El No s’imposa de carrer a Grècia

 Diumenge, 5 de juliol de 2015 20:30 h

Els grecs avalen el rebuig de Tsipras a l'austeritat i reclamen un millor tracte a l'Eurozona, la dignitat ha derrotat el poder de la Troika.

---

Contundent victòria del 'no' en el referèndum de Grècia. Un 61,4% dels grecs han rebutjat les propostes dels creditors i han avalat la política del seu primer ministre i líder de Syriza, Alexis Tsipras. Com a conseqüència del 'no', els líders de l'Eurozona han decidit convocar una cimera extraordinària de l'euro dimarts a Brussel·les per tractar la situació grega. El president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, valoraran els resultats en una trobada a París dilluns al vespre. Tsipras ha remarcat que té un mandat del poble per "trencar el cercle viciós de l'austeritat" i retornar a la taula de negociacions per pactar "una solució sostenible amb Europa".

Tsipras: "Ningú pot ignorar la voluntat d'un poble"

La participació, d'acord amb els resultats actuals, és del 57%. Dilluns, el BCE haurà de decidir si obre de nou l'aixeta de la liquiditat als bancs grecs, pràcticament sense diners.

"No m'heu donat un mandat contra Europa, sinó per trobar una solució sostenible amb Europa"

 
El primer ministre grec ha defensat aquest diumenge que els grecs li han donat un mandat a les urnes per "trobar una solució sostenible amb Europa" que tregui Grècia "del cercle viciós de l'austeritat". "El mandat que m'heu donat no és un mandat contra Europa", ha remarcat Tsipras dirigint-se als grecs, assenyalant que els ciutadans han dit "quin tipus d'Europa volen". "Volem una Europa de la solidaritat i la democràcia", ha defensat Tsipras. El líder de Syriza ha admès que "no hi ha solucions fàcils" però sí "solucions justes i sostenibles". Tsipras ha agraït el suport dels grecs pel 'no' en el referèndum, que ha arribat tot i la "situació difícil de les últimes setmanes".

Tsipras accepta amb retocs la proposta de l'Eurogrup

Dimecres  01.07.2015  11:51

En una carta remesa als membres de la troica, que l'Eurogrup analitzarà aquesta tarda.

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha enviat una carta (PDF) als responsables de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, en què accepta la proposta plantejada per la troica per al manteniment del rescat amb alguns retocs menors. 'Grècia està preparada per acceptar aquest acord, subjecte a les següents millores, addicions i clarificacions, com a part de l'extensió del programa que expira i el nou rescat, la petició del qual ha estat remesa aquest dimarts', diu Alexis Tsipras en aquesta carta.

La proposta de la troica incloïa un IVA turístic al 13% i alguna referència a la reestructuració del deute. En la carta, Tsipras demana de fixar un descompte especial del 30% en l'IVA a les illes gregues, una demora en l'augment de l'edat de jubilació i ampliar els terminis per a l'eliminació del complement de pensió que s'atorga a les pensions més baixes.

Una altra de les propostes de modificació que fa Tsipras consisteix a reduir la en 200 milions la despesa militar el 2016 (la troica li demanava una retallada de 400 milions). I afegeix el compromís d'establir un nou marc laboral a partir de la tardor vinent.

L'Eurogrup es reunirà avui a la tarda i discutirà els retocs que proposa Tsipras. Ara, l'agència Reuters cita fonts de l'Eurogrup que diuen que les condicions del primer ministre grec 'són difícils d'acceptar'.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4411533/20150701/tsipras-accepta-retocs-proposta-leurogrup.html

L'estelada a la protesta de la plaça Sintagma d'Atenes, al New York Times

Dimecres  01.07.2015  09:05

El diari novaiorquès publica la foto d'un manifestant davant el parlament grec que branda una gran bandera independentista.

Durant la manifestació en favor del no al referèndum grec de diumenge vinent, que es va fer dilluns a la tarda a la cèntrica plaça Sintagma d'Atenes, s'hi va poder veure una gran estelada portada per un dels manifestants.

Una fotografia de Marko Djurica, on es veuen dos nois amb una bandera grega i l'estelada enfilats en un petit monument, ha fet la volta al món i ha arribat a il·lustrar una notícia sobre Grècia del New York Times.

Al peu de foto, s'hi pot llegir: 'Manifestants fan onejar dilluns la bandera grega i l'estelada (bandera separatista catalana) davant el parlament a Atenes.'

Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4411285/20150701/lestelada-protesta-placa-sintagma-datenes-new-york-times.html 

Xavier Cuadras: "Una sortida caòtica de Grècia podria beneficiar els catalans"

29/06/2015

ECONOMÍA

"Les circumstàncies econòmiques de Catalunya difícilment l'obligarien a sortir de l'euro, però pot passar que països com Espanya, França o Itàlia diguin que és un altre país i que ha de sortir de l'euro-zona", assegura el professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra.

Gemma Aguilera

Xavier Cuadras

Xavier Quadras és professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, està especialitzat en teoria monetària i història financera, i és també director de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la UPF.


La primera jornada de mercats oberts amb 'corralito' a Grècia ha deixat una prima de risc disparada en els països perifèrics i les borses d'aquests països també han registrat fortes pèrdues. Quins efectes pot tenir a curt termini sobre l'economia d'aquests països més dèbils, entre els quals hi ha l'Estat espanyol?

El principal problema és que l'euro estava concebut com una cosa que era irreversible, però si s'acaba produint una sortida de l'euro-zona per part de Grècia, que és el principal risc, aquesta construcció quedaria desmentida. A curt termini, aquesta sortida no tindria per què afectar de manera greu i immediata les economies perifèriques en la mesura que el Banc Central Europeu no ho vulgui, i no ho vol pas. Per tant, els bancs d'aquests països i els seus governs tindran el suport del BCE. Ha pujat la prima de risc, però és probable que només sigui una conseqüència temporal. Ara bé, a mig termini crea un precedent. Si Grècia surt de l'euro, la pregunta que tothom es farà és qui serà el proper. En aquest moment el BCE és capaç d'assegurar la solvència i el funcionament correcte del sistema financer de tots aquests països perifèrics, però si mai tornem a tenir una crisi en algun d'aquests països, que no té per què ser ara però potser d'aquí a quatre o cinc anys, la pregunta que ens hem de formular és si ja hi ha un precedent perquè ha sortit Grècia, els mercats poden intuir que la solució a la crisi sigui la mateixa que va tenir el cas grec.


És a dir, que la crisi grega enviarà un missatge d'alerta als mercats perquè tinguin en compte el desenllaç com a indicador per a futures crisis?

Sí, perquè s'hauran creat unes expectatives, i aleshores és quan es produeixen sortides de capital. Quan un país té un problema greu i s'espera que acabi sortint de l'euro, al final és com una profecia que s'autocompleix, perquè al final els inversors treuen els diners d'aquest país i sostenir el sistema financer i bancari és més complicat, la prima de risc augmenta, etc. Si Grècia surt de l'euro crea un precedent, i aquest és el risc més important de la crisi grega a dia d'avui. Però és un risc a mig termini que no visualitzarem encara en les properes setmanes, sinó quan en un dels països considerats perifèrics hi esclati una nova crisi.


En les crisis més recents de Grècia, l'any 2010 amb la crisi del deute sobirà i el primer rescat de la UE, i el 2012 amb el segon rescat, sí que es va produir l'efecte contagi a d'altres economies, com l'espanyola. Ara la majoria d'experts asseguren que no hi ha risc de contagi, però la incertesa de què parlava vostè hi és?

Tsipras està estudiant la nova proposta de Juncker

El president de la Comissió Europea vol que el primer ministre grec defensi el sí al referèndum a canvi d'un compromís per revisar el deute.

AGÈNCIES Atenes Actualitzada el 30/06/2015 12:16

Alexis Tsipras i Jean-Claude Juncker fa unes setmanes. / EFE

 

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, està estudiant l'última proposta d'acord sobre el rescat que ha presentat aquesta matinada el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. El portaveu de Juncker ha demanat a l'executiu grec que "faci un moviment abans de la mitjanit". La premsa grega explica que els dos líders estan en contacte i que alguns sectors del govern estan pressionant líder de Syriza per acceptar la proposta, de la qual no han trascendit els detalls. La cadena privada grega Skai informa que Atenes ja hauria posat sobre la taula la seva rèplica. Aquestes negociacions poden ser determinants per definir què és exactament el que els grecs votaran en referèndum aquest diumenge, en una consulta que serà determinant per la continuïtat de Grècia dins d'eurozona. 

Són els últims moviments abans que aquesta matinada expiri la pròrroga del rescat i alhora venci el pagament de 1.600 milions d'euros al Fons Monetari Internacional, que Atenes ha dit que no podrà afrontar sense finançament dels socis europeus. El primer ministre grec, Alexis Tsipras, havia demanant una ampliació del rescat per garantir que els grecs poguessin celebrar amb normalitat el referèndum d'aquest 5 de juliol sobre l'acord amb els creditors internacionals.

Les borses europees arrenquen amb nous descensos... i la prima de risc segueix pujant

Les turbulències continuen en el segon dia de 'corralito' a Grècia.

ARA Barcelona Actualitzada el 30/06/2015 09:43

Les borses han seguit caient en l'arrencada de la segona jornada de 'corralito' grec. El dilluns ja van patir pèrdues importants i  l'Íbex-35 va viure el pitjor dia des de l'estiu del 2012.

Després de pujar un ínfim 0,1% en els primers minuts de cotització, el valor de l'Íbex ha començat a caure de seguida, tot i que amb menys força que el dilluns. En concret, baixava un 0,5%.

Una cosa similar ha passat a la resta de parquets europeus: la borsa de Frankfurt ha arrencat baixant un 0,68% mentre que a París i Milà la caiguda era més significativa. El selectiu francès baixava un 3,74% i l'italià un 5,17%.

D'altra banda, a Espanya la prima de risc (que medeix la diferència entre els interessos que paguen Espanya i Alemanya pel seu deute) ha tornat a augmentar de bon matí i s'ha situat en 161 punts, un 2,2% més. 

Enllaç noticia :

http://www.ara.cat/economia/borses-europees-arrenquen-descensos-segueix-pujant-prima-risc_0_1385261557.html 

Rajoy aposta per una victòria del sí al referèndum grec i plegui el govern de Tsipras

Avisa que un triomf del no portaria Atenes a sortir de l'euro, una possibilitat que el president espanyol veu negativa.

EFE Madrid Actualitzada el 30/06/2015 10:03

M. Rajoy, durant l'entrevista d'aquest dimarts. EFE

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha advertit que si guanya el no en el referèndum de Grècia "no hi haurà més remei" que aquest país surti de l'euro. En canvi, ha assegurat que un triomf del sí serà bo i es podrà negociar amb un altre govern diferent al d'Alexis Tsipras.

Rajoy s'ha referit a la situació de Grècia en una entrevista a la COPE en què ha negat que el que està passant al país hel·lè li vagi bé electoralment al PP davant la por que pot generar un partit com Podem que està donant suport al govern grec.

El cap de l'executiu espanyol ha considerat que seria molt negatiu per a Grècia sortir de l'euro i tampoc seria bo per a Europa perquè es traslladaria un missatge que no és irreversible el fet que un país formi part de l'eurozona.

A més, ha assegurat que ell mateix ha traslladat a Tsipras que s'està equivocant amb l'actitud que està mantenint perquè no és bona ni per a Grècia ni per a la resta de la UE i perquè "les postures maximalistes no condueixen a enlloc".

Rajoy ha insistit que Espanya no es contagiarà de la crisi grega a causa de les reformes que ha anat posant en marxa al llarg de la legislatura, tot i que ha reconegut que si Grècia surt de l'euro hi hauria un impagament d'uns 26.000 milions d'euros que aquest país deu a Espanya i que suposarien uns 2,5 punts de dèficit.

Després d'assegurar que la UE ha estat molt solidària amb Grècia, ha advertit que "una cosa és ser solidari i una altra ser-ho a canvi de res" perquè ha reiterat que el país grec ha de complir els seus compromisos.

Enllaç noticia :

http://www.ara.cat/economia/GRECIA-TSIPRAS-RAJOY_0_1385261564.html 

Tsipras: 'No ens faran fora de l'euro perquè tindria un cost massa gran'

Dimarts  30.06.2015  06:00

Autor/s: ACN/Redacció

Grècia no pagarà a l'FMI el venciment de 1.600 milions d'euros.

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va assegurar ahir que la Unió Europea no expulsaria pas Grècia de l'euro, encara que votés no al referèndum de diumenge. En una entrevista al canal de televisió grec ERT TV, Tsipras va dir que una victòria del no a la consulta donaria al govern de Syriza més força quan les negociacions es reprenguin. 'No crec que ens vulguin fer fora de l'euro, i no ho faran perquè tindria un cost financer enorme', va dir després de les declaracions del president de la CE, Jean-Claude Juncker, i els líders de França, Alemanya i Itàlia, advertint que la tria diumenge era entre l'euro i el dracma.

'Volem continuar a l'eurozona. No som convidats d'Europa. Grècia és al cor d'Europa', va dir Tsipras el primer dia en què els bancs van romandre tancats per culpa de la manca de liquiditat. Segons ell, els seus creditors 'insisteixen a imposar mesures ideològiques' a Grècia i 'l'estratègia de causar el tancament dels bancs és simplement un intent de blocar el referèndum'. 'És un mal dia per a Europa', va lamentar.

Ahir al vespre, mentre es feien a Atenes multitudinàries manifestacions en suport del no al referèndum, Tsipras va dir: 'El poder és a les mans de la gent. Els grecs votaran no a la submissió, a la desocupació, a la immigració dels joves.' Va celebrar que els ciutadans 'haguessin continuat calmats' tot i les pressions exteriors i el 'xantatge' des de les institucions.

Grècia no pagarà avui a l'FMI

Ahir el govern grec va anunciar que no faria finalment el pagament del venciment que ha d'abonar al Fons Monetari Internacional (FMI) avui, segons que van confirmar fonts de l'executiu grec al diari The Wall Street Journal. A principi d'aquest mes el govern grec va anunciar a l'FMI que no abonaria el venciment de 300 milions d'euros que devia i que, en comptes d'això, faria un pagament avui mateix, agrupant tots els pagaments, que pujaven a 1.600 milions. Però finalment tampoc no abonarà aquests diners.

Aquesta decisió pot implicar que el Banc Central Europeu suspengui el finançament d'emergència del qual depenen els bancs grecs. Així i tot, no s'espera que això passi aquesta setmana, abans del referèndum de diumenge convocat pel govern grec.

La pregunta del referèndum

L'Íbex-35 perd un 4,56% pel 'corralito' grec, la caiguda més important des de l'agost del 2012

Les borses d'arreu del món es desplomen davant la incertesa dels mercats, mentre que les primes de risc augmenten.

 

ARA Barcelona Actualitzada el 29/06/2015 18:01

Alemanya i Espanya són els dos mercats on més s'està notant la crisi grega. / PERE VIRGILI

 

Forta reacció dels mercats en l'arrencada de  la primera jornada de mercats oberts amb 'corralito' a Grècia. L'Íbex-35 ha registrat aquest dilluns la seva major caiguda des de l'agost del 2012, amb un retrocés del 4,56%. Les borses de tot el continent s'han enfonsat a l'apertura, mentre que les primes de risc dels països perifèrics s'han disparat. Transcorregudes unes hores, la tensió s'ha moderat, tot i que les caigudes d'alguns selectius i les alces de les primes de risc s'han notat al tancament de la jornada, amb valors generalment negatius.

Tots els valors de l'Íbex-35 han tancat la sessió amb perspectives negatives. Entre ells, els bancs han estat els més perjudicats per la incertesa dels mercats. Banco Popular ha registrat la caiguda més important, amb un retrocés del 7,1%, seguit pel Santander amb un 6,7% i BBVA, que ha perdut un 6,02% del seu valor. La jornada d'avui també ha castigat durament en les empreses constructores espanyoles, ja que Sacyr, OHL i FCC han baixat un 6,4%, un 6,1% i un 5,3%, respectivament.

La borsa espanyola ha obert la sessió caient un 5,25% de bon principi, tot i que els descensos després s'han moderat. Al migdia, la baixada era del 3,70%. El DAC, el sel·lectiu alemany, ha acabat caient un 3,56%, mentre que el Dow Jones ho ha fet de manera més moderada amb tan sols un 1,23%. 

La prima de risc es dispara

Vuit respostes sobre el 'corralito' de Grècia i les seves conseqüències

Dilluns  29.06.2015  19:44

Què són els controls de capital? Quina particularitat té el cas grec? L'impagament pot portar Grècia fora de l'eurozona?.

Després de mesos de negociació, s'ha trencat la possibilitat d'acord entre el govern grec d'Alexis Tsipras i els principals creditors de Grècia: la troica (el Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional). Des d'aquest dilluns comença una setmana amb els bancs i la borsa tancats i de restricció de la retirada de diners, de 'corralito'. Ja hi ha hagut precedents en altres països, com a Argentina i a Xipre. El cas grec és particular. Repassem aquesta particularitat en vuit punts.

—Com s'hi ha arribat?

Aquest cap de setmana passat molts grecs s'afanyaven a retirar estalvis de les entitats financeres, mentre el Banc Central Europeu anunciava que no ampliaria el programa de liquiditat d'emergència. Mentre no es decideix què passa amb el rescat de Grècia i la negociació de Tsipras amb la troica, les restriccions sobre el capital bancari s'imposen a tot el país. El govern grec, amb la recomanació del vot negatiu en el referèndum sobre l'acceptació de les condicions de la troica, encara una situació d'impagament que obre un munt d'incògnites sobre el futur de l'economia grega i de la continuïtat del país a l'eurozona.

—Què són els controls de capital?

En els casos de greu crisi financera, els controls de capital s'apliquen com un mal necessari. El govern pot utilitzar-los per a ordenar als bancs que imposin límits estrictes a la retirada diària de diners i a les transferències bancàries. La retirada massiva de diners pot posar en perill els bancs i la seva solvència, i els pot acabar conduint a la fallida. I això pot fer que l'economia del país quedi privada de liquiditat i no pugui funcionar. Els controls de capital ja es van aplicar en la crisi de la dècada dels noranta a Malàisia i a Tailàndia; a Argentina el 2001; a Islàndia, el 2008 i a Xipre el 20013. En tots els casos, per a evitar el pànic bancari i la sortida de capital del país.


—Quina és la situació ara a Grècia?

Manifestació multitudinària a Atenes pel 'no' en el referèndum

Els concentrats clamen contra la 'troica' i l'austeritat imposada al seu país.

 

ARA / AGÈNCIES Barcelona / Atenes Actualitzada el 29/06/2015 20:24

La plaça Syntagma d'Atenes, plena de manifestats. REUTERS

 

Milers de persones es manifesten aquest dilluns a la nit a Grècia, en una convocatòria per demanar el no en el referèndum convocat pel govern d' Alexis Tsipras per a diumenge que ve sobre l'acord entre el país grec i els creditors.

Les pancartes i les banderes gregues amb el no són les protagonistes d'aquesta protesta contra les imposicions de la 'troica' i l' austeritat que han enfonsat el país.

Les primeres estimacions xifren la participació en 20.000 persones que s'han concentrat en un ambient festiu per dir "prou" a cinc anys de retallades.

Avui, primer dia de 'corralito'

L'Ibex 35 perd 11.500 punts després del 24-M

Els analistes avisen que la negativa de Grècia de pagar el deute amb l'FMI també impacta en el selectiu espanyol.

Per Redacció a Barcelona

25/05/2015 10:10hores

Els resultats electorals del 24-M i Grècia impacten en l'Ibex 35, que ha obert la sessió d'aquest dilluns en vermell

L'Ibex 35 ha obert en vermell aquest dilluns, una sessió que se segueix amb lupa. La irrupció de les candidatures vinculades amb Podem a les dues grans ciutats d'Espanya, Madrid i Barcelona (especialment amb el triomf d'Ada Colau a la capital catalana per davant de CiU) i els canvis de govern que s'acosten a  la resta del país, van posar nerviosos els analistes.

El selectiu espanyol ha baixat fins a l'1,34% en l'arrencada de la jornada i ha perdu 11.500 punts. Les empreses més perjudicades són Endesa, que ha baixat un 2,07%, i Mapfre, la reculada del qual s'ha quedat en l'1,98%. Arcelormittal és l'única de tot el selectiu que cotitza a l'alça a aquesta hora, amb un avanç de l'1,33%, i Jazztel repeteix preu.

Els mercats europeus oberts, en vermell

La UE investiga si Espanya va donar ajuts d'Estat a la banca, segons el 'Financial Times'

Brussel·les recopila informació sobre l'ús de crèdits fiscals per inflar la solvència d'entitats, un fet que també s'hauria produït a Grècia, Portugal i Itàlia.

ARA Barcelona | Actualitzada el 07/04/2015 12:00

Brussel·les investiga els avals a la banc del sud d'Europa. EFE / PATRICK SEEGER / EFE

 

La UE està recopilant informació i podria acabar obrint una investigació sobre  l'ús dels crèdits fiscals per part de la banca espanyola com una via d'aval il·legal per incrementar la seva solvència, segons ha avançat el 'Financial Times'. Brussel·les estudia també informació de Grècia, Itàlia i Portugal per les mateixes pràctiques.

Segons el diari, l'ús d'aquests crèdits fiscals per part de la banca del sud d'Europa suposaria un aval il·legal a bancs que han acumulat actius considerats "de baixa qualitat" a la resta de l'eurozona i podria ser l'origen d'una investigació.

Tots quatre estats tenen desenes de milers de milions d'euros en actius fiscals diferits (DTA) –pèrdues dels bancs que es dedueixen dels seus impostos i que estan avalades per l'Estat–, segons les dades del BCE de l'any passat recollides pel 'FT'.

Enllaç noticia :

http://www.ara.cat/economia/UE-investiga-Espanya-illegalment-FT_0_1334866615.html 

Espanya, exclosa de la minicimera internacional sobre Grècia

19/03/2015

ECONOMIA

Rajoy mira de treure-hi transcendència i diu que no se sent molest perquè no l'hagin convidat.

Xavier Lladó

Rajoy amb la comitiva, avui a Brussel·les

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit que "no" se sent molest per la minicimera sobre Grècia que se celebra aquest dijous en format reduït en els marges del Consell europeu, i de la qual Espanya ha estat exclosa.

A la trobada, en canvi, hi són presents els líders d'Alemanya, França, Grècia i els dirigents de les institucions europees.

El parlament alemany ratifica l'ampliació del rescat de Grècia

Schaeuble diu que no permetrà al govern de Tsipras "fer xantatge" als seus socis.

ARA / REUTERS Berlín | Actualitzada el 27/02/2015 11:51

Angela Merkel i el ministre de Finances Wolfgang Shaeuble. BERND VON JUTRCZENKA/ EFE

 

El parlament alemany ha donat llum verd a l'ampliació del rescat de Grècia, en virtut de l'acord de l'Eurogrup del 20 de febrer. Fins a 542 diputats, inclosos els del partit conservador d'Angela Merkel i els seus socis de govern socialdemòcrates, han aprovat l'acord. El parlament alemany té 631 escons i el resultat és el més ampli per a un programa de rescat que s'ha votat a Berlín.

El ministre de Finances, Wolfgang Schaeuble, ha defensat durant la sessió la pròrroga del rescat, assegurant que va ser una decisió difícil i que no permetrà al govern de Tsipras "fer xantatge" als seus socis europeus. 

L'Eurogrup accepta prorrogar el rescat de Grècia

Els ministres de finances de la zona euro accepten el pla de reformes del govern d'Alexis Tsipras per ampliar els crèdits a Atenes fins el juny. L'FMI i el BCE demanen al país hel·lè més concreció.

ARA/LAIA FORÈS Barcelona/Brussel·les | Actualitzada el 24/02/2015 15:22

Iannis Varufakis divendres a l’Eurogrup. / REUTERS

 

Els ministres de finances dels països de l'Euro han acceptat ampliar els crèdits a Grècia fins el juny, després de validar el pla de reformes que ha presentat aquest dimarts al matí el govern d'Alexis Tsipras. La decisió s'ha pres per videoconferència com a conclusió de les intenses negociacions dels últims dies. Tant la Comissió Europea com el govern alemany s'havien mostrat ja favorables a l'acord, que permetrà a Atenes continuar rebent crèdits fins el juny, mentre negocia amb les institucions de la 'troica' (Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Comissió Europea) un nou programa d'ajuda al país que garanteixi la sostenibilitat del deute.

Alemanya i Grècia tanquen un principi d'acord pel rescat

Berlín pacta amb Atenes una pròrroga de quatre mesos i convida el govern hel·lè a concretar els seus compromisos. Hi haurà un tercer programa d'ajuda

LAIA FORÈS Brussel·les | Actualitzada el 20/02/2015 19:07

El ministre de Finances grec, Ianis Varufakis, intentarà arribar a un acord sobre l'extensió del rescat. / SIMELA PANTZARTZI / EFE

Després de setmanes de desavinences, Atenes i Berlín han fet un pas endavant per acordar una solució al rescat grec. La pressió del govern alemany ha acabat amb un principi d'acord per allargar el programa de rescat quatre mesos –enlloc dels sis que havia demanat Grècia– i la sol·licitud d'un tercer rescat. Segons fonts comunitàries, ara queda que la resta de socis de l'euro donin el seu vistiplau al text pactat entre Alemanya i Grècia. 

Segons l'acord d'aquest divendres, que encara ha de confirmar l'Eurogrup, el govern hel·lè haurà de presentar la setmana que ve una nova proposta amb mesures més concretes, però la negociació de les condicions per a la nova ajuda no es farà fins als propers mesos. Segons les mateixes fonts, no es preveu que la setmana que ve hi hagi més reunions de l'Eurogrup. Els detalls s'acabaran de pactar a nivell tècnic. 

Alemanya refusa la proposta de Grècia i vol més concessions

Dijous  19.02.2015  14:01

El govern de Tsipras demanava una pròrroga de sis mesos del rescat.

El govern alemany ha refusat la sol·licitud de Grècia de prorrogar sis mesos el programa d'assistència financera concedit per la UE. Alemanya exigeix més concessions i considera que la proposta del govern d'Alexis Tsipras és insuficient perquè no ofereix cap 'solució substancial' al problema. 

El govern grec havia enviat avui a l'Eurogrup una petició de pròrroga de sis mesos del rescat, atès que el programa d'assistència financer concedit per la Unió Europea expira el 28 de febrer. Segons Grècia, demanava questa ampliació de sis mesos per tal de poder negociar les condicions d'un hipotètic tercer rescat. El calendari jugava clarament en contra seu.

Grècia demana una pròrroga de sis mesos del rescat

Dijous  19.02.2015  10:49

L'Eurogrup estudia avui si concedeix la pròrroga · No es coneixen les condicions proposades per Atenes.

El govern grec ha enviat a l'Eurogrup una petició de pròrroga de sis mesos del rescat. El programa d'assistència financer concedit per la Unió Europea expira el 28 de febrer. 'Hem rebut la petició grega d'allargar sis mesos el rescat', ha dit el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem. L'Eurogrup no ha explicat les condicions que demana Atenes per l'ampliació del préstec.

El grup de treball de l'Eurogrup examinarà la petició avui. Si la pròrroga és acceptada pels estats membres, pot ser ratificada demà pels ministres d'Economia de l'eurozona.

Alexis Tsipras: 'He vist Rajoy nerviós'

Divendres  13.02.2015  08:30

El primer ministre grec s'avé a negociar amb la troica sobre el rescat de Grècia

El primer ministre grec, Alexis Tsipras

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha assegurat aquest dijous que ha vist al president espanyol, Mariano Rajoy 'nerviós' a la reunió de caps d'estat i de govern de Brussel·les, la primera en què ha participat el líder de Syriza. Tsipras ha assegurat que Rajoy 's'equivoca' amb la seva actitud respecte a Grècia, i li ha recomanat que no 'externalitzi els seus problemes domèstics', en una referència clara a l'ascens de Podem. Rajoy i Tsipras no s'han saludat a la reunió de Brussel·les, i el president espanyol ha evitat valorar al final de la cimera quina impressió ha tingut del nou dirigent grec. 'No jutjo les persones', ha dit.

'Rajoy ha estat nerviós durant la cimera, sobretot per Grècia. Crec que no té raó', ha dit el primer ministre grec en una roda de premsa a Brussel·les amb tota la premsa internacional. Segons Alexis Tsipras, el president espanyol 's'equivoca' a l'expressar a l'estranger 'els problemes' que té a casa. 'Els problemes d'Espanya han de resoldre's a Espanya, amb la implementació de polítiques que han d'acceptar tots els espanyols', ha dit el líder de Syriza.