Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Govern Espanyol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Govern Espanyol. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 de març del 2018

Llarena obre una nova peça separada contra l’1-O i la declara secreta



PAÍS - PRINCIPAT







El jutge del Suprem demana a la Guàrdia Civil les proves amb les quals basa l'informe sobre les despeses públiques per a celebrar el referèndum.
















Per: ACN 

20.03.2018  14:09





El jutge instructor del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha acordat noves diligències en la causa oberta contra el govern i els ‘Jordis’ per rebel·lió, sedició i malversació. Per una banda, ha ordenat obrir una peça separada i l’ha declarat secreta durant un mes.





Per tant, durant aquest període, podrà ordenar noves diligències sense que se’n faci públic el contingut o les persones a qui es dirigeixen.





A banda, el jutge ha sol·licitat a la Guàrdia Civil que aporti els documents i

Nicolas Levrat: ‘Spain has violated its human rights commitments’



IN ENGLISH







The international law expert hopes for a change in Europe and the European institutions regarding the Catalan case.
















dilluns, 19 de març del 2018

VÍDEO: Les esgarrifoses imatges de l'1-O que han arribat a l’ONU



DRETS HUMANS







Carlota Camps (enviada especial)
Ginebra. Dilluns, 19 de març de 2018



















Imatges de la violència policial de l'1-O han arribat aquest dilluns a l'ONU. Es tracta de les imatges de violència extrema que es van patir a l'Institut Pau Claris de Barcelona durant la jornada del referèndum. 



Ho han fet gràcies al Centre de Defensa dels Drets Humans que ha participat en les jornades sobre la regressió dels drets humans a Espanya que tenen lloc aquesta setmana a l'ONU. 



Les imatges han sorprès alguns dels assistents del públic per la seva duresa.

Rajoy intenta apartar la crisi catalana per por de perdre la legislatura



GOVERN ESPANYOL







Estefania Molina
Foto: Efe
Madrid. Dilluns, 19 de març de 2018

















"El respecte de la llei és l'inici de la normalitat", deia la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría el dia que la Moncloa presentava el recurs per vetar la candidatura a president de Carles Puigdemont. "La gent vol un govern ja, vol normalitat", deia exasperant-se Mariano Rajoy, després que el Tribunal Suprem impedís Jordi Sànchez d'acudir al Parlament. Tanmateix, la "normalitat" no acaba d'arribar amb el bloqueig de la investidura —enmig del plet judicial contra el procés— i a la Moncloa maniobren per evitar l'efecte bumerang, que amenaça de fer fracassar la legislatura.



La constatació va emergir divendres, quan en la roda de premsa del Consell de Ministres, el portaveu Íñigo Méndez de Vigo no va fer cap al·lusió a la crisi catalana. No era per manca d'actualitat: hores abans Rajoy s'agafava a l'article 155 per destituir Antoni Molons, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, investigat per l'1-O. La decisió, però, no es va exposar públicament i fonts del govern espanyol s'excusaven que en ocasions anàlogues tampoc no havien anunciat la destitució d'un càrrec de segona fila, com seria Molons.



Lluny de l'anècdota, el gir d'intensitat es fa notar, després de dos anys marcats per l'operació Diàleg —ja extingida—, les visites habituals dels ministres de l'executiu espanyol a Catalunya —reduïdes en l'actualitat a viatges concrets—, les declaracions elevades de to sobre els dirigents independentistes —limitades ara a l'exigència que es formi un Govern—, o la reducció en la

Familiars dels presos acuden a l'ONU per fer "un crit d'auxili"



PRESOS POLÍTICS







Carlota Camps (enviada especial)
Foto: C.C. | Vídeo: acn
Ginebra. Dilluns, 19 de març de 2018
















El cas català arriba aquest dilluns a l'ONU. Familiars dels presos, conjuntament amb l'Institut Català de Drets Humans, s'han desplaçat aquests dies a Ginebra per denunciar la vulneració dels drets humans a Catalunya. Tal com ha apuntat Laura Masvidal, dona de Joaquim Forn, l'objectiu del viatge és fer "un crit d'auxili" a la comunitat internacional.



"Per nosaltres estar avui aquí és molt important, perquè quan et sents molt indefens a casa teva i et llegeixes les argumentacions del jutge i veus que no s'ajusten al que hauria de ser, necessites que algú t'escolti", ha defensat Masvidal, que ha denunciat la presó preventiva que s'ha imposat als polítics catalans com al seu marit. "Sembla mentida que al 2018 estigui passant això en un Estat de la Unió Europea", ha sentenciat.











Per altra banda, Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart, ha denunciat que hi ha una vulneració dels drets dels infants, ja que tres dels presos tenen fills que són menors d'edat. En el seu cas, amb un nen d'11 mesos, ha de fer més de 1.200 quilòmetres perquè el seu fill pugui estar amb el

Defensors dels Drets Humans posen en evidència Espanya a la seu de l'ONU



DRETS HUMANS







Carlota Camps (enviada especial)
Ginebra. Dilluns, 19 de març de 2018











 



Defensors dels Dret Humans han portat el cas català a l’ONU per posar de manifest l'actitud repressiva d'Espanya davant el cas català. Aquest dilluns la seu de les Nacions Unides a Ginebra ha estat l'escenari d'una conferència sobre la regressió dels drets humans a Espanya, organitzada per l'Institut de Drets Humans de Catalunya i altres associacions defensores de la matèria.



En ella hi han assistit com a públic el president Carles Puigdemont, l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel i l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé, mostrant una imatge d'unitat de l'independentisme davant la vulneració dels drets humans a Catalunya.











La conferència ha estat protagonitzada per l’exmagristrat del Tribunal Suprem, Martín Pallín; el professor del dret de protesta de la Universitat d'East Anglia (Regne Unit), Michel Hamilton; el Síndic de Greuges de

dijous, 15 de març del 2018

L'Oficina Federal de Justícia suïssa ho deixa clar: "Puigdemont no pot ser extradit"



SUÏSSA







Lluís Bou
Barcelona. Dijous, 15 de març de 2018
















El portaveu de l'Oficina Federal de Justícia de Suïssa, Folco Galli, ha negat tota possibilitat que el president Carles Puigdemont pogués ser extradit a Espanya arran de la seva visita al país helvètic, segons informa el diari Le Temps.



Segons el rotatiu, a la pregunta de si la policia federal podria actuar contra Puigdemont si existís una petició improvisada d'Espanya en aquest sentit, el portaveu respon amb el mateix argument que va donar sobre l'estatus en territori suís de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel: "Qualsevol extradició per delictes polítics està exclosa".



Galli ha insistit a més que qualsevol petició d'Espanya en aquest sentit hauria de ser "examinada en profunditat", donant a entendre que no seria automàtica.



Le Temps recorda que Espanya va suspendre una euroordre de detenció contra Puigdemont que

Suïssa autoritza Puigdemont a visitar el país i fer-hi discursos



COMUNICAT OFICIAL







Lluís Bou
Barcelona. Dimecres, 14 de març de 2018
















El departament d'Exteriors de Suïssa ha fet públic un comunicat oficial acceptant la visita que hi realitzarà diumenge el president Carles Puigdemont i autoritzant-lo a pronunciar lliurement discursos polítics "tot respectant l'ordenament jurídic suís".



Suïssa ha indicat que Puigdemont "pot moure's lliurement per l'espai Schengen", i que la seva estada al país helvètic "es regeix per la legislació suïssa i per l'acord sobre la lliure circulació de persones". Del comunicat es desprèn en aquest sentit que Suïssa no contempla donar resposta a una ordre de detenció per part d'Espanya, en cas que es produís.



El país helvètic afegeix que la

La Fiscalia demana a la Interpol si es pot detenir Puigdemont, Gabriel i Serret a Suïssa



CAS 1-O







Barcelona. Dijous, 15 de març de 2018















La Fiscalia mou fitxa per aturar els moviments de Carles Puigdemont, Anna Gabriel i Meritxell Serret. Puigdemont i Serret es traslladen diumenge a Suïssa per assistir a diversos actes.



La fiscalia ha demanat que s'estudii si se'ls pot detenir i si es pot demanar l'extradició. I també si se'ls pot demanar la limitació del passaport.

Concentració de protesta a la Plaça Sant Jaume contra els escorcolls de la Guàrdia Civil



PAÍS - PRINCIPAT







La crida per concentrar-se ha començat a córrer per Whatsapp i més tard s'hi han afegit els CDR i la CUP.
















Per: Redacció

15.03.2018  12:45





Centenars de persones es concentren en aquests moments a la plaça de Sant Jaume arran de l’entrada de la Guàrdia Civil al Palau de la Generalitat, ordenada pel jutjat número 13 de Barcelona que investiga els preparatius de l’1-O. La crida de concentrar-se ha començat a córrer per Whatsapp i més tard s’hi han afegit els CDR i la CUP. La plaça no para de rebre gent. Una manifestació d’estudiants que protestava per les taxes universitàries també s’ha afegit a la protesta.





Ací podeu veure imatges de la plaça:

El jutge amenaça Òmnium amb ‘un nou 20-S’ per rebel·lió i sedició si hi ha concentracions de suport



PAÍS - PRINCIPAT







Ho explica Marcel Mauri, arran de l'entrada de la Guàrdia Civil a la seu de l'entitat.
















Per: Redacció 

15.03.2018  11:53





El vice-president d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha explicat en una entrevista a RAC-1 que la instrucció del jutjat d’instrucció número 13 que empara l’escorcoll d’avui de la Guàrdia Civil a la seu de l’entitat inclou una amenaça. Diu el jutge explícitament que vigilin i que no cometin ‘un nou 20 de setembre, perquè es podria incórrer en un delicte de sedició i de rebel·lió’. 



L’amenaça fa referència a una virtual convocatòria d’una manifestació de suport a Òmnium a la porta de la seu de l’entitat. Mauri considera que tot el desplegament és un ‘atac vergonyós’. ‘Sembla que busquen la relació amb la malversació de fons públics’, ha declarat.










Mauri ha afegit que n’hi hauria prou de mirar la web d’Òmnium perquè allà hi ha

La Guàrdia Civil entra al Palau de la Generalitat i a Òmnium en una operació contra l’1-O



PAÍS - PRINCIPAT







Escorcollen el despatx i el domicili del secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, Antoni Molons.
















Per: Redacció 

15.03.2018  09:15





La Guàrdia Civil ha activat una operació a Catalunya contra l’organització del referèndum de l’1-O, ordenada pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Segons que ha informat la Guàrdia Civil a VilaWeb, ha traslladat a dependències policíaques el secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, Antoni Molons, per a prendre-li declaració després d’haver entrat al seu despatx a la plaça de Sant Jaume, i també a casa seva. També han entrat a la seu d’Òmnium Cultural, segons que han confirmat fonts de l’entitat a VilaWeb.



La Guàrdia Civil diu que l’operació té a veure amb la investigació del jutjat número 13 i concretament contra el finançament del referèndum.



El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha informat que el jutjat número 13 ‘ha acordat la pràctica de diferents diligències, consistents a tres entrades i escorcolls en els següents punts: la seu d’Òmnium Cultural, un domicili particular i el Palau de la Generalitat.’



Treballadors retinguts

dimarts, 13 de març del 2018

La nova condemna d'Estrasburg a Espanya arriba al 'The New York Times'



LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ







El Nacional
Barcelona. Dimarts, 13 de març de 2018




















La nova condemna d'Estrasburg a Espanya ha arribat a The New York Times. El diari novaiorquès s'ha fet ressò aquest dimarts de la nova sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) després que hagi considerat que la llibertat d'expressió empara cremar fotos del Rei.



L'article del corresponsal del diari a Espanya, però, no es queda només amb aquest cas, sinó que assegura que arriba després d'"una sèrie de reptes a la llibertat d'expressió dels usuaris de mitjans socials, així com els rapers i altres artistes".

Estrasburg diu que la llibertat d'expressió empara cremar fotos del Rei



LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ







Marta Escobar Martí
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 13 de març de 2018




















Nou revés d'Europa a la justícia espanyola. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha decidit avui per unanimitat que la llibertat d'expressió sí que empara la crema de fotos del Rei i, per tant, obliga l'Estat espanyol a abonar els 2.700 euros de multa i els 9.000 euros en despeses d'honoraris que van haver de pagar Enric Stern i Jaume Roura condemnats per injúries a la Corona el 2007, quan van cremar a Girona fotos de la monarquia durant la visita del rei emèrit Joan Carles I i la reina Sofia.



Estrasburg estableix, doncs, que el cas té a veure amb una "crítica política en una manifestació pública" per "atreure l'atenció dels mitjans" i en cap cas ho atribueix a una actuació en l'àmbit personal perquè "no va anar més enllà de l'ús d'un cert grau de provocació permissible".



Després de fer un repàs pels fets i de recordar que, en un primer moment, van ser condemnats a 15 mesos de presó per insults a la Corona, ha subratllat que quan es va celebrar el judici final, l'Audiència Nacional va canviar aquesta condemna pels 2.700 euros de multa (i la presó només es feia efectiva si no pagaven la multa). Els acusats van interposar llavors un recurs al Tribunal Constitucional (TC), que no els va donar la raó, i va emparar l'acusació que els dos manifestants havien comès delictes d'incitació a l'odi i a la violència que no s'emmarcaven en el dret de llibertat d'expressió.



Drets vulnerats per l'Estat

Un diputat flamenc de la mateixa família que el PP demana la llibertat dels presos polítics catalans



PAÍS - PRINCIPAT







Hendrik Bogaert considera que també fa falta la intervenció de la UE si vol continuar essent una 'unió de valors'.
















Per: Redacció 

13.03.2018  12:47





Hendrik Bogaert, diputat al parlament federal Belga pel partit flamenc democratacristià, ha escrit un article al digital Doorbraak, on diu demana l’alliberament dels presos polítics i la intervenció de la UE en el cas català.

‘Els presoners polítics catalans han de ser certament alliberats de manera immediata per part d’Espanya i la UE ha d’intervenir si vol continuar essent una unió de valors’, escriu Bogaert.



El partit flamenc democratacristià és d’ideologia conservadora i forma part de la família del Partit Popular Europeu. En el seu article, el diputat defensa que Flandes ha de treballar per aconseguir més autogovern, però afegeix:

Amnistia Internacional denuncia que l’estat espanyol abusa de les lleis antiterroristes per reprimir la llibertat d’expressió



MÓN - ESPANYA







L'organització adverteix que casos com el del raper Pablo Hasél reflecteixen una 'intolerància creixent i perillosa' de qualsevol manifestació.

















Neix la Crida per la Llibertat per denunciar la repressió espanyola i exigir l’alliberament dels presos polítics



PAÍS - PRINCIPAT







L'organització, hereva de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, es presentarà diumenge de la mà d'Àngel Colom i Carles Riera.








Àngel Colom, Jordi Sànchez i Carles Riera, ex-dirigents de la Crida.








Per: Redacció 

12.03.2018  22:00






Diumenge es presentarà a l’Ateneu Barcelonès la Crida per la Llibertat, organització hereva de la Crida a la Solidaritat. Àngel Colom, ex-dirigent de la Crida juntament amb Carles Riera i Jordi Sànchez, serà l’encarregat d’anunciar les noves accions que s’encabiran sota el paraigua d’aquest espai, que pretenen obert a totes les entitats i col·lectius que s’hi vulguin afegir. Reclamen l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la implementació de la República. Riera, ara diputat de la CUP, assistirà a la presentació. Evidentment, Sànchez no hi podrà ser perquè és a la presó des del 16 d’octubre.



En un manifest, la Crida es proposa de denunciar i aturar la repressió de l’estat espanyol i de posar en marxa activitats i iniciatives que contribueixin a l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats i que donin suport als represaliats. Així mateix, s’assumeix la plena sobirania del poble català, la pràctica no-violenta i la diversitat del Principat.



El text mostra ‘preocupació’ pel retrocés en la llibertat d’expressió, denuncia els greus dèficits democràtics de l’estat espanyol, la creixent judicialització de la política i la causa general contra l’independentisme, la intervenció de les

Clara Ponsatí: ‘No em sembla coherent votar la independència i tot seguit acatar l’Audiència’



PAÍS - PRINCIPAT







Entrevista des del Regne Unit a a l'ex-consellera d'Ensenyament.

















11.03.2018  02:15





Clara Ponsatí ha deixat Brussel·les i s’ha instal·lat li Escòcia al començament d’aquesta setmana, quan va agafar un avió per reincorporar-se a la seva feina de catedràtica d’Economia a la Universitat de St. Andrews. Les autoritats acadèmiques ja han rebut l’ex-consellera d’Ensenyament, que ha presentat la dimissió al president Puigdemont. Ponsatí va rebre VilaWeb ahir dissabte en un lloc indeterminat del Regne Unit per explicar el seu pas, per què ha deixat Brussel·les, què farà a Escòcia, com afronta el seu futur personal i legal, i com veu l’actual procés polític. La catedràtica Ponsatí, però, també té temps per mirar enrere i valorar l’1-O i els dies posteriors.



Per què heu vingut a Escòcia?


—He de continuar amb la meva vida i necessito activitat professional i modus vivendi. Al mateix temps m’ha semblat positiu que hi hagués una veu dels exiliats catalans al Regne Unit. He escrit una carta al president Puigdemont en què li explico que renuncio al meu lloc de consellera, que ha estat un període molt breu i extraordinàriament intens, que estic agraïda que se’m donés confiança i que, malgrat que tot el que hem fet és farcit d’encerts, també hi ha limitacions òbvies: Catalunya encara no és independent. Per mi va ser un honor i un privilegi ser la consellera d’ensenyament de l’1-O. Ell m’agraeix el servei i em demana que segueixi disponible per la causa de la llibertat de Catalunya. Hi estic.



Us sentiu segura des d’un punt de vista legal, al Regne Unit?


—Al 100% no ho estàs mai. Aquí podria viure, certament, un procés com el viscut a Bèlgica: arrest policial, declarar davant el jutge, veure què decreta, etc. I ens podríem trobar amb un jutge que estigués d’acord amb Llarena. Poc probable, però qui sap. No es pot descartar.



Potser una monarquia us salva d’una altra monarquia.

divendres, 9 de març del 2018

Torrent manté el ple de dilluns per a investir Sànchez pendent del Tribunal d’Estrasburg



PAÍS - PRINCIPAT







La defensa de Sànchez valorarà si recorre al TEDH després de la decisió de Llarena.
















Per: ACN 

09.03.2018  14:33





El president del Parlament, Roger Torrent, manté el ple de dilluns per a investir Sànchez, però insisteix que la seva defensa valorarà si recorre al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg per ‘defensar els drets’ del candidat a la investidura, després que el jutge del Suprem Pablo Llarena hagi denegat la seva presència al ple de dilluns.



Fonts del parlament expliquen a VilaWeb que en el cas que es presenti el recurs al TEDH, l’admissió a tràmit podria anunciar-se entre 24 i 48 hores.



Així, segons fonts de la presidència de la cambra, Torrent avala que s’esgotin ‘totes les vies’ per a defensar els drets de tots els diputats i la sobirania del Parlament, incloent recórrer a Estrasburg.



Torrent, doncs, manté de moment el ple d’investidura convocat per

Llarena denega a Jordi Sànchez la llibertat i el permís per a la investidura



INVESTIDURA







Gemma Liñán
Foto: Sergi Alcàzar
Madrid. Divendres, 9 de març de 2018




















El jutge Pablo Llarena ha denegat avui la llibertat sol·licitada per l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, així com els permisos extraordinaris per poder anar al Parlament de Catalunya a l'acte d'investidura previst per a dilluns vinent 12 de març, i manté d'aquesta manera la mesura cautelar de presó provisional comunicada i sense fiança per a ell. Només deixa que delegui el vot.



El magistrat basa la seva decisió en el risc de reiteració delictiva, subratlla que els delictes que està investigant es van desplegar precisament des d'actuacions legislatives i executives "clarament il·legals i desatenent de manera flagrant els controls constitucionals, judicials i institucionals disposats en la nostra ordenació jurídica, la qual cosa es va fer en aplicació d'una tàctica que no ha estat exclosa i continua recolzant-se de present".



Entre els arguments, Llarena subratlla que Jordi Sànchez ja va concórrer a les eleccions privat de llibertat i que "no oferia per als seus electors el lideratge que ara reclama".



Llarena ni tan sols ha esperat que s'acabi el termini que va donar a les parts i ha denegat les dues peticions de la defensa de Sànchez: la llibertat provisional i el