Núria Casas Foto: ACN Barcelona. Dimarts, 11 de maig de 2021. 12:02 Actualitzat Dimarts, 11 de maig de 2021. 12:58
Un hipotètic nou escenari amb el canvi de Junts per comuns, és a dir,
l'entrada d'un partit no independentista en el nou govern que vol
liderar Esquerra, obre un debat a la CUP. Sobretot per la fotografia d'ahir entre la vicepresidenta tercera del govern espanyol d'Unidas-Podemos, Yolanda Díaz, i el diputat d'Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián. La diputada cupaire Eulàlia Reguant llança una advertència:
"La roda de premsa d'ahir de Rufián parlant de normalització amb
l'Estat és enormement preocupant. No pot haver-hi estabilització ni
normalització. Preguntarem a ERC què vol dir això perquè el que hi ha
recollit en l'acord no és el que va dir, en cap cas, ahir Gabriel
Rufián", ha dit en declaracions a TV3.
Amb el comiat de Pablo Iglesias,
la trobada d'ahir entre les dues formacions va servir per marcar les
línies a seguir d'ara endavant. La també ministra de Treball ha fet del
diàleg la seva bandera i ha apostat per
L'expresident ha defensat l'entesa entre Junts i el seu partit i ha
mantingut contactes a múltiples bandes, però la situació ha derivat en
ruptura
per Oriol March
, 1 de setembre de 2020 a les 10:55
Carles Puigdemont, Artur Mas i Elsa Artadi, en un acte a Brussel·les. | Junts per Catalunya
Artur Mas ha decidit -per ara- no seguir l'estela de Carles Puigdemont i continua militant al PDECat, segons fonts de la formació consultades per NacióDigital aquest dilluns a la tarda.
L'expresident de la Generalitat, que ha parlat amb totes les parts en
qüestió mentre duraven les negociacions per l'espai de Junts per
Catalunya, es manté en silenci i, segons indicaven també ahir a la tarda
des del seu entorn, es pronunciarà sobre la trencadissa "en el moment
que consideri oportú" i que, de moment, no hi ha data prevista. Fonts
coneixedores de les converses indiquen que en les últimes setmanes ha
estat en contacte amb Puigdemont, Jordi Sànchez i també David Bonvehí.
Per primera vegada en dècades, els dos expresidents no militen al mateix
partit.
L'encarregat de fer públic que Mas continua com a militant del PDECat ha
estat
Ho han dit a partir del missatge que ha deixat Albert Donaire a Twitter,
on assegura que “hi ha una cacera evident contra els independentistes”
Agències 13/08/2020
El conseller botifler d'Interior, Miquel Buch, en una imatge d'arxiu
El col·lectiu de
Mossos independentistes, Mossos per la República catalana, han donat
suport a l’exagent Albert Donaire, que advertia al seu Twitter “no
fiar-se de res del que digui la conselleria d’interior de la
Generalitat”, ja que “hi ha una cacera oberta evident contra els
independentistes”.
Donaire denunciava que és “molt trist” que sigui una
conselleria del Govern català qui tingui complicitat amb aquesta
persecució constant.
En
aquest sentit, Mossos per la República reclament al conseller
d’Interior, Miquel Buch, que “doni la cara” i que comenci
El líder del PSC no només va compartir l’article, sinó que va redactar la idea principal de l’escrit ultranacionalista espanyol
Redacció 08/05/2020
Pla mitjà del líder del PSC, Miquel Iceta, des del seu escó del Parlament, el 4 de gener del 2020
El cinisme de Miquel Iceta segueix sense arribar al seu límit. Després de la polèmica generada el passat cap de setmana per compartir un article de JavierCercas,
que assegurava que trobava més greu el referèndum de l’1-O que la crisi
del coronavirus, ara ha declarat, en una entrevista al canal 3/24, que
només es va “limitar a fer retuit d’una entrevista a Cercas“,
i ha negat compartir-ne la idea principal:
“A mi em colpeix molt més el
que passa ara amb el coronavirus que la tardor del 2017, si bé l’1-O va
ser una qüestió deliberada”. L’obvietat de la mentida que suposen les
declaracions és ben fàcil de detectar donant un simple cop d’ull al
polèmic tuit.
Javier Cercas:
"Esta crisis es terrible, pero me afectó más el otoño del
2017", Núria Navarro https://t.co/U9XbIRwWfl
—
Miquel Iceta Llorens /❤️ (@miqueliceta) May
3, 2020
Iceta no només es va limitar a
compartir l’article, com afirma ell mateix, sinó que en tots els
articles que penja al seu perfil, redacta una línia amb la idea
principal de l’article o el
El metge investigador Oriol Mitjà ja ho va confessar anteriorment: "A alguns no els caic bé", fent referència al govern espanyol. També al PSC i el seu portaveu, Miquel Iceta, que a través de Twitter porta dies qüestionant la gestió i els estudis de Mitjà.
Avui, a través d'un article, el líder socialista també acusa: "El
col·lapse que no va ser", en què retreu la carta que diferents
investigadors catalans i espanyols van enviar a la revista científica Lancet alertant del perill sanitari que corria el sistema espanyol. Iceta replica un article del periodista i doctor en física, Michele Catanzaro, publicat a El Periódico on argumenta l'error de Mitjà dient que es produïria un col·lapse sanitari.
Cal recordar, que la tesi de Mitjà i tota la comitiva de científics
que signaven aquesta carta es va fer el passat 25 de març, quan encara
no s'havia aplicat el confinament total que
Aliar-se amb la patronal unionista Foment i pagar per fer joc brut en
contra dels que no combreguen amb la directiva és el full de ruta de la
deriva de l’actual junta.
el “més que un club” s’afiliarà a la patronal unionista catalana, la
mateixa que va avalar la fugida d’empreses per l’1-O. La seva decisió,
presa de forma presidencial, ha comptat amb el silenci còmplice de la
majoria de mitjans de comunicació dedicats a l’esport i que viuen del
negoci amb el F.C Barcelona. Una vergonya silenciada.
La CUP, Catalunya en Comú i ERC es mostren crítics amb el conseller
d'Interior en diferents graus, JxCat li dóna suport i l'unionisme
celebra l'actuació de la policia
El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha comparegut a la comissió d’Interior del parlament per a donar explicacions sobre el dispositiu policíac de les protestes contra la sentència del procés.
Un mes i mig després, Buch ha dit que els Mossos continuen investigant
si va haver-hi actuacions irregulars d’alguns agents per a veure si
s’han de sancionar en l”auditoria interna més gran de la històrica de la
policia catalana’, i ha insistit que es volien garantir els drets de
tothom. També ha destacat l’actitud cívica i pacífica de la majoria de
manifestants, i ha insistit en l’actitud ‘hostil i violenta’ d’un grup
minoritari contra la policia.
Durant les protestes va haver-hi uns 150 ferits –entre els quals quatre manifestants que han perdut la visió d’un ull– i una trentena d’empresonats,
la majoria dels quals han quedat en llibertat amb càrrecs els últims
dies. Buch ha justificat l’actuació de la policia per la presència de
manifestants violents que van llançar pedres, objectes i còctels molotov
contra la policia espanyola i els Mossos a Barcelona. En canvi,
diversos col·lectius agrupats sota el paraigua de Som Defensores han denunciat agressions desproporcionades i
L’exconsellera del govern Puigdemont defensa que el polític del PdeCat no segueixi a l’executiu de Torra
Agències 16/10/2019
Clara Ponsatí i l'advocat Aamer Anwar, a les portes d'un jutjat d'Edimburg / ACN
L’exconsellera Clara Ponsatí ha exigit la dimissió del conseller
d’Interior Miquel Buch per les càrregues policials als disturbis de
Barcelona.
“Buch no pot seguir”, ha dit a les xarxes socials aquest
dimarts a la nit. La número tres de la llista de JxCat a les eleccions
europees ha defensat així que el polític del PdeCat no segueixi al
Govern de Quim Torra.
“Si els controla perquè els controla. Si no els
controla perquè no els controla”, s’ha queixat Ponsatí, en referència
als Mossos d’Esquadra.
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 27 de febrer de 2019
"Desprès de moltes converses i idees, Carles Puigdemont,
va arribar a la conclusió que era bo que hi hagués una segona consulta i
un referèndum a Catalunya sobre el mateix que la del 2014 quan jo era
president de la Generalitat". Artur Mas, el segon testimoni del judici, cridat per Vox, ha explicat els fets i ha seguit el fil dels acusats posant per davant de tot sempre el diàleg.
Ha explicat que mai es va oposar al referèndum però que va alerta que
no es perdés mai "la capacitat d'iniciativa institucional en un marc
legal que la Generalitat pogués controlar. En el fons estava dient no
abandoneu mai la possibilitat de convocar unes eleccions al Parlament
perquè allà és on el Govern de la Generalitat té la capacitat de control
de la situació" i ha concretat que en el terreny de les consultes "es
perd el control".
"El diàleg com cabdal per poder identificar solucions davant una
realitat social i política", aquest era el camí que es va encetar des de
la Generalitat, ja amb Artur Mas com a president. Així ho ha explicat
Mas, el segon testimoni del judici al procés citat per Vox.
Vam intentar mantenir sempre viu el fil del diàleg i identificar
possibles solucions a una realitat política que estava plasmada al
parlament Català amb amplies majories" ha insistit.
"Sempre vaig escoltar d'acordar els termes del referèndum amb el
govern espanyol", ha exposat. "Puigdemont visitava Rajoy i li oferia
pactar la data, la pregunta i les condicions anteriors i posteriors al
referèndum", ha dit Mas a preguntes de la Fiscalia.
Mas ha negat la unilateralitat. "no s'ha de descartar al 100% perquè
perdríem capacitat de negociació però mai és ni la primera, ni la
segona, ni la tercera opció de la part sobiranista catalana. Sempre és
buscar l'acord amb les autoritats de l'Estat", ha concretat el president
de la Generalitat.
Artur Mas ha negat que la llei de transitorietat fos una mena de
Constitució. I ho ha emmarcat en un espai legal. "Jo com president vaig
impulsar normes que es van recorre pel TC i es van suspendre" ha
concretat.
I ha conclòs:"Es va voler que el referèndum de l'1-O fos jurídicament vinculant, però no es va aconseguir"
El 9-N
"Es va voler que fos vinculant des del punt de vista jurídic però noe
es va aconseuir", ha explicat Artur Mas que ha explicat que poc després
s'organitzen unes eleccions amb un 75% de participació on es produeix
una majoria absoluta a favor de la independència.
Artur Mas ha admès que el 27-O es va fer una proclamació de la
indeendència, però també es van fer unes eleccions encara amb més
participació.
El veto a Mas al judici
Mas ha hagut d'explicar perquè va plegar. Perquè no va ser president per Junts pel Sí i es va investir finalment Carles Puigdemont. I la versió quatre anys després és: "Vaig marxar perquè vaig voler".
rtur Mas, però, li ha tornat la pilota a la CUP explicant que va
incomplir els seus compromisos i que al no aprovar els pressupostos es
va haver de convocar la qüestió de confiança que va originar el
"referèndum o referèndum".
D'investigat a testimoni
La Fiscalia ha encarat l'interrogatori de Mas com si fos un
investigat, el que ha provocat que Marina Roig hagi intervingut per
aturar el setge.
El fiscal Javier Zaragoza, que és qui ha interrogat
Mas, és un dels fiscals més durs en la seva lluita contra
l'independentisme, cosa que va provocar que la CUP en demanés la
reprovació al Parlament Artur Mas, ha ratificat la declaració que va fer com a processat davant el jutge instructorPabloLlarena ara fa just un any.
Vox li ha preguntat
al president si l'any 2015 va crear "una comissió restringida". Mas ha
apuntat que es va crear un consell assessor per a la transició nacional
el 2013 i estava format persones "que aportaven un criteri, una
experiència un coneixement, un talent específic sobre el que
és pretenia, que era identificar escenaris possibles, mai segura, però
si possibles" sobre el dret a decidir.
Mas ha recordat que el 80% dels catalans estava a favor del dret a decidir.
Mas ha començat exposant: "He estat processat. Condemnat per
desobediència, com vostès saben. El Suprem va tenir l'última paraula.
Estic inhabilitat fins el febrer de l'any 2020".
Aragonés considera que "no pot ser que el dia anterior el Govern doni
suport a la vaga general i que l'endemà ens estiguin reprimint en la
màxima expressió"
per Europa Press
21/02/2019
18:10
El diputat de la CUP Vidal Aragonés en declaracions al Passeig de Gràcia | Aleix Salvans
El diputat de la CUP Vidal Aragonés ha demanat que
el Govern cessi el conseller d'Interior, Miquel Buch, per "reprimir" la
vaga general d'aquest dijous a través dels Mossos d'Esquadra, després
que l'Executiu català hagués manifestat que donava suport a la
mobilització.
"Ja no demanem la seva dimissió, sinó que
demanem que el cessin. No pot ser que el dia anterior el Govern doni
suport a la vaga general i que l'endemà ens estiguin reprimint en la
màxima expressió", ha dit en declaracions als periodistes a l'inici de
la manifestació convocada a Barcelona amb motiu de la vaga.
Per a
Aragonés, l'autodeterminació no consisteix només a votar, sinó també en
la conquesta de drets que "al llarg de la història ha vingut de la mà de
la desobediència civil col·lectiva i de les vagues generals".
Marta Lasalas
Barcelona. Dimarts, 18 de desembre de 2018
El govern de l’Estat i el de la Generalitat negocien la possibilitat
de celebrar una reunió bilateral a Barcelona aquest dijous, el dia abans
del Consell de Ministres que se celebrarà divendres a la Llotja de Mar.
"No hi ha cap decisió definitiva, però s'avança cap a una reunió
bilateral entre governs", asseguren fonts de l'executiu català.
Aquesta trobada inclouria els dos presidents, Quim Torra i Pedro
Sánchez, els dos vicepresidents, Pere Aragonès i Carme Calvo, i dos
ministres o consellers més per banda.
Per part catalana hi acudirien la
consellera de Presidència, Elsa Artadi, i la de Justícia, Ester Capella.
L'ordre del dia dels temes a discutir no es fixarà fins que s'acordi la reunió, segons aquestes fonts.
La trobada entre els dos govern es va desencallar aquest dilluns amb
una reunión que van
Marta Lasalas Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 28 de novembre de 2018
La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha anat
augmentant progressivament la seva presència a la política estatal des
que l'any passat va assumir el paper de portaveu del partit a nivell
estatal. Des d'aleshores, ningú no dubta a assenyalar-la com la
successora natural de la líder del partit, Albert Rivera.
El protagonisme que ha mostrat a la campanya andalusa no ha fet més
que confirmar l'interès de la líder taronja per la política estatal.
Però tot apunta que Arrimadas es prepara per anar més enllà.
El darrer indici que ha atiat les especulacions al respecte és la
decisió del seu marit Xavier Cima de reconduir la seva carrera
professional cap a Madrid. Així ho ha comunicat Cima a col·laboradors i
amics i ho ha fet públic a través d'una piulada. De fet, fonts properes a
«Siga per això o
siga perquè el conseller és incapaç de manar i de donar les ordres
corresponents per evitar que es repetesquen aquests fets, el resultat és
que la crisi de confiança de bona part de la població catalana envers
la policia pròpia és innegable»
Dissabte Jusapol es va manifestar, una vegada més, a Barcelona.
L’excusa, una vegada més, era una equiparació salarial que s’ha de
resoldre a Madrid i no a Barcelona. La raó real de la manifestació era,
una vegada més, indignar els ciutadans retent homenatge als policies i
guàrdies civils que havien atacat els votants del primer d’octubre. La
manifestació, una vegada més, va ser un espectacle ultra i els
manifestants van tornar a cridar consignes agressives i insultants i van
fer el símbol de la pistola amb els dits. En l’anterior va haver-hi
manifestants que es van encarar a mossos i fins i tot van intentar
d’agredir-los; s’hi van detectar coses fosques que calia que fossin
investigades i no ho van ser.
Aquell dia, els Mossos ja van concentrar
l’esforç a perseguir els qui protestaven contra el desplegament
d’aquesta gent, mentre deixaven que l’extrema dreta campàs al seu aire. I
dissabte passat, igual. Vàrem veure els Mossos girats d’esquena a
manifestants agressius que insultaven, també, el seu uniforme, i
vigilant tota l’estona els CDR i la gent que denunciava el feixisme que
desfilava pel seu carrer. Mirant-los com si fossen ells els perillosos,
és a dir, enviant el missatge que
El diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez deixarà l’escó al
parlament durant les setmanes vinents i renunciarà, doncs, a la
possibilitat de ser investit com a president de la Generalitat.
Junts
per Catalunya l’havia proposat com a candidat, però el vet del jutge del
Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, que li impedia de sortir de la
presó per defensar la seva candidatura al ple del parlament, havia
dificultat les seves opcions.
Segons que han confirmat fonts de Junts per Catalunya a VilaWeb, Sànchez ha
fet aquest anunci al Suprem.
Avui s’hi ha personat per a saber la
decisió de la sala d’apel·lacions sobre el recurs que ha presentat la
seva defensa, arran de la decisió del jutge de no
Artur Mas ha declarat durant més de tres hores davant del jutge PabloLlarena.
Ha respost a les preguntes de totes les parts i, segons que ha declarat
després, no ‘m’he retractat de res’ i ha afegit: ‘Continuo creient en
la independència.’ Per a l’ex-president
l’1-O va ser un referèndum efectiu i la declaració d’independència ‘un
acte purament parlamentari’ sense conseqüències jurídiques. Mas ha
comparat el simbolisme de la DUI amb les reprovacions de ministre de Mariano Rajoy que, malgrat votar-se al congrés, no han tingut cap efecte.
Mas ha dit al tribunal que les seves responsabilitats polítiques es
van acabar el 10 de gener del 2016, quan va traspassar la presidència a
Carles Puigdemont. En
El conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, ha presentat la
dimissió del govern, segons que han avançat diversos mitjans i després
ell mateix ha confirmat a través de Twitter. Vila era partidari de no
tirar endavant la declaració i convocar eleccions per a evitar
l’aplicació de l’article 155, però després dels esdeveniments d’avui, el
que va ser batlle de Figueres i conseller de Cultura, ha decidit de
sortir del govern.
Dimiteixo. Els meus intents de diàleg novament han fracassat. Espero haver estat útil fins l’últim minut al president @KRLS i als catalans
La seva continuïtat en el govern era objecte de rumors des d’ahir, quan
el govern estava reunit al Palau de la Generalitat per a decidir quina
decisió prenia avui. Davant dels rumors, fins i tot el seu cap de premsa
va piular un missatge desmentint les informacions.
Martí Guillem,
el regidor de CiU que divendres va organitzar maniobres militars de
l’exèrcit i de la Guàrdia Civil espanyols a l’Escala, ha presentat avui
la dimissió. Ho ha explicat a Facebook i a Twitter el dirigent del
PDECat a la localitat, Robert Bosch.
Segons Bosch, ha acceptat la renúncia ‘a contracor’ i ‘pel bé comú del país, del projecte i del partit’.
Aina Grau Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 7 de juny de 2017
Continua l’estira-i-arronsa entre JxSí i el diputat díscol, Germà Gordó.
Aquesta vegada els encarregats de demanar-ne la renúncia ha estat el
grup parlamentari de JxSí. En una roda de premsa aquest dimecres al matí
el president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull, ha exigit a Gordó que “plegui i retorni l’acta de diputat parlamentari”.
En una breu compareixença de premsa en què únicament ha llegit el
comunicat que firma tota la formació, Turull ha recordat que JxSí és “un
espai transversal ampli del qual són representants”. En aquest sentit,
Turull li ha recordat que “aquesta acta no és de cap partit polític,
sinó que pertany a cadascun dels candidats inscrits a JxSí". Turull ha
afegit que “retornant aquesta acta, Gordó farà un servei al país”.
Aquest comunicat de JxSí és la resposta a la decisió de Gordó de
donar-se de baixa del PDeCAT i, per tant, sortir de JxSí, i passar al
grup mixt del Parlament, mantenint la seva
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 6 de juny de 2017
La decisió de Germà Gordó de retenir l’acta de diputat
i passar al grup mixt del Parlament de Catalunya no ha agradat al
Partit Demòcrata. Si en un primer moment el portaveu parlamentari de
Junts pel Sí ja ha deixat clar que lamentava la decisió,
tot seguit el PDeCAT ha emès un comunicat pel qual ha insistit que
Gordó, que es donarà baixa d’aquest partit, hauria de renunciar també a
l’escó.
“Coneguda la decisió del diputat Germà Gordó, la Direcció Executiva
Nacional del Partit Demòcrata ens reafirmem en que el millor és que
l’esmentat diputat renunciï al seu escó al Parlament de Catalunya”,
assegura el comunicat, que insisteix que el PDeCAT està “compromès amb
la regeneració de la vida pública catalana en tots els sentits” i que
per tant, “defensa i defensarà la presumpció d’innocència com a pilar
fonamental de l’estat de dret”.
Germà Gordó ha anunciat que deixava el PDECat, de manera que
abandonarà el grup parlamentari de Junts pel Sí i passarà al grup mixt
al parlament. L’ex-conseller de Justícia és investigat pel TSJC per
suposada participació en la trama de cobrament de comissions il·lícites
per a finançar CDC, coneguda com a ‘cas 3%’. Divendres tant el seu
partit com ERC van insistir que havia de fer un pas enrere.
En un comunicat públic, Gordó explica que amb aquesta renúncia s’obre
‘una nova porta al futur de la política catalana’. I afegeix: ‘Mirarem
d’aportar idees, principis i actuacions que en aquests moments són orfes
de representació’, per mitjà de la seva plataforma Nova Convergència.
Així mateix, diu que ha pres aquesta decisió perquè la coordinadora
general del PDECat, Marta Pascal, li va demanar que dimitís i s’arribés a
‘una situació de pèrdua de confiança mútua’.
La sala civil i penal del TSJC es va declarar competent per
investigar Gordó, que és aforat per la condició de diputat, i va obrir
diligències contra ell pels presumptes delictes de tràfic d’influències,
suborn i malversació de fons. El jutjat del Vendrell, que investiga el
cas 3%, va demanar al TSJC que
