La fiscalia de l’Audiència espanyola ha obert diligències
d’investigació per delictes d’injúries al rei per la crema de banderes
espanyoles, de fotografies de Felipe VI i de pàgines de la constitució
després de la manifestació de l’esquerra independentista de la Diada.
També investigarà el piulet de la CUP a Barcelona en què es recollien
càntics contra el rei: ‘Si el rei vol corona corona li darem que vingui a
Barcelona i el coll li tallarem.’
La fiscal general de l’estat espanyol, Consuelo Madrigal, ha fet avui un
avís als independentistes catalans amb un to evident d’amenaça. Ha
estat en un discurs pronunciat a la seu del Tribunal Suprem davant
Felipe VI, en la presentació de la memòria de la fiscalia general de
l’estat del 2015.
Madrigal ha declarat: ‘En una situació política i
social incerta com la que vivim, i arran del desafiament a l’estat de
dret que amb total menyspreu a l’ordenament constitucional planteja
sectors independentistes, convé de mantenir la integritat de la
consciència intel·lectual, tal com va fer el Constitucional en la
sentència del 2 de desembre del 2015.’
El reportatge diu que Catalunya podria ser independent en un any.
La cadena de televisió Arte ha fet un reportatge en què es pregunta si
al rei d’Espanya se li escapa Catalunya. La periodista hi exposa la
possibilitat que Catalunya sigui independent d’ací a un any. S’hi
explica que a l’estat espanyol Felipe VI és considerat un rei modern i
preuat, però que a Catalunya, ‘el territori més republicà de l’estat’,
se’n qüestiona el paper. Krystyna Schreiber, traductora, economista i
autora del llibre ‘Què en penses, Europa?’ (Angle, 2015), ho ha explicat
a Twitter amb aquest piulet:
Ella mateixa ha fet arribar a VilaWeb la traducció del contingut de la informació al català.
‘Avui us expliquem com l’autoritat de Felipe VI és qüestionada a
Catalunya’, comença dient. ‘El desafiament del rei és que Catalunya és
profundament republicana i demostra des de fa quatre anys obertament la
seva enemistat envers la monarquia i Madrid. Per exemple, el juliol de
l’any passat es va treure el bust del rei Juan Carlos de l’Ajuntament de
Barcelona.’
L’historiador Ricard Vinyes hi diu: ‘El problema és que hi ha molts
símbols dels borbons que des de fa un llarg temps manen a Espanya.
Altres símbols, per exemple de la nostra tradició política, són
invisibles, res no recorda els moviments democràtics, republicans,
radicals o els moviments dels treballadors, que justament a la nostra
ciutat van tenir un rol molt important.’
El reportatge parla també del 9-N. ‘El conflicte s’agreuja. El
Parlament de Catalunya decideix un full de ruta cap a la independència.
El rei s’enfada i es nega a complir el protocol i rebre la presidenta
del parlament, Carme Forcadell. Per als catalans això és una
provocació.’
El politòleg Roger Torrent explica: ‘Era previst que la presidenta
anés al palau reial per informar sobre la feina que es fa al Parlament
de Catalunya. Estic convençut que és això precisament el que el rei no
volia. Ell no volia escoltar què fan els ciutadans o les institucions
catalanes. Òbviament li manca la voluntat d’allargar la mà, de parlar
amb nosaltres i saber què volen els catalans.’
‘És possible que al rei se li escapi Catalunya de les mans?’, es
demana el reportatge, que contrasta la situació de Catalunya amb l’alt
reconeixement de què gaudeix a la resta de l’estat. ‘Ell vol portar una
monarquia més jove, més moderada i moderna, però envers la diversitat
regional no es demostra prou flexible.’
I hi afegeixen l’opinió de Joan B. Culla, que es va trobar amb el rei
just abans de la seva coronació: ‘Li vaig proposar que seria
interessant d’equilibrar més en els seus discursos monàrquics oficials
el pes entre el castellà, el català, el basc, el gallec… La resposta
literal del príncep fou: “Quan venim a Catalunya, parlem català, però en
un acte oficial a Madrid, això ningú no ho entendaria.” I quan va
començar el seu regnat va reduir el plurilingüisme a un “moltes gràcies”
en quatre llengües. Això no és precisament gaire cosa.’
I el reportatge rebla: ‘En un any Catalunya es podria separar
d’Espanya. Al rei i comandant suprem de les forces armades sembla que se
li acaben les armes diplomàtiques.’
El monarca decideix aplicar el mateix augment establert en les retribucions dels funcionaris
El rei percebrà aquest 2106 236.544 euros bruts.
El rei, la reina, les seves filles i la reina Sofia, a Palma durant la Setmana Santa (Reuters)
Felip VI ha decidit aplicar a la família reial i al personal de la
Zarzuela el mateix augment de l'1% establert en les retribucions dels
funcionaris. Així doncs, ell rebrà 236.544 euros bruts aquest 2016, la
seva esposa Letizia 130.092 euros i el rei Joan Carles 189.228 euros.
Aquestes dades han estat facilitades aquest dijous per la Casa del Rei,
que publica al seu web oficial
Felipe i Letizia van enviar missatges de solidaritat i suport a Javier López Madrid quan va esclatar l'escàndol.
Els reis d’Espanya, Felipe VI i Letizia, van enviar missatges de
suport a Javier López Madrid, ex-conseller de Caja Madrid i Bankia,
implicat en l’escàndol de les targetes ‘black’ i en la xarxa de
corrupció anomenada operació Púnica, segons que ha informat Eldiario.es.
Els reis i el gendre de l’empresari Villar Mir van fer un xat l’octubre
del 2014, enmig de l’esclat de l’escàndol de les targetes utilitzades
pels directius de Bankia com a complements de sou no declarats.
Aquests missatges, els ha descoberts la Guàrdia Civil en la
informació que López Madrid va provar d’esborrar del seu telèfon mòbil i
que la policia va mirar de recuperar per ordre de la jutgessa que
Felip VI i Patxi López encaixen mans a La Zarzuela | ACN
El rei Felip VI ha comunicat aquest dilluns al president del Congrés,
Patxi López, que ha decidit no obrir de moment una nova ronda de
consultes amb els representants dels grups polítics "de manera que les
formacions polítiques puguin dur a terme les actuacions que considerin
convenients".
Així consta a un comunicat que ha fet públic la Casa Reial
a través del seu web després de la trobada preceptiva del monarca amb
el president del Congrés perquè aquest li comuniqués la investidura
fallida de Sánchez.
Carme Forcadell abraçant Carles Puigdemont després de la investidura | José Manuel Gutiérrez
El rei Felip VI ha evitat la "incòmoda" fotografia amb Carme Forcadell. La presidenta del Parlament ahir va sol·licitar audiència
per tal de comunicar la investidura de Carles Puigdemont però la Casa
Reial espanyola ha reclamat que la comunicació fos de manera
electrònica.
Tradicionalment
el nomenament d'un president de la Generalitat sempre s'ha comunicat al
rei espanyol en una audiència al Palau de la Zarzuela. L'única ocasió
que no va succeir va ser precisament fa tres anys, l'any 2012, quan Joan
Carles I estava convalescent.
Ara, la investidura s'ha de publicar al Butlletí Oficial de l'Estat
(BOE), tràmit imprescindible per tal que Carles Puigdemont prengui demà
possessió del càrrec al Palau de la Generalitat. L'endemà, en el mateix
emplaçament, serà el torn dels seus consellers.
Comunicat de premsa del Parlament de Catalunya
La
presidenta comunica oficialment al rei Felip VI la investidura de
Carles Puigdemont com a president de la Generalitat per escrit a petició
de la Casa Reial
Dilluns, 11 de gener de 2016. Palau del Parlament
La presidenta, Carme Forcadell, ha comunicat aquest migdia
oficialment al rei Felip VI la investidura de Carles Puigdemont com a
nou president de la Generalitat. La comunicació s'ha fet per escrit a
petició de la Casa Reial i s'ha enviat per correu electrònic.
El Parlament de Catalunya va sol·licitar diumenge 10 de gener a la
casa de Sa Majestat el Rei, pels conductes habituals, audiència perquè
la presidenta, Carme Forcadell, comuniqués avui dilluns de manera
presencial al rei Felip VI la investidura.
Serà la primera visita del monarca espanyol al principat, després de les eleccions del 27-S.
El rei Felip VI viatjarà aquest dimarts a Catalunya per primera vegada
després de les eleccions del 27-S, segons consta a l'agenda de la
Família Reial que La Zarzuela. La presència del monarca espanyol
coincidirà amb l'inici de les declaracions davant el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya de conselleres per haver posar les urnes el 9-N.
‘Sóc europeu perquè sóc espanyol, diu el rei espanyol en el discurs d’avui a l’eurocambra.
El rei espanyol Felipe VI ha fet una referència clara al procés
d’independència de Catalunya en el seu discurs d’avui a l’eurocambra, en
el ple a Estrasburg. ‘Europa s’ha construït sobre la voluntat de sumar i
no restar, d’unir i no dividir, de saber compartir i ser solidaris’, ha
declarat, tot afegint: ‘sóc europeu perquè sóc espanyol’.
Felip VI ha
assegurat que la UE pot comptar ‘amb una Espanya unida i orgullosa de la
seva diversitat, solidaria i respectuosa de l’estat de dret’. El rei ha
elogiat la constitució com el ‘gran pacte’ que ‘protegeix els pobles
d’Espanya en l’exercici de les seves diverses cultures i tradicions,
llengües i institucions’ i ‘consagra la llibertat, la justícia, la
igualtat i el pluralisme polític com a valors essencials’.
El rei espanyol Felipe de Borbó es reuneix amb el president nord-americà aquest vespre.
La diplomàcia espanyola està fent tot el què pot i més per aconseguir
que Barack Obama es pronunciï contra la independència de Catalunya,
segons ha pogut saber VilaWeb. El rei espanyol Felipe de Borbó es
reuneix amb el president nord-americà aquest vespre i el govern espanyol
desitja que enviï un missatge contra un possible estat català en la
compareixença davant els mitjans de comunicació.
És una situació molt
semblant a la de l’any passat, quan Mariano Rajoy es va reunir amb Obama
al despatx oval de la Casa Blanca i va dir que la independència de
Catalunya no es produiria. El govern espanyol va instar els periodistes
espanyols a fer la pregunta, però Obama va evitar respondre i va cedir
la paraula a Rajoy (Informació detallada d’aquells fets).
Ayer fue la Guardia Civil; hoy, una reprimenda epistolar de Felipe
González. El nacionalismo español está en pie de guerra. Y en El País, que le cede su articulo editorial,
es decir, hace suya la opinión de González, y este habla por el
periódico. No es menudo privilegio. Se entiende, sin embargo. Hace ya
unas fechas que, habiendo comprendido por fin el calado de lo que llama
con flema anglosajona el desafío soberanista, el cuarto de
máquinas del diario de Prisa echa humo. Ha puesto a trabajar a sus
plumillas más o menos cultos y los muñidores de ideología en defensa de
la unidad de la Patria. Si su autoconciencia legitimadora lo pinta como
el diario de la transición y el que se enfrentó al golpe de 1981 en
nombre de la Constitución, su idea del momento es erigirse en paladín de
la unidad de España y nuevo salvador de la Patria.
El editorial firmado por González viene a ser como un artículo de fondo.
Aunque de poco fondo. Como pieza literaria es insignificante y como
documento resulta bastante ramplón. Ocasión tan distinguida hubiera
necesitado algo más de estilo y mayor densidad de contenido. No tendría
por qué ser un nuevo Discurso a la nación española o Yo acuso u Oigo Patria tu aflicción,
pero debiera tener algo que permitiera recordarlo. En vez de eso, la
epístola que González dirige a los catalanes, a diferencia de las que
San Pedro o San Pablo dirigían a distintos destinatarios colectivos,
reproduce el contenido adocenado de las habituales admoniciones del
nacionalismo español de más rancia estirpe vestido con las galas del
"éxito" de la segunda restauración. Tengo la impresión de que el Rey le
ha pedido que se dirija a los españoles en defensa del statu quo -y la
Corona, por ende- y le ha dado la plantilla del discurso español
tradicionalista, una triada que incluye: a) jeremiadas, b) malos
augurios; c) amenazas.
El professor diu que té la sospita que ha estat el
rei dels espanyols qui ha donat “la plantilla del discurs espanyol
tradicionalista” a l’expresident espanyol.
L’editorial d’El País d’aquest diumenge és una “carta a los catalanes”, de Felipe González que
sentència que: “La proposta que fa Junts pel Sí, aquesta estranya
coalició unida només pel rebuig a Espanya, pot ser el començament de la
veritable "via morta" per a Catalunya. Trencant la legalitat, ningú que
tingui l'obligació de complir la llei negociarà res”. El professor Ramón
Cotarelo desmunta fil per randa les lamentacions, els mals auguris i
les amenaces de Felipe Gonzalez. “Ahir va ser la Guàrdia Civil; avui,
una reprimenda epistolar de Felipe González. El nacionalisme espanyol
està en peu de guerra”, comença l’article del professor.
Míssil contra El País
Segons Cotarelo
el rotatiu ha comprés finalment el calat del procés independentista i
ha posat a treballar “els munyidors de la ideologia en defensa de la
unitat de la pàtria” amb l’objectiu de ser l’heroi de la unitat
d’Espanya i nou salvador de la pàtria. D’aquí la carta publicada com a
editorial que vol dir que el diari es fa seves les paraules de González.
L'editorial signat per González és un article de poc fons, una peça literària insignificant i un document bastant carrincló.
Cotarelo alerta a González que de lamentacions sobre les meravelles de
la transició i el gran autogovern de Catalunya poques, perquè va ser
Alfonso Guerra i “els altres Guerras” del Congrés i el TC els que van
passar el ribot a l’Estatut del 2006. També recorda que els arguments
que apunten a que Catalunya quedaria convertida en una Albània són
sobrers després dels referèndums de Quebec i Escòcia, que han deixat
sense arguments els nacionalistes espanyols, sobretot, després que el TS
federal del Canadà sentenciés que si una part important de la població
reclama el dret a l’autodeterminació l’Estat ha de negociar la forma
d’exercir-lo, fet que entén tothom menys el govern espanyol.
“No resulta creïble que la part més europea d’Espanya es pugui quedar fora d’Europa”
El monarca visita Girona via la FPdGI i ens recorda
que fa molts anys que Espanya va decidir "unir i no dividir" i
"desterrar els enfrontaments per sempre"
El monarca espanyol Felip VI ha
apel·lat a la "unitat" com "el camí adequat" per "continuar avançant".
El rei ha aprofitat un cop més el Fòrum Impulsa per llançar un missatge
integrador i ja ha deixat clar que insistirà "sempre" en què aquest és
el "rumb correcte". Fins i tot, per donar-hi més relleu, Felip VI s'ha
remès a discursos anteriors on insistia en aquesta idea, com ara el que
va pronunciar fa tot just un any a Girona mateix. El monarca, que aquest
vespre ha entregat els Premis Fundació Princesa de Girona (FPdGi), ha
lloat el projecte de l'entitat, que fomenta l'emprenedoria entre els
joves. De fet, l'ha posada com a exemple "de la millor convivència per a
Catalunya i per a tot Espanya".
Cal tenir la FPdGI que actua contra la democràcia dels catalans? tenim l'enèmic a casa.(El de la llista Unitària amb ell)
És indigne d’una democràcia que els regidors de la CUP se`ls hi prohibeixi assistir a l’acte de la @FPDGI
Els regidors de la CUP, Lluc Salellas i Esther Costa, que volien
entregar una carta a Felip VI per "demanar-li que no torni a Girona", no
han pogut entrar al Palau de Congressos.
La Fundació Princesa de Girona, un cavall Troià per fomentar la monarquia que ataca la llengua catalana
No és la primera vegada que Felip VI aprofita la seva presència a
Girona, durant l'entrega dels Premis FPdGi i el Fòrum Impulsa, per
llançar un missatge a favor de la unitat. De fet, el monarca s'ha remès
al discurs que va fer l'any passat des d'aquest mateix escenari (pocs
dies després de la proclamació) per parafrasejar el missatge que ja va
llançar aleshores.
Com podem seguir aguantant els alliçonaments de la monarquia borbònica?
La Casa del Rei contradiu la infanta Cristina: La carta on renunciava al
ducat es va rebre després que Felip VI decidís retirar-li.
Nerea Rodríguez / Agències
Infanta Cristina
La infanta Cristina ja no és Duquessa de Palma de Mallorca, després que
aquest matí s’hagi publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) un
Reial Decret firmat pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i
pel rei Felip VI on es concreta el revocament del títol a la germana del
rei. Però aquest fet ha desencadenat una batussa entre els Borbons, que s’han començat a contradir i desmentir per qui havia pres la decisió de la revocació del títol a la infanta.
Ahir a la nit la casa del rei va anunciar que Felip VI havia decidit
revocar el títol de Duquessa de Palma a la seva germana Cristina; però
aquesta és una informació que aquest mateix matí s’ha afanyat a matisar
la pròpia Cristina. Mitjançant unes declaracions del seu advocat, Miquel
Roca, la infanta ha volgut deixar clar que va ser ella qui va renunciar al Ducat de Palma fa 12 dies, mitjançant una carta enviada al seu germà, el rei Felip VI.
El diari irlandès destaca "la xiulada i l'escridassada" a l'himne i al rei espanyol en la final de Copa entre Barça i Athletic.
Redacció
L'article de l''Irish Times'
El diari 'The Irish Times' ha publicat un article on assegura que, després de la final de la Copa del Rei del cap de setmana passat entre Athletic i Barça, i la monumental xiulada a l'himne i al rei espanyol, "la independència torna a ser al centre d'atenció" del debat polític.
El rotatiu irlandès afirma que "després de mesos de relativa calma, el
tema de l'aposta de Catalunya per la independència ha tornat a situar-se
com a principal tema els darreres dies, en gran part gràcies al partit
de futbol", on "seguidors de Barça i Athletic van xiular i escridassar l'himne, amb la presència del rei Felip VI".
El manifest apareix a un dia de la Final de Copa entre el FC Barcelona i l’Athletic Club de Bilbao
Diverses entitats i
organitzacions de caire patriòtic promouen a través d’aquest manifest
una altra sonora xiulada a l’himne espanyol i a Felipe de Borbó el
proper dissabte. En el document que han fet arribar als mitjans,
argumenten que “volem deixar de ser súbdits del regne d’Espanya per
esdevenir únicament ciutadans d’una Catalunya independent”. Contra
aquells als qui diran que és una falta de respecte xiular l’himne
espanyol, també enraonen que “Demanar respecte per a qui et tracta com
un drap brut només pot explicar-se des d’un profund complex d’esclau.”
El rei Felip VI serà rebut demà amb tots els honors pels seus súbdits Miniatura miniatura Recrear miniatura
Heus ací el manifest complet:
PER LA XIULADA A L’HIMNE ESPANYOL I AL REI FELIPE DE BORBÓN
Catalunya viu una situació política decisiva. Els catalans,
majoritàriament, hem entès que o ens independitzem d’Espanya o
desapareixerem com a poble. Només així s’expliquen les grans
mobilitzacions dels darrers anys que han aconseguit posar la
independència de Catalunya com a eix central de la política catalana.
Amb tot, arribar a la victòria final, que no és altra cosa que la
proclamació de l’Estat Català independent amb el consegüent control
polític efectiu del territori, requerirà una gran fermesa en totes les
nostres accions i no deixar passar cap oportunitat per manifestar la
nostra voluntat de llibertat nacional. Aquesta lluita es dirimeix en
qualsevol front: polític, cultural, social o lingüístic. Però també en
el de la protesta col·lectiva cívica. I el pròxim 30 de juny, en el
decurs de la final de Copa entre el FC Barcelona i l’Athletic Club de
Bilbao al Nou Camp, se’ns torna a presentar una ocasió immillorable per
manifestar una vegada més que volem deixar de ser súbdits del regne
d’Espanya per esdevenir únicament ciutadans d’una Catalunya independent.
Aquest episodi esportiu suposarà que el màxim representant polític i
institucional d’Espanya, el rei Felipe de Borbón, faci la seva aparició a
la llotja de l’estadi mentre sonen els acords de la Marcha Real.
Ha de ser llavors quan, proposem, tots els seguidors catalans que
assisteixin al partit (i als que no, també) han de manifestar sonorament
el seu desacord, tant per la presència del monarca com pel so dels
acords de l’himne espanyol, amb una sonora xiulada, que ben segur
acompanyaran també els seguidors bascos.
Possiblement algunes
veus de casa nostra tornaran a repetir que cal tenir respecte pels
símbols d’aquell estat que ens vol humiliar i nega els nostres drets
nacionals. Un estat que voldria fer de la llengua catalana una relíquia
del passat a través de sentències judicials, que permet que s’equipari
impunement l’independentisme català amb el feixisme o que continua
protegint i enaltint la memòria dels qui van entrar a sang i foc a
Catalunya l’any 1939 i ens van afusellar un president. Demanar respecte
per a qui et tracta com un drap brut només pot explicar-se des d’un
profund complex d’esclau.
Estem convençuts que la immensa
majoria dels independentistes tenen més dignitat i coratge que tot això.
Perquè entenen que la primera condició per guanyar-se la llibertat és
estar disposat a encarar-se amb qui te la nega.
Barcelona, 28 de maig del 2015
Signat:
Catalunya Acció (CA)
Sobirania i Progrés
CADCI
Plataforma pel Dret a Decidir (PDD)
International Comission of European Citizens (ICEC)
Fundació President Macià
Ara o Mai!
Catalunya diu Prou
Casal per la Llibertat i la Independència de Catalunya (CLIC)
Societat Catalana de Lliure Opinió (SOCALL)
Moviment de Cultura Popular “El Sotrac”
Units per Declarar la Independència de Catalunya (UPDIC)
Considera que l'actual cap de l'Estat ha
d'aprofitar el 70è. aniversari de la fi de la II Guera Mundial per
reconèixer que el seu antecessor va abandonar milers d'espanyols
exiliats.
EP| Actualitzat el 04/05/2015 a les 16:20h
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) vol que el Congrés espanyol
mostri la seva solidaritat amb els republicans que van ser presos pels
nazis i que van morir als camps de concentració. A més, vol que la
cambra sol·liciti a l'actual cap de l'Estat, Felip VI, que demani perdó
"per les responsabilitats de l'Estat espanyol" en aquest episodi,
coincidint amb el 70è. aniversari de la fi de la II Guerra Mundial i de
l'alliberament dels camps d'extermini.
Així consta en una moció que els independentistes sotmetran a votació la
setmana vinent durant el ple, sorgida a partir d'una interpel·lació de
Joan Tardà a José Ignacio Wert, en què el ministre d'Educació va
assegurar que estava d'acord amb "l'esperit" d'una petició de perdó per
part del cap de l'Estat.
Concretament, el que planteja ERC és que el Congrés manifesti la seva
plena solidaritat amb els "exiliats republicans que van ser víctimes de
la deportació i, en milers de casos, de la mort" als camps nazis entre
1940 i 1945.
Són, sorprenentment, dos dels únics catorze perfils que segueix el compte oficial de la casa reial espanyola .
El compte oficial a Twitter de la casa reial espanyola té només catorze seguidors,
entre els quals hi ha el compte del congrés espanyol i del senat, el de
la Moncloa i el de cases reials europees, com la britànica i la de
Bèlgica.
I també els d'entitats vinculades d'alguna manera a la casa
reial, com la Fundació Princesa d'Astúries i la Fundació Princesa de
Girona.
El líder de Podemos ha assegurat al monarca que
"segurament és una sèrie que li agradarà" i que "li donarà algunes claus
per entendre la crisi política a Espanya".
foto twitter Podemos
El líder de Podemos, Pablo Iglesias, ha participat
avui a la trobada amb el monarca espanyol a Brussel·les, on Felip VI fa
la seva primera visita oficial a les institucions de la Unió Europea.
Podemos ha penjat a twitter la fotografia del moment de la trobada i una
pregunta: “Saps què li ha regalat @Pablo_Iglesias_ a Felip VI aquest
matí a Brussel.les?”.
"Suspendre la final, per què no?", ha admès Javier Tebas, sobre el partit entre el Barça i l'Athletic Club.
EFE Madrid |
A la final del 2012, al Vicente Calderón, ja hi va haver una xiulada massiva. ACN
El president de la Lliga de Futbol Professional (LFP),
Javier Tebas, ha assegurat que treballarà perquè no es produeixin
xiulets al rei ni a l'himne espanyol a la final de Copa que enfrontarà
el Barça i l'Athletic Club, però no descarta suspendre el partit si
acaba passant.
"No em sembla bé que es xiuli el rei i
l'himne. No està dins les meves competències, però treballaré en la
mesura del possible perquè no passin fets així. Pel fet que hagi passat
altres vegades no es pot convertir en una tradició. Suspendre la final?
Per què no?", ha assenyalat.
Tebas ho ha dit després
de la signatura d'un acord entre la LFP i la policia nacional espanyola a
la seu de la patronal per evitar fraus i manipulacions en el futbol.
