Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Suïssa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Suïssa. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de setembre del 2017

Onze diputats suïssos demanen a Rajoy que respecti el dret d’autodeterminació dels catalans



PAÍS - PRINCIPAT







Els diputats recomanen a Rajoy que 'recuperi el seny' i abandoni la via repressiva.
















Per: Redacció 

28.09.2017  11:42





Onze diputats del parlament suís han enviat una carta oberta al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per expressar la seva preocupació per la repressió de l’estat espanyol contra el referèndum. ‘Ens inquieten i ens fan témer una escalada de tensió’, diu la carta. Els diputats recorden que una part intrínseca de la democràcia suïssa és que els ciutadans puguin pronunciar-se sobre ‘qüestions polítiques essencials’, i per això asseguren que l’actitud del govern espanyol atempta contra els valors i els mètodes d’un estat modern i democràtic.



En aquest sentit, els diputats fan una crida a Mariano Rajoy perquè ‘recuperi el seny i emprengui el diàleg amb les autoritats elegides democràticament a Catalunya.’ A més, demanen que es respecti el dret dels catalans de decidir sobre el seu futur. ‘S’ha de fer un gran debat democràtic que condueixi al referèndum, com va succeir a Escòcia’, afegeixen.





Ací podeu llegir la carta sencera:

dimecres, 5 de juliol del 2017

L'inspector Gago admet viatges a Suïssa per incriminar Trias



OPERACIÓ CATALUNYA







Estefania Molina
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 5 de juliol de 2017
















L'inspector de la Policia, José Ángel Fuentes Gago, ha admès durant la comissió de l'Operació Catalunya que els seus superiors el van enviar a Suïssa per "verificar" les proves que tenien sobre l'existència d'un compte de l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, després que ell ho desmentís. Ha negat, però, conèixer cap trama per incriminar polítics independentistes. Tanmateix, ha dit que ell va suggerir l'excap d'Antifrau, Daniel de Alfonso, la possibilitat de trobar-se amb el ministre d'Interior, Jorge Fernández, i va acompanyar de Alfonso fins al ministeri.



Gago ha reconegut les informacions de Público sobre que va tornar de Ginebra amb un avió policial, però ha denunciat que era "absolutament fals" que portés un maletí amb diners. "Jo mai he pagat per una informació", ha dit el cap de Gabinet del director adjunt operatiu, Eugenio Pino. No ha volgut aprofundir en detalls sobre aquests viatges per secret professional, però ha dit que acompanyava "l'autor de la informació i la font", sense citar els noms. La sospita sobre la veracitat de la captura de pantalla amb el compte provenia pel fet que hi ha una falta tipogràfica, "poc habitual en un banc suís", ha dit.



Aquí ha afegit que un dels altres destins habituals era Barcelona, dins de les seves tasques en la lluita contra el

diumenge, 18 de juny del 2017

Moutier corregeix en referèndum el tractat de Viena 202 anys després i vota incorporar-se al Jura



MÓN - EUROPA






El 'sí' ha guanyat amb el 51,72% dels vots i la participació ha estat del 88%
















Per: Redacció 

18.06.2017  18:46






El ‘sí’ ha guanyat el referèndum del municipi suís de Moutier amb el 51,72% dels vots. Així doncs, Moutier deixarà de formar part del cantó de Berna i s’incorporarà al Jura. La votació corregeix la decisió del Tractat de Viena 202 anys després i modificarà les fronteres internes de Suïssa.



La participació ha estat molt alta, del 88% del cens. El ‘sí’ ha obtingut 2.067 vots, mentre que els partidaris del ‘no’ han estat 1.930 persones (48,3%). Per tant, la diferència entre ambdues opcions ha estat de només 137 vots.





Els vencedors han sortit als carrers de Moutier per a celebrar aquest resultat històric.

divendres, 16 de juny del 2017

Quaranta anys autodeterminant-se: el Jura suís tornarà a votar diumenge



MÓN - EUROPA







Nova lliçó de democràcia directa a Suïssa, que estimula i regula l'autodeterminació dins el seu sistema polític 














Per: Redacció 

15.06.2017  22:00





Diumenge els veïns de la ciutat suïssa de Moutier decidiran en un referèndum si se separen del cantó de Berna i s’integren al Jura o si continuen com avui. El 1978 una part del cantó de Berna es va segregar i va formar la nova República i Cantó del Jura, integrada en la Confederació Suïssa, però una part del Jura històric, dins la qual hi ha Moutier, va romandre a Berna. Rematant un procés d’autodeterminació que ja fa quaranta anys que dura, diumenge els habitants de Moutier decidiran si canvien les fronteres internes de Suïssa i refan el mapa de la confederació. Serà amb un referèndum en què les autoritats confederals s’han declarat neutrals.



Moutier és a la frontera entre tots dos cantons. Durant dècades la ciutat ha estat governada per partidaris de la reunificació amb el Jura, que finalment han aconseguit el referèndum per a decidir el seu futur. El 1978 Suïssa ja va donar una lliçó de democràcia quan va permetre un referèndum d’autodeterminació del Jura que va tenir per conseqüència la modificació de les fronteres entre els

dijous, 25 de maig del 2017

Irlanda, el nou amic de Catalunya al món



POLÍTICA - PROCÉS






Última actualització Dijous, 25 de maig de 2017 12:35 h




Amb la inauguració de l'intergrup d'amistat a la cambra de representants de Dublín, ja són cinc els països europeus que en tenen un







Catalunya continua teixint una xarxa de potencials aliats al món per un possible moment de xoc entre el Principat i l’Estat espanyol i aquesta setmana és el moment d’Irlanda. El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, ha assistit a la sessió inaugural de l’intergrup d’amistat que s’ha posat en marxa al Parlament irlandès, on ha afirmat a l’ACN: “Aquesta és una prova que la situació política actual a Catalunya desperta un gran interès a l’estranger”. De fet, representants dels tres grans partits del país –Fine Gael, Fianna Fáil i el Sinn Féin, que sumen uns dos terços de la cambra– formen part del nou organisme, en el qual també formen partit diputats independents. Un dels grans diaris irlandesos, The Irish Times, també ha mostrat interès pel procés en diverses ocasions.  






Raül Romeva, al parlament d'Irlanda

 "Ningú hauria de tenir por al debat"

dijous, 20 d’abril del 2017

Puigdemont es reuneix amb quatre diputats suïssos per a tractar la situació política catalana



PAÍS - PRINCIPAT







La delegació s'ha reunit també amb la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i han visitat l'hemicicle amb diversos diputats 














Per: Redacció 

20.04.2017  15:08






El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s’ha reunit al Palau de la Generalitat amb quatre diputats suïssos per a abordar la situació política catalana i el referèndum. El govern ha detallat que la delegació suïssa ha estat convidada pel Diplocat i per la delegació del govern a França i a Suïssa.



Puigdemont ha explicat als diputats el compromís de l’executiu amb la convocatòria del referèndum i el passos que es duen a terme per a fer-lo efectiu. Els quatre diputats s’han reunit també amb la

dimarts, 18 d’abril del 2017

Nou gol català a la diplomàcia espanyola... a l’ONU



Política doble fletxa Última actualització Dimarts, 18 d'abril de 2017 15:10 h







El delegat del Govern a Ginebra rebrà una denominació similar a la dels representants de molts estats independents a la ciutat
















Els dos viatges de Carles Puigdemont als EUA l’últim mes van sacsejar la diplomàcia espanyola i fins i tot van provocar un comunicat de l’ambaixada nord-americana a Madrid –amb la incògnita de saber si responen a ‘favors’ com els que explicava l’exministre Margallo fa unes setmanes–. Un ‘gol’ català que precedeix un altre de ben discret que s’ha oficialitzat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya: el nomenament de Manuel Manonelles com a “representant del Govern davant les organitzacions internacionals amb seu a Ginebra, Estrasburg, París i Viena”. Un nom similar a les figures que tenen molts estats davant l’ONU i altres ens supranacionals a la ciutat de Ginebra. 
 
 
 
 
Un detall que no és una anècdota

El Govern va anunciar fa unes setmanes que incorporava tres nous delegats a Varsòvia, Copenhagen i Ginebra, però no va explicar que el tercer rebrà una altra denominació, tal com reflecteix el DOGC de l’11 d’abril. Un detall que pot semblar anecdòtic, però que no ho és, tenint en compte que diversos estats, com l’espanyol o el britànic, tenen figures amb noms similars, tot i que centrades només a Ginebra i amb l’adjectiu ‘permanent’ al costat de ‘representant’.



La Generalitat ja desobeeix una suspensió de la denominació del representant permanent del Govern davant la UE

dijous, 22 de desembre del 2016

Martí Anglada: ‘Suïssa ens acompanya, però no tot són flors i violes’



MÓN - EUROPA





Entrevista al delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa.








Marti Anglada, en una imatge d'arxiu (fotografia: ACN)










21.12.2016  22:00






Martí Anglada (1949) és el delegat del govern català a França i Suïssa. Després de quaranta anys de carrera periodística, aquest gironí és un dels homes que representa Catalunya al món en ple procés cap a la independència. VilaWeb s’hi ha posat en contacte telefònic per a saber com veuen el procés català els governs amb els quals ell treballa, quines reaccions ha suscitat el procés a Carme Forcadell i com s’ha rebut a França la declaració del parlament català que citava Catalunya Nord, actualment sota sobirania francesa.



Diputats suïssos de tots els partits han demanat al seu govern que es queixi a l’estat espanyol per la persecució de Carme Forcadell. Com és què tenim Suïssa tant de cara?
—No la tenim tant de cara. La tenim força de cara. Totes les coses són millorables, en aquest món. Fins i tot això. De tota manera, sí que és veritat que el món polític suís, que engloba el parlament, però també think tanks i universitats, la ciutadania, és un món que té un gran patrimoni: la democràcia directa i el consens. Penseu que al govern suís no mana qui hi té majoria. És un govern de consens. Tots els grans partits federals són al govern. Tots. I ocupen la presidència per torn.



Guanyi qui guanyi?

dilluns, 19 de desembre del 2016

Un mapa que es comença a dibuixar: quins països té Catalunya més a favor?



PAÍS - PRINCIPAT

OPINIÓ





La solidaritat amb la presidenta Carme Forcadell impulsa iniciatives polítiques de solidaritat a tot d'Europa.















Per: Vicent Partal

17.12.2016  22:00





Del diputat conservador anglès Ian Duncan al diputat centrista italià Paolo Tancredi. De la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les, Elin Jones, a catorze diputats suïssos, membres de tots els partits representats a la cambra nacional. Del dirigent del Sinn Feinn irlandès Gerry Adams al diputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg. Del diputat anticapitalista danès Nikollaj Villumsen a l’eurodiputat i ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè Ivo Vajgl.



Aquests noms són només una mostra, plural, de polítics de tot d’Europa que darrerament hores han expressat preocupació pel procés judicial contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. En dos estats, Dinamarca i Suïssa, els parlaments debatran el cas. A Irlanda han demanant al parlament al seu president que porte la preocupació fins al Consell Europeu. A la Cambra dels Comuns britànica diputats de sis partits diferents, inclosos laboristes i liberal-demòcrates, han signat una moció conjunta de suport a Forcadell.



L’atac judicial espanyol contra el Parlament de Catalunya ha fet saltar les alarmes a Europa, des d’on s’observa amb preocupació la deriva autoritària contra el Principat. Malgrat els grans esforços esmerçats aquests darrers anys per la diplomàcia espanyola, ja és evident que no és cert aquella tesi que diu que Catalunya es quedaria sola i sense suport si continuàs el procés independentista. La consolidació d’iniciatives de llarg abast, com ara els grups de suport parlamentari, i la resposta a la

dimarts, 7 de juny del 2016

Quatre familiars del rei espanyol van recórrer a l’amnistia fiscal per uns diners amagats a Suïssa



MÓN-ESPANYA

Segons una informació feta pública pels diaris ElDiario.es, La Marea i Diagonal.













Per: Redacció 

07.06.2016  09:48




Quatre familiars de Juan Carlos de Borbó es van acollir el 2012 a l’amnistia fiscal aprovada pel govern de Mariano Rajoy, segons que revela una informació publicada conjuntament per ElDiario.es, La Marea i Diagonal, que han etiquetat amb el nom de ‘Los papeles de la Castellana’, fent referència a l’avinguda de negocis madrilenya. Segons aquesta informació, la infanta d’Espanya Alicia de Borbó-Parma, el seu fill Carlos de Borbó-Dos Sicilias i dos dels seus néts van regularitzar quatre milions d’euros que amagaven al banc suís Lombard Odier. Amb la regularització, van pagar 73.437 euros a la hisenda espanyola, un 1,84% dels fons que havien ingressat en el compte suís.

Una part dels diners que tenien a Suïssa provenia de l’herència de María Cristina de Borbó-Parma Habsburg, que es va morir el 2009 i que era neboda d’Alfons XIII i tia del rei emèrit actual, Juan Carlos. Tres anys després de la mort de María Cristina, la seva germana Alicia de Borbó-Parma Habsburg, vídua de l’antic hereu a la corona espanyola, Alfons de Borbó, va acollir-se a l’amnistia per a regularitzar 2.363.946 euros de comptes a Suïssa. En canvi de fer aflorar aquests diners, va pagar poc més de 50.000 euros a la hisenda espanyola, un 2,2%, tal com es pot veure en la documentació filtrada per aquests diaris. La documentació feta pública ara ha estat enviada a la bústia Filtrala.org:

divendres, 22 d’abril del 2016

El vicepresident del Reial Madrid, als papers de Panamà.

per Redacció 22 d' Abril 2016 a les 08.55 h 

ECONOMIA


És la mà dreta de Florentino.







Fernández de Blas, a la dreta de Florentino.




Eduardo Fernández de Blas, un dels vicepresidents del Reial Madrid, apareix als papers de Panamà, segons avança aquest divendres "El Confidencial"


En concret, els papers el vinculen a dues corporacions amb comptes a Suïssa. Es tracta de Durian Development Corporation i Artland Associates Corp i el seu origen es remunta a l'any 2005.


Fernández de Blas és la mà dreta de Florentino Pérez i sovint se'l pot veure, a més dels partits, als actes que el club organitza acompanyant l'actual president. Fins i tot, ha arribat a sonar com a delfí per a substituir-lo.  



Enllaç noticia : 

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/la_ma_dreta_del_president_del_162835.php 


dimarts, 19 d’abril del 2016

El parlament suís crearà un "grup d'amistat" per seguir el procés català

per Bernat Ferrer 19 d' Abril 2016 a les 22.10 h 








El Consell Nacional suís, amb l'antena posada a Catalunya.   |   Schweizer Parlament/Flickr





Reynard, en una entrevista amb El Món, explica que tant ell com Buttet volen "captar l'atenció d'altres parlamentaris i del govern sobre la qüestió catalana". Per aquest motiu, consideren que la

divendres, 27 de novembre del 2015

Suïssa troba "interessant i important" el procés independentista català

per Bernat Vilaró 27 de Novembre 2015 a les 12.49 h

L'ambaixador del país helvètic es reuneix amb Carme Forcadell en un clima de coordialitat.

 









L'ambaixador de Suïssa, Thomas Kolly, s'ha reunit aquest divendres al matí amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en un clima de coordialitat. Kolly ha assegurat que el país helvètic està "molt interessat" en el procés sobiranista, i que és un moviment "molt important".

dijous, 26 de novembre del 2015

De Suïssa a l’Uruguai: com funcionen les presidències col·lectives al món

Dijous  26.11.2015  08:00



Els membres actuals del Consell Federal de Suïssa.



La presidència col·lectiva d’un país no és pas un format de govern habitual. De fet, n’hi ha ben poques. Però en tots els casos tenen o han tingut papers molt interessants. Heus ací els casos i exemples més coneguts.

El Consell Federal suís. La presidència de Suïssa recau en un Consell Federal que té set membres i és alhora cap de l’estat i cap del govern. El càrrec oficial i formal de president i de vice-president recauen rotatòriament en dos membres durant un any: qui és vice-president un any passa a ser president l’any següent. El Consell Federal de Suïssa té la responsabilitat sobre totes les àrees de govern, però els seus membres dirigeixen ministeris específics cadascun.

Es reuneix cada dimecres a Berna. La representació oficial del país és conjunta, però pot ser delegada en el president. Per exemple, quan un cap d’estat visita Suïssa és rebut oficialment per tot el consell. En canvi, la representació de Suïssa a l’estranger l’assumeix el president perquè tot el consell no pot viatjar alhora. La gran majoria de les decisions del consell es prenen per consens, no per votació.
Els quatre grans partits suïssos respecten tradicionalment una fórmula segons la qual tots formen part del govern en una proporció que respecta el resultat de les eleccions, i hi ocupa més llocs el partit que les ha guanyades.



La presidència de Bòsnia i Hercegovina. El cap d’estat de Bòsnia i Hercegovina és un cos format per tres polítics que exerceixen col·lectivament la presidència del país. La presidència és integrada per dos membres elegits per la Federació de Bòsnia –que han de ser un bosnià i un croat– i un altre membre elegit per la República Sèrbia de Bòsnia.

La presidència és rotatòria –canvia cada vuit mesos– i té aquesta forma per raó de la tensió entre les dues entitats que formen el país, la Federació de Bòsnia i la República Sèrbia.




La Capitania Regent de San Marino. La república San Marino té una presidència dual, els anomenats capitans regents. Pertanyen a partits diferents i exerceixen la presidència durant mig any. Són elegits pel parlament i fan de cap d’estat conjuntament. Les decisions, les han de prendre d’acord entre tots dos.

Actualment no hi ha al món cap més presidència col·legial. En el passat n’hi havia hagut, especialment als països comunistes, on era una pràctica bastant habitual. Tanmateix, de les experiències anteriors es destaca el cas de l’Uruguai.




El Consell Nacional de Govern de l’Uruguai. Entre el 1952 i el 1967 l’Uruguai va ser governat per un Consell Nacional, proposat pel president José Batlle com una manera de fer més fort el govern del país, per a plantar cara a les amenaces de dictadures militars.

El consell era format per nou membres que assumien col·lectivament la presidència. Sis d’aquests membres pertanyien al partit que havia guanyat les eleccions i tres al que havia quedat segon. La presidència formal del país canviava entre els sis membres del primer partit.

La proposta –que es va basar en l’experiència suïssa– va fracassar per les disputes internes entre els partits que van fer gairebé impossible la governança.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/de-suissa-a-luruguai-com-funcionen-les-presidencies-col%C2%B7lectives-al-mon/ 

dijous, 5 de novembre del 2015

Suïssa farà de mediadora entre Catalunya i Espanya ‘si totes les parts ho desitgen expressament’

Dijous  5.11.2015  18:03

PAÍS

El govern federal helvètic assegura estar 'sempre disposat a discutir sobre l'estructura de l'estat federal, la política financera o la democràcia directa amb els estats que ho desitgin'.







Suïssa només farà de mediadora entre Catalunya i Espanya ‘si totes les parts ho desitgen expressament’. El govern federal helvètic ha respost a la pregunta parlamentària de cinc diputats suïssos de diferents partits, que el 22 de setembre li havien demanat si ‘tenint en compte la neutralitat i la tradició democràtica de Suïssa’ estaria ‘disposat a proposar els bons oficis del país per assegurar una mediació entre Madrid i Barcelona’. En la resposta parlamentària a què ha tingut accés l’ACN, l’executiu assegura que ‘les aspiracions independentistes de Catalunya afecten la política interior d’Espanya’ i, per tant, ‘no es planteja la qüestió d’una mediació de Suïssa’.

‘Suïssa només ofereix els seus bons oficis’ per fer de mediadora ‘si totes les parts ho desitgen expressament’, recorda el govern federal. En la seva resposta parlamentària, publicada aquest dimecres, defensa que, en qualsevol cas, ‘Suïssa està sempre disposada a discutir sobre l’estructura de l’Estat federal, la política financera o la democràcia directa amb els estats que ho desitgin’.

El socialista Mathias Reynard, el democratacristià Yannick Buttet, el conservador Oskar Freysinger, el verd-liberal Beat Flach i el verd Balthazar Glätti són els cinc consellers nacionals de l’Assemblea federal suïssa que havien signat la interpel·lació. ‘El poble català a expressat reiteradament la seva voluntat de decidir el seu futur polític’ i el govern de la Generalitat ‘ho ha intentat to per complir el seu mandat democràtic’ de ‘permetre als catalans votar en un marc legal’, defensen els cinc diputats.

I lamenten que ‘Madrid, per veu del president del seu govern, ha anunciat que en cas de victòria dels independentistes considerarà la declaració d’independència il·legal’. En la interpel·lació denuncien que ‘el posicionament espanyol sembla contrari a la pràctica internacional pròpia dels països democràtics’, perquè els seus ‘vetos successius han exhaurit totes les vies legals a disposició de Catalunya’.

Per tot plegat, havien preguntat al govern federal si ‘ tenint en compte la neutralitat i la tradició democràtica de Suïssa’ estaria ‘disposat a proposar els bons oficis’ del país ‘per assegurar una mediació entre Madrid i Barcelona’. ‘Tot i el bloqueig de Madrid, Catalunya aspira avui a escollir democràticament el seu futur polític’ i ‘si les llistes independentistes aconsegueixen la majoria dels escons’ en les ‘eleccions plebiscitàries del 27 de setembre’, Catalunya ‘farà una declaració unilateral d’independència’, expliquen els cinc diputats. ‘Catalunya té una identitat forta i particular, inscrita en la seva llengua i cultura però també en institucions centenàries’, recorden.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/suissa-nomes-fara-de-mediadora-entre-catalunya-i-espanya-si-totes-les-parts-ho-desitgen-expressament/ 

dimarts, 6 d’octubre del 2015

El país dels set presidents...

Política

dimarts, 22 de setembre del 2015

Els partits suïssos demanen al seu govern que faci de mitjancer entre Espanya i Catalunya

Dimarts  22.09.2015  15:06

PAÍS

Han presentat una interpel·lació al parlament federal defensant la democràcia.

 






Cinc consellers nacionals suïssos han adreçat una interpel·lació escrita al parlament suís perquè el govern del seu país faci de mitjancer entre Espanya i Catalunya. La pregunta que s’ha presentat és la següent: ‘Atesa la neutralitat i la tradició democràtica de Suïssa, el Consell Federal [govern] està preparat per a oferir “bons oficis” del nostre país i intervenir entre Madrid i Barcelona?’
Segons que informa la premsa suïssa, els signants de la petició són Mathias Reynard (Partit Socialista), Yannick Buttet (PDC, demòcrata-cristià), Oskar Freysinger (UDC, de dreta) Beat Flach (Verds Liberals) i Balthazar Glättli (Verds). L’únic partit que no ha signat és el PLR, liberal.

Heus ací el text de la interpel·lació traduït al català:

dimarts, 4 d’agost del 2015

'Tribune de Genève': "Catalunya vol posar a prova el seu desig d’independència"

04/08/2015

PLEBISCITÀRIES

El diari ginebrí afirma que "anticipant les eleccions, el president català vol fer d’una victòria un referèndum sobre la independència".


Nerea Rodríguez




El diari ginebrí ‘Tribune de Genève’ també es fa ressò de la convocatòria d’eleccions per part del president de la Generalitat, Artur Mas, pel proper 27 de setembre, i destaca en el titular que “Catalunya vol posar a prova el seu desig d’independència”. A més, en el subtítol assegura que “anticipant les eleccions, el president català vol fer d’una victòria un referèndum sobre la independència”.

L’article del diari ginebrí comença preguntant-se si “els resultats de les properes eleccions, embarcaran els catalans cap a la independència?”, i explica que “anticipant-se a un any de les eleccions regionals, la data es va fixar ahir per al 27 de setembre. El president català, Artur Mas, espera accelerar el procés cap a una sobirania irreversible. Des que va arribar al poder el 2012, el líder nacionalista pretén la independència de Catalunya mentre que no hi ha cap manera legal a Espanya que ho permeti”.

dilluns, 29 de juny del 2015

Nart no aclareix res del seu compte a Suïssa

Dilluns, 29 de juny de 2015 12:05 h

Assegura que si el seu pare hagués estat català, no hauria necessitat obrir un compte a Suïssa perquè ETA no l'hagués extorsionat gràcies a la visita de Carod Rovira a Perpinyà.







L'eurodiputat de Ciudadanos, Javier Nart,  flagell de la corrupció i estendard de la regeneració democràtica a espanya ha comparegut aquest dilluns a la comissió d'investigació sobre frau fiscal i corrupció per donar explicacions sobre el compte que tenia en un banc suïs, herència del seu pare, i que va rebre una transferència de 31.900 euros de Félix Millet. Tot i explicar que va quedar acreditat que el moviment va ser un error del banc o dels gestors i que ell no n'estava al cas ni tenia relació amb el president de la Fundació del Palau, Nart s'ha negat a respondre les nombroses preguntes que volien escatir què va fer amb aquell compte. 

Segons recull l’ACN, l'eurodiputat ha explicat a la comissió que va "regularitzar i repatriar" els diners. Però no ha aclarit ni respost a cap de les nombroses preguntes sobre quan ho va fer, quant temps va ser irregular o si va pagar per legalitzar-lo.

Nart creu menyspreable que els diputats li parlin de possible frau fiscal quan el seu pare es va jugar la vida davant ETA.

dimecres, 15 d’abril del 2015

"Rata!!" Rodrigo Rato pateix un mini escarni en un vol a Suïssa

Dimecres, 15 d'abril de 2015 10:00 h

Un grup de persones van increpar-lo en un vol de Ginebra a Madrid de la companyia Easyjet.








Un dels socis fundadors del PP Rodrigo Rato, sobre el qui recauen múltiples acusacions i sospites, va ser increpat per un seguit de passatgers durant un vol entre Ginebra i Madrid el passat 10 d'abril. El Diario.es n'ha filtrat les imatges.


Les imatges corresponen a l'arribada del vol a la T1 de Barajas, quan un grup de passatgers se li atansen espontàniament improvisant un mini escarni. Rato intenta fer com si no sentís res, mentre va sentint preguntes relacionades amb les targetes 'Black', el maletí que duu o les preferents. Al final, una dona li crida: "Rata!".