El Tribunal Inconstitucional

 

 

OPINIÓ

 

 

"El TC és una de les divisions judicials del PP, partit del qual se sap que li agrada controlar els tribunals per darrere"

 

 

 

Ramon Cotarelo
20/12/2022 20:10 

 

 

 

 

Es van empassar la il·legítima i repetida ingerència del Tribunal Constitucional en el Parlament català, el Pegasus, els pressupostos espanyols d’espoli de Catalunya, la imposició del marc constitucional (per escrit!) en la taula del diàleg, el rebuig radical, tancat, al referèndum, sigui de Montenegro o de Montecristo. Es van empassar tot.

 

Van acceptar totes les arbitrarietats dels governants per tal de mantenir-se al poder en la Generalitat i van fer tot el possible per garantir l’estabilitat del govern espanyol d’esquerres amb el conte de Pere i el llop dretà i, de sobte, es troben amb una evidentment inconstitucional ingerència del Tribunal Constitucional a les Corts Generals i se sorprenen, com si el que òbviament és una provocació de la dreta espanyola per trencar el sistema democràtic no fos previsible.

 

Els emprenya l’acusació que aquesta ingerència va venir propiciada per la prèvia al Parlament de Catalunya. Amb aquesta ingerència s’acceptava que el Parlament és un òrgan de la CCAA i, com tal, supeditat al control absolut del TC, tot com la sobirania del poble català està sotmesa a la sobirania del

Judici Trapero : Al fiscal se li escapa un lapsus de trets a l’aire el 20-S i Pérez de los Cobos ja li fa nosa

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

Els fiscals Carballo i Rubira exposen el seu informe final en el judici contra Trapero demanant al tribunal que com a mínim condemni per desobediència 

Per: Josep Casulleras Nualart

15.06.2020  14:02

El fiscal no ha estat brillant, en la lectura del seu informe. Si Miguel Ángel Carballo volia convèncer el tribunal de l’Audiència espanyola que Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana, César Puig i Pere Soler són culpables de sedició pel 20-S i l’1-O no s’hi ha esmerçat gaire. Carballo i el seu col·lega Pedro Rubira demanen la condemna per sedició, o alternativament per desobediència si Concepción Espejel i els altres dos magistrats no ho veiessin clar. I si proposen aquesta alternativa de la desobediència és que pensen que no veu gens clara la sedició, el tribunal. 

Perquè no només els arguments que esgrimeixen són febles (també n’eren els de les acusacions en el judici al Tribunal Suprem) sinó perquè les proves i testimonis que s’han vist durant el judici han estat un desastre absolut per a la fiscalia. I per això avui Carballo

Nova ofensiva de la justícia espanyola per extradir Puigdemont

EXILI






El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 5 de març de 2020

El Jutjat d'Instrucció número 2 de Girona ha elevat al Tribunal Suprem una petició perquè s'obri una nova causa contra el president a l'exili i eurodiputat Carles Puigdemont, per presumptes delictes de prevaricació, frau a l'Administració i falsedat documental per irregularitats relacionades amb la utilització de fons de l'empresa d'aigües de Girona, Agissa, quan Puigdemont va ser alcalde de Girona entre 2011 i 2016, segons avança El Español.









L'eventual obertura d'aquesta causa suposaria la redacció d'una nova euroordre, que en

La justícia s'asseu a la taula de diàleg

Iu Forn

Barcelona. Diumenge, 1 de març de 2020

Recorda la imatge de la primera reunió de la taula de diàleg, oi? En aquella sala de la Moncloa tan plena de llum i de cordialitat, amb aquelles finestres obertes tan boniques... Doncs bé, per part de la delegació catalana, que estava asseguda a l'esquerre de les imatges, la primera persona que es veia era en Josep Maria Jové. Dos dies després, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anunciava el seu processament i el del també diputat republicà Lluís Salvadó com a organitzadors del referèndum de l’1 d'Octubre. El premi va estar molt repartit i l'acusació és pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. Hauran d'anar a declarar el pròxim dia 11. Esperem que no coincideixi amb la segona reunió de la taula. Seria lleig.



Per tant, què tenim aquí? Que què tenim? Dimecres el Gobierno organitza fins l'últim detall una posada en escena per oferir una imatge de reunió bilateral i divendres l'Estat paral·lel decideix que també ha d'asseure's a la taula. I no precisament per negociar. I entrant a la sala per la finestra. I quan ja l'havien tancat perquè estava entrant aquella fresqueta del febrer a la Meseta. Resultat? Ara mateix, un dels negociadors que seu per

Un dia negre de la justícia espanyola a Europa

PAÍS - PRINCIPAT

Els tres revessos, al Tribunal de Luxemburg, al Tribunal d’Estrasburg i al Parlament Europeu, són tres avisos sobre allò que pot venir ben aviat 

Per: Josep Casulleras Nualart

26.11.2019  18:32




‘Quan Espanya juga fora de casa no pot interpretar la llei com vol.’ Són unes declaracions del cantant Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, d’avui mateix. Ho ha dit poc després d’haver sabut que l’advocat general de la Unió Europea considera que la justícia espanyola no pot demanar-ne l’extradició aplicant una legislació més dura que no aquella que era vigent quan va cantar les cançons per les quals el persegueixen. Les paraules de Valtònyc resumeixen els diversos cops que ha rebut la justícia espanyola en un dia negre per a les pretensions de castigar la llibertat d’expressió d’un cantant, de qualificar de terroristes els CDR i de fer un ús abusiu del Tribunal Constitucional contra dos presos bascs. Com ja va passar el 2018 amb les euroordres desestimades, i com pot tornar a passar les setmanes i mesos vinents, el tauler europeu ha tornat a posar en evidència l’estratègia repressiva de l’estat espanyol contra l’independentisme.

A Luxemburg, Valtònyc

 

Avui era un dia molt important en el litigi amb l’estat espanyol per l’extradició de Valtònyc, perquè l’advocat general de la Unió Europea havia de fer públiques les seves consideracions sobre el cas. Aquest punt de vista no és vinculant per al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però és tingut molt en compte i generalment acaba determinant la posició del tribunal. I l’advocat Michal Bobek ha dit que Espanya no pot

Un judici a la presidència de la Generalitat, no solament a Quim Torra. Per Vicent Partal

OPINIÓ - EDITORIAL

«El judici d'avui és, doncs, una expressió més d'una maniobra de gran abast, que consisteix a intentar demolir la institució de la presidència de la Generalitat» 

Per: Vicent Partal

17.11.2019  21:50




La tradició política dels països democràtics fa una distinció sempre subtil però necessària entre el president o la presidenta i la presidència. Hi ha una persona que és el president, però la presidència és una institució i, com a tal, està per damunt de qui l’exerceix. El fet de ser una institució generalment unipersonal fa necessari el matís perquè, lògicament, la persona i el càrrec es confonen en la pràctica diària.



Però la primacia del càrrec és tan gran en qualsevol país que en la majoria el president no pot ser perseguit judicialment ni tan sols per actes que pogués haver comès en la condició de ciutadà privat. I no cal dir que la persecució per fets considerats polítics és o simplement impossible o extremadament complicada, com es veu en l’exemple de l’impeachment nord-americà. I això perquè la institució de la presidència, en els sistemes democràtics, té un sentit únic de legitimació i unitat nacional, com va remarcar ja fa anys l’obra tan coneguda de la jurista britànica Joanne Foakes.




Avui viurem, per aquest motiu, una situació única, excepcional –i per això mateix reveladora del temps actual. El president Quim Torra seurà al banc dels acusats, una

El Consell d’Europa torna a renyar Espanya per la politització de la justicia

MÓN - EUROPA

Exigeix al govern espanyol que formalitzi la publicació de les comunicacions que té amb la fiscalia 

Per: Redacció

13.11.2019  12:13

El Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) exigeix al govern de Pedro Sánchez que formalitzi la publicació de comunicacions amb la fiscalia. Si bé celebra que l’executiu hagi fet accessibles els seus contactes amb el ministeri fiscal a internet, reclama que formalitzi aquest pas per millorar la transparència en les comunicacions. Això consta en el darrer informe sobre prevenció de la corrupció entre els diputats, jutges i fiscals. L’informe GRECO, que és del 21 de juny però s’ha fet públic avui, torna a criticar la manca d’independència judicial, l’excessiva politització de la justícia. I això que ja fa sis anys que aquest mateix organisme va renyar Espanya per aquest motiu. ‘El GRECO reitera que les autoritats polítiques no poden estar implicades en cap moment en el procés de selecció judicial’, remarca.

Ministeri fiscal

 

A més de demanar la transparència de la relació entre el govern espanyol i la fiscalia, el GRECO exigeix que el ministeri fiscal actuï ‘de manera decisiva’ per millorar ‘l’autonomia, la integritat i el retiment de comptes’.



Així mateix, critica que el Ministeri de Justícia espanyol decideixi sobre l’assignació de personal de les fiscalies i no creu que s’hagi avançat per a proporcionar ‘més autonomia’ en la gestió dels recursos del ministeri fiscal.

Aforament

Lesmes defineix els independentistes com “insolents cegats per la irracionalitat”

El president del Suprem assegura que els atacs a l’Estat no quedaran “impune”

Agències 29/10/2019

Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder judicial, junt amb el rei Felipe Uve Palito

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, ha advertit aquest dimarts que els qui ataquen “cegats per la irracionalitat” i de manera “brutal” la “democràcia espanyola” i pretenen “trencar el model de convivència” a Catalunya en pagaran les conseqüències.



Parafrasejant Séneca, Lesmes ha recorat que “un Estat on quedin impunes la insolència i la llibertat de fer-ho tot acaba enfonsant-se a l’abisme”. Per evitar-ho, ha dit, cal que tots els estaments de l’administració espanyola refermin “que els nostres timons s’han de manegar exclusivament des del ple respecte a la legalitat i des de l’estat de dret”. “Només hi ha un objectiu clar: la defensa de la nostra constitució de 1978, i en aquesta missió de protecció de l’ànima de l’Estat cal prestar una especial atenció a la importància de la

Llarena activa una nova euroordre per la detenció immediata de Puigdemont

LA SENTÈNCIA






Gemma Liñán
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 14 d'octubre de 2019

El magistrat de la Sala Penal del Suprem Pablo Llarena ha activat una nova euroordre contra el president a l'exili, Carles Puigdemont. De la mateixa manera, l'instructor de la causa sobre el procés també ha posat en marxa una ordre de detenció internacional.



Després de notificar la sentència de la causa del procés Llarena s'ha activat i ha demanat la detenció mitjançant una ordre europea i internacional de detenció i lliurament del president de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont pels delictes de sedició i malversació de cabals públics, acordant la seva recerca i ingrés a la presó. El jutge instructor de la causa ha considerat plenament justificada la petició en aquest sentit que ha estat cursada per escrit per la Fiscalia.



La intercolutòria recorda que si "la sola imputació va ser propiciatòria de la fugida d'alguns dels presumptes responsables i justificaria per si mateixa l'ordre de detenció europea, les condemnes pronunciades contra els encausats no evadits propicia el risc que a

El fiscal Zaragoza posa data a la sentència: abans del 12 d'octubre

JUDICI AL PROCÉS






El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 18 de setembre de 2019

Que la sentència del judici contra el procés està prevista per a principis d'octubre ja era conegut, però ahir el fiscal Javier Zaragoza, un dels quatre que van participar en el judici al Tribunal Suprem, va acotar la data als primers deu dies i va posar com a referència que en tot cas seria abans del 12 d'Octubre, quan Espanya celebra la seva festa nacional.



"La sentència, segons les meves informacions, sortirà publicada crec que en els primers deu dies, prop de la festivitat del Pilar, del dotze d'octubre," va afirmar Saragossa en el marc d'una conferència a Buenos Aires, segons ha avançat Cadena SER.



El fiscal també va arremetre amb duresa contra la decisió de la justícia alemanya de no lliurar Carles Puigdemont, acusat per Espanya d'un delicte de rebel·lió. "El tribunal de Schleswig-Holstein va cometre un error imperdonable, va incomplir palmàriament les normes europees reguladores de l'Ordre de Detenció i Lliurament", va afirmar.








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/fiscal-javier-zaragoza-posa-data-sentencia-abans-12-octubre_421268_102.html 

Quim Torra denuncia irregularitats en l’assenyalament del judici per desobediència

PAÍS - PRINCIPAT

Les sessions, a més, han estat convocades just els mateix dies del ple al parlament del debat de política general

Per: Redacció

02.09.2019  18:18

L’assenyalament del judici a Quim Torra acusat de desobediència per haver mantingut els llaços grocs el 25 i 26 de setembre vinent per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’ha fet de manera irregular, segons que han denunciat tant el president de la Generalitat com el seu advocat, Gonzalo Boye. La interlocutòria d’assenyalament del dia d’inici del judici té una data (31 de juliol) que és anterior a la interlocutòria d’admissió i de denegació de proves, que té data del 2 de setembre. Això constitueix, diu Torra en un comunicat, una vulneració de l’article 785.2 de la llei d’enjudiciament criminal espanyola. 

I afegeix: ‘Cal tenir en compte que els jutges i tribunals no tan sols han de ser imparcials, sinó que també en tinguin l’aparença. I aquesta irregularitat posa en dubte aquesta imparcialitat. És per això que la defensa exercirà les accions legals pertinents contra aquest error processal que demostra que la pressa és enemiga del rigor.’

Vegeu ací l’encapçalament de la interlocutòria d’assenyalament:

La velocitat de la justícia espanyola, un altre greuge comparatiu: Torra serà jutjat el 25 i 26 de setembre

El president a l’exili, Carles Puigdemont, diu que aquest judici “defineix perfectament la democràcia espanyola”

Gerard Sesé 02/09/2019

Quim Torra, en una imatge d'arxiu

La celeritat i velocitat de la justícia espanyola, que varia radicalment en funció del cas que ha de tractar, ha tornat a demostrar la parcialitat de l’Estat espanyol a l’hora de combatre l’independentisme. El judici al president Quim Torra ja té data i serà d’aquí a 3 setmanes.



La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fixat per al 25 i 26 de setembre el judici contra el president de la Generalitat per desobediència a les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) sobre la retirada de llaços grocs de les façanes dels edificis de la Generalitat en campanya electoral, o, subsidiàriament, un delicte de denegació d’auxili a l’autoritat competent.



L’origen de la causa és una querella de la fiscalia. El Parlament havia establert justament aquests dos dies per celebrar el debat de política general. La sala ha rebutjat citar com a

Ràdio la Mina: el micròfon lliure del barri que es revolta

PAÍS - PRINCIPAT

'Tots els mitjans haurien d'haver publicat l'anunci de l'1-O', diu el president 

Per: Odei A.-Etxearte

16.06.2019  21:50




‘La Mina actual és el resultat d’un conjunt d’errors polítics que han originat un barri trencat i marginal. Llavors parlen de la Mina: “Oh, un barri molt perillós! Oh, un barri ple de drogues!” Doncs hi ha coses que són veritat, però no és tota la veritat.’ Això és Ràdio la Mina (102.5 FM) i al micròfon hi parla Josep Maria Monferrer, que cada dimarts posa la veu al programa ‘Así va el barrio’. Aquí tota la graella l’omplen voluntaris, de dilluns a diumenge. Gent incombustible, militants de la Mina a les ones hertzianes que no van dubtar a emetre l’anunci del referèndum de l’1-O fins al dia de reflexió, encara que hagués vingut la Guàrdia Civil a advertir-los que podien incórrer en responsabilitats penals.



Ràdio la Mina és en un dels baixos de l’edifici mastodòntic del carrer Mart de Sant Adrià de Besòs, darrere una porta de ferro i unes finestres de reixes infinites. En aquest racó de món, no costa gaire d’imaginar-se què devien pensar els dos agents de paisà quan els van dur l’advertiment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. ‘Tenien cara de dir:

Juristes contraris a l’ascens de Lamela al TS afirmen que l'absolució de Rosell els dona la raó

TRIBUNALS






El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 26 d'abril de 2019

El col·lectiu Atenes de Juristes pels Drets Civils, que l'estiu passat van emprendre accions judicials contra el nomenament de Carmen Lamela com a magistrada del Tribunal Suprem, considera que l’absolució de l’expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell​, que va passar gairebé dos anys en presó preventiva per decisió de l’esmentada jutge, és una mostra més que Lamela no és idòna per aquest càrrec.



L'advocat i membre del col·lectiu Atenes, Matías Gríful, ha manifestat a ElNacional.cat que l'absolució de l'expresident del Barça posa de manifest "que potser hi ha causa per dir que Lamela no és la més indicada pel Tribunal Suprem". Al seu parer, s'ha posat de manifest que no deu ser tan bona magistrada si l'estan corregint tant.



El col·lectiu Atenes de Juristes pels Drets Civils va presentar l'agost passat un querella davant del Tribunal Suprem per prevaricació continuada contra Consell General del Poder Judicial pel nomenament de Carmen Lamela com a magistrada de la Sala Segona de l'alt tribunal, al considerar que

El cas Rosell, l’últim dels set escàndols protagonitzats per la jutgessa Lamela

MÓN - ESPANYA

L'ex-magistrada de l'Audiència espanyola, obsessionada amb el terrorisme i ascendida a la sala segona del Suprem, col·lecciona casos de presons provisionals abusives 

Per: Redacció

24.04.2019  18:19

La jutgessa Carmen Lamela fou ascendida de l’Audiència espanyola a la sala segona del Tribunal Suprem espanyol el setembre passat. És la responsable que l’ex-president del Barça Sandro Rosell i el seu soci andorrà Joan Besolí hagin estat gairebé dos anys en una situació de presó provisional fins el judici en què han quedat absolts de tots els delictes pels quals se’ls investigada. Lamela, a més, va denegar la llibertat provisional en diverses ocasions i va endarrerir el trasllat a Catalunya fins el juliol passat, més d’un any després de l’ingrés a la presó.



A Lamela ningú no li demanarà ara cap responsabilitat per aquesta presó provisional escandalosa. L’estat espanyol, i concretament el Consell General del Poder Judicial, no avaluen les actuacions dels jutges. El cas de Rosell i Besolí probablement ha estat l’últim escàndol que quedava pendent de l’etapa de la magistrada a l’Audiència espanyola, durant la qual va protagonitzar-ne diversos.



L’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i dels consellers del govern en fou un, però Lamela també va processar per rebel·lió el major Trapero, la intendenta Laplana i l’ex-cúpula dels Mossos. Aquest judici encara ha de començar. Cal recordar que Lamela fou condecorada per l’ex-ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, amb la

L’Audiència espanyola absol Sandro Rosell

PAÍS - PRINCIPAT

L'ex-president del Barça ha passat gairebé dos anys en presó preventiva, acusat d'emblanquiment de diners i repartiment de comissions

Per: Redacció

24.04.2019  11:34




L’Audiència espanyola ha absolt l’ex-president del Barça Sandro Rosell, a qui l’acusació demanava sis anys de presó, després d’haver-ne passat gairebé dos en presó preventiva. Era acusat d’emblanquiment de diners i repartiment de comissions rebudes per l’ex-president de la Confederació Brasilera de Futbol Ricardo Teixeira pels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol i un contracte de patrocini amb Nike. També ha absolt el seu soci Joan Besolí i les altres quatre persones acusades de delictes d’emblanquiment.



L’Audiència els ha aplicat el principi de ‘in dubio pro reo’, és a dir, que en cas de dubte es resol en favor de l’acusat.




Rosell ha estat 643 dies en presó preventiva, la més llarga de la història de l’estat espanyol, però el primer dia del judici la magistrada Concepción Espejel va decretar la

Quevedo treu de polleguera el fiscal i manté que els Mossos van actuar al marge dels polítics

JUDICI AL PROCÉS







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dilluns, 11 de març de 2019

El fiscal Javier Zaragoza ha forçat Emilio Quevedo perquè confirmi el risc durant l'1-O i la inacció dels Mossos, també el 20-S. "Es van enviar diferents unitats de suport que havien de permetre la sortida de la comitiva judicial de la Conselleria d'Economia", ha dit Quevedo sobre la BRIMO que va arribar al migdia.



"Desafortunadament el compliment de la interlocutòria de la magistrada no es va portar a terme en la seva integritat", ha admès Quevedo, tot i que hi ha inclòs els cossos i forces de seguretat de l'estat. "Vam tancar el màxim de centres de votació", ha insistit, i ha reblat el fiscal dient que "no és adequat parlar d'un dispositiu de mossos, d'un de Guàrdia Civil i d'un de CNP. És obvi que era un dispositiu conjunt".

Quevedo ha deixat molt clar que Joaquim Forn no

La polèmica arran de la responsabilitat de Trapote en la mort d'un obrer el 1974

JUDICI AL PROCÉS







El Nacional
Barcelona. Dijous, 7 de març de 2019

Sebastián Trapote, cap del CNP a Catalunya durant l’1-O, va ser objecte d’una llarga investigación arran de la mort a Badalona d’un obrer i pare de set fills, José Luis Herrero Ruiz, el 8 de juny de 1974. L'obrer estava ja contra la paret mentre un policia li posava les manilles, quan Trapote s'hi va acostar i va disparar-li per l’esquena a un pam de distància. El tret que va provocar la mort d'Herrero va travessar-li el cor i va sortir pel pit.



Aquesta és la pel·lícula dels fets, segons el testimoni del mateix Trapote, que va reconèixer haver disparat trets per l’esquena, i els resultats de l’autòpsia i els informes dels forenses.



Això no obstant, el 6 de desembre de 1977 es va decretar el sobreseïment de la causa en aplicar-se al policia els indults de 1975 i 1977. Amb tot, la vídua i els set fills van denunciar el Ministeri d’Interior, que l’octubre de 1983 va ser condemnat a indemnitzar la

Sebastián Trapote, l’ex-cap de la policia espanyola que va matar un detingut

PAÍS - PRINCIPAT

Ha Declarat avui com a testimoni en el judici contra el procés perquè era el cap de la policia espanyola durant l'1-O

Per: Redacció

07.03.2019  11:50

Sebastián Trapote, ex-cap de la policia espanyola a Catalunya, declara avui com a testimoni en el judici contra el procés independentista. Va ocupar el càrrec del 24 de juliol de 2015 al 7 de setembre de 2018, quan es va jubilar. Aquell dia va tancar una carrera policíaca tacada gairebé des del començament. Tal com va publicar ElCrític.cat amb la col·laboració de l’historiador David Ballester, Trapote, quan tenia tan sols vint anys, va matar un home d’un tret per l’esquena quan era detingut per la policia. La víctima era José Luís Herrero Ruiz que tenia set fills menors d’edat. Segons la sentència de la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol, dictada el setembre del 1983, la mort s’hauria evitat ‘si s’haguessin utilitzat la prudència i diligència mínimes que s’esperen d’un funcionari del Cos Superior de la Policia auxiliat per diversos col·legues’.



La sentència també recull la versió dels fets dels tres agents que van participar en la persecució i la detenció d’Herrero: el 7 de juny de 1974, vora les onze de la nit, Trapote i dos sots-inspectors, Alfonso Carlos Giménez i Feliciano González Álvarez, van detenir a Badalona José Luís Herrero després d’una cursa ben accidentada, amb trets a l’aire i fugida del sospitós. Quan ja l’havien detingut, van ordenar-li que es posés contra la paret, i ho va fer. En el moment que el sots-inspector Giménez li posava les manilles, el detingut es va girar, va treure una navalla i va fer un moviment, gest que va fer que Trapote disparés el tret letal.

L’autòpsia desmenteix la versió dels policies

L'Audiència Nacional confirma que el cas d'Altsasu no va ser terrorisme

TRIBUNALS







El Nacional
Barcelona. Dijous, 7 de març de 2019

L'Audiència Nacional ha confirmat que el cas d'Altsasu no va ser terrorisme, segons es desprèn de la sentència dictada aquest dijous i avançada per Cadena Ser, en que revisa la sentència anterior del mateix òrgan. Amb tot, confirma les penes d'entre 2 i 13 anys de presó per als condemnats excepte per a Iñaki Abad, per a qui es redueixen tres anys de condemna en advertir que havia comés dos delictes de lesions i no tres.



El passat mes de gener, l’Audiència Nacional ja va descartar que els fets d’Altsasu es poguessin incloure en un delicte de terrorisme, en contra de les pretensions de la fiscalia, que buscava allargar les penes de presó.



Ara es conclou en el mateix sentit però tanmateix, ratifica l’agreujant per