Investiguen sis agents dels Mossos per una agressió racista

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

Els agents van pegar un jove mentre li cridaven insults 'negre de merda' · Els agressors són investigats per delictes contra la integritat moral i lesions

 

Per: Redacció

15.06.2020  09:29




Antiavalots dels Mossos d’Esquadra van perpetrar una agressió racista contra un jove immigrant mentre sortia d’un bloc de pisos de Sant Feliu Sasserra on s’estava fent un desnonament. Els agents el van insultar i li van escopir, però el jove va fugir. Més tard va tornar a l’edifici, després de ser amenaçat per telèfon per part dels antiavalots amb una ordre de cerca i captura.

#COMUNICAT
La brutalitat, normalització i impunitat del #RacismePolicial, relat d’un cas.

El cap dels @mossos, Eduard Sallent, ha admès recentment que existeix un “biaix ètnic” en el camp de les identificacions policial. Entendre i normalitzar el racisme policial i...
*Fil pic.twitter.com/HFMxbZjAZN

— Sos Racisme Cat (@SOSRacis) June 15, 2020

  






Una volta allà, l’agredit va enregistrar amb el mòbil com els antiavalots l’acusaven d’haver pegat un agent i se l’emportaven a l’aparcament de l’edifici, on el van tirar a terra, li van posar

Torra: "Més que mai l'opció de la independència apareix com l'única"

Torra ha lamentat "els límits i constrenyiment de la situació política actual" a què considera que està sotmesa Catalunya,

El president de la Generalitat, Quim Torra | ACN

per Europa Press

14 de juny de 2020 21:41 

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha defensat aquest diumenge que en l'actual escenari polític, i després de la pandèmia del coronavirus, "l'opció de la independència apareix com l'única". En un tuit, ha sostingut que només la independència "dóna opció, per sobirania i recursos, de construir un país millor, més just, de futurs i drets per a tots".

Torra ha lamentat "els límits i constrenyiment de la situació política actual" a què considera que està sotmesa Catalunya, en un fil de Twitter en què ha exposat les línies mestres de la seva intervenció aquest diumenge en la catorzena i última videoconferència de presidents autonòmics pel coronavirus. Ha destacat que Catalunya ha fet un "esforç

Aragonès descarta una candidatura unitària de l’independentisme en les eleccions catalanes

El vicepresident del Govern defensa que la societat catalana “és diversa i plural, igual que el moviment independentista”

Agències 15/06/2020

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha descartat aquest dilluns configurar una candidatura unitària de les forces independentistes en les futures eleccions catalanes.

En una intervenció de la Tribuna Digital d’Europa Press, ha defensat que la societat catalana “és diversa i plural, i també ho és el moviment independentista, i cal reflectir aquesta pluralitat”.

“Quan l’independentisme ha anat amb una sola oferta electoral ha tingut menys suport que

La carta de la presidenta de la Comissió Europea a Puigdemont

UNIÓ EUROPEA






Lluís Bou
Foto: DPA
Barcelona. Dimecres, 10 de juny de 2020

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha enviat una carta al president a l'exili, Carles Puigdemont, i als també eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí, anunciant que obre la porta a flexibilitzar els fons europeus destinats als municipis, perquè tinguin més marge de maniobra per actuar contra el coronavirus.



Els tres eurodiputats de JxCAT es van adreçar a Von der Leyen preguntant-li per les mesures que prendrà la UE per ajudar a les conseqüències de la pandèmia.

Acabo d'informar al president @QuimTorraiPla, al @govern, l’@ACMunicipis i la @FMCmunicipis sobre aquesta carta que ens ha enviat @vonderleyen, que obre la porta a flexibilitzar el fons europeu pels municipis; una oportunitat que cal aprofitar des de Catalunya 👇 pic.twitter.com/JeyuoRhds2

— Carles Puigdemont (@KRLS) June 10, 2020

  



En la carta, la presidenta de la Comissió Europea desitja que Puigdemont, Ponsatí i Comín es trobin bé de salut, i afirma que ha proposat "algunes mesures extraordinàries de

Canadell, sobre un possible futur a la Generalitat: "Tinc un mandat a la Cambra"

ELECCIONS






Carlota Serra
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 11 de juny de 2020

Ja fa temps que el nom del president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, sona en privat com un dels predilectes de Carles Puigdemont per unes futures eleccions a Catalunya, tot i que ell directament no ho ha fet mai oficial.



Avui, preguntat per si es presentaria en una candidatura per a la presidència de la Generalitat, Canadell ha tirat pilotes fora recordant que "tinc un mandat a la Cambra de Barcelona, en el que em queda un any, i me'n queden tres presidint el Consell de Cambres".



Ni sí ni no a llarg termini, però ara per ara ho deixa descartat. En aquest sentit, ha

La irregularitat flagrant de Marchena per a poder inhabilitar ràpidament el president Torra

MÓN - ESPANYA

El Suprem procedeix de manera irregular per a avançar els terminis del recurs de cassació del president Torra contra la condemna del TSJC 

Per: Roger Graells Font

11.06.2020  16:45




L’aturada obligada de l’activitat judicial per la crisi sanitària de la covid-19 va frenar la pressa del Tribunal Suprem espanyol per a analitzar el recurs de cassació presentat pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra la condemna per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el desembre passat, a un any i mig d’inhabilitació. La sentència del Suprem sobre el recurs pot comportar la inhabilitació de Torra i la convocatòria d’eleccions a Catalunya si el parlament no elegeix un nou president, una tasca improbable amb les majories actuals a la cambra. La prerrogativa de convocar eleccions continua en mans del president, però si no en fa ús abans de la sentència, probablement la perdrà.

La represa de l’activitat al Suprem ha estat a tota velocitat aquesta setmana. La sala segona ha forçat la màquina contra Torra i l’ha citat el 17 de setembre a la vista del seu recurs, que ara per ara ni tan sols ha estat admès a tràmit ni s’ha designat un nou ponent després de la renúncia del magistrat Miguel Colmenero la setmana passada en ser

El Suprem fixa la vista de la inhabilitació de Torra abans de tenir-ne el ponent

INHABILITACIÓ






Marta Lasalas
Foto: Jordi Bedmar
Barcelona. Dijous, 11 de juny de 2020

Miguel Colmenero, el magistrat que havia estat designat pel Tribunal Suprem com a ponent del recurs de cassació del president, Quim Torra, contra la condemna d'un any i mig d'inhabilitació, va sol·licitar el passat 4 de juny la seva abstenció amb l'argument que ha estat designat membre de la Junta Electoral Central.



A partir d'aquell moment es va fixar un termini de deu dies, és a dir, fins a la setmana vinent, perquè s'hi pronunciïn el fiscal i les parts, abans que el ple de la Sala Segona decideixi si accepta o no l'abstenció del ponent.



Això no obstant, i amb aquesta decisió encara pendent, el Suprem ha fet saber aquest matí que "previsiblement" fixarà per al proper 17 de setembre la vista del recurs del

El TS contradiu el dret europeu i dona la raó a la JEC amb Puigdemont i Comín

JUDICI AL PROCÉS






Gemma Liñán
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 11 de juny de 2020

La Sala III contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha dictat dues sentències en què desestima els recursos plantejats per Carles Puigdemont i Antoni Comín contra tres acords de la Junta Electoral Central, de 13 i 20 de juny del 2019, en els quals es va comunicar al Parlament Europeu que es deixaven vacants els seus escons com a eurodiputats electes fins que no prestessin acatament a la Constitució espanyola, i es va denegar la seva inclusió en la llista d'electes remesa a la cambra europea.



La resolució arriba tard i no és efectiva, perquè Puigdemont i Comín son eurodiputats i només la cambra europea pot decidir ara sobre el futur dels seus diputats.



L'alt tribunal avala la constitucionalitat i legalitat de l'actuació de la Junta Electoral Central en aquest cas, ja que "ha aplicat amb tota correcció la llei orgànica de Règim Electoral General", i "no ha discriminat els recurrents ni incorregut en arbitrarietat o en

Editorial Vicent Partal : Aquest vídeo impressionant de la violència del Primer d’Octubre…

OPINIÓ - EDITORIAL

Aguantar tota la repressió que hem aguantat d'ençà del 20 de setembre de 2017 és un exercici de poder 

Per: Vicent Partal

10.06.2020  21:50




Aquestes darreres hores ha circulat per les xarxes socials un vídeo que aplega, també en vuit minuts, algunes de les imatges més violentes desfermades per les policies espanyoles el primer d’octubre de 2017, en l’intent frustrat de frenar el referèndum d’autodeterminació.

El vídeo és molt dur, sobretot amb la perspectiva del temps passat i de les coses que hem viscut d’aleshores ençà –entre les quals no és precisament menor el paper que van fer al judici aquests mateixos funcionaris de l’estat que a les imatges agredeixen salvatgement ciutadans que haurien de protegir. I circula com a resposta, potser valdria més dir com a complement, de la indignació causada per les actuacions d’algunes policies als Estats Units, arran de l’assassinat de George Floyd. Molta gent hi afegeix comentaris que

Cuevillas: "Qüestionem que Es-Satty sigui mort"

ATEMPTATS






El Nacional
Foto: 324
Barcelona. Dimecres, 10 de juny de 2020

L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha qüestionat que l'imam de Ripoll i principal ideòleg dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Abdelbaki es-Satty, sigui mort.



Així ho ha explicat Cuevillas en una entrevista al Més 324, a les portes del judici pels atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, en la qual també hi ha participat Javier Martínez, pare d'una de les víctimes de la Rambla. L'advocat ha expressat els seus dubtes sobre si Es-Satty va morir en l'explosió que hi va haver al xalet d'Alcanar el dia abans dels atemptats.













"Quan ho comencem a estudiar tot, que és el que hem vist i culmina amb l'escrit que hem acabat avui, nosaltres arribem més lluny, per dues grans vies. Nosaltres qüestionem que

Podemos se suma a una crida d'eurodiputats reclamant la llibertat dels Jordis

PRESOS POLÍTICS






Marta Lasalas
Barcelona. Dimecres, 10 de juny de 2020

Eurodiputats de diferents formacions de l’estat espanyol, entre les quals Podemos, han signat un manifest en què es reclama la llibertat immediata de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez i es reivindica el dret fonamental a la llibertat d’expressió. El text l'han fet arribar al president del govern espanyol, Pedro Sánchez; a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet; al vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias, i al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, a més d'enviar-ne una còpia al president del Parlament Europeu, David Sassoli.



El document l’han signat els eurodiputats de JxCat, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que n'han estat impulsors, i la republicana Diana Riba, però també

La pugna entre els afins a Paluzie i Canadell marca les eleccions a l'ANC

ANC

L'entitat afronta els comicis amb la necessitat de definir quin paper tindrà en el context d'un procés empantanegat i d'un debat entre corrents interns

Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, durant l'última Diada. | Josep Maria Montaner

Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç. Aquests dos noms, i els blocs que representen, marcaran les eleccions al secretariat nacional de l'entitat que se celebren a partir d'aquest dimecres i fins dissabte. Paluzie representa la candidatura continuista, mentre que Canadell, que no es presenta directament, ha donat suport en públic a una sèrie de noms que, amb l'empresari com a referent, aposten per "recuperar l'essència" de l'entitat i redoblar la pressió cap als partits per tirar endavant la independència després d'anys de desunió estratègica.





Els socis de l'ANC elegiran els 77 secretaris generals que, al seu torn, triaran la cúpula de l'entitat encarregada de definir el paper de l'entitat en un moviment independentista que no és aliè a la crisi sanitària i que té pendent ressituar-se després dels fets de la tardor de 2017. En aquest escenari, els comicis interns són més importants que mai i el nou secretariat

El Govern pagarà fins a 1.350 euros extra al personal sanitari per premiar l'esforç pel coronavirus

CORONAVIRUS

La compensació, que s'abonarà a l'agost, tindrà un impacte de 140 milions en els pressupostos i variarà en funció de la categoria professional, la presencialitat i el grau d'exposició a la Covid-19

per Joan Serra Carné / Oriol March , 10 de juny de 2020 a les 14:05

Un professional de l'Hospital d'Olot, durant l'atenció a un pacient | Martí Albesa

Fins a 1.350 euros extra al personal sanitari i un fix de 900 euros per als professionals de les residències amb places públiques. És la compensació que el Govern aprovarà per compensar l'esforç dels treballadors implicats en l'atenció als pacients durant la pandèmia de la Covid-19. La mesura, que els empleats de la xarxa de salut d'utilització pública -també els de centres concertats- percebran en la nòmina del mes d'agost, tindrà un impacte de 140 milions en els pressupostos i variarà en funció de la categoria laboral, la presencialitat i el grau d'exposició al coronavirus. Es beneficiaran de la gratificació -d'un mínim de 350 euros- els professionals que hagin estat en actiu entre l'1 de març i el 31 de maig, però també aquells empleats que hagin causat baixa en aquest període.



 

El Govern ha anunciat que la resta de professionals dels serveis essencials -com policies, bombers i empleats dels serveis d'emergència- també seran compensats en un altre paquet d'ajudes en el qual treballa l'executiu. La Generalitat també té previst que en els

L'ANC tomba una altra candidatura al Secretariat Nacional

Eduard Cabús creu que se l'ha exclòs per defensar posicions de diàleg entre les formacions polítiques

Un militant vota a les eleccions al secretariat nacional de l'ANC, a la seu del carrer Marina, el 17 de març del 2018 | ACN

per ACN  
10 de juny de 2020 10:11 





La junta electoral de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha comunicat a Eduard Cabús que la seva candidatura queda exclosa de les eleccions al Secretariat Nacional poques hores abans que s'iniciés el procés electoral. Segons ha assegurat Cabús a l'ACN, ha estat exclòs per haver respost un altre candidat a través de Twitter. Cabús ha lamentat la "nul·la proporcionalitat" i la "versemblança" de la situació i ha explicat que a la piulada rebutjava parlar d'aspectes que infringissin el reglament. Cabús ha constatat que se l'ha exclòs "per motius polítics" per no estar "alineat" amb la ideologia dominant dins la cúpula. Ha criticat que se'l persegueixi per defensar una posició de diàleg i voler evitar la "guerra entre partits".

De fet, Cabús ha comunicat a través de Twitter aquesta mitjanit la decisió de la junta electoral. "La junta electoral de l'ANC s'ha petat la meva candidatura perquè vaig

Torra replica a Montero: “la millor normalitat és la independència de Catalunya”

El president de la Generalitat recorda que els 16.000 MEUR equivalen a “l’espoli fiscal insuportable” de Catalunya en un any

Redacció 09/06/2020

El president de la Generalitat, Quim Torra, treballant en videoconferència | ACN

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha respost a la ministra d’Hisenda i portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, que el fons de 16.000 MEUR equival a “l’espoli fiscal insuportable” de Catalunya en any. “Necessitem tots els recursos i tota la sobirania per assegurar el futur i els llocs de treball dels catalans. Per això, la millor normalitat és la independència de Catalunya”, ha afegit el cap de l’executiu català al seu compte de Twitter.

La ministra portaveu ha retret aquest dimarts a Torra el “descontentament permanent” i ha dit que la crítica al fons de 16.000 MEUR “recorda a l’Espanya ens roba”. Montero també ha afegit que algunes comunitats autònomes “tenien unes expectatives” que no han “culminat”.

Precisament, també sobre aquestes “expectatives” que feia referència la ministra

Joan Amorós: ‘La situació a Catalunya és gravíssima i és trist que la gent no se n’adoni’

SOCIETAT - ECONOMIA

Entrevista a l'ex-directiu de Nissan sobre el futur de la planta

Joan Amorós, que va treballar de 1968 fins el 2001 a la Nissan, en una imateg d'arxiu (Foto: ACN)

Per: Andreu Barnils

08.06.2020  21:50




Hi ha moltes maneres de presentar Joan Amorós (1938), l’actual president de Ferrmed, lobby empresarial europeu de transports. Amorós és una ànima inquieta, i un dels impulsors del diari Avui, del Cercle d’Agermanament Occitano-Català i, més recentment, del llibre Aportacions Catalanes Universals (Pagès Edicions), de 800 pàgines i 1.000 il·lustracions, obra que ha portat a la Biblioteca del congrés nord-americà i a la redacció de The New York Times. Però d’Amorós també es pot dir que durant més de trenta anys va treballar a Nissan, l’empresa automobilística que ara vol tancar les plantes a Catalunya.



Amorós se la coneix com poca gent i aquests dies ha escrit dos articles molt interessants sobre per què Nissan se’n va (‘D’on se’n va la Nissan‘) i què es pot fer per evitar-ho (‘Una proposta per a les plantes de Nissan‘). VilaWeb n’ha parlat amb el senyor Amorós telefònicament.

oan Amorós en una imatge d’arxiu (Fotografia: ACN).

—Quan vau ser a Nissan i què hi vau fer?

S’agreuja el calvari d’un mosso independentista per l’assetjament d’una excaporal ultraunionista

Esgarrifós i obsessiu setge d’Inma Alcolea Griñan a Albert Donaire i la seva família amb innumerables insults i amenaces i una constant persecució a les xarxes

Redacció 09/06/2020

Inma Alcolea, excaporal dels Mossos incapacitada i ultranacionalista espanyola i unionista radical

Inma Alcolea Griñan era caporal dels Mossos d’Esquadra. Ja va ser notícia per la seva estridència i comportament histriònic quan va insultar el President Carles Puigdemont.

Des de llavors, va assegurar que “la Generalitat” la perseguia per ser unionista i va passejar-se per platós de televisions de la caverna mediàtica explicant el seu cas. Els mitjans unionistes, però, obviaven els possibles problemes de salut mental d’Alcolea, que finalment va ser declarada “incapacitada” per seguir treballant per “una invalidesa total per motius psiquiàtrics” tal com va explicar La República.

Des de principis de 2018, una de les seves obsessions ha estat el mosso independentista

El Govern es retira de l’acusació per desordres per reclamar investir Puigdemont

TRIBUNALS






El Nacional / ACN
Foto: M.C.
Barcelona. Dimarts, 9 de juny de 2020

La Generalitat ha decidit retirar-se com a acusació en el cas d'un home acusat de desordres públics i atemptat a agents de l'autoritat per reclamar la investidura de Carles Puigdemont al parc de la Ciutadella el 30 de gener del 2018.



Queda com a acusació la fiscalia, que demana tres anys de presó. Fonts del Govern han explicat a l'ACN que la decisió inicial de presentar-se com a acusació es va prendre durant l'aplicació del 155, i argumenten que ara han decidit retirar-se perquè s'han revisat les imatges i cap mosso queda lesionat i ferit.



Tampoc hi ha cap agent que hagi demanat que la Generalitat

Dos anys i quatre mesos de presó per a l’inspector dels Mossos Jordi Arasa pel desallotjament de la plaça de Catalunya

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

L’inspector ja va ser condemnat el 2014 per una falta de lesions a l’ex-diputat de la CUP David Fernàndez 

 

Per: Redacció

09.06.2020  10:25



L’inspector Jordi Arasa, cap de l’Àrea de Recursos operatius (Arro) de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, ha estat condemnat a dos anys i quatre mesos de presó, suspensió de sou i feina i inhabilitació professional per dos delictes de lesions, arran del desallotjament violent de la plaça de Catalunya el 27 de maig de 2011, quan era ocupada pel moviment 15-M. A més, haurà d’indemnitzar quatre víctimes amb quantitats que oscil·len entre 520 euros i 280, que haurà de pagar la Generalitat com a responsable civil subsidiari. Pels mateixos fets, el 2014, l’inspector ja va ser condemnat per una falta de lesions a l’ex-diputat de la CUP David Fernàndez. Arasa va ser ascendit a cap de l’Arro aquest mateix mes de març, quan ja havia estat jutjat per aquestes agressions i estava pendent de sentència.

[VÍDEO] Els 45 cops de Jordi Arasa: les brutals agressions per les quals s’ha condemnat l’inspector dels Mossos




L’Audiència de Barcelona considera que Arasa va tenir una actuació ‘injustificada’ durant

Vergés diu que caldrà indemnitzar Ferrovial per anul·lar el contracte de rastreig

SOCIETAT - SANITAT

La consellera ha explicat que el govern reconsiderava el contracte amb Ferrovial, però no ha concretat quines alternatives preveuen

Per: Redacció

09.06.2020  09:13




La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat en una entrevista a TV3 que el govern reconsiderava el contracte amb Ferrovial per a fer el rastreig de contactes de malalts de la covid-19, el qual té un valor de 17 milions d’euros i ha causat indignació entre els professionals sanitaris. Tanmateix, no ha explicat pas quina en serà l’alternativa, tot i que ha matisat que la situació actual no permetia de fer una contractació pública habitual perquè podria ‘tardar mesos’. La consellera ha defensat una contractació ‘molt més lligada amb salut pública i amb l’atenció primària’, però ha descartat la contractació directa de professionals.

Vergés ha reconegut que revertir el contracte amb Ferrovial podria significar que la