Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Govern Espanyol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Govern Espanyol. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 de febrer del 2018

Boya diu al jutge que la declaració d'independència buscava "efectivitat real"



CAS 1-O







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 14 de febrer de 2018
















L'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, ha declarat la clara intencionalitat per tirar endavant la República negant que la declaració d'independència del 27 d'octubre tingués res de "cosmètica", sinó que ella va percebre que buscava "la seva efectivitat real" i per això hi va votar a favor, tot i que admet que no es va poder desplegar a causa de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Nega així la proclamació simbòlica que la resta d'imputats han volgut mostrar davant el Tribunal Suprem en les seves declaracions.



Boya ha declarat, també, que en tot moment es va buscar el diàleg amb l'Estat espanyol i una sortida pactada al conflicte, seguint la mateixa línia que la resta d'investigats, i que desconeixia el document Enfocats: "Mai havia vist el document d'Enfocats fins veure l'atestat de la Guàrdia Civil".



La Fiscalia no ha demanat cap mesura cautelar per a Boya, que només ha respost les preguntes del jutge Llarena i del seu advocat, Carles López. I VOX diu que s'ho pensarà, però de moment ningú no ha demanat res i Boya surt amb càrrecs però pot marxar cap a casa.



L’exdiputada de la CUP Mireia Boya ha defensat davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena la “legitimitat i legalitat democràtica” de les decisions que es van adoptar en el marc del procés independentista.



Boya, com la resta d'imputats, també ha explicat que "no hi ha hagut violència a Catalunya", que en canvi sí que la policia espanyola la va exercir i ha posat com a exemple, davant el jutge, que "a Calella, la Policia va sortir una nit de paisà a caçar independentistes". Sobre els fets del 20 de setembre i els desperfectes als cotxes de la Guàrdia Civil que hi havia davant la Conselleria d'Economia, ha exposat que diversos periodistes van estar sobre els vehicles durant tot el dia.



El jutge no li ha preguntat a Boya si acatava la Constitució i fora, davant els mitjans, l'exdiputada de la CUP ha dit que "la interpretació de la Constitució no s'ha de convertir en un mur".














Els seus advocats han intentat anul·lar la imputació adduint que en la mesura que era presidenta del grup parlamentari de la CUP forma part del grup de persones que “haurien aportat el suport polític” necessari per impulsar el procés independentista. Però Llarena ho ha desestimat i Mireia Boya ha declarat des les 11.11h a la Sala de Vistes del Tribunal Suprem.



Boya va advertir aquest dilluns en roda de premsa que no pensa renunciar “ni a una coma” del programa electoral de la CUP ni al referèndum, tot recordant que després de les últimes declaracions davant Llarena ha quedat demostrat que “no serveix de res adjurar de la ideologia pròpia per evitar la presó”, i així ha estat.



L'arribada al Suprem

La gran lliçó de Mireia Boya: un ostatge inútil



OPINIÓ - ANÀLISI







Per què l'ex-diputada de la CUP ha sortit del Tribunal Suprem espanyol sense que el jutge li hagi imposat mesures cautelars?.







Cartell de Mireia Boya (fotografia d'Albert Salamé).











14.02.2018  15:59







Avui tornem tots a casa. No sé si dir que ha estat un tràmit. Però la declaració de Mireia Boya al Suprem espanyol ha acabat sense conseqüències cautelars per a l’ex-diputada de la CUP. En el viatge d’anada, els dubtes sobre com acabaria el nou viatge a Madrid eren raonables. Es podia permetre l’estat espanyol no castigar una independentista que plantava cara i presentava una defensa política contra la seva acusació? Hi havia cap raó jurídica on agafar-se per a empresonar-la? Els dubtes eren molts i molt grans.



Per què Llarena ha decidit deixar-la anar sense imposar cap mesura cautelar? Si Boya es va enfilar damunt del cotxe de la Guàrdia Civil el dia 20 de setembre, per què Cuixart i Sànchez són a la presó?



No hi ha respostes per a totes aquestes preguntes. No hi ha un criteri jurídic, no hi ha cap coherència que serveixi per a construir uns punts de referència. Tot és arbitrari. I és que aquesta és una altra tècnica de la repressió. Que ningú no sàpiga què li pot passar. Que no hi hagi referències. És com aquells cabdills que apartaven un individu del poblat i l’executaven davant la resta. Quan algú preguntava per què l’havien matat a ell, la resposta era ‘perquè és un dels vostres’. És una manera de dir que som de la seva propietat i que fan allò que volen amb nosaltres.



No és un càstig per als qui són a la presó; és una lliçó, una advertència o un escarment per a tothom. Això també ens ho confirma el pas de Mireia Boya pel Suprem.



No és justícia; és poder

Junqueras, al TC: "Ni jo ni ERC tenim la voluntat d'executar cap acte il·lícit"



POLÍTICA







El líder republicà recorda en el seu recurs que no és candidat a la presidència de la Generalitat.








per Quico Sallés (Parlament) 14/02/2018 
 




"Cap dels investigats que es troben en llibertat provisional ha donat mostra de cap reiteració delictiva, i així ho han confirmat els tribunals, pel que no s'entèn perquè hauria el meu mandatari (Oriol Junqueras) de comportar-se de manera diferent atès el panorama polític actual en el que no existeixen condicions per a aquesta suposada reiteració, ni voluntat del meu manant no del seu partit polític d'executar cap acte il·lícit".




Aquest argument és una de les claus del recurs que ha presentat  el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras,davant del Tribunal Constitucional (TC) per considerar que s'estan vulnerant els seus drets fonamentals amb el seu empresonament provisional i incondicional i pel qual demana la seva posada en llibertat. Junqueras insisteix en l'escrit que no serà candidat a presidir la Generalitat.




El recurs, de 40 planes, i al que ha tingut accès El Món, es basa en quatre principis. D'entrada la vulneració del dret a tenir un jutge predeterminat per llei i imparcial. Un punt en el que incorpora que el vicepresident del Govern es troba davant la impossibilitat de recusació del Tribunal Constitucional, a més de

[ÀUDIOS] La violència de la policia espanyola va sorprendre els Mossos l’1-O




PAÍS - PRINCIPAT







La Vanguardia publica algunes de les comunicacions entre membres del cos durant el referèndum.
















Per: Redacció 

14.02.2018  10:09






El primer d’octubre va començar de manera pacífica i festiva als col·legis electorals, sense cap incident. Fins que van irrompre els antiavalots de la policia espanyola i van començar a actuar amb violència. Les comunicacions entre membres dels Mossos d’Esquadra d’aquell dia que avui ha publicat La Vanguardia permeten de copsar-ho: la calma inicial i la sorpresa amb què els agents relaten l’arribada de desenes de furgons i d’agents de la policia espanyola i les càrregues.



S’arriben a sentir els crits de la gent enmig de la violència de la policia, mentre els agents dels Mossos relaten els ferits que hi ha, la necessitat que arribin ambulàncies. Els agents reben ordres dels comandaments de no intervenir en els atacs i de prioritzar l’atenció als ferits i el consell a la gent que hi havia prop dels col·legis afectats.



Entre quarts de set del matí i poc abans de les nou, els agents parlaven d’un

Europa alerta que «intentar debilitar» l'aranès «viola tractats internacionals»



ARANÈS







El secretari general de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística condemna el "fracàs sistemàtic" d'Espanya en la lluita contra la discriminació de les llengües.








| 14/02/2018 a les 12:21h
El secretari general de l'ELEN, Davyth Hicks Foto: ACN
La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN) ha avisat aquest dimecres a l'Estat espanyol que "intentar activament debilitar" llengües poc parlades com l'aranès "viola tractats internacionals que Espanya ha ratificat", així com també "legislació de la Unió Europea sobre la diversitat lingüística". 




"La gent arreu d'Europa està cada vegada més en xoc pels atacs d'Espanya a la democràcia catalana i la seva cultura", ha assegurat el secretari general de l'ELEN, Davyth Hicks.



Segons ell, el reconeixement de l'aranès era "una gran fita" del govern Català que, des de la seva perspectiva, ha promogut "una política lingüística innovadora i exitosa" malgrat "les interferències de l'Estat espanyol". 




"La decisió del TC de restringir l'aranès fa sorgir nous dutes sobre la separació de

El vicepresident del Senat belga denuncia pràctiques pròpies de la ''inquisició espanyola''



PRESOS POLÍTICS







El Nacional
Foto: Júlia Farré
Barcelona. Dimecres, 14 de febrer de 2018








Al vicepresident del Senat belga li retornen una carta adreçada a Turull a Estremera.
















El vicepresident del Senat belga, Karl Vanlouwe, membre de la Nova Aliança Flamenca, ha denunciat mètodes de “inquisició espanyola” contra els presos polítics catalans en ser-li retornada una carta adreçada al conseller Jordi Turull, que va estar empresonat a Estremera.
















Per mitjà d’un tuit, el vicepresident del Senat ha compartit el sobre que li ha estat

dimarts, 6 de febrer del 2018

El Suprem manté Sànchez a la presó i li retreu que no hagi renunciat a l'escó



PRESOS POLÍTICS







Gemma Liñán
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 6 de febrer de 2018
















El magistrat Pablo Llarena rebutja la petició de llibertat de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i acorda mantenir la situació de presó provisional perquè considera que han aparegut nous elements de la seva participació en els fets investigats en aquesta causa, a la qual cosa afegeix que persisteix el risc de reiteració delictiva.



Les proves que han arribat del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona han jugat en contra del número 2 de Junts per Catalunya. També, el fet que no hagi renunciat a la seva acta de diputat.



El jutge rebutja l'argument en què Jordi Sànchez al·lega que els fets que se li atribueixen no són constitutius de delicte. En aquest sentit, indica que durant la instrucció han aparegut "nous elements de suport" sobre la participació de l'ANC i del seu llavors president Jordi Sànchez en els fets investigats. Aquests són, assenyala el jutge, l'agenda intervinguda a Josep Maria Jové, "que evidència no només la reunió de partits polítics sobiranistes i els representants d'ANC i

Abad creu que la suspensió de la Cecot acordada per Foment del Treball vulnera els estatuts de la patronal



ECONOMIA







El president de Cecot, Antoni Abad, lamenta la decisió i diu que és un 'dia trist' per a Foment del Treball.
















Per: Redacció 

05.02.2018  20:13





El president de Cecot, Antoni Abad, ha  dit que avui era un ‘dia trist’ per a Foment del Treball. Ha lamentat la decisió que ha pres el president de Foment de sancionar Cecot amb la suspensió temporal fins a final d’any, durant el temps en què Joaquim Gay de Montellà restarà en el càrrec, segons que ha informat en un comunicat.



Abad creu que aquesta decisió vulnera els estatuts de la patronal. ‘És un carreró sense sortida, perquè els estatuts no ho preveuen’, ha dit. Ha explicat que

Spanish judges criticise government interference in courts over independence process



JUDICIAL BRANCH







Maria Macià
Photo: ACN
Barcelona. Monday, 5 February 2018




















Read in Catalan
 
 
The association Juezas y jueces para la Democracia (Judges for Democracy), formed of progressive Spanish judges, has this Tuesday criticised "inadmissible contacts" between the Spanish government and judges of the Constitutional Court and Supreme Court. In a public statement (link in Spanish), they criticise the Justice minister, Rafael Catalá, and the Spanish government for alleged interference in the justice system to influence decisions about the Catalan independence process.



Catalá, last Thursday, took it for granted that pro-independence leaders will be banned from public office when Supreme Court judge Pablo Llarena ends the case's investigation phase at the end of March. The judges call his words "unfortunate", say they show "little respect for the separation of powers" and express their surprise that the minister made the comment "without any shame".



The same week, Spanish newspaper El País reported that various members of the Spanish executive, including prime minister Mariano Rajoy himself, had

dijous, 1 de febrer del 2018

'The Economist': Espanya té risc d'esdevenir una democràcia "imperfecta"



MALES NOTES







Albert Acín
Foto: GTRES
Barcelona. Dimecres, 31 de gener de 2018



















Espanya es troba en risc de veure's degradada a democràcia "imperfecta" per la gestió del govern de Mariano Rajoy del cas català. En l'Índex de la Democràcia, que cada any elabora l’influent think tank britànic The Economist Intelligence Unit (EIU), la qualificació d’Espanya el 2017 s’ha rebaixat de 8,30 a 8,08 punts, al límit entre “democràcia plena” i “imperfecta”.



La rebaixa es deu a que el govern espanyol “va impedir per la força la consulta il·legal sobre la independència de Catalunya de l’1 d'octubre i al seu tractament repressiu dels polítics independentistes”, segons l'informe, on s'alerta que els moviments del govern espanyol —la repressió policial de l'1-O, l'aplicació del 155— han portat a Espanya a una situació de pèrdua de qualitat democràtica.



La posició d’Espanya en el rànquing EIU del 2016 va ser citada pel rei Felip VI al Fòrum de Davos per acreditar la solidesa de la democràcia espanyola.














EIU és una unitat independent dins del grup que encapçala la revista

15 raons per les quals Ben Emmerson porta la presó dels Jordis i Junqueras a l'ONU



PRESOS POLÍTICS







Antoni Maria Piqué
Foto: Colombo Gazette
Barcelona. Dijous, 1 de febrer de 2018




















El títol de Ben Emmerson és QC (Queens Counsel, Advocat de la Reina). És la forma de dir que és un advocat de rang molt elevat en el cursus honorum dels juristes britànics. Emmerson és una de les figures del despatx internacional Matrix Chambers, un grup d'advocats amb causa, per fer-ho curt, del que ell n'és un dels fundadors. Està especialitzat en les lleis europees de drets humans, dret internacional públic i dret penal internacional.




A l'àrea de Drets Humans d'aquest despatx hi treballen 78 advocats.



Al nou ambaixador d'Espanya a l'ONU, Jorge Moragas, se li ha girat feina. A l'ONU coneixen molt bé Emmerson. Té una carrera que no és broma. Va ser relator especial de l'ONU sobre terrorisme i drets humans entre el 2011 i el 2017. Té 25 anys d'experiència litigant davant dels tribunals internacionals, incloent el Tribunal Internacional de Justícia, el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal de Justícia Europeu, el Tribunal Penal Internacional i el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia i el de Ruanda.



Aquestes són quinze frases seleccionades de la presentació que ha fet aquest dijous, a

Ressò internacional de la tramitació a l'ONU del cas dels presos catalans



PRESOS POLÍTICS







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 1 de febrer de 2018



















L'empresonament d'Oriol JunquerasJordi Sànchez i Jordi Cuixart és des d'avui a la Comissió de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. L’anunci l’ha fet aquest dijous des de Londres el prestigiós advocat britànic Ben Emmerson, expert en dret internacional i drets humans. I la notícia ha tingut un notable ressò internacional en els mitjans de comunicació.





Agència francesa France Presse: "Tres dirigents catalans empresonats pel seu paper en la independència apel·len a l'ONU" 













Agència britànica Reuters: "Dirigents independentistes catalans empresonats porten el

Protestes a França per la presència de guàrdies civils buscant Puigdemont



INVESTIDURA







El Nacional
Barcelona. Dimecres, 31 de gener de 2018












 



La presència de la Guàrdia Civil en territori francès per intentar atrapar ahir el president en funcions, Carles Puigdemont, està causant malestar i protestes a França, segons informen mitjans d'aquest país.



La xarxa radiofònica France Bleu n'ha explicat detalls al seu web, i assenyala que diversos automobilistes francesos van constatar com efectius de la Guàrdia Civil feien controls per intentar localitzar Puigdemont centenars de metres dins de territori francès. "A 200 metres de la frontera, vam veure un vehicle de la Guàrdia Civil. Uns policies armats ens van aturar i controlar. I van verificar si portàvem alguna persona al maleter", ha indicat un veí de Prats de Molló (Vallespir), que després els va fotografiar amb el mòbil.



L'alcalde de Prats de Molló, Claude Ferrer, ha denunciat la situació a France Bleu Roussillon. "És del tot anormal. No es pot acceptar que automobilistes francesos que

El document que El Periódico diu que els Mossos volien destruir no és autèntic



PAÍS - PRINCIPAT







Experts consultats per VilaWeb asseguren que ni el format ni la manera com es va trobar no són creïbles.
















Per: Redacció 

31.01.2018  22:00





El Periódico va publicar el dia 22 de gener proppassat un altre article sobre la famosa nota feta pública el mes d’agost, arran dels atemptats, que segons el diari havia estat enviada per la CIA als Mossos per advertir-los de la possibilitat d’un atemptat a la Rambla. En l’article d’ara, el diari diu que en una de les caixes que havien de ser incinerades pels Mossos el 26 d’octubre i que foren confiscades per la policia espanyola hi ha dos documents vinculats a aquest cos. Segons el diari, va tenir accés a aquests documents i els va publicar.



VilaWeb ha consultat alguns experts sobre la credibilitat d’aquests documents i les circumstàncies en què han aparegut. Un dels documents és suposadament la nota original i l’altre, en el qual se centra la informació, un document secret que parla d’aquesta nota. Els experts coincideixen a negar que l’informe pugui ser un document real dels Mossos, tant per la manera com se suposa que fou aconseguit com pel contingut.



Un document secret no pot sortir, íntegre, de la comissaria en paper 


La raó principal per a negar cap validesa al document és precisament la manera com ha aparegut.



Segons els protocols de seguretat dels Mossos, un document classificat com a

Pérez de los Cobos, coordinador de l’operatiu contra l’1-O: ‘La llei està per sobre de la convivència’



PAÍS - PRINCIPAT







Diu que va demanar a Puigdemont a la Junta de Seguretat que desconvoqués l'1-O per evitar avalots.
















Per: Redacció 

01.02.2018  13:12





El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador de l’operatiu policíac contra l’1-O, ha declarat al Suprem espanyol que va dir al conseller d’Interior, Joaquim Forn, que ‘el compliment de la llei està per sobre de la convivència ciutadana’, segons que ha avançat el diari ARA.  A més, ha criticat la passivitat dels agents dels Mossos en la seva actuació per evitar l’obertura dels punts de votació.



En la seva declaració, Pérez de los Cobos ha parlat sobre la junta de seguretat del 28 de setembre, convocada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i on també hi eren Forn, Enric Millo i el secretari espanyol de Seguretat, José Antonio Nieto. Segons el Coronel, es va dirigir al president per a dir-li que la millor manera d’evitar avalots l’1-O era desconvocant el referèndum.



El coronel s’ha referit a la Junta de Seguretat com una reunió ‘tensa’ i ha explicat que el conseller Forn va demanar que els agents de la policia espanyola i la

Junqueras, Sànchez i Cuixart porten el seu empresonament a les Nacions Unides / Un advocat britànic porta el cas dels presos polítics a l'ONU



PAÍS - PRINCIPAT






La Comissió de Detencions Arbitràries de l'ONU té des d'avui una denúncia de Junqueras, Sànchez i Cuixart.
















Per: Redacció 

01.02.2018  12:12





La Comissió de Detencions Arbitràries de l’ONU té des d’avui una denúncia d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 



Advocats de Barcelona, París i Londres han registrat la petició on s’especifica que la seva detenció viola els drets d’associació, expressió, opinió política i participació en la vida pública. 




Enllaç notícia :




------------------------------------------------------------------------------------------------

 

Un advocat britànic porta el cas dels presos polítics a l'ONU




PRESOS POLÍTICS







Nicolas Tomás
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 1 de febrer de 2018


















L'empresonament d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és des d'avui a la Comissió de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. L’anunci l’ha fet el prestigiós advocat britànic Ben Emmerson, expert en dret internacional i drets humans. És la nova iniciativa de les defenses de Junqueras, Cuixart i Sànchez.



Ben Emmerson va ser l'advocat de Maria Litvinenko, la dona de l'exagent rus Alexander Litvinenko, mort l'any 2000 després de ser enverinat. També va liderar la defensa de Moazzam Begg, un ciutadà britànic que va ser empresonat a Guantánamo durant sis mesos acusat de terrorisme a la guerra de Síria.



Continuarà ampliació








Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/junqueras-sanchez-cuixart-nacions-unides_234723_102.html 


 

El ministre de Justícia espanyol avança la inhabilitació dels dirigents independentistes abans de la decisió judicial



MÓN - ESPANYA







Rafael Catalá ha negat que existeixi cap negociació relacionada amb la no investidura de Puigdemont i un hipotètic alliberament dels presos.
















Per: Redacció 

01.02.2018  09:32





El ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, dóna per feta la inhabilitació de la cúpula independentista. Segons que ha dit en una entrevista a Antena 3, creu que els presos i exiliats seran inhabilitats abans de la decisió judicial en aplicació de la Llei d’Enjudiciament, que estipula que quan hi ha un acte de processament per delictes greus els processats deixen de tenir capacitat d’exercir càrrec públic. 




‘Jo entenc que quan es dicti l’auto de processament totes les persones que estiguin a dins seran inhabilitades’, ha dit. 



Escolteu ací les declaracions del ministre espanyol:

dimarts, 30 de gener del 2018

Última hora : El TC refusa les al·legacions de JxCat i manté les mesures cautelars contra la investidura de Puigdemont



PAÍS - PRINCIPAT







Després d'una reunió extraordinària que han fet aquest migdia.


















Per: Redacció 

30.01.2018  14:33





El Tribunal Constitucional espanyol ha refusat les al·legacions que havien presentat Carles Puigdemont i JxCat a l’acord que el TC va prendre dissabte, segons les quals condicionava la sessió d’investidura de Puigdemont. 



JxCat pretenia que el TC anul·lés les mesures cautelars,que impliquen la suspensió de qualsevol investidura a distància, la condició que Puigdemont obtingui permís d’un jutge per a ser present a la sessió i la negació de la possibilitat que els diputats que es troben a Brussel·les deleguin el seu vot. 





Enllaç notícia :



 

Rajoy adverteix Torrent de la seva responsabilitat si manté el ple



INVESTIDURA







El Nacional
Foto: TVE
Barcelona. Dimarts, 30 de gener de 2018




















El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest dimarts que li agradaria que el Parlament de Catalunya "acatés" la decisió del Tribunal Constitucional prohibint la investidura de l'expresident Carles Puigdemont des de la distància o via telemàtica i ha advertit el president del Parlament, Roger Torrent, que ha de ser "molt conscient" de les responsabilitats" que pot incórrer si "se salta" la resolució del tribunal de garanties.



"El president del Parlament incorrerà en responsabilitats per incomplir una resolució dels tribunals i tots aquells que donen suport a la seva decisió. Espero i desig que això no sigui així perquè a Catalunya cal recuperar la normalitat institucional, social i econòmica", ha declarat Rajoy en una entrevista en 'Els Esmorzars de TVE' recollida per Europa Press.



Després d'assegurar que espera que Puigdemont no accedeixi al Parlament perquè seria el "culmen de l'espectacle", el cap de l'Executiu ha recalcat que

dilluns, 29 de gener del 2018

Puigdemont afegeix nerviosisme al govern espanyol amb una fotografia a tocar del parlament 😂😂😂



PAÍS - PRINCIPAT







El president l'ha publicada al seu compte d'Instagram.
















Per: Redacció 

29.01.2018  16:07





El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha publicat, a vint-i-quatre hores de l’inici del ple per a ratificar-lo en el càrrec una fotografia en el seu compte d’Instagram en què es veu un dels carrers que hi ha a tocar del Parlament de Catalunya, el passeig de Picasso. 



Ho ha fet en un dia en què la policia espanyola ha intensificat els controls policíacs al voltant del parlament i també en punts fronterers, com a la Jonquera i al Pertús, per mirar d’impedir que Puigdemont torni a Catalunya per a assitir al ple. 



El president ho ha acompanyat d’un text en què diu: ‘A vint-i-quatre hores de la