de l’Audiència espanyola, per haver participat en un homenatge al pres d’ETA José María Sagardui. Hi va haver un moment que la jutgessa que presidia la sala, Ángela Murillo, va fer una pregunta a Otegi.



—Vostè condemna rotundament la violència d’ETA?
—No ho respondré, això.
—No em respondrà, oi?
—No.
—Molt bé, ja ho sabia. Pot anar-se’n.




Otegi fou condemnat a dos anys de presó. Va recórrer contra la sentència al Suprem, que va declarar nul el judici perquè amb aquella frase, ‘ja ho sabia’, Murillo expressava un prejudici sobre Otegi, i en conseqüència no podia ser imparcial. Tanmateix, l’any següent fou Murillo precisament qui va jutjar de nou Arnaldo Otegi pel cas Bateragune, pel qual va passar sis anys i mig a la presó. I un temps després, amb la condemna complerta, el Tribunal Europeu de Drets Humans va acabar condemnant Espanya perquè Otegi no va tenir un judici just, i va especificar que ho demostrava el ‘ja ho sabia’ de la jutgessa.




Avui al matí, l’advocat Benet Salellas interrogava la filòsofa Marina Garcés, proposada com a testimoni per la defensa de Jordi Cuixart. Salellas li volia demanar quin era el missatge que ella havia transmès en la conferència de premsa de presentació d’En Peu de Pau. És una conferència de premsa de què parla la fiscalia en l’escrit d’acusació, però Manuel Marchena li ho impedeix.





Avui al matí, l’advocat Benet Salellas interrogava la filòsofa Marina Garcés, proposada com a testimoni per la defensa de Jordi Cuixart. Salellas li volia demanar quin era el missatge que ella havia transmès en la conferència de premsa de presentació d’En Peu de Pau. És una conferència de premsa de què parla la fiscalia en l’escrit d’acusació, però Manuel Marchena li ho impedeix.





—No, senyor Salellas. El missatge que va donar el testimoni en una conferència de premsa no interessa el tribunal.
—És que la conferència de premsa apareix en l’escrit de les acusacions…
—No, no, no, no interessa, senyor Salellas. Si té una altra pregunta, la formula, i si no fa constar la seva protesta.
—Faig constar la protesta, la sensació d’indefensió, la vulneració de drets fonamentals que es produeix de manera continuada.
—Coooorrecte…
—Senyora Garcés, vostè parla de por? En quin sentit parla de por?
—No, senyor Salellas. No ha entès que les percepcions que tingui el testimoni sobre què va sentir o què va deixar de sentir no tenen rellevància jurídica. Si té una altra pregunta, la formula. Si va en la línia que el testimoni ens expliqui quins són, en fi, els seus sentiments, de por o de no por, etcètera, no serà declarada pertinent. Té una altra pregunta?
—Si la sala no em permet la pregunta, no faré més preguntes.
—Correcte, molt millor.












Del ‘ja ho sabia’ d’Ángela Murillo al ‘molt millor’ de Manuel Marchena. Un gest tan descaradament parcial com aquest del jutge pot ser un motiu de nul·litat? I no és tan sols aquest cas: fa dies, setmanes, que hem anat veient un comportament com més va més irascible de Marchena, que va dir fins i tot a l’advocada Marina Roig: ‘Vostè s’equivoca en l’estratègia de defensa.’ El comentari del jutge ha deixat astorats els advocats, que a la sala no han pas dit res, a part de bescanviar mirades d’incredulitat, però que als passadissos es mostraven escandalitzats. El jutge imparcial és un dels drets que més es mira el Tribunal d’Estrasburg quan li arriba un cas, i un detall pot ser molt revelador, com vam veure en el cas d’Otegi. Marchena ha anat sembrant el judici de detalls, d’ençà que va començar, el mes de febrer.





Garcés feia cara d’esbalaïment, mirava enrere, no entenia què passava. Perquè això ha estat tan sols la part final del seu interrogatori, durant el qual Marchena s’ha mostrat impertinent amb ella, més cínic que mai, fent befa fins i tot d’alguns dels comentaris que incloïa en les respostes que mirava de donar a les preguntes que li formulava Salellas. Li retreia, per exemple, que expliqués que la matinada de l’1-O havia tingut unes dècimes de febre, etzibant-li que les seves dècimes no importaven a ningú, per més que ella n’hagués fet esment amb el propòsit d’explicar que això li havia impedit d’anar de matinada a algun dels col·legis del referèndum.



I la por. Al tribunal tant li feia la por que sentís Marina Garcés, però en canvi va permetre a Montserrat del Toro, la lletrada de l’administració de justícia que va actuar el 20-S en l’escorcoll a Economia, que expliqués amb detall la por que havia passat aquell dia perquè sentia la remor que venia del carrer dels milers de manifestants concentrats. El tractament que reben els testimonis és esbiaixat, depenent de si els proposa la defensa o les acusacions. I és agressiu, desconsiderat, a voltes insultant, si el testimoni introdueix elements que no interessen Marchena i el jutjat, i que ho presenten com si no fos ‘objecte del procediment judicial’, per bé que realment sí que en formen part, oimés quan la fiscalia els ha inclosos en l’escrit d’acusació. Més aviat, les reaccions de Marchena permeten de veure amb claredat quina aproximació té als fets.



S’ha vist amb el tracte que ha donat a l’advocat manresà Lluís Matamala, que volia recordar a Marchena que ell havia presentat un escrit per a poder declarar en català. La resposta del magistrat ha destil·lat un menyspreu estomacal a Matamala i fins al català.



—Puc plantejar una qüestió, senyoria?
—No. Vostè ve aquí…
—Vaig demanar per escrit…
—Sí…?
—…poder parlar i respondre en català.
—Vostè és jurista, oi?
—Sóc advocat.


—El suposo coneixedor de l’article 231 de la llei orgànica del poder judicial. M’hi remeto. I vostè no pot propugnar una interpretació alternativa d’aquest article com fa vostè en el seu escrit. Vostè és un tercer, i aquí els únics que poden fer-ho són les acusacions i les defenses. Vostè respondrà en castellà. Si no vol respondre en castellà, això és molt fàcil: s’aixeca, assumeix les conseqüències de la seva negativa a respondre i hem acabat.



Matamala prova d’argumentar la seva posició, dient que sí que vol respondre a les preguntes. Marchena li talla el micròfon. El jutge Martínez Arrieta, a la dreta de Marchena, sempre tan impassible, gesticula nerviós. Hi ha un senyor a la sala que explica coses que no volen sentir. Juan Ramon Berdugo, a la dreta, tampoc no pot més amb el testimoni, i es recol·loca a la cadira. Marchena amenaça Lluís Matamala amb les conseqüències disciplinàries i penals. El jutge va tan enfurismat que obliga el testimoni a deixar de banda les notes que porta, tal com havia fet amb Marina Garcés. Tractament diferencial dels testimonis en això també: ells no han pogut disposar de les notes; uns altres, sí. De nou, l’arbitrarietat.



Malgrat tot això que ha passat, malgrat l’actitud de Marchena limitant el dret de defensa dels advocats de Cuixart, a migdia el tribunal ha fet córrer unes consideracions als periodistes que fan seguiment del judici al Suprem. Un missatge, difós pel servei de premsa del Suprem, que ha sorprès tothom, periodistes i advocats, amb què expressen ‘el profund malestar amb l’estratègia de la defensa d’aquest matí i el comportament de testimonis i advocats. I, a més, el consideren intolerable i una provocació al tribunal, i el seu comportament voreja el límit del codi deontològic de l’advocacia’. Heus ací la realitat:


el tribunal té engabiades les defenses dels presos polítics, no hi ha cap mena de marge i fins i tot el magistrat qüestiona les estratègies dels advocats.



Quan la causa se li descontrola

 

Hem parlat de la irritació de Marchena aquestes últimes setmanes, a la qual ha contribuït segurament la situació dels presos polítics electes del 28-A. El Suprem tenia un cas delicat, perquè té a veure amb drets fonamentals de Junqueras, Sànchez, Rull i Turull com a diputats i de Romeva com a senador electe. I ho ha resolt com era previsible, denegant la petició que havien fet per a poder restar en llibertat provisional i exercir plenament els seus drets com a diputats, com a aforats; i ha tombat la petició perquè fos el congrés –tal com preveu la llei d’enjudiciament criminal– que decidís si tots cinc podien continuar essent jutjats, i que fins que això no es resolgués el judici quedés aturat. Res d’això: la resposta ha estat la previsible, però ha contribuït a irritar un Marchena que ha impedit que alguna de les defenses desplegués l’estratègia que volia però que també ha vist que la causa se li descontrolava.



Perquè té una causa entre mans que és excepcional i que no hauria d’haver arribat fins aquí, després de tantes irregularitats en la fase d’investigació i d’instrucció, amb tants drets fonamentals vulnerats. Un judici en què han passat gairebé dos-cents agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que han explicat coses increïbles, en un sentit literal, és a dir, que no es poden creure, que presentaven una contusió al dit com una lesió greu i esgarrifosa comesa per una multitud rebel i plena d’odi, que han arribat  a descriure llançaments de iogurt i mirades d’odi com a fets condemnables i incriminatoris. I tot això amb la impassibilitat de Marchena i dels altres membres del tribunal, que van anar prenent nota de tot.



Ara, quan són els testimonis proposats per les defenses, tot és sospitós de ser impertinent. Ara, just en el moment que vénen al Suprem persones que exposen tota la complexitat política, personal, emocional dels fets de la tardor del 2017, una gran part del contingut de les seves declaracions ‘no interessa a aquest tribunal’. Ara, quan declaren persones que van haver de suportar una violència planificada, primer, i desbocada, després, el jutge demostra una incapacitat de tractar amb mà esquerra i amb sensibilitat les sessions del judici. Avui han declarat testimonis que avergonyirien les desenes de policies que van declarar durant setmanes en aquesta mateixa sala; gent com Jordi Pesarrodona, de Sant Joan de Vilatorrada, agredit brutalment l’1-O amb cops de porra als testicles, en una clara represàlia pel seu nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil el 20-S; com Joan Badia, batlle de Callús, empès a terra per un antiavalot quan volia parlar-hi; com Magdalena Clarena, a qui la Guàrdia Civil va trencar el canell a Fonollosa; o Jordi Meca, estomacat a puntades de peu a l’Escola Mediterrània per uns antiavalots de la policia espanyola i Santiago Guerra, a qui van trencar dues costelles d’una puntada a les Escoles Pies de Barcelona… I especialment la jove Esther Raya, que amb un fil de veu a punt de trencar-se, amb la mirada encara espantada, ha recordat amb detall la violència dels agents ‘que anaven a fer mal’ a les escales del Pau Claris de Barcelona. No han calgut els vídeos perquè tots aquests testimonis els fessin veure novament la seva més gran vergonya, en una jornada que ha estat la més vergonyosa d’aquest judici d’ençà del mes de febrer.



MÉS INFORMACIÓ

 

‘Hem volgut fer un retrat d’una comarca, i no és casual que hàgim triat aquesta’, deia un dels advocats de Jordi Cuixart en acabada la sessió del matí. La Guàrdia Civil va fer molt mal en pobles petits del Bages, on no es podien imaginar que desenes d’antiavalots s’hi acarnissessin com ho van fer. I les veus de les víctimes s’han pogut escoltar al Suprem, en testimoniatges més impactants fins i tot que no els vídeos que Marchena no ha deixat veure. En Josep Rexach els ha reflectit en aquesta crònica: Un famoset, ‘amics de repressió’ i un canell trencat: retrat de la visita del Bages al Suprem
I, entre tots els testimonis d’avui, ha cridat l’atenció la força i la indignació d’una dona de setanta-nou anys, María Luísa Carrillo, que ha explicat que la policia espanyola li va trencar la pelvis quan sortia del CEIP l’Estel de Barcelona l’1-O. Vegeu-ho ací:  [VÍDEO] Una votant agredida, a Marchena: ‘No estic intranquil·la, estic indignada’
I amb vista al dia 21 de maig: El dispositiu pels presos al congrés: portes blindades i agents de paisà als passadissos.



QUÈ PASSARÀ LA SETMANA VINENT?



Dilluns vinent s’acabaran les declaracions de testimonis, i dimarts no hi haurà sessió perquè es constituiran les corts espanyoles, de manera que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva prendran possessió de les seves actes de diputats i de senador. És previst que el dimecres, dia 22, el judici comenci la fase pericial, que el jutge vol fer durar només dos dies, incloent-hi dijous 23. La setmana següent es dedicaria íntegrament a la prova documental, amb l’exhibició dels vídeos que Marchena no ha deixat projectar durant la fase testifical.



DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC





ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/diari-judici-politic-josep-casulleras-marina-garces-salellas-marchena/