Barcelona (ACN).- La Junta Electoral Provincial de Barcelona ha admès
un recurs del PSC en contra del discurs institucional que el president
de la Generalitat i número 4 de la candidatura Junts pel Sí, Artur Mas,
va pronunciar el dia 11 de setembre a la nit per valorar la Via Lliure.
La Junta Electoral demana a Mas, a través del seu escrit, que en el que
queda de campanya electoral s’abstingui de realitzar actes similars a la
declaració de la Diada o que suposin una vulneració de la normativa
electoral. Segons l’òrgan electoral, el president va infringir “els
principis d’objectivitat i de transparència del procés electoral i
d’igualtat entre els actors electorals que estableix l’article 50 de la
LOREG”.
Els missatges contraposats i les picabaralles dels partits unionistes desconcerten i aboquen els seus votants cap a l'abstenció
La proliferació de discursos
contraris en el front unionist ha dislocat el seu missatge. Pablo
Iglesias, que ha agafat les regnes de la campanya de Catalunya Sí que es
Pot, qualificava ahir l’àrea metropolitana –que és aliena, com la resta
de Catalunya, a la seva concepció de la realitat-, de “cinturó morat”.
No ha estat l’únic que lluita per conquerir el vot a l'àrea
metroplitana. Però què decidirà votar l’elector que se sent profundament
espanyol i vol tractar de trobar el partit que millor defensi els seus
interessos? I els abstencionistes i indecisos?.
Foto captura pantalla intervenció García Albiol a Espejo Público
L’extensa gamma cromàtica del cinturó metropolità
El PSC ha hagut de sortir en les darreres hores a defensar el clàssic
“cinturó roig”. Malauradament per ells però, no se li’n diu roig perquè
històricament hi hagi hagut una adscripció al PSC, sinó que se li
adjudica aquest color perquè és el color amb què s’identificaven els
treballadors antigament. De fet, el PSC va voler prendre aquest color
per intentar ser fer de paraigua del conjunt de la classe obrera.
En aquestes eleccions però, el populisme ha qüestionat la paternitat
del color de l’Àrea Metropolitana. Podemos, com dèiem, ha parlat de
“cinturó magenta”, i Ciudadanos hi ha introduït el matís taronja, fent
un joc de paraules amb el famós Naranjito del mundial de futbol que es
va jugar a Espanya fa trenta-un anys. Fins i tot l’onada Albiol s’ha
intentat apoderar d’aquest cinturó “blau”. Potser al final ens trobarem
que es tracta del “cinturó pel Sí”.
L'abstenció de Barcelona en Comú ha impedit que el consistori formi part de l'associació.
Assistents al ple municipal han alçat cartells i estelades (Fotografia: @_Senda).
Disset vots a favor, dotze en contra i dotze abstencions en la
votació sobre l’entrada a l’Associació de Municipis per la Independència
(AMI) de l’Ajuntament de Barcelona. Han estat els vots de CDC, ERC, CUP
i Demòcrates a favor; Ciutadans, PP i PSC, en contra; i l’abstenció
dels regidors de Barcelona en Comú i Unió. Conclusió: el reglament de
l’AMI indica que l’aprovació s’ha de fer per majoria absoluta (21
regidors a Barcelona) i, per tant, la majoria simple que s’ha obtingut
és insuficient per a l’ingrés a l’associació. Ada Colau ha dit després
de la votació que el govern municipal recollia el resultat de la
votació, que no era un tema que es donava per tancat i que després de
les eleccions del 27-S ja hi hauria opció de tornar-ne a parlar amb més
calma.
Sònia Recasens no secundarà el sí dels nou regidors de CDC. El vot
favorable guanyarà, però Barcelona quedarà fora de l'Associació de
Municipis per la Independència.
Pep Lloveras
Sònia Recasens
Sònia Recasens, l'única regidora d'Unió a l'ajuntament de Barcelona, que forma part del grup de Convergència, s'abstindrà
en la votació d'adhesió de la ciutat a l'Associació de Municipais per
la Independència (AMI), segons ha pogut saber El Singular. D'aquesta
manera, Recasens no secundarà el sí garantit dels nou regidors de CDC.
La votació, que es produirà en un ple abans de les eleccions del 27 de setembre, va agafant forma. Són
segurs 17 vots afirmatius (9 de CDC, 5 d'ERC i 3 de la CUP) i 8 en
contra (5 de Ciutadans i 3 del PP). A priori, 12 abstencions
(11 de Barcelona en Comú i 1 d'Unió), tot i que si el vot és nominal els
regidors que procedeixen de Procés Constituent de BeC prodrien optar
per votar a favor. El PSC dubta entre l'abstenció i el no.
Per tant, està assegurat que el sí guanyarà, però com que es necessita majoria absoluta per entrar a l'AMI, Barcelona de moment sembla que en seguirà quedant fora.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha avançat que "el més probable" és que els regidors de Barcelona en Comú s'abstinguin en la votació per adherir l'Ajuntament de Barcelona a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).
CiU, ERC i la CUP van anunciar ahir
que han arribat a un acord per forçar un ple extraordinari abans de les
eleccions de setembre per debatre l'adhesió a l'associació
independentista. La petició ja s'ha registrat.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Colau ha recordat que el compromís electoral
de la seva candidatura és fer una consulta perquè els barcelonins ho
decideixin i això –ha dit– és el que defensaran al ple. L'alcaldessa de
Barcelona creu que és un error convocar el ple abans del 27-S i ho
atribueix a una estratègia "electoralista", vinculada a la proximitat de
les eleccions al Parlament. "Quan es força una votació és per
guanyar-la, i això no és clar que passi".
Els 11 regidors de Barcelona en Comú són decisius en la votació. CiU, ERC i la CUP sumen 18 regidors
(un dels quals és d'Unió). El ple té 41 regidors. L'adhesió a l'AMI
requereix la majoria absoluta, és a dir, 21 regidors, que no tenen ara
per ara garantits. "Haurem de treballar per aconseguir-los", va afirmar
ahir el líder d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, i "aconseguir un suport
el més ampli possible".
En l'entrevista a Catalunya
Ràdio, l'alcaldessa ha avançat que ha parlat amb ajuntaments veïns com
Badalona –on governa una candidatura de confluència amb la CUP i ERC i
ICV– que també reclamen aquesta consulta.
Diputats del PP i membres de l'executiu de Mariano Rajoy, ahir, durant la darrera sessió del debat de política general Foto: EFE.
CiU no va donar suport ahir a la proposta de resolució presentada per
ERC a través de la qual s'instava l'executiu espanyol a facilitar “la
cordial transició” cap al nou estat negociant els termes de la separació
entre Catalunya i Espanya. Així, si bé els portaveus de les dues
formacions –Pere Macias i Joan Tardà– van insistir en les seves
intervencions al ple del Congrés en el caràcter plebiscitari del 27-S, a
l'hora de traduir-ho al paper, els de Duran i Lleida van optar per
l'abstenció davant els plantejaments dels republicans.
El pretext és que
el “full de ruta” sobre l'endemà de les eleccions es pacta i es
dissenya a Catalunya. ERC, que es va mostrar sorpresa pel sentit del vot
de CiU, sí que va avalar en canvi el text de la federació en què es
defensava una consulta acordada i també s'exigia la retirada de les
querelles contra els membres del govern català pel 9-N.
La iniciativa ha tirant endavant després que populars i socialistes
hagin deixat de banda les discrepàncies sobre la presó permanent
revisable .
Madrid (ACN).- Convergència i Unió ha votat aquest dimarts per separat
la presa en consideració i tramitació al Congrés de l'acord entre PP i
PSOE en matèria de terrorisme jihadista.
Mentre els diputats d'UDC han
votat a favor de la presa en consideració argumentant que mai s'oposen a
la tramitació de cap iniciativa legislativa, els representants de
Convergència Democràtica s'hi han abstingut.
Això després que el diputat
de CiU, Jordi Jané, hagi anunciat que el grup parlamentari presentarà
esmenes al text acordat per populars i socialistes amb l'objectiu
"d'acotar l'extensió desmesurada dels tipus penals" i definir-los amb
major precisió.
