La consellera d'Ensenyament demana al partit d'Albert Rivera que "facin política i no ideologia".
per ACN
24/08/2016
La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz | ACN
La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha assegurat aquest dimecres que el trilingüisme és un model "superat i caduc" perquè parla de percentatges.
En una entrevista a RAC1, la titular d'Ensenyament ha respost així a la
proposta batejada com a 'paquet català' que Ciutadans ha posat damunt
la taula per negociar la investidura de Mariano Rajoy i que inclou la
implantació del trilingüisme a l'escola catalana en substitució de la
immersió lingüística. Meritxell Ruiz ha admès que és "molt preocupant"
que Ciutadans "torni a fer un debat ideològic d'un tema que és
pedagògic" i els ha demanat que "deixin la llengua en pau".
Ruiz ha assegurat que la Llei d'Educació Catalana (LEC) serà la
resposta que s'aplicarà en cas que es
El 18 de setembre a Berlín hi ha eleccions locals i hi poden participar els ciutadans de la UE empadronats.
18.08.2016 22:38
El 18 de setembre a Berlín hi ha eleccions locals a les quals poden
votar tots els ciutadans de la UE que hi són empadronats. Per aquest
motiu, el partit socialista Die Linke fa propaganda en català per
arribar als catalanoparlants que viuen a la capital germànica.
Les seves
propostes electorals en català es poden trobar en una de les seves pàgines web i també al Facebook.
De Linke vol mobilitzar el votants europeus que viuen a Berlín. A la
seva pàgina expliquen que molt
Les tropes de Roger de Flor van destruir un exèrcit turc molt superior, el 15 d'agost de 1304, al crit, de "desperta ferro".
per Salvador Cot
15/08/2016
Roger de Flor i els almogàvers són rebuts per l'emperador de Bizanci a Constantinoble | Viquipèdia
"...e los almugauers cridauen: desperta ferres! desperta! E
tantost lo magaduch ab la caualleria van ferir els homens a cauall, e en
Rochafort e l'almugaueria els homens a peu", explica Ramon Muntaner en la seva Crònica de la Companyia Catalana d'Orient. Era el 15 d'agost de 1304 ("batalla arrengada a alba del dia, que fo lo jorn de madona sancta Maria d'agost") a
Kibistra, prop de les muntanyes del Taure, a la península d'Anatòlia.
En aquell moment, els almogàvers anaven a la guerra contra els turcs al
servei de l'emperador bizantí, Andrònic II Paleòleg, el mateix que l'any
següent ordenaria l'assassinat de Roger de Flor a traïció.
Però en aquell moment, el dubte dels 5.000 almogàvers d'infanteria i
els 1.700 de cavalleria era si anar al xoc contra una força de 20.000
turcs a peu reforçats per 10.000 més a cavall. La companyia catalana, a
més, estava lluny de les seves línies d'aprovisionament i no havia
tingut temps de
Recreació de com serà l'Hermitage de Barcelona | Hermitage Barcelona
La seu a Barcelona de l'Hermitage de Sant Petersburg preveu començar
obres en un any i inaugurar-se el maig de 2019 en un nou edifici a la
nova bocana —al costat de l'hotel vela-, després d'una inversió estimada
de 38 milions d'euros. El projecte, d'iniciativa 100% privada, el
promou la societat Cultural Development Barcelona, la qual van fundar
els emprenedors Ujo Pallarés i el rus Valery Yaroslavskiy. La part
museogràfica la pilota el físic i museòleg Jorge Wagensberg, que va
transformar el Museu de la Ciència en el CosmoCaixa.
Pallarés i Wagensberg han presentat aquest divendres la maqueta i les
línies generals del projecte. L'Hermitage espera rebre 500.000 visitants
anuals, i l'entrada a les exposicions costarà entre 9 i 18 euros —tot i
que dos terços de les activitats seran gratis-. Ocuparà un edifici de
cinc plantes i set sales d'exposicions que es repartiran en 15.000
metres quadrats de superfície construïda. Ja s'ha signat un
Gegants de la Patum ballant sota la música de Bruce Springsteen | Aida Morales
El ball extraordinari dels Gegants de la Patum amb la música de Bruce
Springsteen ha estat un èxit absolut. Lluny de les xiulades i les
crítiques que amenaçaven durant els últims dies, els patumaires i Berga
han reaccionat de la millor manera possible. Durant el salt de Gegants,
que s'ha realitzat després d'un espectacular muntatge audiovisual,
tothom ha saltat amb la comparsa i ha ballat a l'uníson. A l'acabar,
centenars d'aplaudiments i eufòria desbordada.
Així ha estat l'acte gros d'aniversari dels Gegants de la Patum. Un acte
que ha omplert la plaça de Sant Pere com poques vegades s'ha vist, i
que ha obligat l'Ajuntament de Berga a tancar els accessos en un moment
puntual, i a demanar diverses vegades la col·laboració dels patumaires
per evitar
El Camp Nou s'omple amb les 65.000 persones en el concert 'The River Tour' de Springsteen.
Bruce Springsteen, durant el concert a Barcelona / CÈLIA ATSET
Poc després de les sis de la tarda, quan s'obrien les portes del recinte del Camp Nou,
un tro ha esquerdat el cel per on transitava un helicòpter i ha
començat a ploure. Les previsions meteorològiques s'han complert, però
aquí tothom anava ben preparat: o amb impermeable o amb estoïcisme.
L'accés 2 és el que dóna entrada a la pista: és la cua dels fans de veritat.
Els primers, des d'ahir que fan cua. Els han numerat com si fossin un
ramat i els 1.200 primers tindran accés a la zona més pròxima a
l'escenari. Però n'hi ha molts més centenars que fan cua: a partir de
cert punt s'han inventat la numeració, per seguir cert ordre. M'ho
explica la família Ríos Ribera –pares i filles i amics–, que té
experiència en els concerts del Boss: és la divuitena cita del pare amb
el músic. Ells porten un número prop del 600 i fa 24 hores que es van
apuntar a la cua. A les onze de la nit van passar llista –van trigar una
hora–, avui a les vuit del matí i a les dotze del migdia altra vegada i
a les sis de la tarda ja van per entrar. I amb un somriure.
Públic entragat durant el concert de Bruce Springsteen a Barcelona / CÈLIA ATSET
La samarreta de Springsteen, en especial de gires anteriors, és
l'uniforme del dia. Demostra la solera de l'espectador. A les paradetes
oficials constato que l'idil·li tèxtil amb el Boss té el seu preu: les
bruses valen 35 euros. Però avui també es permet la del Barça, i els
auriculars a l'orella. Hi ha públic de totes les edats, sobretot
famílies i colles d'amics que superen la quarantena. Els futbolers no
han dubtat a venir: donaven la Lliga per aconseguida. "La gent serà a Canaletes, i jo aquí. Dues alegries!",
diu un jove a les portes de l'accés 4. Al seu costat, el primer de la
fila fa dues hores que espera tot i que té entrada numerada. És el seu
tercer concert. "Si sempre és el mateix!", se'n riuen, repetint que
solen comentar-los. "Sí, per això torno", respon ell. "Que no canvii",
suplica. Per expert, un fan italià que ve d'Ancona i té entrades per a
Barcelona, Sant Sebastià, Madrid, Milà i Roma. El del Camp Nou és el 49è concert al qual assisteix: "Sóc un Bruciver",
diu, fent l'ullet als adolescents bojos per Justin Bieber. Creu que el
Bruce tocarà tot 'The river', com a la gira nord-americana. És un dels
seus discos preferits, juntament amb 'Born to run' i 'Darkness on the
edge of town', de finals dels 70.
Cues davant el Camp Nou / CÈLIA ATSET
Ja a dins, quan s'acaba el partit, les primeres files de la pista esclaten a cantar i cridar. I apareixen Springsteen i Patti Scialfa per un lateral de l'escenari.
Ell saluda de lluny. Ella s'acosta i grava el públic amb el mòbil.
Falten dues llargues hores per al concert. Els metres i metres de cua
van avançant, lentament, i la pista s'omple de mica en mica com un
formiguer. El dia s'enfosqueix i l'aire es refreda. De tant en tant el
públic coreja un "campions" o l'himne del Barça. A un quart de 10
apareix Springsteen i la E Street Band: "Hola Barcelona, hola Catalunya". Aquest any sí. L'estadi tremola. Això és una celebració.
Fans de Springsteen abans del concert / CÈLIA ATSET
Serà la banda sonora que farà ballar la comparsa dels gegants.
Fotografia: ACN.
Enguany se celebra el 150è aniversari dels gegants vells de la Patum i
el 125è dels gegants nous. Per commemorar-ho, s’han organitzat uns
quants actes especials, entre els quals es destaca la ballada que faran
el diumenge de Corpus. L’organització ha arribat a un acord amb el músic
nord-americà Bruce Springsteen, que els cedirà els
drets de la cançó ‘If I should fall behind’. Gràcies als arranjaments
del director i compositor Sergi Cuenca, els gegants faran un ball, en un
dels salts de la Patum completa a la plaça de Sant Pere, amb la música
de la cançó de Springsteen. Enguany la Patum serà del 25 al 29 de maig.
Heus ací una interpretació d’aquesta cançó per part de Springsteen:
En aquesta altra interpretació, durant la ronda de concerts amb The
Seeger Sessions Band, el 2006, ens podem fer una idea més aproximada de
com podria arribar a sonar per a la Patum, tal com ens ha fet avinent el
lector Vidal Orive Torras:
Un pastisser de Berga, decisiu El contacte amb l’entorn del cantant s’ha fet gràcies al pastisser berguedà Albert Dorna, segons que informa el diari Regió 7.
Dorna és membre del club de fans de Springsteen de l’estat espanyol.
Segons el comunicat emès pel Patronat Municipal de la Patum, des de fa
anys, uns quants membres de la comparsa dels gegants s’havien imaginat
que un dia ballarien un arranjament per a banda de ‘If I should fall
behind’ a la plaça de Sant Pere el diumenge de Corpus. Tanmateix, Dorna
no va voler explicar amb detall com s’havia gestat tot plegat.
El juliol del 2008, Dorna va ser
notícia perquè va poder ensenyar a Springsteen una rèplica seva feta amb
una peça de xocolata d’1,20 metres d’altura, aprofitant un cap de
setmana que Springsteen actuava a Barcelona. ‘Si sóc jo, de xocolata!’,
va exclamar el cantant.
Dorna, amb Springsteen i la rèplica de xocolata, el 2008.
Junqueras i els diputats de CDC voten contra la rescissió dels acords amb aquestes escoles.
Diputats de Junts pel Sí, en una votació anterior al parlament.
Hi ha tornat a haver divisions a Junts pel Sí en una votació al
parlament. Una moció del PSC, transaccionada amb Catalunya Sí que Es
Pot, ha aconseguit que el ple aprovés de rescindir els concerts amb els
centres educatius que segreguen per sexes, establint un període de
transitorietat fins al començament del curs 2017-2018 per a permetre que
s’adaptessin.
Dins Junts pel Sí, però, no hi ha hagut unanimitat de
vot: els diputats i consellers de CDC, el vicepresident Oriol Junqueras,
i independents com Lluís Llach s’han oposat a eliminar els concerts
Garanteix la continuïtat de la col·laboradora davant la petició de Ciutadans perquè se l'aparti.
El director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, i el nou director de TV3,
Jaume Peral, a la Comissió de Control a la CCMA al Parlament, el passat
de març del 2016.
El director de TV3, Jaume Peral, ha defensat aquest matí al parlament
l’actuació de TV3 respecte la intervenció d’Empar Moliner a Els Matins,
en què va cremar un fals exemplar de la constitució espanyola.
Peral ha
recordat que la cadena va emetre un comunicat on ‘lamentava’ si algú
havia pogut sentir-se
Quina llengua parlarà la Catalunya independent? Aquesta és una de les qüestions més polèmiques i alhora més troncals del procés constituent que està vivint Catalunya. I és el meló que el Grup Koiné
–format per 14 professionals de la llengua com Joaquim Arenas, Diana
Coromines, Pau Vidal i Enric Larreula– ha decidit obrir ara, després
d'un any i mig de feina, presentant en societat un manifest que defensa "la restitució al català de l'estatus de llengua territorial de Catalunya"
i "la reversió de la pràctica de la subordinació sistemàtica i
generalitzada de l'ús del català a l'ús del castellà". El document ha
estat signat per unes 200 personalitats de la cultura i, en concret, especialistes en la llengua, des de premis d'Honor com Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Joan Francesc Mira, Josep Massot i Joan Veny, membres de l'IEC com Salvador Cardús, Nicolau Dols, Josep Gifreu i Ricard Torrents, fins a escriptors com Maria Barbal, Narcís Comadira, Bel Olid, Joan-Lluís Lluís, Vicenç Villatoro i Carme Arenas, i desenes de professors universitaris, docents, traductors, estudiosos i professionals de la llengua.
Des d'avui ja és disponible a l'aplicació per a iOS i ben aviat també a la d'Android.
Des d’avui l’aplicació de Twitter per a iOS ja és disponible en català, tal com ha anunciat la companyia al bloc oficial, en què ha fet pública també la incorporació del búlgar, el croat, el serbi i l’eslovac.
Per a poder disposar de la versió en català, de primer cal
descarregar l’última versió de l’aplicació de Twitter i després escollir
l’idioma en les opcions de configuració. L’empresa ha anunciat que ben
aviat el català també arribarà a l’aplicació per a Android.
Al bloc oficial, Twitter ha agraït la tasca dels traductors
voluntaris que han fet possible la versió en
L'ha presentat avui la Plataforma per la Llengua, juntament amb eurodiputats del país.
La Plataforma per la Llengua
ha presentat avui el document ‘Si me hablas en catalán se suspende el
juicio’ Els drets lingüístics en via morta, un informe que recull
trenta-set denúncies de discriminació lingüística entre el juliol del
2013 i el desembre del 2015. Recull les agressions o discriminacions
greus amb vulneració de la llei pel fet d’haver emprat el català o per
voler exercir els drets d’ús del català emparats per la llei davant de
l’administració pública. Aquestes agressions i discriminacions han
comportat sovint pèrdues de temps, agressions físiques, insults,
vexacions, ridiculitzacions públiques, endarreriment dels tràmits,
pèrdues monetàries, etc.
La presentació ha tingut lloc la mateixa setmana que l’eurodiputada
Marina Albiol (EU) exposarà, dijous, alguns dels casos a la comissió de
Llibertat Civil, Justícia i Assumptes Interiors del Parlament europeu.
Plataforma ha presentat l’informe a l’oficina d’informació del
Parlament europeu a Barcelona. És la
Última actualització Divendres, 4 de març de 2016 05:00 h
El requeriment de saber la llengua als professors de la UV és equivalent al que demana la Complutense amb el castellà.
Claustre d'un dels edificis de la Universitat de València
La llengua valenciana està amenaçada. Si més no, a
la Universitat de València (UV), on gaudeix des de 2012 d’un tracte
preferent. Un grup de professors de centre ha engegat una recollida de
signatures mitjançant el web change.org per tal d’eliminar el requisit
de saber valencià al personal docent, excepte els professors associats.
En una setmana, els signants han aconseguit 1.500 rúbriques en contra de la legislació,
que titllen de "discriminatòria i possiblement il·legal", i part de la
premsa espanyolista ja se n’ha fet ressò, en una croada per fer
retrocedir encara més el valencià.
A la Complutense requereixen el castellà
La
Universitat requereix el nivell C1 de la llengua pròpia de la ciutat, és
a dir, del valencià, a tot el professorat que es contracti, excepte els
associats -cosa que els impulsors de la iniciativa 'obliden' en la seva
petició. Amb tot, l'exigència es repeteix per exemple a la Universidad
Complutense de Madrid amb la llengua pròpia de la capital de l’Estat, el
castellà (article 86.5 dels estatuts de la universitat).
Tot i això, els impulsors de la iniciativa consideren que amb la
mesura, s’impedeix contractar professors castellanoparlants o de
l’estranger per brillants que siguin.
Què passaria si la Universitat de València només oferís cursos en anglès?
El president de la Generalitat assegura que
l’Estat pot córrer el perill d’obtenir “un resultat similar” en unes
noves eleccions i entrar, així, en “un bucle”
En el marc de la primera edició del Versió BTVescoles
un grup de vuit nens del col·legi Nou Patufet de Barcelona han
entrevistat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, qui ha
dit sobre el president en funcions del govern espanyol, Mariano Rajoy,
que "gairebé frega la mala educació" per no haver-lo ni "felicitat per
haver estat escollit president de la Generalitat".
Última actualització Dilluns, 29 de febrer de 2016 19:50 h
CULTURA
La Plataforma per la Llengua pretén reunir 16.000 signatures per enviar-les a l'empresa fabricant del joc.
Per què tothom es queda de braços plegats i es
resigna a no poder jugar a videojocs en català? És la pregunta que
segurament s’ha fet la Plataforma per la Llengua abans d’iniciar la seva
nova campanya en defensa de la llengua. Es tracta d’una recollida de signatures
per reivindicar que un dels videojocs més populars d’ordinador i
videoconsola, el FIFA, incorpori el català a partir de la seva versió de
l’any vinent.
"T'imagines poder jugar al FIFA'17 amb la retransmissió de Puyal, Pou o Bernat Soler?"
L’ONG del català explica que només un 9% dels videojocs al mercat a
Catalunya estan en la llengua pròpia del país, mentre que el 93% ho
estan en castellà i el 100% en anglès. Així, creuen necessari denunciar
“la manca de videojocs en català per a totes les franges d’edat i en
tots els dispositius”. El repte és reunir 16.000 signatures, que es
dirigiran a l’empresa creadora el videojoc, EA Sports. El reclam de la
crida que ha iniciat la Plataforma és clar: “T’imagines poder jugar al
FIFA ’17 sentint la retransmissió de Joan Maria Pou, de Joaquim Maria
Puyal o de Bernat Soler? Ajuda’ns a aconseguir-ho!”.
La Plataforma ja ha recollit signatures dedicades a Netflix i LinkedIn
La web nord-americana edmaps.com,
especialitzada a elaborar mapes divulgatius sobre conflictes i canvis
geopolítics, ha publicat un article en què explica quins motius
històrics té l’independentisme per a reclamar que Catalunya sigui
reconeguda com a nació. El text, titulat ‘La qüestió catalana: de
Carlemany a Puigdemont’, explica resumidament la història del Principat i
els Països Catalans. Ho il·lustra amb set mapes perquè tots aquells qui
no coneguin el passat català puguin obtenir una visió transversal de
l’origen de la identitat catalana.
Per començar, l’article posa el lector en situació i li explica que
les reivindicacions dels independentistes no se cenyeixen únicament al
Principat, on es van fer les eleccions del 27-S, sinó a
En marxa una recollida de signatures per “salvar” la llengua a les escoles de la Catalunya Nord
La reforma de la Llei d’Educació
Nacional que està promovent el govern de França pot suposar un retrocés
del català a les escoles de la Catalunya Nord, segons l’APLEC,
l’associació de referència en la defensa de la llengua catalana al
territori nord-català. És per aquest motiu que l’entitat ha engegat una recollida de signatures per “salvar” l’ensenyament en català davant l’aparent atac de l’Estat francès als idiomes regionals.
Reducció del català a les escoles nord-catalanes d'entre un 30% i un 75%
L’APLEC denuncia que tot i que segons els textos de la nova legislació
el català no s’hauria de veure afectat, “constatem disparitats en la
interpretació entre establiments educatius”. De fet, l’entitat diu que
han comprovat “una reducció d’hores de llengua d’entre un 30% i un 75%”.
A més, APLEC alerta que el Rectorat de Montpeller, del qual depenen els
col·legis públics de la Catalunya Nord, “no dóna la partida
pressupostària necessària als establiments nord-catalans perquè puguin
mantenir el nombre d’hores”.
Inici de la defensa del català davant la nova llei
'Desde este sur
sediento hoy parto una lanza por tu soberanía, por tu independencia’,
diu una lletra del grup 'Los Cobardes'.
Comparsa el grup ‘Los Cobardes’
Ahir a la nit es va fer a Cadis la final del Concurs
Oficial d’Agrupacions Carnavalesques (COAC) i en la categoria de
comparses el primer premi se’l va endur
el grup ‘Los Cobardes’. Com ens informa un lector, la comparsa
guanyadora es va presentar a la final amb tot un seguit de
cançons escrites i musicades per Antonio Martínez Ares, entre les quals
hi havia ‘En este sur sediento’, un cant favorable al dret de decidir català.
La lletra comença dient, sobre Catalunya: ‘Desde este sur
sediento hoy parto una lanza por tu soberanía, por tu independencia.’ I
acaba amb l’estrofa següent: ‘Desde este sur sediento, no es tiempo de
envidias. No te diré cobarde si decides marcharte. Tú siempre serás
parte de mi sagrada familia.’
Catalunya és un dels pocs territoris europeus que reconeix tres llengües oficials
El 23 de setembre de 2010, la cambra catalana va aprovar l'oficialitat
d'aquesta llengua, menystinguda per Espanya, França i Itàlia
La nova diputat de la CUP Mireia Boya serà la veu occitanista al
Parlament després que altres diputats com Pilar Busquets, Francesc Boya o
Àlex Moga ja l'hagin utilitzat amb anterioritat.
Mireia Boya, a l'esquerra, és la veu occitanista al Parlament | Adrià Costa
El 23 de setembre de l'any 2010, José Montilla presidia el seu darrer
ple al Parlament com a president de Catalunya. El tripartit escrivia el
seu epitafi, si bé abans de ser enterrat definitivament va tenir temps
d'aprovar, amb els vots de CiU, la Llei de l'occità, aranès a l'Aran,
que dotava la llengua d'un marc legal d'acord amb l'Estatut i en
regulava la seva oficialitat a tot el país i el seu caràcter preferent a
la Vall d'Aran.
Els 17 diputats de PP i C's es van oposar a la nova llei al·legant que
contravenia sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, on
s'hi especificava l'anul·lació d'un precepte que al·ludia al català com a
llengua preferencial a Catalunya.
L'aleshores vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira,
va assegurar que amb l'aprovació de
