La trama de l’Operació Catalunya va intentar implicar el major dels Mossos Josep Lluís Trapero en un cas de tràfic de drogues,
segons publiquen La Vanguardia i eldiario.es. Segons la investigació
periodística dels dos rotatius, entre el novembre del 2014 i el juny del
2016, es van fer 34 investigacions a càrrecs catalans sobre les seves finances i les seves relacions familiars.
Entre ells, també hi ha el llavors president de la Generalitat Artur
Mas, a qui se li atribueixen 90 milions en comissions; i Xavier Trias,
per suposada corrupció urbanística. Així mateix, hi ha una investigació
sobre Carles Puigdemont, per la seva gestió com a alcalde de Girona.
Concretament per uns contractes de compravenda d’obres d’art.
Bona part d’aquests informes figuren al fitxer del Grup de Suport de Tractament de la Informació,
una base de dades que s’usa per evitar investigacions duplicades en el
si de la policia. Les diferents unitats introdueixen identitats,
matrícules o telèfons que estan vigilant i si abans ho han fet altres
policies el sistema avisa de la coincidència per no investigar el mateix
dues vegades. En aquest flux de dossiers, alguns publicats en mitjans
de comunicació afins, les unitats policials alertaven sobre tot tipus de
moviments de càrrecs nacionalistes i de les seves famílies.
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 27 de febrer de 2019
"Desprès de moltes converses i idees, Carles Puigdemont,
va arribar a la conclusió que era bo que hi hagués una segona consulta i
un referèndum a Catalunya sobre el mateix que la del 2014 quan jo era
president de la Generalitat". Artur Mas, el segon testimoni del judici, cridat per Vox, ha explicat els fets i ha seguit el fil dels acusats posant per davant de tot sempre el diàleg.
Ha explicat que mai es va oposar al referèndum però que va alerta que
no es perdés mai "la capacitat d'iniciativa institucional en un marc
legal que la Generalitat pogués controlar. En el fons estava dient no
abandoneu mai la possibilitat de convocar unes eleccions al Parlament
perquè allà és on el Govern de la Generalitat té la capacitat de control
de la situació" i ha concretat que en el terreny de les consultes "es
perd el control".
"El diàleg com cabdal per poder identificar solucions davant una
realitat social i política", aquest era el camí que es va encetar des de
la Generalitat, ja amb Artur Mas com a president. Així ho ha explicat
Mas, el segon testimoni del judici al procés citat per Vox.
Vam intentar mantenir sempre viu el fil del diàleg i identificar
possibles solucions a una realitat política que estava plasmada al
parlament Català amb amplies majories" ha insistit.
"Sempre vaig escoltar d'acordar els termes del referèndum amb el
govern espanyol", ha exposat. "Puigdemont visitava Rajoy i li oferia
pactar la data, la pregunta i les condicions anteriors i posteriors al
referèndum", ha dit Mas a preguntes de la Fiscalia.
Mas ha negat la unilateralitat. "no s'ha de descartar al 100% perquè
perdríem capacitat de negociació però mai és ni la primera, ni la
segona, ni la tercera opció de la part sobiranista catalana. Sempre és
buscar l'acord amb les autoritats de l'Estat", ha concretat el president
de la Generalitat.
Artur Mas ha negat que la llei de transitorietat fos una mena de
Constitució. I ho ha emmarcat en un espai legal. "Jo com president vaig
impulsar normes que es van recorre pel TC i es van suspendre" ha
concretat.
I ha conclòs:"Es va voler que el referèndum de l'1-O fos jurídicament vinculant, però no es va aconseguir"
El 9-N
"Es va voler que fos vinculant des del punt de vista jurídic però noe
es va aconseuir", ha explicat Artur Mas que ha explicat que poc després
s'organitzen unes eleccions amb un 75% de participació on es produeix
una majoria absoluta a favor de la independència.
Artur Mas ha admès que el 27-O es va fer una proclamació de la
indeendència, però també es van fer unes eleccions encara amb més
participació.
El veto a Mas al judici
Mas ha hagut d'explicar perquè va plegar. Perquè no va ser president per Junts pel Sí i es va investir finalment Carles Puigdemont. I la versió quatre anys després és: "Vaig marxar perquè vaig voler".
rtur Mas, però, li ha tornat la pilota a la CUP explicant que va
incomplir els seus compromisos i que al no aprovar els pressupostos es
va haver de convocar la qüestió de confiança que va originar el
"referèndum o referèndum".
D'investigat a testimoni
La Fiscalia ha encarat l'interrogatori de Mas com si fos un
investigat, el que ha provocat que Marina Roig hagi intervingut per
aturar el setge.
El fiscal Javier Zaragoza, que és qui ha interrogat
Mas, és un dels fiscals més durs en la seva lluita contra
l'independentisme, cosa que va provocar que la CUP en demanés la
reprovació al Parlament Artur Mas, ha ratificat la declaració que va fer com a processat davant el jutge instructorPabloLlarena ara fa just un any.
Vox li ha preguntat
al president si l'any 2015 va crear "una comissió restringida". Mas ha
apuntat que es va crear un consell assessor per a la transició nacional
el 2013 i estava format persones "que aportaven un criteri, una
experiència un coneixement, un talent específic sobre el que
és pretenia, que era identificar escenaris possibles, mai segura, però
si possibles" sobre el dret a decidir.
Mas ha recordat que el 80% dels catalans estava a favor del dret a decidir.
Mas ha començat exposant: "He estat processat. Condemnat per
desobediència, com vostès saben. El Suprem va tenir l'última paraula.
Estic inhabilitat fins el febrer de l'any 2020".
Gemma Liñán Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 12 de novembre de 2018
El Tribunal de Comptes ha condemnat Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs
i sis acusats més a retornar 4.946.788,16 euros per l'organització de
la consulta del 9 de novembre de 2014. El tribunal considera que han
tingut una responsabilitat comptable i que van fer servir diners
públics.
La condemna és solidària i, per tant, hauran d'aportar els diners
entre tots, tot i que l'expresident Artur Mas està considerat el màxim
responsable i hauria d'assumir el que no aportin la resta de condemnats.
La sentència no és ferma i es pot recórrer a la Sala de Justícia del
mateix tribunal i, com a última instància, davant la Sala
Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem.
El Tribunal de Comptes reclamava inicialment 5,2 milions d'euros, uns
diners que ja s'han aportat en forma de fiances entre efectius 2,8
milions d'euros i la resta en forma d'avals amb immobles i
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha enviat, juntament amb
el president Carles Puigdemont i el president Artur Mas, una carta al
rei espanyol, en què l’emplaça a reunir-se divendres, coincidint amb la
visita que farà a Catalunya per a la inauguració dels Jocs Mediterranis
de Tarragona. ‘Hem enviat una carta al rei –ha dit Torra al parlament–
signada amb el president Puigdemont i el president Mas, dient-li això,
que no pot ser que no expliqui ni reconegui què va passar perquè el 3
d’octubre fes un discurs com aquell.’
‘L’arribada del rei exigeix una resposta de país –ha explicat Torra–,
perquè, més enllà de l’episodi anecdòtic de la visita, sobre la
situació del país amb la repressió, els presos i els exiliats no n’hem
sentit ni una paraula, del rei. El rei d’Espanya va deixar de ser el 3
d’octubre el rei de molts catalans.’
En la carta, tots tres consideren que la inauguració dels Jocs
Mediterranis ‘és una oportunitat que ens brinda la història per reparar i
recosir allò que la violència, la repressió i la persecució contra el
Avui Artur Mas i Neus Lloveras han passat pel Suprem i n’han sortit
sense cap esgarrapada. L’esgarrapada era venir-hi. El record de la
fiança de Marta Rovira i la declaració sense preguntes del magistrat a
Marta Pascal hi era present des de primera hora. Però allò que
interferia en el cel blau intens de Madrid era l’anunci d’Anna Gabriel,
que ha decidit que no es presentaria demà al tribunal. Les primeres
preguntes matinals eren si la decisió podia afectar gens els dos
compareixents d’avui. I sembla que no, perquè el jutge Llarena ha
decidit de no imposar cap mesura cautelar ni a Mas ni a Lloveras.
El camí complicat de la justícia espanyola
Neus Lloveras, batllessa de Vilanova i la Geltrú, a l’entrada del Suprem espanyol (fotografia: Pere Cardús).
Llarena sí que els ha demanat si estarien disponibles per a anar a
declarar en qualsevol moment que fossin citats. La resposta afirmativa
deu haver convençut aquest home que encara manté Junqueras, Forn,
Cuixart i Sànchez a la presó sense judici ni proves de cap mena. El dret
penal és molt exigent amb els fets. No es pot encausar ningú sense fets
clars que provin el delicte que li és imputat. I els fets no són
col·lectius, ni ambientals, ni tampoc es poden jutjar penalment les
opinions ni les intencions. Ni tampoc les ideologies. Tot plegat no
s’aguanta per enlloc i els dubtes són ara com ho farà el jutge per a
arribar a l’obertura del judici amb un relat de fets provats.
Llarena i els altres jutges del Suprem –també els del Constitucional–
saben que tot això arribarà un dia a un tribunal internacional. I
aleshores poden acabar de perdre el poc prestigi internacional –si els
en queda– que tinguin. La justícia espanyola pot pagar unes
conseqüències ben cares d’aquesta martingala disfressada de justícia que
ha impulsat per frenar la República Catalana. És una pena que la
justícia –i la internacional, encara més– sigui tan lenta.
Artur Mas ha declarat durant més de tres hores davant del jutge PabloLlarena.
Ha respost a les preguntes de totes les parts i, segons que ha declarat
després, no ‘m’he retractat de res’ i ha afegit: ‘Continuo creient en
la independència.’ Per a l’ex-president
l’1-O va ser un referèndum efectiu i la declaració d’independència ‘un
acte purament parlamentari’ sense conseqüències jurídiques. Mas ha
comparat el simbolisme de la DUI amb les reprovacions de ministre de Mariano Rajoy que, malgrat votar-se al congrés, no han tingut cap efecte.
Mas ha dit al tribunal que les seves responsabilitats polítiques es
van acabar el 10 de gener del 2016, quan va traspassar la presidència a
Carles Puigdemont. En
Joan Llinares (Alzira, 1953) va ser el responsable de prendre el timó
del Palau de la Música en el moment més convuls, el 2009, després de
destapar-se l’espoliació de Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi
Montull. Llinares va ser l’encarregat de fer una auditoria per a
calcular el forat milionari de l’entitat. Aquestes dades han estat
indispensables en la fase d’instrucció i, després, en el judici oral,
del qual ahir es va saber la sentència.
Hem parlat telefònicament amb Llinares perquè ens expliqués quin balanç
en fa, de la sentència. Es mostra satisfet, però ‘moderadament’. No pot
evitar de recordar que en la fase d’instrucció es van aparcar massa
coses. La responsabilitat de Mas i Pujol en el finançament il·legal de
CDC, els nou milions que encara no se sap on són o sapiguer l’autoria
del pagament de comissions per part de Ferrovial, són algunes d’elles.
—N’esteu satisfet, de la sentència? —Les condemnes reflecteixen allò que el tribunal ha vist i hi
ha donat la consideració de fets provats, en bona part pel treball que
vàrem fer al Palau de la Música amb les auditories. Això no significa
que tinga una satisfacció completa. Sent una satisfacció moderada,
perquè s’han reconegut els fets principals. Hi ha una condemna a Fèlix
Millet, una altra a Jordi Montull, una altra a la Gemma Montull –que
semblava que se n’havia d’escapar– i també una sobre el finançament
il·legal de CDC, que ha estat acreditat. Que la sentència no arriba tan
enllà com m’hauria agradat? També és cert. Però això ja no és una
qüestió del tribunal. Amb el material que li arriba de la instrucció, la
sentència és impecable.
—Què no es va tractar en la fase d’instrucció que no ha arribat a judici final? —Per exemple, els nou milions d’euros que no se sap on són. Si
Millet no ho explica algun dia, no ho sabrem. I nou milions d’euros és
una quantitat molt gran. Pràcticament una tercera part del total del
frau.
La decisió arriba
poques setmanes després que la fiscalia demanés una investigació per
escatir les responsabilitats en la despesa de prop de cinc milions
d'euros del 9-N.
El Tribunal de Comptes espanyol ha decidit obrir una investigació
sobre la possibilitat que es produís malversació de cinc milions cent
vint-i-vuit mil euros durant el procés participatiu del 9-N. Així doncs,
s’obre d’aquesta manera la possibilitat que es demani a Artur Mas,
Joana Ortega i Irena Rigau de pagar de la seva butxaca aquesta
quantitat. Durant els propers cinc dies els acusat poden presentar un
recurs a la decisió del tribunal.
La investigació de la possible malversació arriba poques setmanes
després que la fiscalia presentés un informe al Tribunal de Comptes
espanyol demanant-ho.
Segons la fiscalia l’objectiu de la investigació
contra l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i els ex-consellers
El fiscal del 9-N rebutja els arguments de les defenses i assegura que el recurs no té base
Redacció| 28/06/2017 a les 14:55h
Irene Rigau, Joana Ortega i Artur Mas, entrant al TSJC. Foto: Adrià Costa
La Fiscalia ha presentat aquest dimecres davant del Tribunal Suprem un escrit on demana a la Sala Segona que no admeti el recurs que l’expresident de la Generalitat, Artur Mas,
i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau van presentar contra la
sentència del 9-N del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC).
Al seu escrit, on també s’oposa a la celebració d’una vista oral, el
fiscal argumenta que el recurs no té “fonaments” perquè bona part de les
qüestions van ser resoltes durant el judici –i posterior condemna- a
l’exconseller Francesc Homs, i nega que s’hagi produït indefensió dels
condemnats.
L’escrit de la Fiscalia, de 54 pàgines, rebutja els arguments del recurs
d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau negant, entre altres, que el
TSJC cometés cap error de procediment en no acceptar com a
Després de la via judicial arriba l'operació per
ofegar econòmicament els líders independentistes que han posat, i
posaran, les urnes. L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i
l'actual líder de l'executiu català, Carles Puigdemont, estan en el punt
de mira del Tribunal de Comptes que, segons apunta el diari El
Confidencial, està buscant premeditadament que es facin responsables del
cost del 9N i de l'1-O.
La investigació del Tribunal de Comptes rau en la denúncia presentada
per Societat Civil Catalana,
Associació Cívica i Cultura i Abogados
Catalanes por la Constitución que reclamen "responsabilitat
El Nacional Foto: Sergi Alcàzar | Vídeo: Víctor Costa
Barcelona. Dimarts, 20 de juny de 2017
Més de 600 empresaris han rebut aquesta tarda el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb crits d'independència. Ha sigut a l'acte del fòrum empresarial Creiem en Catalunya, que aquestes últimes setmanes ha dut a terme un cicle de conferències anomenat "Els empresaris volem saber".
Els empresaris han cridat 'independència' tant a l'inici com al final del discurs del president.
«El PDECat no pot
passar de puntetes sobre el cas Gordó felicitant-se, a més, que haja
desaparegut de les seues files i proclamant que això neteja el seu
passat»
06.06.2017 22:00
La decisió de Germà Gordó d’abandonar Junts pel Sí i passar a ser un
diputat no adscrit al Parlament de Catalunya ha alçat una polèmica
notable. Gordó, investigat pel 3%, en compte de deixar l’acta de diputat
s’escuda rere aquesta acta per dificultar la investigació del cas i,
segurament, per intentar una salvació personal, que ja veurem si arriba
mai. Així el jutge del Vendrell no el podrà jutjar i ho haurà de fer el
TSJ.
Per justificar-ho, Gordó infla les possibles discrepàncies polítiques
amb companys del seu ex-partit fent servir l’anomenada ‘Nova
Convergència’ d’excusa plausible. Com és ben sabut, al·ludir a
discrepàncies polítiques és més honorable, sempre.
És obvi que Gordó, com tothom, té el dret de presumpció d’innocència.
Indiscutible. Però també és
El corresponsal del diari Libération a Brussel·les, Jean Quatremer,
ha denunciat públicament avui haver rebut pressions de Madrid per haver
acceptat de presentar l’acte que avui fa l’ex-president de la
Generalitat a la capital europea per parlar del futur de Catalunya i del
procés cap a la independència. ‘Quan vaig acceptar de participar en
aquest diàleg, em van trucar de Madrid preguntant si sabia què feia’, ha
dit el periodista tan bon punt ha començat l’acte.
L’acte, organitzat a la seu de la delegació de la Generalitat a
Brussel·les, ha estat una conversa entre Quatremer, un dels periodistes
amb més experiència a la capital europea, i Mas. Mas s’ha centrat a
defensar els arguments ‘democràtics’ a favor d’un referèndum, ha negat
que l’independentisme sigui un moviment ‘egoista’ basat en arguments
purament econòmics i ha afirmat que la Unió Europea no entén que Espanya
respongui al procés català amb tribunals.
Mas ha afegit que si Catalunya aconsegueix fer un referèndum amb una
participació ‘raonable’ i
Prenafeta admet haver cobrat comissions però intenta deixar fora de la trama l'expresident.
DANI SÁNCHEZ UGART Madrid
L'exsecretari de Presidència de la Generalitat Lluís Prenafeta
L'exsecretari de Presidència de la Generalitat Lluís Prenafeta
ha admès aquest dimarts al judici a la trama catalana de corrupció
Pretòria sobre el suposat cobrament de comissions del 4%, tots els fets
que se li imputen i que apunten que, com ja va indicar l'exconseller Macià Alavedra, van percebre tots dos per mediar en operacions urbanístiques.
Tot i així, davant de la gravació d'una conversa amb l'empresari Lluís Casamitjana,
en què es compromet a trucar a Artur Mas per solucionar un problema en
una requalificació, Prenafeta ha negat haver trucat directament Artur Mas per aconseguir una facilitació de contractes i llicències.
Aleshores la fiscal li ha mostrat una altra conversa, directament amb
Mas, en què li diu que "hi ha un senyor que voldria esmorzar amb tu
perquè vol facilitar coses. És controvertit, de Terrassa i diu que vol,
en fi". "Tu hauries de fer venir el Germà Gordó", afegeix, i Mas accepta la invitació.
El Nacional
Barcelona. Dilluns, 10 d'abril de 2017
El responsable d'Economia de Ciutadans i vicepresident d'ALDE, Luis Garicano, ha comparat aquest dilluns l'expresident de la Generalitat Artur Mas amb el "nazisme". Garicano ha volgut recordar amb un tuit que el 10 d'abril de 1938, ara fa 79 anys, Àustria es va annexar a l'Alemanya nazi després d'un referèndum.
"10 d'abril de 1938. Segur que li encanta a Mas: vegin el 'sí' a la papereta del referèndum d'annexió d'Àustria a Alemanya", ha escrit l'economista al seu perfil de Twitter.
Els advocats de l’ex-president de la Generalitat Artur Mas, de
l’ex-vice-presidenta Joana Ortega, i de l’ex-consellera d’Ensenyament,
Irene Rigau, han demanat que en el judici per la consulta del 9-N el
tribunal citi a declarar com a testimoni, entre altres, al president del
govern espanyol, Mariano Rajoy, i al ministre de Justícia, Rafael
Catalá.
En sengles escrits presentats avui al Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya (TSJC), les
El magistrat obre judici contra Artur
Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pels delictes de desobediència greu i
prevaricació. El jutge no recull la petició de l'acusació popular que
demanava 6 anys per malversació de fons públics i, per tant, el
president i les exconselleres no es juguen la presó en aquest judici.
Amb tot, el magistrat dóna l'opció als sindicats policials i Manos
Limpias a recórrer la decisió.
El jutge descarta la malversació perquè el Govern va aprovar les
partides pressupostàries i va contractar les empreses abans de la
suspensió del TC el 4 de novembre. Diu la interlocutòria: "Tots els
serveis anteriorment referits es van encarregar amb anterioritat a la
suspensió de l'anomenat procés de participació ciutadana pel Tribunal
Constitucional i van tenir, en conjunt, un cost total segons l'escrit
d'acusació de 4.710.510,09 euros i per al seu pagament es van habilitar
les corresponents partides amb anterioritat a la convocatòria de
l'anomenada consulta de participació ciutadana, tot i que, en gran part,
van ser satisfetes amb posterioritat".
Per tant, el magistrat admet que "no pot tipificar la desviació de
fons públics a fins no autoritzats quan encara no havia recaigut
l'esmentada providència de suspensió del Tribunal Constitucional que
s'ha recollit literalment en el FJ. 4t de la determinació de fets".
La interlocutòria d'obertura del judici oral, que s'ha comunicat
avui, és l'últim tràmit judicial que
L'expresident del Govern, Joana Ortega i Irene Rigau compareixen després de la petició de la Fiscalia pel cas del 9-N.
per Bernat Vilaró
03/10/2016
Irene Rigau, Artur Mas i Joana Ortega, a la seu del PDECat | B.V.
L'expresident del Govern de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta de l'executiu Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau han comparegut aquest dilluns a la tarda després de conèixer la petició de la Fiscalia
pel cas del 9-N. Des de la seu del PDECat, i acompanyats per Francesc
Homs, els tres processats han reafirmat que el 9-N no va ser cap
delicte, sinó "un gran acte de democràcia", i han reiterat que "ho
tornaríem a fer".
Mas ha afirmat que, per "un demòcrata, un català i un sobiranista com jo, és un gran honor ser processat per part d’aquests poders espanyols
per haver escoltat la gent, per haver actuat en conseqüència, per
haver posat la cara, per no haver calculat les conseqüències personals o
de partit, per haver traduït en fets el clam de la gent".
A més, Mas ha criticat la falta de separació de poders a
l'Estat. El president del PDECat ha deixat anar que les paraules
d'aquest dilluns de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz
de
Oriol March / Isaac Meler| 15/09/2016 a les 12:22h
Mas saludant just abans d'entrar a declarar el passat 15 d'octubre al TSJC per la jornada de participació del 9-N | ACN
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat enviar
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a judici per la consulta del 9-N.
El tribunal ha fet públic aquest migdia que ha desestimat els recursos
d'apel·lació presentats per les defenses de l'expresident,
l'exvicepresidenta i l'exconsellera d'Ensenyament.
El PDC arrenca el curs amb debat intern sobre el mecanisme que ha de servir per culminar el procés.
ORIOL MARCH Barcelona
El president Puigdemont i l’expresident Mas en el congrés de fundació del Partit Demòcrata. / PERE VIRGILI
A poc a poc el referèndum unilateral d'independència
(RUI) ha anat guanyant posicions en l'escenari polític català. El
resultat de les eleccions plebiscitàries del 27-S, en les quals un 48%
dels catalans van votar a favor de la independència, sumat a la victòria
a Catalunya d'En Comú Podem als comicis estatals del 20-D, va fer que
els partits sobiranistes comencessin a recalibrar el full de ruta cap a
la plena sobirania. Els pròxims mesos seran decisius per saber com es
culmina el camí cap a l'estat propi, i un dels actors que té més debat
intern sobre la qüestió és el Partit Demòcrata Català (PDC). Els seus
dos màxims dirigents, Carles Puigdemont i Artur Mas, mantenen
"discrepàncies" sobre la possibilitat de celebrar un RUI durant el 2017,
segons fonts governamentals i del partit consultades per l'ARA.
"Puigdemont està més convençut de la idea del referèndum", assegura un
dirigent consultat. "El sedueix la música associada al RUI", insisteix
una altra veu. En el cas del