ENLLAÇ VIDEO ENTREVISTA :
https://youtu.be/8pyGZYEVesY?si=MN79uokG_9pKrDeO
FOTOGRAFIES
Enric Galli
20.02.2024 - 21:40
Actualització: 21.02.2024 - 09:11
La mesa del Parlament de Catalunya va acordar ahir de tramitar la iniciativa legislativa popular de declaració de la independència de Catalunya impulsada per Solidaritat Catalana per la Independència. Amb aquest primer pas fet, ara han d’obtenir cinquanta mil signatures per aconseguir de tornar a debatre la DUI al parlament. Però com és aquesta ILP? Quins passos s’han de seguir perquè es pugui debatre finalment? En vam parlar ahir amb el secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, David Folch, i un dels impulsors de la ILP.
—Per què creieu que és important que s’obri aquesta via amb la ILP per aconseguir la independència?
—La pregunta demana una resposta realment llarga, però intentaré
resumir-la. Cal tenir en compte que Catalunya en aquests moments és una
nació ocupada. Per tant, hem d’intentar per tots els mitjans,
democràtics i pacífics, de revertir aquesta situació. Hem impulsat
aquesta idea perquè aquests últims anys veiem una posició molt defensiva
de l’independentisme. És lògic, i totalment raonable si tenim en compte
les circumstàncies que hem viscut. Sempre estem a la defensiva, i vam
pensar que, d’alguna manera, dins les nostres capacitats –que són més o
menys limitades–, calia intentar un revulsiu. Calia passar a l’ofensiva.
És a dir, no tan sols defensar-nos, que també és important, sinó també
tirar endavant projectes per a assolir la independència i la llibertat.
No ens podem oblidar d’aquest objectiu. Per això volem que aquesta ILP
sigui un revulsiu per a l’independentisme. Cal resituar el debat, que
sigui sobre la independència.
—Avui ha estat acceptada per la mesa amb els vots favorables de Junts i la CUP, però Esquerra s’hi ha abstingut.
—Crec que tots els independentistes, i jo en sóc un exemple, estem una
mica esgotats de tanta baralla, i de tant mirar qui ho fa pitjor, qui té
més por… Nosaltres en fem una altra valoració, d’això que ha passat
avui. La ILP ha estat admesa a tràmit i ha tingut els vots favorables de
Junts i CUP, i Esquerra s’ha abstingut. No hi ha votat en contra. Amb
això ja podem treballar. Vull dir que ja està. A vegades sembla que es
força que sempre discutim i estiguem barallats. En aquests moments crec
que tothom ja sap la posició d’aquell a qui vota. No s’ha de convèncer
ningú res, tothom sap cap on va cada partit. La gent ha pres la decisió
de confiar en uns o uns altres, doncs, treballem amb això. Nosaltres ens
ho hem pres de la manera més positiva possible. De fet, volem obrir la
recollida d’assignatures a totes les entitats i a tots els partits
independentistes. Si hi hagués votat en contra, hauria estat una altra
cosa, però s’ha abstingut i la llei ha tirat endavant. Volem comptar amb
tothom.
—Però ERC ha arribat a dir que no vol jugar amb les expectatives de la gent. Creieu que ho feu?
CULTURA - GASTRONOMIA
Assumpció Maresma Matas
FOTOGRAFIES
Albert Salamé
04.02.2024 - 21:40
Actualització: 05.02.2024 - 09:07
Entrevistem Pep Salsetes el dia del seu aniversari, en fa setanta-nou. Anem a Can Joanet del Serrat d’Ocata, a l’Ametlla del Vallès, on viu amb Rosa Maria Trias, molt més que la mà dreta de tota aquesta feinada que han fet durant tants anys. Arribem al mas, després de perdre’ns. Entrevistar és un dir, fem de tot menys allò que en principi pensàvem que faríem d’una manera ordenada. Ell i el paisatge ens desborden.
Ho hauríem d’haver previst, potser es tracta d’això, de deixar-se endur per aquest home que és savi. Ha fos la seva saviesa amb la gent del país i amb la terra. L’ha pouada casa a casa, persona a persona. Durant dècades ha acumulat aquell coneixement popular que ha escoltat, que ha elaborat i paït. Després, l’ha transmès en forma d’àpats multitudinaris irrepetibles i memorables, en cursos a més de dos-cents pobles i també amb el seu dia a dia. Maria Nicolau proclama als quatre vents la seva immensitat, en reclama la Creu de Sant Jordi.
Dir que és una institució és poca cosa. De Sant Andreu, del sobrenom n’ha fet cognom. És popular com la cuina que fa i predica. La seva corpulència i bonhomia fan un tot generós, sòlid i acollidor, sempre amb un punt de picardia i intel·ligència cultivada. No es precipita en afirmacions rotundes, tot s’ho rumia i sembla tenir comprensió per gairebé tot, sempre amb humor, amb aquell riure de qui sap viure. Ens ensenya l’hort amb el cistell al braç. Ens aturem a parlar dels pèsols, mirem les carxoferes, collim enciams i escaroles, aprenem sobre planters, anem al galliner i admirem el gall del Penedès i les gallines esvalotades. També ens ensenya com aprofiten l’aigua. I surt sovint l’Etern Verdaguer, que el va introduir en el món de les llavors antigues, un univers que cuida i cultiva. N’han aconseguit recuperar moltes. Amb un sarcasme trist, comentem que la situació dels pagesos és tan difícil que potser sobreviuran les llavors però no ells, que cada dia són menys i ho tenen més difícil.
Ens parla d’allò més quotidià i d’allò que és sublim. De la cuina dels ibers a la cuina medieval. De l’enciam de Riudoms als pèsols negres. Li sap greu que les dones, que han estat les grans cuineres, siguin tan poc referenciades quan es parla de cuina. Rememorem els estris que ha fet servir en aquests àpats mítics: còctels dins una formigonera, bats de beisbol com a mà de morter, una cassola amb forma de drac que treia foc per la boca. I dinem: patates amb col –molt bones–, l’enciam que acabem de collir i un tast del pa de fetge que ha preparat per a la presentació del llibre a Molins de Rei, que es va fer dissabte.
Al final de l’entrevista mantenim la conversa sobre pèsols. Segur que l’aprofitareu. Nosaltres ho hem fet i ens han sortit boníssims. El seu mestratge no és el de la cuina de robot, no és el de les mesures i pim-pam. És el de l’ànima, el de la il·lusió, el de pensar que t’ho menjaràs tu, el del matís, el de la senzillesa que sap mirar, escoltar i aprendre. Perquè, com diu ell, entre alimentar-se i menjar bé hi ha una distància.
—Dieu que la cuina defineix tant una cultura com la llengua. Això com ho tenim, els catalans?
ENTREVISTA
 |
| Javier Gallego, abans de l'entrevista de Nació. | Hugo Fernández |
per Pep Martí, Barcelona | 2 de febrer de 2024 a les 07:00
En un panorama mediàtic com el madrileny, dominat per mitjans conservadors, la figura de Javier Gallego (Madrid, 1975) brilla amb una llum diferent. El periodista condueix el programa radiofònic Carne cruda,
que va néixer a Ràdio 3, on va ser clausurat el 2012. Durant un temps
es va emetre a la Ser i, actualment, ho fa de manera independent, en
col·laboració amb Eldiario.es. El programa ha estat guardonat amb un Premi Ondas.
Gallego és un personatge polifacètic. Músic, bateria del grup Forastero, ha publicat diversos poemaris com El grito en el cielo i aquest febrer publicarà la seva primera novel·la. L'entrevista amb Nació es produeix just a l'acabar una edició del seu programa als estudis de Carne cruda. Està convençut que el llegat del que va ser el 15-M resta dempeus i que ha contribuït a canviar moltes coses.
PAÍS - BARCELONA
FOTOGRAFIES
Albert Salamé
Després d’anys d’hermetisme, ja suren les primeres veus crítiques amb certes decisions de la direcció nacional d’Esquerra Republicana, presidida per Oriol Junqueras. Els militants elegiran demà qui dirigirà la federació barcelonina del partit, que tindrà un paper determinant en el procés de selecció del substitut d’Ernest Maragall. S’hi enfronten dues llistes amb discrepàncies estratègiques. Una de les candidates, Patrícia Gomà (la Riba, Alt Camp, 1970), diu en aquesta entrevista que aquests darrers anys no s’ha escoltat prou la veu dels militants i que no s’han entès uns quants cops de timó. La més recent, l’entrada al govern de la Diputació de Barcelona amb el PSC i els comuns, que “va agafar per sorpresa els militants”. I fa una autocrítica clara: “L’estratègia no ha estat la correcta. Aquest mandat hem perdut moltes oportunitats.”
Actualment, Gomà és secretària general d’Educació. Abans, va ser secretària general de Justícia durant el mandat d’Ester Capella, que dóna suport a la llista, i ja va presidir la federació entre el 2011 i el 2015. L’acompanyen militants de llarga durada del partit, com ara, Oriol Amorós, secretari general de Drets Socials, i el regidor Jordi Coronas. VilaWeb va demanar fa dies de trobar-se també amb la candidata de l’altra llista, la regidora Eva Baró, vice-presidenta cinquena de la Diputació de Barcelona, però l’entrevista no ha estat possible. L’equip de Baró ha adduït raons d’agenda. Els militants podran votar demà telemàticament –hi haurà un espai obert a la seu de la federació per als qui tinguin problemes informàtics–, i els resultats se sabran al vespre.
—Per què és important qui dirigeix la federació de Barcelona d’Esquerra Republicana?
—La federació de Barcelona és la federació amb majúscules. Barcelona
és la capital, la punta de llança d’Esquerra Republicana. És molt
difícil de pensar que arribarem a l’alliberament nacional sense comptar
amb la capital. I també perquè les polítiques d’esquerres que pot fer
Esquerra a Barcelona serveixen perquè molts altres municipis en
segueixin el rumb.
—Aquests darrers quatre anys, l’ha dirigida un equip mixt, amb un candidat de consens, Gerard Gómez del Moral, que ara se’n retira. Què ha fallat?
ENLLAÇ ENTREVISTA;
https://youtu.be/4iwZRowPbMY
PAÍS
 |
| Toni Rodon, ahir, en un dels patis de la Pompeu Fabra (fotografia: Adiva Koenigsberg). |
Andreu Barnils
Adiva Koenigsberg (fotografies)
27.06.2023 - 21:40
Actualització: 28.06.2023 - 12:11
Toni Rodon és professor lector a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on fa classes de participació política, comportament polític i opinió pública. Té un postdoctorat de Stanford (EUA) i un altre de la London School of Economics (LSE). I és coautor del pòdcast de divulgació La segona volta, que Catalunya Ràdio va emetre fa temps. Rodon és l’home ideal per a parlar d’un dels temes de moda, l’abstenció. Quina és la magnitud de l’abstenció als Països Catalans comparada amb els països europeus, quins tipus n’hi ha, quins efectes té, on afecta més? I com veu ell la reacció d’aquests dies dels partits pel perill d’una abstenció a les espanyoles. Parlem amb el professor Toni Rodon en un dels patis de la Pompeu Fabra.
—Quina és l’abstenció als Països Catalans?
—A escala europea, el País Valencià seria a la banda mitjana alta de
participació, Catalunya a la banda mitjana baixa i les Illes Balears
encara més avall. L’Alguer, a la mitjana. El campió en participació als
Països Catalans, en general, és el País Valencià. Històricament, el País
Valencià sempre ha votat molt. Tot això és un altre gran tema per a
estudiar. Jo crec que no l’entenem del tot.
—Per què passa?
07.05.2023 - 21:40
Brahim Gali (Smara, Western Sahara, 1949) must be the only president who lives in a refugee camp. The president of the Sahrawi Arab Democratic Republic lives in exile in Tindouf, Algeria. He lives in a modest and elegant adobe house. He is barefoot, sitting on the ground next to a small table with water, juice, tea, and dates. It is Ramadan, –Kristina Berasain, a journalist from Berria, interviewed him a month ago. He starts talking after the iftar, the breakfast that Muslims eat to break the fast after sunset. Occasionally, the call to prayer is heard from the mosque.
Gali’s life and the struggle of the Sahrawi people are parallel. They cannot be understood without each other. He was one of the founders of the Polisario Front, the first Secretary-General, and has worked both on the battlefield and in diplomacy. He has the reputation of a skilled and exceptional soldier. He was the military leader of the Battle of El-Khanga on May 20, 1973, the first armed action against Spanish colonialism.
Gali worked alongside historical leaders Mohamed Sidi Brahim Basiri and El-Uali Mustafa Saied in the national liberation movement. On October 22, 1975, Gali, El-Uali, and Mahfoud Ali Beiba met with the
PROCÈS
 |
| Uriel Bertran, Professor d'economia a la UB i Membre del Secretariat Nacional de l’ANC 22/2/2023 / Mireia Comas |
ENTREVISTA
El Consell per la República, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural encapçalen la concentració de protesta convocada aquest dijous contra la cimera hispanofrancesa a Barcelona. Toni Castellà (Barcelona, 1970), responsable de relacions institucionals del Consell per la República, assegura que la convocatòria servirà per desmentir les proclames del president espanyol, Pedro Sánchez, en el sentit que el procés ha mort. Castellà, que és també secretari general de Demòcrates, no amaga les crítiques per la decisió del president, Pere Aragonès, d'assistir a la concentració.
És una obvietat que no ha acabat el procés d’independència. Ha estat una provocació per part de Sánchez
Pedro Sánchez ha donat el procés independentista per mort unes quantes vegades i aquest dijous vol certificar aquesta defunció. Creu que se’n sortirà?
PAÍS - PRINCIPAT
Albert Salamè
16.10.2022 - 21:40
Actualització: 16.10.2022 - 22:06
Joan Cavallé, director general de la Caixa d’Enginyers, explica en aquesta entrevista que si s’hagués fet efectiva la independència l’entitat bancària que dirigeix havia previst la logística per a continuar operant amb corresponsals europeus. És inevitable de fer la broma de si eren els únics que havien fet els deures. L’encaixa amb un somriure. Tot allò que explica sobre les decisions que va prendre aquells dies és alliçonador, de tan racional. Cinc anys després d’aquells dies convulsos, els seus raonaments són reveladors. De llavors ençà, són l’única entitat bancària que té seu a Catalunya. A l’entrevista també parlem de la crisi econòmica actual i de la importància de la resiliència en temps de volatilitat.
—Adaptar-vos a aquesta crisi us preocupa? Les heu agafades totes…
—Aquest desembre farà vint anys que sóc a la Caixa d’Enginyers i disset a
la direcció general; amb mi van arribar totes les crisis [riu].
—Us hi heu acostumat?
PAÍS - PRINCIPAT
Arnau Lleonart Fernàndez
FOTOGRAFIES : Albert Salamé
22.09.2022 - 21:40
Actualització: 22.09.2022 - 21:41
Després de la Diada, el sobiranisme té una cita el Primer d’Octubre per a retrobar-se al carrer. El Consell de la República, l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, la Intersindical i la Cambra de Comerç de Barcelona han organitzat un acte unitari a les 17.00 a l’Arc de Triomf de Barcelona. Volen que la reivindicació de la vigència del “sí” que va guanyar el referèndum sigui un acte transversal i torni a agrupar tothom que ara fa cinc anys va posar el cos per defensar les urnes. L’acte l’obrirà Carme Forcadell, màxima representant del parlament que va aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, i el tancarà Carles Puigdemont, en nom del govern que va convocar els ciutadans a autodeterminar-se. I entre tots dos, la societat civil organitzada, que farà valer la legitimitat del resultat de la votació. En parlem breument amb Antoni Castellà, responsable de Relacions Institucionals del Consell de la República, després de l’acte públic de presentació de la mobilització.
—Heu dissenyat l’acte de manera que es dóna protagonisme als
ciutadans que van votar i van fer seu el referèndum. Esteu d’acord que
aquests darrers anys no han estat tinguts prou en compte i s’ha centrat
molt més el protagonisme en els que eren càrrecs institucionals o de
partit?
—La idea és donar la imatge que institucions, partits i
ciutadania són al mateix nivell. Sense els ciutadans el Primer d’Octubre
hauria estat impossible, la gent va defensar les urnes amb el seu cos. I
sense les institucions convocant-lo, tampoc no hauria estat possible.
Que l’estat espanyol fes fallida en territori català va ser possible per
un desbordament, perquè entre les institucions i la mobilització
ciutadana no hi havia jerarquies, i durant aquests anys possiblement se
n’han fet. El Primer d’Octubre deu ser dels pocs esdeveniments de la
història que cada ciutadà té la seva història particular.
—L’altre valor que heu destacat en la presentació és la
transversalitat dels convocants, que va del Consell de la República i
les entitats independentistes ja habituals (ANC, Òmnium i AMI) als
àmbits econòmic i social, representats per la Intersindical i la Cambra
de Comerç de Barcelona.
—Volíem fer visibles els agents socials, anar molt més enllà de
les organitzacions polítiques independentistes, i donar la imatge que
el Primer d’Octubre va ser possible perquè els treballadors i els
empresaris del país
15-02-2022
|
Farts de taules de diàleg estèrils i de promeses i discursos buits? Farts del xantatge emocional per part dels dirigents actuals? Desesperats pel fet de veure com s'estan carregant un moviment històric que ha aplegat durant anys a milions de persones? I si us diguéssim que només hi ha una via possible per assolir un Estat? I si us diguéssim que no és impossible, tal com els polítics processistes diuen? L'Albert Pont, president del CCN i expert en Dret Internacional i Successió d'Estats i autor de diversos llibres relacionats, explica en aquesta entrevista el que cap polític "independentista" vol explicar: |
SOCIETAT - ESPORTS
Per: Redacció
19.08.2021 21:50
L’advocat Juan Branco (Estepona, 1989) és conegut a l’estat francès per haver participat en casos mediàtics, però també per haver estat el centre d’unes quantes polèmiques. Arran del fitxatge de Leo Messi per al PSG, ha decidit d’assumir la defensa dels interessos d’uns quants socis del Barça en una batalla judicial que cerca d’harmonitzar la normativa del joc net financer, de manera que els nou-rics del futbol no puguin rebentar l’ecosistema futbolístic europeu amb el suport de petroestats, de fons d’inversió o d’oligarques.
—Per als lectors que no us coneguin. Qui és Juan Branco?
—Sóc un advocat francès, però nascut a Espanya, que ha treballat en diverses causes mediàtiques com ara el cas de Julian Assange i Wikileaks. Ara defenso uns quants socis del Barça d’una penya francesa en aquesta causa contra la lliga de futbol professional francesa.
—Quines demandes heu presentat?
—Hem emprès mesures legals per dues vies. Per una banda, al tribunal
administratiu de París, i per l’altra, a la Comissió Europea. Denunciem
el fet que la lliga francesa hagi permès al PSG, però de retruc a tots
els clubs, de vulnerar el joc net financer fins a la temporada 2023/24.
Això ha permès al PSG de contractar i inscriure Lionel Messi.
—Què denuncieu ben bé a Europa?
PAÍS - PRINCIPAT
Per: Roger Graells Font
02.06.2021 20:30
L’advocat Gonzalo Boye atén la trucada de VilaWeb poc després de saber-se la resolució del Tribunal General de la UE que li dóna la raó i retorna la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, provisionalment, fins que no hagi resolt el fons del recurs presentat contra l’aprovació del suplicatori al Parlament Europeu. Boye està exultant, però parla amb prudència. Alhora, està convençut que aquesta nova victòria judicial de l’exili és un pas més perquè els tres exiliats puguin tornar a trepitjar el Principat.
—Quina és la importància d’aquesta decisió?
—Bàsicament, la resolució és un pas més en un procés llarg en què molt
poca gent ha confiat en nosaltres, i en un procés en què habitualment no
es donen aquestes mesures. Ara, què significa en el fons? Significa
que, a primer cop d’ull –en termes jurídics, a prima facie–, el
TGUE veu que això és o seria un cas de persecució política, com
nosaltres argumentem. A partir d’això, consideren que cal preservar els
drets dels eurodiputats mentre no s’entri en el fons.
—Dèieu que era poc habitual que s’acceptessin les mesures cautelars. Ho considereu una victòria o sou prudent?
VILAWEB TV - SERVEIS
Per: Redacció
23.09.2020 21:00
El catedràtic de ciències polítiques Ramon Cotarelo i l’historiador Enric Pujol van intervenir ahir en el debat amb Vicent Partal, tot responent a les preguntes dels subscriptors de VilaWeb. La conversa va començar amb un comentari de Pujol i Cotarelo sobre el llibre Ramon Cotarelo. Vivències i creences (Llibres del Segle), en què Pujol relata gairebé un any de converses amb qui considera ‘un dels intel·lectuals més sòlids d’Europa en aquests moments’. ‘Em fascinava el personatge mateix, algú que des de la intel·lectualitat espanyola és prou valent per a expressar-se a favor del procés català’, va dir.
Més tard, responent a les demandes dels subscriptors d’aquest diari, Cotarelo parlà de qüestions com ara el paper de l’esquerra espanyola respecte del dret a l’autodeterminació:
 |
| Joan Amorós, que va treballar de 1968 fins el 2001 a la Nissan, en una imateg d'arxiu (Foto: ACN) |
 |
| oan Amorós en una imatge d’arxiu (Fotografia: ACN). |
