dilluns, 21 d’abril del 2014

Urkullu reclama 'diàleg' i 'negociació' com a 'alternativa' per a reconèixer Euskadi i Catalunya com a nacions d'Europa

Diumenge  20.04.2014  19:50

A Pamplona, milers de manifestants convocats per l'esquerra abertzale han marxat per la independència








El PNB ha reclamat 'diàleg, negociació, acord i ratificació' com a 'alternativa' per reconèixer Euskadi, Catalunya, Flandes i Escòcia com a nacions d'Europa. En l'acte de celebració de l'Aberri Eguna a Bilbao, el lehendakari, Iñigo Urkullu, ha instat a acceptar que l'Espanya 'una, gran i lliure' havia 'quedat enrere' i a reconèixer 'la realitat nacional basca'. Paral·lelament, a Pamplona, la resta de partits abertzales s'han manifestat per la independència i en defensa del dret de decidir. 

Durant la intervenció en l'acte de l'Aberri Eguna, el dia de la pàtria basca, que el PNB ha celebrat a
Bilbao, Urkullu ha destacat que Euskadi 'necessita més Europa per al present i per al futur, un futur que es pactarà i decidirà al País Basc'. 'Diàleg, negociació, acord i ratificació, aquesta és l'alternativa basca, l'alternativa que a Europa s'obre pas' ha assegurat durant el seu discurs, i ha apostat per reconèixer Euskadi, Catalunya, Flandes i Escòcia.

En aquest sentit, ha dit que a Madrid tenien 'dues alternatives', la del no, que a parer seu 'no és la solució, sinó dilatar el problema, ajornar-lo i fer-lo més gran'; i la segona, 'la d'escoltar, obrir els ulls a la realitat i acceptar que Espanya no és una'. 'La constitució espanyola no pot ser una gàbia, ha de ser un espai de llibertats', ha dit el lehendakari, que ha assegurat que havia 'ofert una mà estesa' al govern espanyol però que Rajoy i Rubalcaba l'havien rebut 'amb el puny tancat'.

Manifestació independentista a Pamplona

Paral·lelament, aquest diumenge al migdia, la resta de partits abertzales s'han manifestat plegats a Pamplona. Hi han assistit milers de persones que han reclamat el dret de decidir en la manifestació de l'Aberri Eguna, convocada per la Xarxa Independentistak, una plataforma que dóna suport a Sortu, EA, Aralar, Alternatiba i el partit Abertzaleen Batasuna. Ho han fet encapçalats per una gran ikurriña i una pancarta amb el lema 'Independentzia'.  

En l'acte polític final, en què hi ha hagut presència de l'ANC i de formacions independentistes d'Escòcia, els portaveus de la Xarxa Independentistak han reclamat la voluntat de la majoria, que, per ells, implica reconèixer el dret de decidir i la independència. A més, han acusat el PNB de tenir contradiccions i l'han instat a sumar-se a l'estratègia de caminar junts i respectar la paraula dels bascos.

ETA defensa 'passos conjunts' dels abertzales per a avançar cap a la sobirania
En ocasió de la diada, ETA ha emès un comunicat a través del diari Gara en què destaca l'existència d'opcions objectives per a avançar cap a la sobirania i la necessitat de fer nous passos 'desconeguts per a tothom'. En aquest sentit, aposta perquè el procés sigui liderat per una 'col·laboració entre abertzales'.

ETA retreu el blocatge dels governs espanyol i francès i l'actitud contrària a la resolució del conflicte: 'Tenen un pànic terrible a la paraula que expressaria el País Basc fent servir mitjans democràtics', diu.  
Malgrat l'actitud de Madrid i París, destaca que el context internacional és propici, en la mesura que 'confirma que l'opció de la independència dels pobles té present i futur'. Tot i que considera que això no és suficient: 'El procés de transició que ha de fer el País Basc ens obliga a tot a fer passos desconeguts fins ara i construir una defensa més ferma davant els atacs que ens arriben de fora'. Per això diu que el futur passa per 'articular una major iniciativa col·lectiva i amb més capacitat que fins ara' i defensa que, en el context històric actual, a l'abertzalisme' li correspon 'la responsabilitaet principal de dirigir el procés sobiranista'. 

'És sabut que en el passat, entre els abertzales, han estat més freqüents els ponts trencats que la col·laboració en els objectius bàsics que compartim. En opinió d'ETA, cal fer passos significatius en la col·laboració entre abertzales, des de l'àmbit nacional als pobles, per a aconsegir en els anys vinents la sobirania político-econòmica, la unitat territorial i l'euskaldunització', afirma en el comunicat.