Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 28-S DUI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 28-S DUI. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de juliol del 2015

Iceta elimina el dret a decidir del seu programa i hi incorpora el ‘Más España’

Dimecres, 1 de juliol de 2015 12:25 h

El primer secretari dels socialistes diu que el 9N ja es va opinar sobre la independència i la gent va demanar una reforma constitucional.




Iceta és el sicari català del socialisme més ranci
© @acn



9 de novembre de 2014. 2.305.290 persones van a votar en el procés participatiu alternatiu que la Generalitat va organitzar en pocs dies per l’impediment de l’Estat espanyol a fer un referèndum amb tots els ets i uts. Els resultats són clars: 1.861.753 persones es van decantar clarament pel ‘Sí-Sí’ (80,76%). 

La resta d’opcions no van arribar al 20% juntes, la proposta de l’ambigüitat va ser votada per només 232.194 persones (10,07%), i la del ‘No’ a la independència va tenir el suport de 104.760 persones (4,54%).

Iceta menteix deliberadament amb l’ànim de provocar i evitar el seu naufragi

dimarts, 30 de juny del 2015

Arrufat: “La proposta de Mas ha trencat la cadena de treball”

  Dimarts, 30 de juny de 2015 10:00 h

El diputat de la CUP s’ha queixat repetidament de l’actitud del president i CDC


El diputat Quim Arrufat, de la CUP, ha estat entrevistat avui a ‘Els matins de TV3’ on s’ha queixat que “la proposta de Mas ha trencat la cadena de treball”. El cupaire considera que el debat que va encetar Mas a Molins de Rei interromp les reunions i els treballs que s’estaven fent per reforçar el caràcter plebiscitari del 27S, i a causa d’això s’interromp el marc de treball col·lectiu que s’estava duent a terme.







“Desconcertant”

Per Quim Arrufat la proposta de Mas és desconcertant. Per ell, la proposta que va fer el president per implicar les entitats a les llistes, ens desvia de l’objectiu plebiscitari. “Quina és la prioritat ara mateix, alterar el marc, o continuar treballant amb articular el caràcter plebiscitari de les eleccions?”. Pel que fa a les entitats en sí, a la CUP tant li fa –mentre no les tinguin en contra-, si ANC i Òmnium entren a donar suport o no a les llistes. “a nosaltres no ens fa falta ni ens afectarà que hi siguin o no, el que es pretén que defensin [caràcter plebiscitari de les eleccions, full de ruta, unitat d’acció] ja ho estem defensant des del primer moment”.

La CUP surt en defensa d’ERC

La CUP considera que aquest debat sobre llistes, “una discussió entre dos partits”, no els afecta, però creu que ha afectat negativament el procés. “No convocar les eleccions al març va ser un error per part de Mas”. Arrufat ha trencat una llança a favor del partit de Junqueras: “sense anomenar-los, el president interpel·la contínuament ERC de forma errònia”. Amb l’anunci del president Mas es capgira aquest marc de treball sobre el full de ruta.

El 28S

dilluns, 29 de juny del 2015

El TC suspèn les estructures d’Estat

29/06/2015

Dues de les mesures suspeses són el pla director de l'Administració Tributària de Catalunya i la Seguretat Social pròpia.


Agències



El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos


El Tribunal Constitucional suspès provisionalment les estructures d'Estat. Ho ha fet després d'admetre a tràmit dos recursos presentats pel Govern espanyol contra diferents preceptes de la Llei de Pressupostos de la Generalitat i de la Llei de Mesures Fiscals i Financeres, coneguda com la Llei d'acompanyament dels pressupostos catalans, que inclou les anomenades estructures d'Estat.

L'alt tribunal ha suspès de manera automàtica els preceptes impugnats, en concret l'últim incís de l'article 34 de la Llei 2/2015, d'11 de març, de Pressupostos i dos articles de la norma de mesures fiscals, els números 69 i 95, així com diverses disposicions addicionals, la 22, 23, 24, 25 i la 26. Dues de les mesures afectades són el pla director de l'Administració Tributària de Catalunya i la Seguretat Social pròpia.

La democràcia cristiana independentista tindrà partit

29/06/2015

UNIÓ

Castellà anuncia que comencen els preparatius a nivell territorial i amb els mil afiliats d'Hereus d'UDC 1931 per reconvertir la plataforma en partit.


Quico Sallés (Seu Nacional d'Unió)



Castellà atèn la premsa aquest migdia. - QS/ElSingular


Ni cinc minut després que el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, anunciés aquest migdia que obria expedient als vuit membres independentistes de la direcció del partit, hi ha hagut una contundent reacció dels afectats.

Toni Castellà, portaveu d'Hereus d'UDC de 1931, ha anunciat des del vestíbul que els afiliats a la plataforma encetaven els preparatius per constituir un partit propi abans del 12 de juliol. "Avui comença la refundació d'Unió", ha sentenciat Castellà, escortat dels membres de la direcció castigats.

"Avui s'ha trencat el partit", ha assegurat Castellà després d'haver estat expedientat. Un avís, segons els independentistes, per la resta de militants que fan costat a les tesis d'Hereus d'UDC de 1931.

La Fundació Franco descriu l'independentisme català com a "flor de claveguera"

29/06/2015

Els franquistes creuen que "la llengua vernacla i materna" està "excloent" la que consideren "obligatòria i comú de tots els espanyols".


Redacció






"Franco va haver d'enfrontar-se al separatisme que havia crescut com l'heura en l'edifici de la pàtria, alimentat per l'odi, l'etnicisme i la corrupció d'uns i la inhibició, tolerància i covardia dels altres" publica l'editorial d'aquest mes de la Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF). La descripció del "separatisme" té origen, segons l'entitat franquista en una mena de deformitat política: "Nascut com flor de claveguera, amb la descomposició d'Espanya, va ocasionar permanents enfrontaments civils, guerres cantonals i dinàstiques al llarg de tot el segle XIX.

Tot això és el que, segons la FNFF, va quedar resolt amb la dictadura del general Franco: "Va impedir d'arrel la manipulació política que transforma els fets diferenciadors en antagònics, que la llengua vernacla i materna fóra excloent de l'obligatòria i comú de tots els espanyols".

Julià de Jòdar qualifica “d’immoral” el paper d’ICV

Dilluns, 29 de juny de 2015 10:05 h

L’escriptor acusa Iniciativa de carregar-se l’Assemblea de Catalunya, i ara de voler-se carregar el procés.




Julià de Jòdar


Julià de Jòdar ha carregat contra la “hipocresia intolerable” d’associar les esquerres contra la independència. L’escriptor vinculat a la CUP ha reaccionat així les declaracions de Joan Coscubiela quan ha fet esment a l’Assemblea de Catalunya com un dels referents dels ecosocialistes.

L’escriptor ha dit a la tertúlia del ‘Matí de Catalunya Ràdio’ amb Mònica Terribas que Coscubiela menteix perquè el PSUC va participar de l’Assemblea de Catalunya fins que li va interessar electoralment tot frustrant els objectius electorals de l'entitat. 

Després, va contribuir de forma decisiva a la seva descomposició. Julià de Jòdar ha afegit després i rotundament, que ara “Iniciativa torna a fer el mateix. Associar les esquerres per anar en contra de la independència de Catalunya”. “Això és una hipocresia intolerable”. 

Jòdar ha qualificat l’actitud d’Iniciativa “d’immoral”.


Enllaç noticia :

http://directe.cat/417455 

Nart no aclareix res del seu compte a Suïssa

Dilluns, 29 de juny de 2015 12:05 h

Assegura que si el seu pare hagués estat català, no hauria necessitat obrir un compte a Suïssa perquè ETA no l'hagués extorsionat gràcies a la visita de Carod Rovira a Perpinyà.







L'eurodiputat de Ciudadanos, Javier Nart,  flagell de la corrupció i estendard de la regeneració democràtica a espanya ha comparegut aquest dilluns a la comissió d'investigació sobre frau fiscal i corrupció per donar explicacions sobre el compte que tenia en un banc suïs, herència del seu pare, i que va rebre una transferència de 31.900 euros de Félix Millet. Tot i explicar que va quedar acreditat que el moviment va ser un error del banc o dels gestors i que ell no n'estava al cas ni tenia relació amb el president de la Fundació del Palau, Nart s'ha negat a respondre les nombroses preguntes que volien escatir què va fer amb aquell compte. 

Segons recull l’ACN, l'eurodiputat ha explicat a la comissió que va "regularitzar i repatriar" els diners. Però no ha aclarit ni respost a cap de les nombroses preguntes sobre quan ho va fer, quant temps va ser irregular o si va pagar per legalitzar-lo.

Nart creu menyspreable que els diputats li parlin de possible frau fiscal quan el seu pare es va jugar la vida davant ETA.

Joan Rigol: "Deixaré una Catalunya més lliure als meus néts"

Dilluns, 29 de juny de 2015 05:00 h

El pòsit d’experiència que desprenen les seves paraules demostren perquè és un home ben valorat i apreciat dins la política catalana.


Gerard Sesé @gerardsese .- Joan Rigol es defineix a ell mateix com ‘un gat vell de la política’. Són molts anys de dedicació en diverses institucions: com a conseller a la Generalitat, com a President del Parlament, com a senador espanyol... És membre actiu de diferents Patronats de caràcter sociocultural com el del Liceu o com quan fou el president del Patronat de la Sagrada Família. Recentment ha estat notícia per haver-se donat de baixa del seu partit de tota la vida, Unió Democràtica de Catalunya. M’atén a casa seva per parlar de política i de l’actual situació d’UDC. 



Joan Rigol


M’agradaria saber què sents quan et dónes de baixa d’UDC, una figura històrica del partit com representa la teva persona.
Sento un dolor molt gran. Portava 40 anys al partit i hi he fet molts i grans amics polítics però, a mi, m’ha pesat molt haver estat President del Parlament ja que m’ha arrelat molt i d’una manera diferent el batec de Catalunya. Això és el que m’ha portat a aquesta dissociació, que la vaig notar aviat, entre el plantejament que feia la majoria dels dirigents d’Unió i el meu.

I quin és?
Per mi, el 27S és tan important i el meu país s’hi juga tant que no vull altra cosa que ajudar a que això vagi bé. Tot el que sigui buscar espais electorals específics per veure quin resultat es pot treure no m’interessa. Pel dia 28 em sembla bé, però el 27S hem de parlar de full de ruta i ajudar el President Mas a que tot tiri endavant.

El fet de ser President del Parlament et va canviar, doncs?

dissabte, 27 de juny del 2015

El president d'ERC recorda que 'amb 68 diputats' farà la independència.

Dissabte  27.06.2015  11:50

Oriol Junqueras fa una crida a una independència àmplia i sense exclusions.






El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha fet una crida a consolidar la independència 'amb les majories més amplies possibles' i 'sense excloure ningú'. El líder republicà ha recordat que 'amb 68 diputats al Parlament exercirem la independència des del primer dia' però ha afegit que en el nou país mantindrà 'la mà estesa a tothom'. Junqueras, en aquest sentit, ha dit que els resultats d'ERC a les eleccions municipals són una 'novetat fantàstica' pel 'nostre projecte integrador'. 

Tot plegat, ho ha explicat en la inauguració de les jornades sobre el lideratge polític d'ERC als nous ajuntaments, que se celebra aquest dissabte al Món Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages.

divendres, 26 de juny del 2015

El Consell d'Europa admet a tràmit una moció sobre el dret a l'autodeterminació de Catalunya

ARA Barcelona


Cua a l'institut La Salle de Gràcia per votar el 9-N / CRISTINA CALDERER


El Consell d'Europa ha admès via el seu secretariat la moció de resolució del diputat Jacob Lund, membre del parlament danès i del grup socialista del Consell. 

Lund ha aconseguit trenta signatures per presentar el text, deu més de les vint necessàries que requereix el tràmit, entre les quals es troben les de membres de diversos grups polítics de la cambra.  

Ara la moció serà tractada a la mesa del Consell. Un cop ratificada, es fa arribar a un comitè per tal de ser objecte de la preparació d’un informe.

La moció expressa obertament el dret d'autodeterminació de Catalunya i aprofundeix en el punt segons el qual aquest és un debat que cal discutir a nivell europeu, punt manifestat per diversos parlamentaris en al debat del parlament danès del passat 12 de maig.


Enllaç noticia :


La Generalitat denuncia 'un setge contra la democràcia' del govern espanyol

Divendres  26.06.2015  17:22

Autor/s: ACN

El govern català confirma que el Comissionat per la Transició Nacional continuarà exercint les seves funcions malgrat el recurs del govern espanyol.






La feina del Comissionat per la Transició Nacional restarà invariable malgrat el recurs al Tribunal Constitucional espanyol que presentarà el govern espanyol contra el decret de creació d'aquesta figura. És el que ha afirmat la portaveu del govern, Neus Munté, després que el consell de ministres espanyol prengués avui aquesta decisió.

El govern afirma que el recurs es basa en fonaments partisdistes. Munté ha afirmat que des del govern es continuarà treballant en tots els preparatius per a les eleccions plebiscitàries del 27-S i en l'elaboració de les estructures d'estat.

A més, Munté també ha denunciat que 'des del govern espanyol s'està practicant un autèntic setge contra la democràcia'. 'El que volen és impedir l'exercici de la democràcia i la llibertat d'expressió i per aquí no passarem', ha reblat.

Felipe VI, li paguem la festa i ens alliçona amb la unitat d’Espanya

Dijous, 25 de juny de 2015 21:40 h

El monarca visita Girona via la FPdGI i ens recorda que fa molts anys que Espanya va decidir "unir i no dividir" i "desterrar els enfrontaments per sempre"


El monarca espanyol Felip VI ha apel·lat a la "unitat" com "el camí adequat" per "continuar avançant". El rei ha aprofitat un cop més el Fòrum Impulsa per llançar un missatge integrador i ja ha deixat clar que insistirà "sempre" en què aquest és el "rumb correcte". Fins i tot, per donar-hi més relleu, Felip VI s'ha remès a discursos anteriors on insistia en aquesta idea, com ara el que va pronunciar fa tot just un any a Girona mateix. El monarca, que aquest vespre ha entregat els Premis Fundació Princesa de Girona (FPdGi), ha lloat el projecte de l'entitat, que fomenta l'emprenedoria entre els joves. De fet, l'ha posada com a exemple "de la millor convivència per a Catalunya i per a tot Espanya".



Cal tenir la FPdGI que actua contra la democràcia dels catalans? tenim l'enèmic a casa.(El de la llista Unitària amb ell)


És indigne d’una democràcia que els regidors de la CUP se`ls hi prohibeixi assistir a l’acte de la @FPDGI

Els regidors de la CUP, Lluc Salellas i Esther Costa, que volien entregar una carta a Felip VI per "demanar-li que no torni a Girona", no han pogut entrar al Palau de Congressos.

La Fundació Princesa de Girona, un cavall Troià per fomentar la monarquia que ataca la llengua catalana
No és la primera vegada que Felip VI aprofita la seva presència a Girona, durant l'entrega dels Premis FPdGi i el Fòrum Impulsa, per llançar un missatge a favor de la unitat. De fet, el monarca s'ha remès al discurs que va fer l'any passat des d'aquest mateix escenari (pocs dies després de la proclamació) per parafrasejar el missatge que ja va llançar aleshores.

Com podem seguir aguantant els alliçonaments de la monarquia borbònica?

dimecres, 24 de juny del 2015

Esquerres d'Espanya donen suport a la independència [vídeo íntegre de l'acte de cornellà]

23/06/2015 Política 

RUPTURA DEMOCRÀTICA


Representants andalusos, gallecs i castellans comparteixen arguments a Cornellà de Llobregat.




La lluita social i la lluita nacional van estrictament lligades. Aquesta és una de les conclusions de l'acte 'La República Catalana: un pont de llibertat, justícia i progrés', dut a terme aquest dissabte a la tarda a Cornellà de Llobregat i estava organitzat per Esquerres per la Independència.

El col·loqui ha estat conduït pel periodista Roger Tugas, qui ha fet una breu introducció històrica sobre el paper de les esquerres catalanes en el moviment sobiranista català. Tot seguit, el representant del Sindicato Andaluz de Trabajadores Néstor Salvador ha posat l'accent en la “solidaritat entre pobles d'Espanya”. A més, s'ha referit a l'apoderament de la classe treballadora i ha assenyalat que “les oligarquies no volen perdre la independència perquè poden perdre els seus privilegis”.

Per la seva part, el catedràtic madrileny Ramon Cotarelo ha explicat que “si fos veritat que la reivindicació nacional és només de la burgesia no s'haguessin creat molts estats del segle XX”. També ha afegit que “la pràctica diu que si tens un moviment popular interclassista, el poder de canvi és aquest, cap altre”. En forma de comunicat, l'organització gallega Anova Irmandade Nacionalista ha disculpat la seva absència i ha expressat el rotund suport al procés que viu Catalunya. Així mateix l'exdiputada d'ICV i membre del secretariat de l'ANC, Carme Garcia, ha emfatitzat que “la veritat oportunitat per aconseguir una millora social i per tant de felicitat per a la població comença amb la construcció d'un estat propi”. Garcia ha confessat que té “família arreu d'Espanya, i del món, i cap frontera ens separa”. El quart ponent ha estat el primer alcalde de Cornellà de Llobregat en democràcia, Frederic Prieto, qui s'ha referit a la importància de “mantenir la cohesió social, fer el procés des de baix, basant-nos en les pròpies experiències”.

Cinc detalls importants de l'entrevista al president Mas

| Actualitzat el 24/06/2015 a les 00:02h

«Mas torna a sembrar dubtes sobre la convocatòria del 27-S».


 El passat dilluns, Mònica Terribas va entrevistar Artur Mas a TV3. Sobre la taula, l’actualitat més candent: el divorci en marxa amb Unió i la proposta del president el passat dissabte a Molins de Rei, en què va interpel·lar a l’Assemblea i Òmnium Cultural perquè impulsessin una llista electoral independentista transversal de cara al 27-S. En aquest article destaquem cinc detalls importants de l’entrevista a Artur Mas, més enllà dels grans titulars que han reproduït la majoria de mitjans.

1) Mas torna a sembrar dubtes sobre la convocatòria del 27-S. A hores d’ara tothom té coll avall que el 27 de setembre hi haurà eleccions, però en l’entrevista de Terribas el president Mas no va poder evitar sembrar de nou alguns dubtes sobre aquesta qüestió, repetint el que ja ha dit en altres ocasions: que en circumstàncies normals ell podria governar fins a 2016 i que sí convoca eleccions al setembre és perquè aquestes tindran un caràcter plebiscitari. Tot seguit, va dir: “arriba un moment en què puc arribar a pensar que som els únics que volem que aquestes eleccions siguin plebiscitàries sobre la sobirania”. Conclusió lògica: si CDC són els únics que volen que aquestes eleccions siguin plebiscitàries, vol dir que no només els partits no independentistes recelen d’aquest concepte, sinó també ERC i la CUP. “Si ara ens despistem de l’objectiu... Jo, que sóc el que he de signar el decret, em puc preguntar legítimament què estem fent”. De nou una amenaça velada. Té algun sentit polític a aquestes alçades (més enllà de treure de polleguera ERC) que Mas i per CDC segueixin amagant amb no convocar el 27-S?

2) El president no entén les dinàmiques dels moviments socials.

Pressa de pèl de l’Exèrcit de Terra amb les xifres de la jura de bandera al Bruc

Dimecres, 24 de juny de 2015 05:00 h

La Inspecció General de l'Exèrcit a Catalunya vol fer creure que en ple procés independentista les jures de bandera a Barcelona baten rècords a Espanya.


EFE ha llançat aquest dimarts la notícia, citant fons de la Inspecció General de l’Exèrcit a Catalunya, que la jura de bandera de civils al quarter del Bruc de Barcelona d’aquest proper dissabte serà rècord d’assistència d’Espanya. L’ABC, La Razón, i el diari ARA s’han fet ressò de la notícia que més de 600 civils juraran la bandera espanyola al Bruc. La notícia assegura que és la xifra més alta de totes les jures celebrades a Espanya aquest 2015, superant les 500 persones que van jurar bandera el passat mes d'abril a la Plaça d'Orient de Madrid. El diari ARA  fins i tot va més enllà i assegura que la xifra d’enguany dobla la de l’any passat, cosa totalment incerta si fem cas de les dades oficials de la Subdelegació del Ministeri de Defensa a Barcelona que va certificar 600 jures al Bruc el 2014.  
 





L’Exèrcit de Terra es guarda prou de donar les dades territorialitzades de les jures de bandera de civils a Espanya  

La informació de la Inspecció General de l'Exèrcit a Catalunya que recull l’agència EFE és tendenciosa si es té en compte que a Madrid, a més de la jura de 500 persones a la Plaça d’Orient, hi ha hagut una jura a l’aquarterament del "Palacio de Buenavista" de Madrid el passat 13 de juny, on 180 persones  van jurar la bandera, i que està prevista una jura el proper dissabte a l’aquarterament "Teniente Muñoz Castellanos", també a la capital espanyola, segons recull el web del Ministeri de Defensa. Només la suma de les dues primeres jures a Madrid ja supera “el rècord” previst al Bruc a Barcelona.

Ball de xifres de la jura del 2014

La Subdelegació del Ministeri de Defensa a Barcelona va comunicar el passat 31 de maig de 2014 que  600 catalans havien jurat la bandera espanyola a la Caserna del Bruc de Barcelona, ​​després de veure’s obligats a realitzar un sorteig davant “l'allau de peticions rebudes”. Altres fonts com l'ABC apuntaven que els agraciats del sorteig haurien estat 650 persones de les mil que optaven a la jura. L'’allau” de peticions llavors va ser un misteri perquè segons l'ABC només 200 persones haurien fet la petició abans de cloure el termini. La conclusió és que el ministeri fa anar les xifres com vol i amb un objectiu prou clar.



Enllaç noticia :

http://directe.cat/416801


Carme Forcadell : No tenim temps

24/06/15 02:00 -



Carme Forcadell
La setmana passada, especialment el cap de setmana, es van aclarir algunes de les incògnites que calia resoldre per avançar cap a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre, alguns dels partits que hi concorreran van fer públiques les seves propostes i els noms que encapçalaran les llistes.

Unió Democràtica, després de fer la consulta interna on van quedar força igualats els que volen la independència i els que volen una altra cosa, va decidir presentar-se en solitari a les eleccions del 27 de setembre. Una decisió complicada i difícil, com ho demostren les 8 hores de consell nacional, però necessària si volen mantenir el partit i les sigles. Sigui com sigui, Unió s'ha decidit i també s'ha dividit i les divisions en política encara es paguen més cares que les indefinicions. El 27 de setembre podran comprovar amb quin suport social compten i fins a on arriba el seu espai electoral.Malauradament, les sigles d'Unió Democràtica no es comptaran entre les dels partits que sumen per assolir la independència de Catalunya, però estic segura que en un punt o altre ens acabarem trobant.

Esquerra Republicana de Catalunya també va presentar la seva proposta divendres passat, abans que ho fes dissabte el president Mas. Oriol Junqueras, designat ja cap de llista de la formació, va proposar una candidatura que vagi més enllà de les sigles del partit i va fer una crida per crear una llista independentista i d'esquerres, “Aliança d'Esquerres per a la República Catalana”. Va afirmar que no volia competir amb d'altres opcions que comparteixen el mateix objectiu i va desitjar sort a tots els partits independentistes. L'objectiu és aconseguir la majoria absoluta de les forces independentistes més que el resultat de cada llista concreta i, amb aquesta majoria, implicar els partits que no són independentistes, però que no hi estan en contra.

I dissabte el President va fer la seva proposta electoral a Molins de Rei, una llista oberta a la societat civil organitzada i sense sigles de partit. No és una proposta adreçada a ERC ni als partits va dir, perquè aquesta proposta ja l'havia fet el passat novembre, efectivament va ser una proposta adreçada a les entitats de la societat civil que han mobilitzat centenars de milers de persones en els darrers anys. Va ser una proposta feta directament a l'Assemblea, a l'Òmnium i a l'AMI, tot i que aquest cop no serà la llista del president, sinó amb el president, perquè seran les entitats qui la proposaran.

A hores d'ara, no sé quina serà la resposta de les entitats independentistes a la proposta del president, estic segura que serà una resposta responsable i d'acord amb la transcendència del moment històric que vivim, però és important que no tornem a obrir un debat sobre el com anem a les eleccions que ens va entretenir i paralitzar durant gairebé dos mesos després del 9 de novembre. Decidim el que decidim, fem-ho ràpidament, perquè a tres mesos del 27-S el temps ens juga en contra.

Si volem guanyar en escons i en vots no podem distreure'ns ni desviar-nos de l'objectiu, necessitem tot el temps, tots els recursos i totes les energies per explicar per tots els racons del territori que la independència significa disposar de les eines i els recursos necessaris per solucionar els problemes dels ciutadans, ens cal omplir de contingut social la independència per arribar a aquells ciutadans que no estan en contra del procés, però que no el veuen necessari per resoldre els seus problemes quotidians. Ara és l'hora de sumar i d'assegurar que en aquest procés hi som tots els que hi volem ser, tots els que hi han de ser i tots els que hi podrien ser.

Darrera actualització ( Dimecres, 24 de juny del 2015 02:00 ) 


Enllaç noticia :

//www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/869976-no-tenim-temps.html

 

Lluís Llach, Sergi López, David Fernàndez, Jaume Cabré i Feliu Ventura signen un manifest per la llibertat d'Arnaldo Otegi

Dimecres  24.06.2015  06:00

Comença una campanya internacional en defensa del polític abertzale empresonat.

 



Diverses personalitats de la cultura, la política i l'activisme als Països Catalans han signat un manifest de suport a Arnaldo Otegi i en defensa de la seva llibertat. El manifest, impulsat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), forma part de la campanya internacional 'Llibertat per a Arnaldo Otegi. Presos bascos, a casa'. Entre els signataris hi ha Lluís Llach, Sergi López, David Fernàndez, Jaume Cabré, Feliu Ventura, Joan Tardà, Víctor Terradellas, Jaume Asens, Arcadi Oliveras, Montserrat Carulla, Vicent Partal i Jaume Mateu.

Dilluns vinent es farà un acte a Barcelona (dos quarts de vuit del vespre a l'auditori del CIEMEN) per reclamar l'alliberament del dirigent polític basc i el final de la política d'allunyament, com a pas previ a l'excarceració dels presos bascos, en tant que passos necessaris per poder assolir una pau justa i duradora al País Basc.

L'acte s'estructurarà amb una benvinguda a càrrec de Carles Riera, president del CIEMEN; una lectura del manifest de la campanya a càrrec de Gabriela Serra, activista històrica vinculada a la defensa dels Drets Humans, i una intervenció d'August Gil Matamala, jurista.

La cloenda anirà a càrrec de Julia Arregi i Hodei Otegi, companya i fill, respectivament, d'Arnaldo Otegi. Es comptarà amb la presència de representants polítics, socials i culturals dels Països Catalans.

El CIEMEN, com a organització fortament compromesa amb els drets col·lectius dels pobles, és una de les entitats deganes a casa nostra en la solidaritat amb el procés de pau i normalització política que viu el País Basc.

En aquest sentit, ha volgut acollir l'acte públic que mostri el suport de la societat civil catalana i el món de la cultura i la política al clam democràtic perquè Otegi no s'estigui, en virtut dels drets civils i les llibertats més elementals, ni un dia més a la presó.


Podeu llegir el manifest i veure els primers signataris:

Llibertat per a Arnaldo Otegi; presos bascos, a casa

dimarts, 23 de juny del 2015

Mas: 'Si les entitats em diuen que no pot ser, tiraré endavant'

Dimarts  23.06.2015  06:00
Autor/s: Pere Cardús i Bel Zaballa

El president de la Generalitat avisa que és l'últim intent que farà per aconseguir la màxima unitat possible per al 27-S.

 

Artur Mas ha tornat a sacsejar el panorama polític a Catalunya amb la proposta a les entitats sobiranistes perquè impulsin una candidatura amb el màxim d'unitat possible per a les eleccions del 27 de setembre. Ahir al vespre va anar a TV3 per ser entrevistat per Mònica Terribas.

I va dir: 'Si les entitats em diuen que no pot ser, tiraré endavant. Però tindrem la seguretat d'haver fet tot allò que és a les nostres mans per aconseguir l'objectiu? Aquestes eleccions no són per a saber qui governa. Si són per a això, no toquen fins l'any que ve. Aquestes eleccions serveixen per a fer allò que no vam aconseguir el 9-N.'

dilluns, 22 de juny del 2015

Primera trobada de Mas amb les entitats sobiranistes

22/06/2015

El president els demana que liderin una candidatura unitària per la independència, i es donen dues setmanes per debatre-ho internament.

Lluís Bou

 


El president Artur Mas ha celebrat aquest migdia una primera trobada amb els representants de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

La reunió, de la qual no se n'ha informat prèviament, ha estat discreta i ha estat un primera presa de contacte. Mas els ha explicat la seva proposta per tal que siguin les entitats les que impulsin una candidatura independentista unitària de cara a les eleccions del 27 de setembre.

A la trobada hi han assistit Jordi Sánchez, Muriel Casals i Josep Maria Vila d'Abadal. Les entitats han demanat dues setmanes per debatre de forma interna la proposta, i després donaran una resposta.


Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/06/primera_trobada_de_mas_amb_les_entitats_sobiranistes_110110.php

ERC defensa la independència de l’ANC, Òmnium i l’AMI

Dilluns, 22 de juny de 2015 15:10 h

Els republicans no interferiran en la decisió que prenguin les entitats sobiranistes sobre l'oferiment d'Artur Mas.


 
 
ERC ha defensat aquest dilluns la "independència i pluralitat" de l'ANC i Òmnium Cultural i ha reclamat que es preservin aquests valors "ara i després del 27-S". 

El portaveu d'Esquerra Republicana, Sergi Sabrià, ha qualificat les entitats sobiranistes d'autèntic motor del procés i  ha assenyalat que ERC  no interferirà en la vida de les entitats. 

En aquest sentit, ha fet una única demanda: “que no s'aturin, perquè les necessitem ben actives'”. El portaveu republicà ha assegurat que “esperem que tothom faci la millor llista possible per assolir la victòria de l'independentisme el 27S”.

Mot bona acollida de la proposta d’Oriol Junqueras