Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espanya. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 d’octubre del 2019

L’escandalós vídeo on es veu la policia espanyola ajudant Tejero a entrar al funeral de Franco



MÓN - ESPANYA






Ningú que no estés acreditat tenia permís per a fer-ho














Per: Redacció

24.10.2019  13:09




La policia espanyola que custodia el cementiri de Mingorrubio, on han de ser enterrades les restes del dictador Francisco Franco un cop exhumades del Valle de los Caídos, ha permès que l’ex-tinent colpista de la Guàrdia Civil Antonio Tejero traspassés el cordó policíac per a poder ser present al funeral, que oficiarà el seu fill. Ningú que no estigués acreditat tenia permís per a fer-ho. Els qui participaven en la concentració franquista a l’entrada del cementiri l’han aplaudit i han cridat a favor del colpista.



L’instant ha estat enregistrat en vídeo i s’hi pot copsar com la policia espanyola aparta periodistes que sí estaveb acreditats i intentaven preguntar a Tejero.


Veure video : 

Permeten simbologia franquista i crits de ‘viva Franco’ en la sortida del fèretre del dictador



MÓN - ESPANYA






El govern espanyol exhuma el cadàver de Franco del Valle de los Caídos quaranta-quatre anys després de la seva mort 














Per: Redacció

24.10.2019  10:28




Després de quaranta-quatre anys, el govern espanyol ha exhumat el cadàver de Francisco Franco del Valle de los Caídos



El fèretre del dictador, cobert amb el pendó de Borgonya, l’escut de la família Franco, ha sortit de la basílica sobre les espatlles dels seus familiars. 



En tot moment, la ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado, ha observat l’escena. El prior del Valle ha beneït el fèretre quan ha estat col·locat dins del cotxe fúnebre. Els familiars han cridat ‘visca Espanya‘ i ‘visca Franco‘.





Vegeu imatges de la sortida.

dimarts, 22 d’octubre del 2019

Brussel·les exigeix a Espanya que ajusti el pressupost



UNIÓ EUROPEA






La Comissió Europea adverteix el govern espanyol que els comptes poden incomplir el dèficit establert







per NacióDigital, 22 d'octubre de 2019 a les 10:31






Les ministres Isabel Celaá, Nadia Calviño i María Jesús Montero | ACN







La Comissió Europea ha enviat aquest dimarts una carta al govern espanyol en la qual adverteix que l'esborrany pressupostari enviat a les autoritats comunitàries la setmana passada corre el risc d'incomplir les regles fiscals europees i, per tant, demana un pla "actualitzat" tan aviat com sigui possible.




 


La missiva -signada pel vicepresident econòmic, Valdis Dombrovskis, i el comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, i enviada a la ministra d'Economia, Nadia Calviño- reconeix, però, que l'esborrany és una pròrroga de l'anterior degut "a la naturalesa en funcions" de l'executiu de Pedro Sánchez.





Més informació en uns minuts. 







ENLLAÇ NOTÍCIA :


https://www.naciodigital.cat/noticia/189615/brusselles/exigeix/espanya/ajusti/pressupost


El Consell d'Europa exigeix a Espanya investigar "l'ús excessiu de la força" per part de la policia



LA SENTÈNCIA






El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 22 d'octubre de 2019


















La comissària de Drets Humans del Consell d'Europa (Cd'E), Dunja Mijatovic, ha exigit aquest dilluns a Espanya que investigui "l'ús excessiu de la força" per part de la policia en el marc de les protestes de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes catalans.



Mijatovic ha mostrat en un comunicat la preocupació pels "nombrosos informes" d'atacs contra periodistes que cobrien les manifestacions a Catalunya la setmana passada. En concret, ha recollit 37 queixes, diverses per actuacions policials malgrat que els professionals de la informació anaven correctament identificats. Una de les queixes recull la detenció del fotoperiodista Albert Garcia.



Mijatovic recorda que, en un context com aquest, "assegurar el respecte ple per la llibertat d'expressió, que inclou el dret a rebre i distribuir informació, és clau". Per això crida a les

divendres, 18 d’octubre del 2019

Última hora : Toc d'atenció de la Comissió Europea a Espanya per la persecució del Tsunami Democràtic



LA SENTÈNCIA






El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 18 d'octubre de 2019


















La Comissió Europea ha instat les autoritats espanyoles a "trobar l'equilibri" entre "garantir la llibertat d'expressió i el manteniment de l'ordre públic i la seguretat" després que l'Audiència Nacional hagi ordenat el tancament dels webs del Tsunami Democràtic.



Preguntat sobre aquesta qüestió, un portaveu de l'executiu europeu ha avisat les autoritats espanyoles que el manteniment de l'ordre públic ha de ser compatible amb "garantir" la llibertat d'expressió.



El jutge ha emès l'ordre a la Guàrdia Civil, que ha identificat les pàgines i ha donat l'ordre perquè els servidors que estan donant suport a aquests webs deixin de fer-ho.



Seguirà ampliació









ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/comissio-europea-tsunami-democratic_432110_102.html 


 

dilluns, 14 d’octubre del 2019

La Comissió Internacional de Juristes denuncia Espanya: ‘La condemna als líders catalans vulnera els drets humans’



PAÍS - PRINCIPAT






Aquestes condemnes representen una greu interferència en l’exercici de la llibertat d’expressió, associació i assemblea', afirma l'associació de juristes 
















Per: Redacció

14.10.2019  13:10




La Comissió Internacional de Juristes (CIJ), amb seu a Ginebra, ha emès un comunicat en què afirma que la condemna imposada als líders independentistes catalans ‘per una àmplia definició del delicte de sedició, restringeix excessivament i il·legalment els drets de llibertat d’expressió, assemblea i associació.’



Espanya no s’atreveix a condemnar per rebel·lió però imposa penes enormes, fins a 13 anys de presó, per sedició



‘Aquestes condemnes representen una greu interferència en l’exercici de la llibertat d’expressió, associació i assemblea dels líders catalans. El recurs a la llei de sedició per

dimecres, 2 d’octubre del 2019

El Consell d’Europa investiga com Espanya i Turquia utilitzen la justícia contra els polítics catalans i kurds



PAÍS - PRINCIPAT






El relator responsable de l'informe sobre la persecució política demana d'enviar una missió d'investigació a l'estat espanyol














Per: Redacció

02.10.2019  11:09




El Consell d’Europa ha començat una investigació per a esbrinar com Espanya i Turquia utilitzen la justícia contra els polítics catalans i kurds, respectivament. El Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha aprovat un primer document de treball que significa el començament d’un procediment que pot acabar essent votat a l’Assemblea del Consell d’Europa. A començament d’any una vintena de membres de l’Assemblea, de diversos països i grups parlamentaris, des dels socialistes al grup popular passant pels liberals i els verds, van expressar la preocupació ‘pel creixent nombre de polítics nacionals, regionals i locals processats per les declaracions efectuades en l’exercici del seu mandat, en particular a Espanya i a Turquia’. I amb aquest informe, aprovat ahir, ja s’ha posat el fonament de la investigació, que implicarà l’enviament d’una missió investigadora tant a l’estat espanyol com a Turquia.



El relator d’aquest primer document de treball, el letó socialista Boris Cilevics, fa un recull de casos que a Turquia i a Espanya han significat vulneracions de drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió, del discurs polític dissident i que qüestioni el poder i l’status quo. I, en el cas de la persecució política contra els independentistes catalans, fa en primer lloc un esment dels represaliats, el govern, el president, la presidenta del parlament i membres de la mesa, desenes d’alts càrrecs del govern i uns set-cents batlles. I tot seguit detalla els fets de la tardor del 2017, marcats per la repressió policíaca de l’1-O i per la repressió judicial dels impulsors del referèndum. Cilevics qüestiona l’acusació de

dijous, 26 de setembre del 2019

Última hora : La Fiscalia demana presó incondicional pels set detinguts




Els acusa de terrorisme, estralls i tinença d'explosius








En Jordi Ros en sortir detingut al carrer Romeu









per Quico Sallés 

Audiència Nacional.







La Fiscalia de l'Audiència Nacional en el cas de l'Operació Judes contra els CDR del passat dilluns ha demanat presó provisional pels set detinguts que han passat aquest matí per les mans del Jutge Instructor Manuel García Castellón. Fonts de les defenses han avançat que en acabar l'interrogatori el ministeri públic ha demanat la presó incondicional com a mesura provisional. El Fiscal Miguel Ángel Carballo els ha acusat no només de terrorisme, sinó d'estralls i tinença d'explosius. El delicte de rebel·lió ha desaparegut.



El jutge instructor, titular del Jutjat Central número 6, ha de resoldre al llarg de la tarda a través d'una interlocutòria en què hauria de delimitar els delictes objecte del sumari i escatir els indicis. Segons les defenses, el Fiscal ha actuat com si no hi hagués un demà. Els cinc defensats per Alerta Solidària no han declarat res davant el Jutge en ser una causa secreta. De fet, aquests lletrats asseguren que no han tingut cap connexió amb els dos advocats d'ofici que defensaven els dos detinguts que haurien declarat a la Guàrdia Civil que tenien material inflamable.



 
Els interrogatoris han començat a les onze del matí i han acabat just a tocar a les tres de la tarda. Un cop celebrats els interrogatoris i la vista en què les parts han demanat mesures cautelars. Els lletrats han abandonat la seu de l'Audiència a l'espera de la resolució.




Més informació en breu













dimecres, 25 de setembre del 2019

Ministres torturadors i jutges prevaricadors: els indults més escandalosos del govern espanyol



MÓN - ESPANYA






El PP i Ciutadans volen convèncer el PSOE de prohibir l'indult als independentistes catalans que siguin condemnats














Per: Redacció

07.02.2018  22:00




El PP vol prohibir els indults als condemnats per rebel·lió i sedició, que són els delictes de què són acusats els dirigents polítics independentistes catalans. Ciutadans ja li ha donat suport i el PSOE ha dit que s’ho pensaria. Com ho volen justificar? Segons el ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, és ‘una demanda social’ i, doncs, cal incloure aquests delictes en la llista d’excepcions –al costat de l’homicidi dolós, terrorisme, genocidi, delictes contra la monarquia, tràfic de persones, finançament il·legal de partits i corrupció de càrrecs electes. Catalá ha afegit que, d’indults, el govern espanyol en concedeix pocs. Però, fent un repàs històric, resulta que no són pas tan pocs, i en alguns casos han estat escandalosos.



En efecte, el PP vol prohibir l’indult pels presos polítics catalans preveient ja que seran condemnats per rebel·lió o sedició. En canvi, el govern presidit per José María Aznar va arribar a indultar condemnats que havien estat considerats responsables d’accions de terrorisme d’estat (tot i que aquest concepte no és tipificat com a delicte), jutges que van prevaricar i policies condemnats per tortures.



Rafael Vera i José Barrionuevo, condemnats pels GAL

El PSOE se salta la normativa de l'ONU de no utilitzar el logo de l'agenda 2030



AGENDA 2030






El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 25 de setembre de 2019


















L'ONU ha prohibit l'ús del logotip de l'anomenada agenda 2030 que ha fet servir el PSOE en els darrers dies. Segons ha pogut saber el digital Vozpopuli, hi ha una guia editada per les Nacions Unides que no permet que organitzacions i entitats facin servir el cercle multicolor que identifica els objectius de desenvolupament sostenible.





  






La setmana passada, el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i les xarxes socials dels diferents ministerisi van canviar la foto de perfil posant una imatge emmarcada en aquest cercle de colors que denota compromís amb

dimarts, 10 de setembre del 2019

PSOE i Podem mantenen la discrepància després de reunir-se quatre hores al Congrés




El PSOE adverteix que no hi haurà noves reunions si Podem no accepta un govern monocolor








El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el líder de Podem, Pablo Iglesias











per ACN

  






La reunió de quatre hores que els equips negociadors del PSOE i de Podem han mantingut aquest dimarts al Congrés dels Diputats ha acabat sense acord i amb l’advertència per part dels socialistes que no hi haurà noves reunions –fet que abocaria a unes eleccions- en el cas que Podem no accepti un govern monocolor socialista. Ho ha avançat el secretari d’Acció Política de Podem, Pablo Echenique, i ho ha confirmat després la portaveu del PSOE, Adriana Lastra. Sánchez ha fet arribar a Podem que no acceptarà tampoc l’encàrrec del rei Felip VI de sotmetre’s a la investidura si no té suports garantits. Podem, per la seva banda, descarta donar els suports a Sánchez si no hi ha un acord perquè –segons Echenique- això generaria “inestabilitat”. Lastra ha assegurat que “avui per avui” el PSOE “no veu una sortida a aquesta situació”.



Les dues parts han intercanviat retrets a la sortida de la reunió, on s’han acusat mútuament de no moure’s de les seves posicions. Lastra ha emplaçat a Podem a “reflexionar sobre què farà en els pròxims dies”, mentre que Echenique ha qualificat “d’error” que el PSOE vinculi qualsevol acord a “un govern monocolor”. Segons Echenique “la conclusió de la

dilluns, 2 de setembre del 2019

Aguirre i Cifuentes, imputades en la trama Púnica per finançament irregular del PP



CORRUPCIÓ






Esperanza Aguirre | ACN







per redacció








L'Audiència Nacional espanyola ha imputat les expresidentes madrilenyes Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes dins la trama de la Púnica, pel finançament irregular del PP madrileny. És una decisió del jutge Manuel Garcia Castellón, que instrueix el cas.



Els delictes pels quals se les investigarà són tràfic d'influències, prevaricació, falsedat de comptes i un delicte electoral.



Cifuentes declararà l'1 d'octubre; Aguirre, el 18, però també hi ha altres càrrecs del govern madrileny que hauran de passar a declarar. S'investiga si el PP madrileny es va finançar de manera il·legal amb donacions de l'empresa de telecomunicacions Indra, i fins a quin punt les dues expresidentes n'eren responsables.













diumenge, 11 d’agost del 2019

Les set intromissions polítiques de Felipe VI que deixen la constitució espanyola en lletra morta



MÓN - ESPANYA






Les últimes declaracions sobre el procés d'investidura de Pedro Sánchez fan créixer un historial d'intervencions allunyades del paper simbòlic que li reserva el text constitucional















Per: Redacció

10.08.2019  21:50




Des de la seva proclamació com a rei d’Espanya, ara fa cinc anys, Felipe VI ha destacat per ser un monarca que aprofita els seus discursos i actes per fer política. Les rondes de consultes amb els partits per a les investidures que ha hagut d’afrontar a causa de la inestabilitat de la política espanyola i la repressió contra l’independentisme han estat els dos grans àmbits en què el rei espanyol ha sobrepassat les facultats que li atorga la constitució espanyola i ha fet política, deixant les seves atribucions simbòliques en lletra morta.



Les declaracions sobre la repetició electoral

 

Fa uns dies, Felipe VI va fer una crida als partits polítics a evitar de repetir les eleccions espanyoles, després de la investidura fallida de Pedro Sánchez. La premsa espanyola va publicar que el rei no avalaria cap candidat que no tingués garantida una majoria suficient per a la investidura. Tanmateix, aquesta facultat no li correspon pas, sinó que, segons la constitució espanyola, correspon a la presidència del congrés, en aquest cas, Meritxell Batet. L’única cosa que ha de fer el rei espanyol és l’acte formal d’encarregar al candidat designat que se sotmeti a la investidura i formi govern.



La proposta de Rajoy com a candidat

dimecres, 24 de juliol del 2019

[Vídeo] La càmera enganxa Sánchez donant la raó a Rivera en aplicar un nou 155 a Catalunya



155






Rivera escup odi contra el Principat en el seu discurs al Congreso








Gerard Sesé 22/07/2019






El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Congreso







El líder del PSOE i candidat a la investidura, Pedro Sánchez, ha estat caçat per les càmeres que emeten en directe el ple del Congreso donant la raó amb el cap a Alberto Carlos Rivera mentre feia el seu discurs carregat d’aversió i ràbia.



El líder de Ciudadanos ha vomitat odi contra Catalunya amb un discurs ultra que s’aproxima a Vox. En una arenga d’espanyolitat i havent-se de justificar que és català, Rivera ha assegurat que s’ha d’aplicar el 155 a Catalunya. Mentre el seu grup parlamentari aplaudia s’ha pogut veure el candidat a la presidència assentint amb el cap i fent que ‘sí’ amb fermesa.





Aquí el moment:

Les negociacions continuen però l'última oferta del PSOE no convenç Podemos



INVESTIDURA






Nicolas Tomás
Madrid. Dimecres, 24 de juliol de 2019


















No s'aixequen de la taula, però, ara per ara, les negociacions a contrarellotge entre el PSOE i Unidas Podemos no estan produint gaires “avenços”. La nova oferta socialista no acaba de convèncer. Així ho alerten des de l’entorn de Pablo Iglesias a 24 hores de la segona votació d’investidura de Pedro Sánchez. Els caps dels equips negociadors, Carmen Calvo i Pablo Echenique, porten reunits tot el matí d’aquest dimecres per tractar de salvar el govern de coalició abans que expiri el termini. Però en aquests moments demanen “prudència” perquè ni de bon tros està lligat.



“Cal ser prudents i no aixecar les expecatives”, avisen fonts d’Unidas Podemos, que ho justifiquen en el fet que “no està havent-hi amb prou feines avenços en les propostes que fa el PSOE”. Malgrat tot, cap de les dues formacions no s’aixeca de la taula de negociacions perquè saben que el rellotge prem. El PSOE va decidir, després de la votació fallida d'aquest dimarts, prendre la iniciativa i fer una nova oferta als seus potencials socis. Però aquesta no els ha acabat de satisfer.



Després que la primera votació naufragués, Pedro Sánchez va reunir-se amb el seu nucli dur, com Carmen Calvo i José Luis Ábalos, al Congrés dels Diputats, on van acordar moure fitxa i fer

dilluns, 22 de juliol del 2019

Vuit empreses de l'Íbex 35 van finançar una campanya contra el procés a petició de Rajoy



PROCÉS CATALÀ







El Real Instituto Elcano va organitzar un cicle de conferències per grans ciutats d'arreu del món per desmuntar el relat independentista a finals de l'any 2017







per NacióDigital, 22 de juliol de 2019 a les 08:53






Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu | ACN







Vuit de les principals empreses espanyoles agrupades en l'Íbex 35 van finançar una campanya contra el procés a petició del govern de Mariano Rajoy. Tal com informa El Confidencial, l'octubre del 2017, mentre al Parlament s'estava a punt de proclamar la independència de Catalunya, la secretària d'Estat de Comunicació, Carmen Martínez de Castro, va convocar una reunió amb alts directius del Banc Santander, el BBVA, Caixabank, Telefónica, Repsol, Iberdrola, El Corte Inglés i Inditex. 




 


Martínez de Castro, mà dreta de Rajoy, els va demanar que contribuïssin a neutralitzar la campanya mediàtica de la Generalitat en una operació que s'estructuraria a través del Real Institut Elcano, que té com a president d'honor Felip VI. Es va acordar que la campanya s'executaria a través d'aquesta institució (les empreses en qüestió formen part del seu patronat) per evitar que semblés que s'estava finançant una acció governamental. 





Sempre segons El Confidencial, aquestes empreses van donar "un pressupost espacial" per

divendres, 12 de juliol del 2019

El Suprem prova una maniobra per a apartar Boye de la defensa dels exiliats



MÓN - ESPANYA






El tribunal ha demanat al Col·legi d'Advocats de Madrid que estudiï si cal sancionar l'advocat de Puigdemont i dels consellers exiliats per mala fe processal 














Per: Roger Graells Font

11.07.2019  21:50




El Tribunal Suprem espanyol maniobra per apartar l’advocat Gonzalo Boye de la defensa dels exiliats. Dimarts, la sala tercera va multar Carles Puigdemont, Toni Comín i la coalició Lliures per Europa amb 3.000 euros per ‘mala fe processal i temeritat’ per un recurs que havien presentat contra la Junta Electoral espanyola.



En el punt cinquè de la interlocutòria, la sala tercera demanava que es traslladés la resolució al Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM), del qual Boye és membre. A més, citava l’apartat quart de l’article 247 de la llei d’enjudiciament civil, que preveu que si un tribunal considera que un professional –advocat– ha actuat de mala fe, es traslladi el cas als col·legis professionals per si ‘procedís la imposició d’alguna sanció disciplinària’.



El Suprem no pot actuar contra Boye, però obre la porta perquè el Col·legi d’Advocats de Madrid sí que ho faci. I en què pot consistir una possible sanció? Hi ha diversos rangs. Des d’una amonestació privada o pública fins a la suspensió de l’exercici professional durant dos anys i l’expulsió del col·legi.



Quan va publicar-se la interlocutòria, l’advocat va fer un piulet críptic: ‘A Espanya, com a

Els col·legis d'advocats de l'Estat reclamen una reforma profunda de la justícia



JUSTÍCIA 






El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 12 de juliol de 2019










 




Els 83 col·legis d'advocats de l'Estat han presentat aquest divendres les demandes que faran arribar al pròxim ministre de Justícia. Es tracta de 10 punts que, reunits al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), els degans dels diferents col·legis han defensat que són necessàries per tenir una "justícia digna".



En el document "15 propostes per a una justícia digna", els col·legis d'advocats reclamen un nou pacte d'estat per la justícia fet des del "consens" per actualitzar el que es va fer el 2001, que consideren que no ha complert els objectius. Segons apunten, cal una "reforma profunda" de la justícia a l'Estat, i reivindiquen més recursos i que l'advocacia participi en totes les decisions que l'afecten.



El text signat per tots els col·legis d'advocats de l'Estat demana que l'oficina judicial es reorganitzi en una nova estructura territorial que garanteixi la proximitat i

dimarts, 9 de juliol del 2019

Sánchez i Iglesias no acosten posicions a dues setmanes de la investidura



ESPANYA









Podemos i el PSOE intercanvien retrets i s’acusen de pretendre imposar els seus plantejaments








Els líders del PSOE i de Podem, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias | ACN







per ACN  






La reunió que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el líder de Podemos, Pablo Iglesias, han mantingut aquest dimarts al Congrés dels Diputats ha acabat sense acord, segons han informat les dues formacions, que han intercanviar retrets i s’han acusat mútuament de pretendre imposar les seves posicions. La trobada ha durat una hora i tres quarts i és la cinquena que han mantingut en les últimes setmanes. Segons Podemos, Sánchez ha transmès a Iglesias que portarà l’Estat a unes noves eleccions si no disposa dels suports necessaris per a la investidura al mes de juliol. La portaveu del PSOE, Adriana Lastra, ho ha negat rotundament, ha acusat Podemos de no donar resposta a les seves propostes en matèria programàtica, i ha advertit que els votants d’esquerres no entendrien un no-acord. Tot plegat a dues setmanes de la data fixada per la debat d’investidura, el 22 de juliol.



La trobada ha estat infructuosa malgrat que Sánchez s’hi ha presentat amb un document de 38 pàgines que segons el PSOE havia de fer possible l’encaix programàtic entre les dues formacions. Un document que és l’eix del discurs que Sánchez desplegarà el dia 22 a l’Hemicicle i que no menciona en cap ocasió la qüestió catalana. L’escull continua essent el mateix que en les últimes setmanes: la demanda de Podemos de

divendres, 5 de juliol del 2019

Borrell obre un nou conflicte diplomàtic amb el Regne Unit pel petrolier interceptat a Gibraltar



MÓN - ESPANYA






L'estat espanyol no reconeix les aigües al voltant del penyal com a britàniques 




 










Per: Redacció

05.07.2019  17:46




El ministre d’Afers estrangers espanyol, Josep Borrell, ha afirmat que té previst presentar una denúncia formal contra el Regne Unit, per la confiscació d’un petrolier iranià que tenia intenció de portar petroli a Síria.



El conflicte sorgeix pel fet que l’estat espanyol considera que el mar que hi ha al voltant de Gibraltar formen part de les seves aigües internacionals, mentre que els britànics consideren que són seves. En el tractat d’Utrecht no s’especificava si en la cessió s’incloïen les aigües que teòricament li pertocarien als britànics per proximitat o només era el penyal.



El Regne Unit afirmen que les autoritats britàniques van informar Espanya que el vaixell estava a punt de ser detingut per Royal Marines i que tota l’operació va ser vigilada per