Quan semblava que Camacho s’havia assegurat tornar a ser la cap de llista, Rajoy s’hauria posat a buscar un altre candidat
No hi ha cap analista polític
seriós que recomani canviar el candidat a dos mesos d’unes eleccions.
Potser aquesta era la raó de Sánchez-Camacho per mirar d’endarrerir les
eleccions i guanyar temps: el PP català hi arriba sense benzina i es
troba sense candidat efectiu per afrontar unes plebiscitàries que
probablement els deixi com a darrera força al Parlament.
 |
| El mercenari Enric Millo, possible successor? |
Sánchez-Camacho, una candidata desgastada i amortitzada
La fins ara, i de moment, líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, arriba molt cremada pel cas de la Camarga i cansada d’esmerçar tants esforços per un resultat veritablement ínfim.
Això coincidiria amb els interessos del Partit Popular que necessita regenerar la figura del seu líder a Catalunya, i provar de donar un refresc a la formació i al missatge.
Camacho hauria traslladat a Rajoy el seu “cert cansament” per l’agitació i l’activitat política del Parlament de Catalunya. La líder del PP català des de 2008 sembla que faria mesos –fins i tot abans del resultat nefast de les municipals- que ha traslladat diversament a Rajoy el seu cansament.
De ben segur que l’assumpte de la Camarga, que la va desgastar terriblement hi deu haver influït.
No importa qui triï Rajoy, l’enfrontament ha superat l’arc parlamentari
