Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris INDEPENDÈNCIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris INDEPENDÈNCIA. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 de febrer del 2018

Mas defensa al Suprem que l’1-O va ser ‘efectiu’ i la DUI simbòlica



PAÍS - PRINCIPAT







L'ex-president assegura que 'no m'he retractat de res' i que 'continuo creient en la independència'.
















Per: Redacció 

20.02.2018  13:43





Artur Mas ha declarat durant més de tres hores davant del jutge Pablo Llarena. Ha respost a les preguntes de totes les parts i, segons que ha declarat després, no ‘m’he retractat de res’ i ha afegit: ‘Continuo creient en la independència.’ Per a l’ex-president l’1-O va ser un referèndum efectiu i la declaració d’independència ‘un acte purament parlamentari’ sense conseqüències jurídiques. Mas ha comparat el simbolisme de la DUI amb les reprovacions de ministre de Mariano Rajoy que, malgrat votar-se al congrés, no han tingut cap efecte.



Mas ha dit al tribunal que les seves responsabilitats polítiques es van acabar el 10 de gener del 2016, quan va traspassar la presidència a Carles Puigdemont. En

La CUP opta per un torcebraç amb Espanya com a estratègia jurídica



PAÍS - PRINCIPAT







La CUP explica que amb el cas d'Anna Gabriel, vol internacionalitzar el procés i desafiar jurídicament l'estat espanyol.

















20.02.2018  17:06





‘L’Anna no ha fugit, l’Anna ha buscat refugi per una persecució política.’ La CUP ha escenificat una imatge de força i unitat a la Casa Golferichs de Barcelona després de saber-se avui que l’ex-diputada Anna Gabriel no aniria a declarar demà al Tribunal Suprem de Madrid i que es quedaria a Suïssa. Tot plegat, amb dos objectius: defensar-se jurídicament des d’una ciutat que permet d’internacionalitzar el conflicte més enllà de les fronteres catalanes i fer un torcebraç jurídic a l’estat espanyol.





I és que Suïssa no permet d’extradir ciutadans per delictes polítics. Espanya haurà de demanar una ordre d’extradició si vol jutjar Gabriel a l’estat espanyol, però prèviament la justícia suïssa determinarà si ho pot fer. ‘Hem obert un procés polític contra l’estat espanyol per fer de mirall i perquè vegi com s’ha convertit en una dictadura’, ha dit Benet Salellas, advocat de Gabriel i company de partit. 



Després de l’euroordre fallida de Carles Puigdemont, l’estat espanyol es troba ara amb un altre escenari que li pot dur un maldecap internacional.















Salellas ha criticat durament el jutge Pablo Llarena, el vessant polític de la seva

Anna Gabriel explica a la televisió suïssa que, si cal, demanarà l’asil polític



PAÍS - PRINCIPAT







L'ex-diputada té intenció d'instal·lar-se a Suïssa, on 'no accepten extradicions de gent perseguida políticament'.
















Per: Redacció 

20.02.2018  10:39





L’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel es queda a Suïssa i demà no pensa anar a declarar al Tribunal Suprem espanyol. Ho ha anunciat en aquesta entrevista al diari suís Le Temps. I en aquesta altra a la televisió RTS ha explicat els primers passos de la seva estratègia de defensa i de les seves intencions a Suïssa, on preveu d’instal·lar-se i treballar. Diu que si la justícia suïssa acceptés una petició d’extradició de la justícia espanyola, demanaria asil polític.



Vegeu-ho:













‘No cal que vagi davant el jutge, jo no he comès el delicte de rebel·lió, crec que

Anna Gabriel es queda a Suïssa i no anirà a declarar al Suprem espanyol



PAÍS - PRINCIPAT







Assegura en una entrevista a Le Temps que a l'estat espanyol no hi tindria un judici just.
















Per: Redacció 

20.02.2018  07:18





L’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel és a Suïssa i no acudirà al Tribunal Suprem espanyol a declarar. En una entrevista al diari suís Le Temps, Gabriel assegura que no anirà a Madrid perquè considera que no hi tindria un judici just.



‘Sóc processada per la meva activitat política i la premsa del govern ja m’ha condemnat’, ha declarat. Sobre el fet d’haver anat a Suïssa, diu que ha cercat un país on pugui defensar els seus drets. Anna Gabriel és a Ginebra, on prepara la seva defensa amb l’advocat suís Olivier Peter.



La CUP ha publicat aquest matí un comunicat en què es fa ressò d’aquesta entrevista i diu que ampliarà la informació sobre l’estratègia de defensa de Gabriel en una conferència de premsa avui a les 16.30.







En aquesta entrevista, Gabriel explica que és perseguida per la seva activitat política i que ‘la premsa governamental’ ja l’ha declarada culpable. L’ex-diputada de la CUP diu

El TC tomba la maniobra de Wert per a imposar el castellà a l’escola catalana



PAÍS - PRINCIPAT







Ha estimat parcialment el recurs de la Generalitat contra la LOMCE.
















Per: Redacció 

20.02.2018  13:48





El Tribunal Constitucional espanyol ha donat la raó a la Generalitat i ha tombat la maniobra del ministre espanyol José Ignacio Wert  per a imposar el castellà a l’escola a través de fons públics. El ministre espanyol pretenia que el govern català avancés 6.000 euros per cada alumne que demanés l’escolarització en castellà. D’aquesta manera, es pretenia que aquests alumnes poguessin pagar l’escola privada en cas que no existís oferta pública amb aquestes condicions.



El TC considera que aquest sistema no respecta el repartiment de competències entre l’estat espanyol i Catalunya i per això ha estimat parcialment el recurs de la Generalitat contra la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Educació (LOMCE) i ha anul·lat alguns dels preceptes impugnats per considerar que

El Principat bat un rècord històric en exportacions per setè any consecutiu



PAÍS - ECONOMIA







Les Illes lideren l'augment de les exportacions del país amb un creixement del 59%.

















20.02.2018  10:39





El Principat va batre el 2017 un nou rècord històric en exportacions: 70.828,7 milions d’euros, un 8,7% més que l’any anterior. És el setè any consecutiu que es trenca el sostre de les vendes a l’exterior. Les importacions també van marcar un rècord històric, en aquest cas per quart any seguit, amb un volum de 84.321,6 milions d’euros, un 8,3% més que el 2016. Així doncs, es va comprar més del que es va vendre a l’exterior i el dèficit comercial català va ser de 13.492,9 milions d’euros, un 6,4% superior al del 2016.



Pel que fa a les exportacions, es tracta d’una taxa de creixement superior al de la mitjana de la Unió Europea (+7,4%) i la Zona Euro (+7,2%), així com a la de països com Itàlia (+7,4%), Alemanya (+6,3%) i França (+4,5%).



De fet, aquest 2017 també s’ha registrat amb 17.091 empreses el màxim històric d’empreses exportadores regulars, és a dir, que han venut a l’exterior els darrers quatre anys de manera consecutiva. Segons el conseller delegat d’ACCIÓ (Agència per la Competititivitat de l’Empresa), Joan Romero, ‘es demostra que

Un guàrdia civil contradiu l’atestat policíac i nega que els veïns de Castellgalí fessin servir la violència l’1-O



PAÍS - PRINCIPAT







També identifica el tinent que liderava el dispositiu, que també ha estat citat a declarar com a testimoni el proper mes de març.

















Per: Redacció 

20.02.2018  13:00





Un dels dos guàrdies civils que va declarar ahir com a testimoni als jutjats de Manresa per la seva participació a la intervenció policíaca de l’1-O a Castellgalí (Bages), va reconèixer davant del jutge que els veïns no van fer servir la violència davant del dispositiu de la policia. Segons que avança el Regió7, el policia va declarar que la gent que hi havia concentrada davant del col·legi electoral va resistir pacíficament malgrat que l’atestat que va fer la Guàrdia Civil assegurava que els concentrats van reaccionar amb violència, insults, puntades de peu contra els agents i escopinades. Els dos agents van identificar el tinent que liderava el dispositiu, que també ha estat citat a declarar com a testimoni el proper mes de març.



Els dos agents que van declarar ahir formaven part de la unitat de Recollida de Material del dispositiu –tenien la missió d’endur-se les urnes i paperetes– i, per tant, no van poder donar explicacions sobre les càrregues policíaques que hi va haver a Castellgalí, segons fonts jurídiques. En total a Castellgalí va haver-hi 19 ferits el passat 1-O que s’han adherit a la denúncia col·lectiva que ha liderat el Col·legi d’Advocats de Manresa.



Durant la seva declaració, els dos guàrdies civils també van assenyalar qui era el tinent que liderava el dispositiu i, per tant, el responsable de les càrregues. És el

dimecres, 14 de febrer del 2018

Un catedràtic alemany anima als catalans a desobeir l'Estat per assolir la República



Política doble fletxa







En el seu article 'L'elecció entre la llibertat i l'esclavitud' defensa que "és un tot o res per a Catalunya.





Redacció | "Tres-cents tres anys i quatre mesos i mig de submissió colonial no van aconseguir trencar l'esperit de resistència de la nació catalana". Així comença l'article del catedràtic de la Universitat de Bremen, Axel Schönberger, publicat al digital alemany 'Neue Debatte'. Sota el títol, L'elecció entre la llibertat i l'esclavitud, Schönberger analitza la situació actual de Catalunya i adverteix als catalans: "qualsevol renúncia ajudarà a Espanya i perjudicarà Catalunya". Per això, insta als partits polítics sobiranistes a investir el 130è president legítim de la Generalitat, Carles Puigdemont. 







© Marc Puig / directe!cat








El catedràtic carrega, primer de tot, contra la justícia espanyola, de la que destaca la elecció a dit dels jutges: "la llei espanyola ha perdut totalment la seva legitimitat. Les sentències dels tribunals i les accions del Ministeri han provat que la justícia es converteixi en una injustícia legal".

 
 
 
En aquest sentit, assegura que tan fiscals, jutges com el gobierno han violat els drets fonamentals. "És d'esperar que rendeixin comptes davant un tribunal internacional per les seves accions", sentencia.
 
 
 
 
Amb tot, el catedràtic emplaça als alemanys a recordar els "tribunals injustos del temps del nacionalsocialisme", amb els que compara la justícia espanyola, pel que fa a la manera d'interpretar i aplicar el dret.
 
 
 
Cap a la República Catalana

La Guàrdia Civil assenyala ara Jaume Roures en la persecució contra l’1-O



PAÍS - PRINCIPAT







Elaboren un informe criticant el documental '1-O' i el lliuren al Suprem.
















Per: Redacció 

14.02.2018  18:07





La Guàrdia Civil assenyala ara el productor audovisual Jaume Roures, director general de Mediapro, en la causa oberta contra el referèndum de l’1-O que instrueix el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena. Segons diversos mitjans espanyols, entre els quals El Mundo, la Guàrdia Civil ha lliurat un informe al Suprem en què diu que Roures ‘podria haver-se integrat en el comitè executiu’ del referèndum, ‘en qualitat de professional expert en l’àmbit de la comunicació.’



L’informe, diuen aquests mitjans, diu que Roures va habilitar un centre de premsa des d’on el govern va anar informant del desenvolupament de l’1-O tant els dies previs com durant la jornada del referèndum. 



I troba remarcable el fet que Mediapro ‘va produir el vídeo de l’1-O, dofós per la cadena de televisió TV3, en la qual van narrar els esdeveniments relacionats amb

Boya diu al jutge que la declaració d'independència buscava "efectivitat real"



CAS 1-O







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 14 de febrer de 2018
















L'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, ha declarat la clara intencionalitat per tirar endavant la República negant que la declaració d'independència del 27 d'octubre tingués res de "cosmètica", sinó que ella va percebre que buscava "la seva efectivitat real" i per això hi va votar a favor, tot i que admet que no es va poder desplegar a causa de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Nega així la proclamació simbòlica que la resta d'imputats han volgut mostrar davant el Tribunal Suprem en les seves declaracions.



Boya ha declarat, també, que en tot moment es va buscar el diàleg amb l'Estat espanyol i una sortida pactada al conflicte, seguint la mateixa línia que la resta d'investigats, i que desconeixia el document Enfocats: "Mai havia vist el document d'Enfocats fins veure l'atestat de la Guàrdia Civil".



La Fiscalia no ha demanat cap mesura cautelar per a Boya, que només ha respost les preguntes del jutge Llarena i del seu advocat, Carles López. I VOX diu que s'ho pensarà, però de moment ningú no ha demanat res i Boya surt amb càrrecs però pot marxar cap a casa.



L’exdiputada de la CUP Mireia Boya ha defensat davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena la “legitimitat i legalitat democràtica” de les decisions que es van adoptar en el marc del procés independentista.



Boya, com la resta d'imputats, també ha explicat que "no hi ha hagut violència a Catalunya", que en canvi sí que la policia espanyola la va exercir i ha posat com a exemple, davant el jutge, que "a Calella, la Policia va sortir una nit de paisà a caçar independentistes". Sobre els fets del 20 de setembre i els desperfectes als cotxes de la Guàrdia Civil que hi havia davant la Conselleria d'Economia, ha exposat que diversos periodistes van estar sobre els vehicles durant tot el dia.



El jutge no li ha preguntat a Boya si acatava la Constitució i fora, davant els mitjans, l'exdiputada de la CUP ha dit que "la interpretació de la Constitució no s'ha de convertir en un mur".














Els seus advocats han intentat anul·lar la imputació adduint que en la mesura que era presidenta del grup parlamentari de la CUP forma part del grup de persones que “haurien aportat el suport polític” necessari per impulsar el procés independentista. Però Llarena ho ha desestimat i Mireia Boya ha declarat des les 11.11h a la Sala de Vistes del Tribunal Suprem.



Boya va advertir aquest dilluns en roda de premsa que no pensa renunciar “ni a una coma” del programa electoral de la CUP ni al referèndum, tot recordant que després de les últimes declaracions davant Llarena ha quedat demostrat que “no serveix de res adjurar de la ideologia pròpia per evitar la presó”, i així ha estat.



L'arribada al Suprem

La gran lliçó de Mireia Boya: un ostatge inútil



OPINIÓ - ANÀLISI







Per què l'ex-diputada de la CUP ha sortit del Tribunal Suprem espanyol sense que el jutge li hagi imposat mesures cautelars?.







Cartell de Mireia Boya (fotografia d'Albert Salamé).











14.02.2018  15:59







Avui tornem tots a casa. No sé si dir que ha estat un tràmit. Però la declaració de Mireia Boya al Suprem espanyol ha acabat sense conseqüències cautelars per a l’ex-diputada de la CUP. En el viatge d’anada, els dubtes sobre com acabaria el nou viatge a Madrid eren raonables. Es podia permetre l’estat espanyol no castigar una independentista que plantava cara i presentava una defensa política contra la seva acusació? Hi havia cap raó jurídica on agafar-se per a empresonar-la? Els dubtes eren molts i molt grans.



Per què Llarena ha decidit deixar-la anar sense imposar cap mesura cautelar? Si Boya es va enfilar damunt del cotxe de la Guàrdia Civil el dia 20 de setembre, per què Cuixart i Sànchez són a la presó?



No hi ha respostes per a totes aquestes preguntes. No hi ha un criteri jurídic, no hi ha cap coherència que serveixi per a construir uns punts de referència. Tot és arbitrari. I és que aquesta és una altra tècnica de la repressió. Que ningú no sàpiga què li pot passar. Que no hi hagi referències. És com aquells cabdills que apartaven un individu del poblat i l’executaven davant la resta. Quan algú preguntava per què l’havien matat a ell, la resposta era ‘perquè és un dels vostres’. És una manera de dir que som de la seva propietat i que fan allò que volen amb nosaltres.



No és un càstig per als qui són a la presó; és una lliçó, una advertència o un escarment per a tothom. Això també ens ho confirma el pas de Mireia Boya pel Suprem.



No és justícia; és poder

Boya surt del Suprem espanyol: ‘He vingut a dir que vam fer un referèndum i el vam guanyar’



PAÍS - PRINCIPAT







L'ex-diputada de la CUP surt en llibertat i sense mesures cautelars.
















Per: Redacció 

14.02.2018  12:53





L’ex-diputada de la CUP Mireia Boya ha sortit en llibertat i sense mesures cautelars de la declaració davant el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena. ‘He vingut aquí per explicar què ha passat realment a Catalunya, en aquest procés democràtic, i ratificar que el 80% volíem fer un referèndum, el vàrem fer i el vàrem guanyar. I que hi ha hagut un cop d’estat en forma de 155, que vàrem guanyar les eleccions i que continua sense haver-hi diàleg’, ha explicat als mitjans després d’una declaració que ha durat una hora i deu minuts.




Boya ha dit que no estava satisfeta perquè encara hi havia quatre persones a les presons d’Estremera i Soto del Real. Sobre l’acusació del delicte de rebel·lió, ha estat molt clara: ‘Mai no hi ha hagut violència a Catalunya. Sempre ens hem manifestat de manera pacífica i això desmunta els delictes que ens imputen.’





Boya ha estat la primera a declarar d’una colla de càrrecs polítics que hauran de

Junqueras, al TC: "Ni jo ni ERC tenim la voluntat d'executar cap acte il·lícit"



POLÍTICA







El líder republicà recorda en el seu recurs que no és candidat a la presidència de la Generalitat.








per Quico Sallés (Parlament) 14/02/2018 
 




"Cap dels investigats que es troben en llibertat provisional ha donat mostra de cap reiteració delictiva, i així ho han confirmat els tribunals, pel que no s'entèn perquè hauria el meu mandatari (Oriol Junqueras) de comportar-se de manera diferent atès el panorama polític actual en el que no existeixen condicions per a aquesta suposada reiteració, ni voluntat del meu manant no del seu partit polític d'executar cap acte il·lícit".




Aquest argument és una de les claus del recurs que ha presentat  el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras,davant del Tribunal Constitucional (TC) per considerar que s'estan vulnerant els seus drets fonamentals amb el seu empresonament provisional i incondicional i pel qual demana la seva posada en llibertat. Junqueras insisteix en l'escrit que no serà candidat a presidir la Generalitat.




El recurs, de 40 planes, i al que ha tingut accès El Món, es basa en quatre principis. D'entrada la vulneració del dret a tenir un jutge predeterminat per llei i imparcial. Un punt en el que incorpora que el vicepresident del Govern es troba davant la impossibilitat de recusació del Tribunal Constitucional, a més de

[ÀUDIOS] La violència de la policia espanyola va sorprendre els Mossos l’1-O




PAÍS - PRINCIPAT







La Vanguardia publica algunes de les comunicacions entre membres del cos durant el referèndum.
















Per: Redacció 

14.02.2018  10:09






El primer d’octubre va començar de manera pacífica i festiva als col·legis electorals, sense cap incident. Fins que van irrompre els antiavalots de la policia espanyola i van començar a actuar amb violència. Les comunicacions entre membres dels Mossos d’Esquadra d’aquell dia que avui ha publicat La Vanguardia permeten de copsar-ho: la calma inicial i la sorpresa amb què els agents relaten l’arribada de desenes de furgons i d’agents de la policia espanyola i les càrregues.



S’arriben a sentir els crits de la gent enmig de la violència de la policia, mentre els agents dels Mossos relaten els ferits que hi ha, la necessitat que arribin ambulàncies. Els agents reben ordres dels comandaments de no intervenir en els atacs i de prioritzar l’atenció als ferits i el consell a la gent que hi havia prop dels col·legis afectats.



Entre quarts de set del matí i poc abans de les nou, els agents parlaven d’un

Europa alerta que «intentar debilitar» l'aranès «viola tractats internacionals»



ARANÈS







El secretari general de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística condemna el "fracàs sistemàtic" d'Espanya en la lluita contra la discriminació de les llengües.








| 14/02/2018 a les 12:21h
El secretari general de l'ELEN, Davyth Hicks Foto: ACN
La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN) ha avisat aquest dimecres a l'Estat espanyol que "intentar activament debilitar" llengües poc parlades com l'aranès "viola tractats internacionals que Espanya ha ratificat", així com també "legislació de la Unió Europea sobre la diversitat lingüística". 




"La gent arreu d'Europa està cada vegada més en xoc pels atacs d'Espanya a la democràcia catalana i la seva cultura", ha assegurat el secretari general de l'ELEN, Davyth Hicks.



Segons ell, el reconeixement de l'aranès era "una gran fita" del govern Català que, des de la seva perspectiva, ha promogut "una política lingüística innovadora i exitosa" malgrat "les interferències de l'Estat espanyol". 




"La decisió del TC de restringir l'aranès fa sorgir nous dutes sobre la separació de

El vicepresident del Senat belga denuncia pràctiques pròpies de la ''inquisició espanyola''



PRESOS POLÍTICS







El Nacional
Foto: Júlia Farré
Barcelona. Dimecres, 14 de febrer de 2018








Al vicepresident del Senat belga li retornen una carta adreçada a Turull a Estremera.
















El vicepresident del Senat belga, Karl Vanlouwe, membre de la Nova Aliança Flamenca, ha denunciat mètodes de “inquisició espanyola” contra els presos polítics catalans en ser-li retornada una carta adreçada al conseller Jordi Turull, que va estar empresonat a Estremera.
















Per mitjà d’un tuit, el vicepresident del Senat ha compartit el sobre que li ha estat

dimarts, 6 de febrer del 2018

El pacte dibuixarà un nou marc polític més enllà de l’autonomia



PAÍS - PRINCIPAT







Els partits independentistes, disposats a mantenir el torcebraç amb l’estat espanyol per mitjà de noves institucions.
















Per: Redacció 

05.02.2018  22:00





Els tres partits polítics independentistes treballen en un pacte per a desencallar la investidura del president de la Generalitat, formar govern i impulsar un programa polític que tot fa pensar que anirà més enllà de la gestió autonòmica. La discreció amb què es treballa es va trencar ahir, en part, quan es va fer córrer que l’Assemblea d’Electes o una institució semblant tindria un paper determinant a l’hora de desencallar la investidura.



L’Assemblea d’Electes de Catalunya, també anomenada Assemblea de Càrrecs Electes, és un registre en què es poden inscriure voluntàriament tots els càrrecs polítics que ho vulguin. L’Assemblea es va presentar el 2016, impulsada per l’Associació de Municipis per la Independència, amb la funció d’esdevenir una eina democràtica per a defensar les institucions catalanes  en el cas hipotètic que fossin suprimides o bé en el cas d’una gran excepcionalitat política. Poden ser-ne membres els 9.283 càrrecs electes que hi ha actualment al Principat, dels quals 9.077 són regidors o batlles; 135, diputats al parlament; 47, diputats catalans al congrés espanyol; 16, senadors; i 8, eurodiputats. Segons la pàgina web, ara com ara té 3.587 membres.



Superar les institucions autonòmiques

El Suprem manté Sànchez a la presó i li retreu que no hagi renunciat a l'escó



PRESOS POLÍTICS







Gemma Liñán
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 6 de febrer de 2018
















El magistrat Pablo Llarena rebutja la petició de llibertat de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i acorda mantenir la situació de presó provisional perquè considera que han aparegut nous elements de la seva participació en els fets investigats en aquesta causa, a la qual cosa afegeix que persisteix el risc de reiteració delictiva.



Les proves que han arribat del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona han jugat en contra del número 2 de Junts per Catalunya. També, el fet que no hagi renunciat a la seva acta de diputat.



El jutge rebutja l'argument en què Jordi Sànchez al·lega que els fets que se li atribueixen no són constitutius de delicte. En aquest sentit, indica que durant la instrucció han aparegut "nous elements de suport" sobre la participació de l'ANC i del seu llavors president Jordi Sànchez en els fets investigats. Aquests són, assenyala el jutge, l'agenda intervinguda a Josep Maria Jové, "que evidència no només la reunió de partits polítics sobiranistes i els representants d'ANC i

Els lletrats retarden l’informe sobre els terminis de la investidura



INVESTIDURA







Nicolas Tomás
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 6 de febrer de 2018




















Va ser encarregat fa una setmana a petició de tots els grups i s’havia de tractar en la reunió de la Mesa d’aquest dimarts. Però finalment els lletrats del Parlament encara no han enllestit l’informe sobre els terminis de la investidura, per la qual cosa no s’ha pogut debatre. Fonts parlamentàries expliquen que “s’està acabant”, fet que implica també la signatura per part de tots els lletrats de la cambra.



Concretament, en la seva reunió de la setmana passada i a petició de tots els grups, la Mesa del Parlament va encarregar un informe sobre com quedaven els terminis establerts pel reglament i la llei de la Presidència de la Generalitat, després del recurs del Govern espanyol al Tribunal Constitucional. La normativa fixava com a límit el passat dimecres per a celebrar el primer debat d'investidura. També estableix que, en cas d'investidura fallida (havent-hi votació), comença a córrer un termini de dos mesos abans de la dissolució automàtica de la cambra.



Des de la Moncloa fien tot a l’informe dels lletrats, que esperen que els doni la raó sobre que el compte enrere de dos mesos ja s’ha activat, emparant-se en el precedent de l’Assemblea de Madrid. Aquest informe va ser encarregat fa una setmana, i els grups ja comptaven tenir-lo.



No obstant això, els lletrats no han arribat encara a cap conclusió clara sobre la interpretació que

Una ex-diputada del PP abandona el partit i assegura que ‘el procés ja ha començat a les Illes’



PAÍS - ILLES







Aina Aguiló critica els 'afrancesats' de les Illes i diu que 'són pitjors que els independentistes'.
















Per: Redacció 

05.02.2018  21:46





L’ex-diputada del PP Aina Aguiló s’ha donat de baixa del partit. Ha dit que, tanmateix, no se n’anava de la política i ha criticat el PP, amb aquests mots: ‘El PP és un exemple de la teoria de Darwin: no hi sobreviu el més fort sinó el que s’adapta millor, condició que no tinc ni vull tenir.’



A banda, ha dit: ‘El procés ja ha començat a les Illes.’ I, recuperant la terminologia franquista, ha explicat que els ‘afrancesats’ balears són ‘pitjors que els independentistes catalans’, perquè ‘amb el seu complex de germans petits han de demostrar que són més’.




En la carta de comiat, no ha amagat les seves preferències ideològiques, que