Un informe de l'agència Stratfor destapat per Wikileaks situa l'independentisme català al nivell d'Escòcia i per sobre del basc
ENRIC B. ABELLÓ
L'empresa privada d'espionatge Stratfor, més coneguda com la CIA a l'ombra , situa Catalunya al "grau tres" en una classificació de regions secessionistes en què el nivell cinc és per a zones que ja són de facto independents i el quart defineix els territoris on o bé hi ha violència independentista o pot esclatar en qualsevol moment. Així ho determina un informe fet per un grup d'analistes que consta entre els correus electrònics interns de la companyia multinacional obtinguts per Wikileaks i als quals ha pogut accedir el diari ARA.
L'informe sobre el secessionisme analitza 35 zones, bàsicament europees, i situa Catalunya com a exemple de grau tres, un nivell en què l'independentisme "és un objectiu declarat però la regió no farà servir la violència per aconseguir-lo". De fet, entre els cinc milions de correus electrònics que els activistes d'Anonymous van aconseguir accedint als servidors de Stratfor i van cedir a Wikileaks n'hi ha molts en què s'analitza la realitat política de Catalunya i, especialment, l'evolució de l'independentisme.
Sentència de l'Estatut
L'empresa nord-americana "proveïdora d'anàlisis geopolítiques", tal com s'autodefineix, va seguir de prop, per exemple, l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia del 2006 i les protestes contra les retallades que hi va fer el Tribunal Constitucional en la seva coneguda sentència de juny del 2010. De fet, en un dels correus electrònics que es van intercanviar els analistes el 12 del juliol del 2010 hi discutien si la sentència del Constitucional revocava o no l'Estatut. En un moment del debat, l'analista Elodie Dabbagh deia clarament que, d'acord amb la decisió judicial, "Catalunya no és una nació, el català no pot ser la principal llengua de Catalunya, l'autonomia pressupostària es redueix considerablement... no queda gran cosa a l'Estatut". El director d'anàlisi, Lauren Goodrich, li va respondre, confós: "Doncs s'ha revocat l'Estatut, això és important". I Dabbagh va matisar que "legalment parlant" no s'havia revocat.
Segons l'escala de regions secessionistes de Stratfor als països de grau u l'independentisme hi és latent, és una idea que "la regió no té cap interès a perseguir en aquest moment". És el cas, per exemple, de Galícia, Llombardia o Lapònia, que està dividida políticament entre Finlàndia, Noruega, Suècia i Rússia. A les zones de grau dos ja hi ha "independentisme actiu, però dèbil" i és "més que una idea distant, però la regió no té els mitjans per aconseguir-la". Aquí s'inclou Euskadi o la península de Crimea, a Ucraïna.
Grau tres de secessionisme
Catalunya no és cap d'aquests dos casos. L'informe fa un breu repàs de la història del país des de la recuperació de l'autonomia i destaca que el 2006 s'hi va aprovar un nou Estatut amb un referèndum però "articles importants es van declarar inconstitucionals el juliol del 2010". Afegeix que de vegades s'hi organitzen "referèndums simbòlics sobre la independència". També diu que a Catalunya hi viuen 4.665.675 catalans d'un total de 7.504.881 habitants, tot i que no explica enlloc d'on treu unes xifres que responen a una visió ètnica comuna a molts dels casos analitzats però que és totalment aliena a la realitat catalana.
Dictamen sobre Kosovo
L'informe destaca, sobretot, les reaccions dels dirigents polítics de cada regió respecte al dictamen del Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia, que el juliol del 2010 va decretar que Kosovo no havia violat el dret internacional quan el febrer del 2008 va declarar-se unilateralment independent. En el cas de Catalunya recull les opinions d'Oriol Junqueras i d'Artur Mas, que es van mostrar satisfets per la decisió judicial i van felicitar els kosovars; i la de José Montilla, que se'n va desentendre dient que "el règim opressiu de la Sèrbia de Milosevic" no tenia "res a veure amb Catalunya i Espanya" i no es podien comparar.
Tot i que l'informe que ha localitzat aquest diari és un document de treball intern de la companyia, tenia l'aprovació del fundador i director general de l'empresa: George Friedman. Va respondre al correu electrònic que incloïa el text amb una sola i concisa frase: "Aquest és un gran punt de partida".
Aquest document es va escriure a finals del juliol de fa dos anys, un mes en què es van concentrar la retallada de l'Estatut, la manifestació del 10-J i el dictamen del Tribunal de l'Haia sobre Kosovo. També s'hi destacava que un 37% de la població era "pro independència" mentre que un 41% eren "unionistes", segons es desprenia d'enquestes publicades en diferents diaris. I tot seguit afegia que mai abans no hi havia hagut tant de suport al secessionisme. Però si Stratfor continua analitzant amb lupa Catalunya tal com ho feia llavors, ja haurà tingut en compte les dades de l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat segons les quals un 51% dels catalans votarien per la independència en un referèndum.
Una altra incògnita és si Stratfor mantindria avui el País Basc al grau dos de secessionisme després de l'esclat a les urnes de la coalició independentista Bildu a les municipals i generals del 2011.
L'informe sobre regions secessionistes el va recopilar l'analista geopolític d'Euràsia Marko Papic, però -tal com es pot comprovar als correus electrònics filtrats per Wikileaks- hi van participar diferents analistes de l'empresa nord-americana. Un dels documents de treball que es van enviar per correu electrònic per preparar l'informe Dabbagh defineix com a "moderat" el risc que Catalunya s'independentitzi però afegeix que "el perill de secessió a través d'un conflicte" és "molt baix".
Palma | Actualitzada el 19/08/2012 00:31
L'informe sobre el secessionisme analitza 35 zones, bàsicament europees, i situa Catalunya com a exemple de grau tres, un nivell en què l'independentisme "és un objectiu declarat però la regió no farà servir la violència per aconseguir-lo". De fet, entre els cinc milions de correus electrònics que els activistes d'Anonymous van aconseguir accedint als servidors de Stratfor i van cedir a Wikileaks n'hi ha molts en què s'analitza la realitat política de Catalunya i, especialment, l'evolució de l'independentisme.
Sentència de l'Estatut
L'empresa nord-americana "proveïdora d'anàlisis geopolítiques", tal com s'autodefineix, va seguir de prop, per exemple, l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia del 2006 i les protestes contra les retallades que hi va fer el Tribunal Constitucional en la seva coneguda sentència de juny del 2010. De fet, en un dels correus electrònics que es van intercanviar els analistes el 12 del juliol del 2010 hi discutien si la sentència del Constitucional revocava o no l'Estatut. En un moment del debat, l'analista Elodie Dabbagh deia clarament que, d'acord amb la decisió judicial, "Catalunya no és una nació, el català no pot ser la principal llengua de Catalunya, l'autonomia pressupostària es redueix considerablement... no queda gran cosa a l'Estatut". El director d'anàlisi, Lauren Goodrich, li va respondre, confós: "Doncs s'ha revocat l'Estatut, això és important". I Dabbagh va matisar que "legalment parlant" no s'havia revocat.
Segons l'escala de regions secessionistes de Stratfor als països de grau u l'independentisme hi és latent, és una idea que "la regió no té cap interès a perseguir en aquest moment". És el cas, per exemple, de Galícia, Llombardia o Lapònia, que està dividida políticament entre Finlàndia, Noruega, Suècia i Rússia. A les zones de grau dos ja hi ha "independentisme actiu, però dèbil" i és "més que una idea distant, però la regió no té els mitjans per aconseguir-la". Aquí s'inclou Euskadi o la península de Crimea, a Ucraïna.
Grau tres de secessionisme
Catalunya no és cap d'aquests dos casos. L'informe fa un breu repàs de la història del país des de la recuperació de l'autonomia i destaca que el 2006 s'hi va aprovar un nou Estatut amb un referèndum però "articles importants es van declarar inconstitucionals el juliol del 2010". Afegeix que de vegades s'hi organitzen "referèndums simbòlics sobre la independència". També diu que a Catalunya hi viuen 4.665.675 catalans d'un total de 7.504.881 habitants, tot i que no explica enlloc d'on treu unes xifres que responen a una visió ètnica comuna a molts dels casos analitzats però que és totalment aliena a la realitat catalana.
Dictamen sobre Kosovo
L'informe destaca, sobretot, les reaccions dels dirigents polítics de cada regió respecte al dictamen del Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia, que el juliol del 2010 va decretar que Kosovo no havia violat el dret internacional quan el febrer del 2008 va declarar-se unilateralment independent. En el cas de Catalunya recull les opinions d'Oriol Junqueras i d'Artur Mas, que es van mostrar satisfets per la decisió judicial i van felicitar els kosovars; i la de José Montilla, que se'n va desentendre dient que "el règim opressiu de la Sèrbia de Milosevic" no tenia "res a veure amb Catalunya i Espanya" i no es podien comparar.
Tot i que l'informe que ha localitzat aquest diari és un document de treball intern de la companyia, tenia l'aprovació del fundador i director general de l'empresa: George Friedman. Va respondre al correu electrònic que incloïa el text amb una sola i concisa frase: "Aquest és un gran punt de partida".
Aquest document es va escriure a finals del juliol de fa dos anys, un mes en què es van concentrar la retallada de l'Estatut, la manifestació del 10-J i el dictamen del Tribunal de l'Haia sobre Kosovo. També s'hi destacava que un 37% de la població era "pro independència" mentre que un 41% eren "unionistes", segons es desprenia d'enquestes publicades en diferents diaris. I tot seguit afegia que mai abans no hi havia hagut tant de suport al secessionisme. Però si Stratfor continua analitzant amb lupa Catalunya tal com ho feia llavors, ja haurà tingut en compte les dades de l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat segons les quals un 51% dels catalans votarien per la independència en un referèndum.
Una altra incògnita és si Stratfor mantindria avui el País Basc al grau dos de secessionisme després de l'esclat a les urnes de la coalició independentista Bildu a les municipals i generals del 2011.
L'informe sobre regions secessionistes el va recopilar l'analista geopolític d'Euràsia Marko Papic, però -tal com es pot comprovar als correus electrònics filtrats per Wikileaks- hi van participar diferents analistes de l'empresa nord-americana. Un dels documents de treball que es van enviar per correu electrònic per preparar l'informe Dabbagh defineix com a "moderat" el risc que Catalunya s'independentitzi però afegeix que "el perill de secessió a través d'un conflicte" és "molt baix".
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada