Les Illes Fèroe sotmeten aquest dimecres a referèndum el seu dret a l'autodeterminació

Els seus ciutadans decideixen aquest 25 d'abril si es modifica la Constitució per tal que l'arxipèlag pugui independitzar-se de Dinamarca en un futur.

perA.D.  

25/04/2018

Les Illes Fèroe | Europa Press

 

Les Illes Fèroe decideixen aquest dimecres si comencen a fer camí cap a la independència de Dinamarca. Els seus ciutadans sotmeten a referèndum aquest 25 d'abril si reformen la Constitució per tal que l'arxipèlag tingui el dret a l'autodeterminació.




Aquest referèndum es va convocar el mes de febrer de l'any passat, i el primer ministre de les Illes Fèroe, Aksel Johannesen, va anunciar que "la Constitució definirà la

Der Spiegel es fa ressò de les paraules de Montoro: "El referèndum no s'ha pagat amb diners públics"

Política Última actualització Dimecres, 18 d'abril de 2018 16:00 h

Un dels diaris més influents d'Alemanya en parla mentre els jutges de Slesvig-Holstein han de decidir si hi ha malversació.

Gerard Sesé @gerardsese | Un dels diaris més influents d'Alemanya i que compta amb més lectors torna a parlar de la situació de Carles Puigdemont, la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein, les declaracions dels polítics espanyols i, sobretot, de les crítiques del TS a justícia germànica. 

© ACN

Ja ho deia avui Jaume Alonso-cuevillas a 'Els Matins' TV3: "Si els jutges espanyols volien convèncer els jutges alemanys segur que aquesta no seria la manera més intel·ligent de fer-ho". Fa referència a les crítiques de l'última interlocutòria del TS a la justícia alemanya. Una escalada en la dialèctica que no ha passat desapercebuda als mitjans alemanys. Der Spiegel en dedica tot un article.

Davant de la negativa dels jutges de l'Estat de Slesvig-Holstein a extradir Carles Puigdemont per un delicte de rebel·lió tal com demanava Pablo Llarena, ara només queda la possibilitat que acceptin un delicte de malversació, tot i que aquest implica corrupció. Mentre els jutges segueixen deliberant, el rotatiu germànic s'ha fet ressò a les seves pàgines de les paraules de Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda espanyol. La meitat d'aquest article explica que el dirigent popular assegura que

El parlament suís avisa que no extradirà Rovira per motius polítics

PAÍS - PRINCIPAT

El govern suís ja havia indicat que sempre refusa les peticions d'extradició per causes polítiques.

Per: Redacció 

18.04.2018  12:42

Suïssa refusarà l’extradició de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, si es demana per ‘motius purament polítics’. Ho ha confirmat el comitè d’Afers Estrangers del Parlament suís, que ahir va examinar el cas.

Segons el document publicat després de la reunió parlamentària, ja hi ha un ‘procés en marxa’ per la petició d’extradició a Espanya de Rovira.

‘El comitè d’Afers Estrangers ha examinat el cas de la independentista catalana Marta Rovira, que ha trobat refugi a Suïssa després del seu processament per

El tribunal de Slesvig-Holstein no fa cas dels atacs del Suprem espanyol

PAÍS - PRINCIPAT

Fonts del jutjat alemany diuen que 's'haurà de veure' si Llarena afegeix la sedició a l'euroordre i si la fiscalia del 'land' l'admetria a tràmit.

Per: ACN

18.04.2018  10:55

El tribunal de Slesvig-Holstein descarta de valorar els ‘comentaris’ del Tribunal Suprem espanyol sobre la decisió de no lliurar per rebel·lió el president Carles Puigdemont i alliberar-lo. Ho han manifestat a l’ACN fonts del jutjat d’aquest land alemany. ‘No comentem les nostres decisions ni ens manifestem respecte dels comentaris d’altri sobre les nostres decisions’, diuen aquestes fonts. Al tribunal de Slesvig-Holstein avisen que encara no s’ha confirmat que el Tribunal Suprem espanyol afegeixi el delicte de sedició a l’euroordre i que, si fos el cas, després caldria que la fiscalia general del land alemany ‘requerís l’admissió de l’extradició per aquest delicte’. En aquest cas, a Slesvig-Holstein haurien d’analitzar ‘si una extradició per aquest motiu és procedent’. ‘Això s’hauria de veure’, afegeixen.



El Tribunal Suprem espanyol va emetre ahir una interlocutòria en què criticava el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein per la decisió de descartar el delicte de rebel·lió que la justícia espanyola imputa a Carles Puigdemont. A més, la sala segona del Suprem insistia en el relat de la violència i afirmava que

Suïssa desmenteix Espanya i nega haver demanat ara la detenció de Falciani

MÓN - EUROPA

Un portaveu del Ministeri de Justícia assegura que l'ordre de detenció és del maig del 2017.

Per: Redacció 

05.04.2018  17:01

Suïssa va actualitzar l’orde internacional de detenció contra Hervé Falciani el maig del 2017, i no el 19 de març, segons ha confirmat el ministeri de Justícia suís a l’ACN. ‘És completament fals que només se’l reclami des del 19 de març del 2018’, ha dit el portaveu del ministeri, Folco Galli.

El maig de l’any passat, Suïssa va ‘adaptar l’ordre original’ de detenció al Sistema d’Informació de Schengen (SIS), a petició del fiscal del cantó de Ginebra, després que Falciani fos condemnat pel Tribunal Penal Federal.

Per tant, des de l’any passat, Suïssa demana l’extradició de l’informàtic ‘amb l’objectiu d’executar la seva condemna a presó’ i no per jutjar-lo, com es

La fiscalia de Schleswig-Holstein demana l'extradició de Puigdemont i mantenir-lo a presó

INDEPENDÈNCIA







Albert Acín
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 3 d'abril de 2018

La fiscalia de Schleswig-Holstein ha admès a tràmit la petició d'extradició del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, pels delictes de rebel·lió i malversació, segons ha informat a través d'un comunicat aquest dimarts. La fiscalia general del land en què es va detenir al president, Schleswig-Holstein, ha demanat l'extradició al Tribunal Superior, l'organisme que ha de prendre una decisió sobre Puigdemont.



En la mateixa línia, la fiscalia demana mantenir al president Puigdemont en presó preventiva mentre no es pren una decisió sobre el seu futur en apreciar un "risc de fuga".

Com passa en el cas de la justícia espanyola, el moviment de la fiscalia no significa que aquesta sigui la decisió final dels tribunals alemanys. De fet, ara és el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein qui ha de prendre la decisió sobre l'extradició de Puigdemont.



El president es troba en presó preventiva des que va ser detingut el 25 de març prop de la frontera entre Alemanya i Dinamarca. La detenció, portada a terme per

El vice-president liberal del Bundestag s’oposa a l’extradició de Puigdemont per rebel·lió

MÓN - EUROPA

El principal partit de l'esquerra alternativa, Die Linke, demana l'allibermament de Puigdemont.

Per: Redacció 

25.03.2018  19:24

Un vice-president del parlament federal alemany, Wolfgang Kubicki, ha descartat una extradició de Carles Puigdemont si és per rebel·lió.

‘A Alemanya no coneixem el delicte de ‘rebel·lió’, a diferència de l’estat espanyol’, ha dit el dirigent liberal en declaracions a la xarxa de diaris regionals alemanys Redaktionsnetzwerk Deutschland.

La primera ministra d’Escòcia expressa el rebuig a l’empresonament de polítics catalans

MÓN - EUROPA

Nicola Sturgeon diu que el govern escocès no pot interferir en el procediment d'extradició de Ponsatí.

Per: Redacció 

25.03.2018  18:13

La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ha expressat la seva ‘ferma oposició’ a la decisió de l’estat espanyol de ‘cercar i empresonar els polítics independentistes’, i ha expressat el suport a l’autodeterminació del poble català.



Ho ha dit en un seguit de piulets que ha publicat després d’haver-se sabut que la policia escocesa havia rebut l’ordre de detenció internacional de Clara Ponsatí.



Sturgeon ha suggerit que voldria poder intervenir des d’un punt de vista del govern escocès en favor de Ponsatí, però que el procediment és més jurídic que no polític.



‘Sé que molts voldrien que el govern escocès pogués fer o dir més, i ho entenc.



Però també espero que s’entengui la importància de protegir el procés i la independència del nostre sistema legal’, ha dit Sturgeon. Ha fegit que la llei escocesa protegeix el dret de Ponsatí d’oposar-se a l’extradició als tribunals i per

Selmayrgate: l’escàndol que implica el PP espanyol i que podria fer caure Juncker

MÓN - EUROPA

Martínez Alberola participa en una maniobra per a ascendir Martin Selmayr i consolidar el nucli dur al capdamunt de la Comissió.

Per: Josep Casulleras Nualart 

14.03.2018  22:00

Diuen que la bombolla europea ha esclatat; que el tedi i la relativa pau interna que hi ha en la rutina diària als edificis de les institucions europees de Brussel·les s’ha acabat. N’és la causa un escàndol de relacions de poder i de favoritisme entre la petita elit que aquests últims anys s’ha fet forta entorn del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker. El protagonista i el focus de totes les crítiques, l’alemany Martin Selmayr, el nou home fort de la Comissió, que va arribar al càrrec de secretari general per un procediment molt dubtós en què ha tingut el paper de protagonista secundària Clara Martínez Alberola, la mà dreta de Juncker i el principal ariet del PP espanyol a Brussel·les contra l’independentisme català.



Juncker, Selmayr, Martínez Alberola i Margaritis Schinas. Quatre polítics que han actuat amb coordinació, d’esquena a la resta de comissaris i en benefici propi, per a consolidar el seu poder privilegiat al capdamunt de la Comissió. És això que ha enfurismat tant la Comissió com el Parlament Europeu, que ja investiga el cas del nomenament il·legítim de Selmayr com a secretari general. I és alarmant, perquè el procediment que es denuncia, en un moment de crisi de credibilitat i de confiança en les institucions europees, és com abocar benzina al foc de l’euroscepticisme.



La designació de Selmayr ha estat ben ombrívola. Va ser el cap de gabinet de Juncker fins el 21 de febrer proppassat, quan va ser ascendit a secretari general.



El càrrec de cap de gabinet el va passar a ocupar Martínez Alberola, i Selmayr substituïa el veterà Alexander Italianer. Però ningú no estava al cas que

Tot el cos consular a Barcelona tanca files amb el cònsol de Finlàndia, represaliat per Espanya

PAÍS - PRINCIPAT

Els noranta-quatre cònsols reconeixen la tasca d'Albert Ginjaume i es mostren sorpresos per la seva destitució.

Per: Roger Graells Font 

01.03.2018  16:22

Els noranta-quatre cònsols de Barcelona han mostrat el seu suport a Albert Ginjaume, ex-cònsol de Finlàndia a Catalunya, després de la seva destitució arran de les pressions del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol. En dues cartes enviades a l’ambaixada de Finlàndia a Madrid a les quals ha tingut accés VilaWeb, l’Associació Consular i el Cos Consular de Barcelona reconeixen la tasca de Ginjaume i mostres la seva sorpresa per la seva destitució.



A més, donen la raó a Ginjaume i expliquen que la decisió de convidar la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, a un dinar del cos consolar es va prendre per consens i que no va ser iniciativa de Ginjaume.



Precisament el govern espanyol justifica la petició de destitució per aquesta invitació.



Ginjaume va ser acomiadat ahir en un acte després que l’ambaixadora de

Un diputat finlandès demana la dimissió de l'ambaixador espanyol

DIPLOMÀCIA







El Nacional
Foto: Google Maps
Barcelona. Dijous, 1 de març de 2018

La destitució del cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, Albert Ginjaume, hauria de comportar, segons el diputat finlandès Mikko Kärnä, que Hèlsinki demani la dimissió de l'ambaixador espanyol al país nòrdic, Manuel de la Cámara. Així ho ha defensat aquest dijous en un comunicat el membre del Partit de Centre, que ha assegurat estar "en xoc" per la petició d'Espanya a Finlàndia perquè cessés a Ginjaume per la seva actitud "inapropiada".



"El senyor Ginjaume ha servit Finlàndia d'una manera exemplar durant 19 anys", ha defensat. Segons recull el comunicat, la tardor passada Karna va rebre un correu electrònic de l'ambaixador Manuel de la Cámara en el qual amenaçava Finlàndia amb "afers de seguretat a la UE" després que el diputat defensés el dret dels catalans de decidir sobre la independència.



"Insto de manera urgent al nostre ministeri d'Exteriors a considerar que

Un catedràtic alemany anima als catalans a desobeir l'Estat per assolir la República

Política Última actualització Dimecres, 14 de febrer de 2018 18:00 h

En el seu article 'L'elecció entre la llibertat i l'esclavitud' defensa que "és un tot o res per a Catalunya.

Redacció | "Tres-cents tres anys i quatre mesos i mig de submissió colonial no van aconseguir trencar l'esperit de resistència de la nació catalana". Així comença l'article del catedràtic de la Universitat de Bremen, Axel Schönberger, publicat al digital alemany 'Neue Debatte'. Sota el títol, L'elecció entre la llibertat i l'esclavitud, Schönberger analitza la situació actual de Catalunya i adverteix als catalans: "qualsevol renúncia ajudarà a Espanya i perjudicarà Catalunya". Per això, insta als partits polítics sobiranistes a investir el 130è president legítim de la Generalitat, Carles Puigdemont. 

© Marc Puig / directe!cat

El catedràtic carrega, primer de tot, contra la justícia espanyola, de la que destaca la elecció a dit dels jutges: "la llei espanyola ha perdut totalment la seva legitimitat. Les sentències dels tribunals i les accions del Ministeri han provat que la justícia es converteixi en una injustícia legal".

 

 

 

En aquest sentit, assegura que tan fiscals, jutges com el gobierno han violat els drets fonamentals. "És d'esperar que rendeixin comptes davant un tribunal internacional per les seves accions", sentencia.
 

 

 

 

Amb tot, el catedràtic emplaça als alemanys a recordar els "tribunals injustos del temps del nacionalsocialisme", amb els que compara la justícia espanyola, pel que fa a la manera d'interpretar i aplicar el dret.

 

 

 

Cap a la República Catalana

El vicepresident del Senat belga denuncia pràctiques pròpies de la ''inquisició espanyola''

PRESOS POLÍTICS







El Nacional
Foto: Júlia Farré
Barcelona. Dimecres, 14 de febrer de 2018

Al vicepresident del Senat belga li retornen una carta adreçada a Turull a Estremera.

El vicepresident del Senat belga, Karl Vanlouwe, membre de la Nova Aliança Flamenca, ha denunciat mètodes de “inquisició espanyola” contra els presos polítics catalans en ser-li retornada una carta adreçada al conseller Jordi Turull, que va estar empresonat a Estremera.

Spaanse inquisitie voor Catalaanse gevangenen. Zelfs post wordt niet bezorgd en gaat terug naar afzender. #Catalonia pic.twitter.com/cp5CeEbt8m

— Karl Vanlouwe (@KarlVanlouwe) 12 de febrer de 2018

Per mitjà d’un tuit, el vicepresident del Senat ha compartit el sobre que li ha estat

Macron aterra avui a Còrsega amb el sobiranisme indignat

MÓN - FRANÇA

Dissabte els carrers d'Ajaccio es van omplir de manifestants que demanaven una millora de l'autonomia.

Per: Redacció 

05.02.2018  22:00

Els mitjans corsos expliquen que no s’havia vist cap manifestació com la de dissabte pels carrers d’Ajaccio –capital de l’illa– des de feia més de trenta anys. El nacionalisme cors és vigorós i amb aquesta concentració va demostrar que pot esdevenir un maldecap per a Emmanuel Macron si el president no hi posa remei.



Avui arribarà a l’illa per a obrir un diàleg amb els dirigents nacionalistes, que hi governen d’ençà de l’aclaparadora victòria del desembre, quan van obtenir el 56,46% dels vots a les eleccions a l’Assemblea de Còrsega.



A principi d’any el president de Còrsega, el sobiranista Gilles Simeoni, i el president independentista del parlament, Jean-Guy Talamoni, van demanar al govern francès que es reformés la constitució per satisfer les reivindicacions corses: l’oficialitat de la llengua corsa i l’amnistia dels presos polítics.



La ministra delegada del govern francès a l’illa, Jacqueline Gourault, es va

Ressò internacional de la tramitació a l'ONU del cas dels presos catalans

PRESOS POLÍTICS







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 1 de febrer de 2018

L'empresonament d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és des d'avui a la Comissió de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. L’anunci l’ha fet aquest dijous des de Londres el prestigiós advocat britànic Ben Emmerson, expert en dret internacional i drets humans. I la notícia ha tingut un notable ressò internacional en els mitjans de comunicació.





Agència francesa France Presse: "Tres dirigents catalans empresonats pel seu paper en la independència apel·len a l'ONU" 

Three Catalan leaders jailed over independence role appeal to UN panel: lawyers #UWGAD pic.twitter.com/CqU41Rb2hX

— AFP news agency (@AFP) 1 de febrer de 2018

Agència britànica Reuters: "Dirigents independentistes catalans empresonats porten el

França no col·laborarà amb Zoido en la caça a Puigdemont

POLÍTICA







Última actualització Dijous, 25 de gener de 2018 20:00 h

La policia no ha rebut cap ordre de reforçar la frontera 

Redacció| El ministre d'Interior espanyol, Juan Igacio Zoido, ha desplegat els darrers dies una operació digne de pel·lícula per evitar que Carles Puigdemont pugui personar-se al Parlament i ser investit president. Registres al petit aeròdrom de Sant Fruitós de Bages, visites al clavegueram i més controls a les fronteres en un intent quasi paranoic d'evitar que es compleixi el mandat dels catalans a les urnes el 21-D. La bona notícia: la resta de països Europeus no hi col·laboraran. 

 

 

 

Zoido, en una imatge d'arxiu

© Pol Solà

Segons el diari 'L’Independent', les autoritats franceses no duran a terme cap dispositiu especial de control a les fronteres a la recerca de Carles Puigdemont.

Així, no havent rebut cap ordre la policia francesa en aquest sentit, el reforç

Mor als 74 anys Johnny Hallyday, l'Elvis Presley francès

CULTURA - SOCIETAT

El cantant tenia un càncer de pulmó que ell mateix havia fet públic al març.

EFE Madrid 06/12/2017 11:09

Johnny Hallyday durant la seva actuació al Liceu el març de 2016 / CRISTINA CALDERER

El pare del rock francès, Johnny Hallyday, va morir aquest dimarts a la nit al seu domicili als 74 anys víctima d'un càncer de pulmó. Ell mateix, que tenia una salut fràgil arran dels excessos amb el tabac, l'alcohol i les drogues, havia fet pública la malaltia al març. L'última actuació de Hallyday a Catalunya es remunta a l'any 2016 al Liceu. El seu llegat, d'una trajectòria de més de 50 anys, inclou 46 discos –amb més de 900 cançons–, 25 dels quals en directe, amb unes vendes de més de 100 milions de còpies. A més, va participar en vuit pel·lícules. 

Després de fer-se pública la notícia de la mort de Hallyday, la policia francesa ha desplegat un fort dispositiu de seguretat al voltant del seu domicili, a Marnes-la-Coquette.

El president francès, Emmanuele Macron, ha lamentat la mort de l'artista i ha recordat el seu lirisme "brut i sensible", i també ha dit que "va fer entrar una part dels Estats Units al nostre panteó nacional". També han expressat el seu condol cantants com Michel Polnareff, Eddy Mitchell i Céline Dion. Per a la cantant, Hallyday era "un gegant, una verdadera icona".

Entre els temes més coneguts de Hallyday, que era conegut com l'Elvis francès, hi ha Rester vivant, O Carole i Noir c'est noir, la versió francesa de Black is black, de Los Bravos. El diari Le Monde el va batejar com a Johnny Imperator i era estimat per diverses generacions de francesos, que també van quedar captivats amb cançons com Au Café de l'Avenir, Oh! Ma jolie Sarah, Gabrielle, La fille de l'été dernier i Allumer le feu i clàssics com Mystery train' i Blue suede shoes.

 




Alguns dels temes de Hallyday –el nom real era Jean-Philippe Léo Smet– estan considerats himnes generacionals: Requiem pour un fou, Ma gueule, L'idole des jeunes i Que je t'aime. Un altre dels seus temes més emblemàtics va ser Le pénitencier, l'adaptació de la coneguda cançó de The Animals The house of the rising sun. Entre les col·laboracions que va fer amb altres músics hi ha el tema Cruzando el paraíso, amb Loquillo.

Terrible despertar. Nos ha dejado Johnny Hallyday, un símbolo, un mito... El ROCK con mayúsculas. El mundo llora tu perdida. Gracias por todo. Fue una suerte el llegarte a conocer. https://t.co/0zf7Oi2X5D pic.twitter.com/C0ZGAYVHqf

— Igor Paskual (@IgorPaskual) 6 de desembre de 2017

Johnny Hallyday va decidir que volia ser cantant i va començar a tocar en locals nocturns precisament amb el tema Loving you d'Elvis Presley. Un any després va publicar el seu primer disc, Hello, Johnny, i el 1961 va arribar el seu primer gran èxit, la versió francesa del tema Let's twist again, titulada Viens danser le twist, que va ser disc d'or. De fet, va consolidar la seva popularitat amb versions de clàssics del rock.

E.P.D.





La primera esposa de Johnny Halliday va ser la cantant Sylvie Vartant. Es van casar l'any 1965 i fins l'any 1980 van ser la parella de moda a França.








Enllaç notícia :

https://www.ara.cat/cultura/Mor-Johnny-Hallyday-lElvis-frances_0_1919208145.html 


 

G

M

T

Detect languageAfrikaansAlbanianArabicArmenianAzerbaijaniBasqueBelarusianBengaliBosnianBulgarianCatalanCebuanoChichewaChinese (Simplified)Chinese (Traditional)CroatianCzechDanishDutchEnglishEsperantoEstonianFilipinoFinnishFrenchGalicianGeorgianGermanGreekGujaratiHaitian CreoleHausaHebrewHindiHmongHungarianIcelandicIgboIndonesianIrishItalianJapaneseJavaneseKannadaKazakhKhmerKoreanLaoLatinLatvianLithuanianMacedonianMalagasyMalayMalayalamMalteseMaoriMarathiMongolianMyanmar (Burmese)NepaliNorwegianPersianPolishPortuguesePunjabiRomanianRussianSerbianSesothoSinhalaSlovakSlovenianSomaliSpanishSundaneseSwahiliSwedishTajikTamilTeluguThaiTurkishUkrainianUrduUzbekVietnameseWelshYiddishYorubaZulu

AfrikaansAlbanianArabicArmenianAzerbaijaniBasqueBelarusianBengaliBosnianBulgarianCatalanCebuanoChichewaChinese (Simplified)Chinese (Traditional)CroatianCzechDanishDutchEnglishEsperantoEstonianFilipinoFinnishFrenchGalicianGeorgianGermanGreekGujaratiHaitian CreoleHausaHebrewHindiHmongHungarianIcelandicIgboIndonesianIrishItalianJapaneseJavaneseKannadaKazakhKhmerKoreanLaoLatinLatvianLithuanianMacedonianMalagasyMalayMalayalamMalteseMaoriMarathiMongolianMyanmar (Burmese)NepaliNorwegianPersianPolishPortuguesePunjabiRomanianRussianSerbianSesothoSinhalaSlovakSlovenianSomaliSpanishSundaneseSwahiliSwedishTajikTamilTeluguThaiTurkishUkrainianUrduUzbekVietnameseWelshYiddishYorubaZulu

Text-to-speech function is limited to 200 characters

Options : History : Feedback : Donate

Close

Donald Trump reconeix Jerusalem com la capital d’Israel, malgrat l’oposició de la comunitat internacional

MÓN - LLEVANT

El president estatunidenc trenca amb l'ONU i 70 anys de política exterior dels EUA.

Per: Redacció 

06.12.2017  19:16

‘Avui és el moment de reconèixer Jerusalem com la capital d’Israel’. Amb aquestes paraules, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha fet un pas que cap dels seus antecessors no s’havia atrevit a fer d’ençà de la fundació d’Israel i que pot sacsejar tot el Llevant.



Trump ha reconegut Jerusalem com a capital i ha anunciat el trasllat de l’ambaixada estatunidenca a la ciutat.



La decisió del president trenca de manera directa amb l’ONU que considera que Jerusalem ha de ser la capital de l’estat israelià i palestí. Diversos aliats havien recomanat a Trump que no fes el pas perquè enterrava qualsevol oportunitat d’assolir la pau a la regió.



Tanmateix, el president ha dit que és una decisió que meditava des de fa temps i

Un observador internacional contraposa la transparència de l’1-O amb l’opacitat del govern espanyol el 21-D

PAÍS - PRINCIPAT

'Què pot perdre el govern espanyol demostrant obertura i transparència?', s'ha preguntat un dels observadors internacionals del primer d'octubre.

Per: Redacció 

06.12.2017  13:59

La Junta Electoral va prendre ahir una altra decisió polèmica: va refusar la participació d’observadors internacionals el 21-D. Segons l’organisme, ‘no resulta procedent’ perquè la legislació electoral espanyola no preveu l’existència d’aquests observadors.



En aquest sentit, la junta diu que tan sols s’ha autoritzat la participació d’observadors en supòsits especials.



Paul Monaghan, diputat de l’SNP al parlament escocès i observador internacional durant l’1-O, ha expressat el seu enuig després de conèixer la

El primer ministre de Luxemburg adverteix a la UE que ‘no pot ignorar’ la crisi a Catalunya

MÓN - EUROPA

Diu que Catalunya no està en l'agenda de les reunions que mantindran avui els caps d'estat en la cimera, però espera que Rajoy 'parli sobre aquest tema'.

El president de França, Emmanuel Macron, la cancellera d'Alemanya, Angela Merkel, el primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel, i la primera ministra britànica, Theresa May, durant la cimera del Consell Europeu a Brussel·les, el 22 de juny

Per: Redacció

19.10.2017  14:54





El primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel, que es troba reunits amb els líders europeus a Tallin en la cimera de caps d’estat, demana a la Unió Europea que ‘no ignori la realitat’ del que està passant a Catalunya, després de la decisió de Madrid de suspendre l’autonomia.



Diu que Catalunya no està en l’agenda de les reunions que mantindran avui els caps d’estat en la cimera, però espera que Rajoy ‘parli sobre aquest tema’. Bettel, que fins ara havia evitat de pronunciar-se sobre el tema perquè ho considera un ‘assumpte intern’, ha fet aquestes declaracions perquè opina que l’estancament de les negociacions provoquen cada cop més preocupació entre els líders europeus, explica el Financial Times.



Bettel també ha opinat que no està d’acord amb el full de ruta que està seguint el govern català: ‘Crec que el pas dels polítics catalans en l’organització d’un